{"id":19382,"date":"2018-10-04T12:02:16","date_gmt":"2018-10-04T10:02:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19382"},"modified":"2018-10-04T12:05:06","modified_gmt":"2018-10-04T10:05:06","slug":"raimon-obiols-un-retrat-dantoni-gutierrez-diaz","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-un-retrat-dantoni-gutierrez-diaz\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Un retrat d’Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz"},"content":{"rendered":"

\"\"M’ha agradat molt la idea de posar el nom d’Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz<\/strong> a un espig\u00f3 de la Mar Bella<\/strong>. No s\u00e9 de qui ha estat, per\u00f2 el o la felicito cordialment!<\/p>\n

Al Guti<\/strong>, tan apassionadament afeccionat durant molts anys a la pesca amb canya, aquesta tria d’un espig\u00f3 obert al mar en comptes d’un carrer o una pla\u00e7a li hauria encantat, sobretot si s’hi afegeix el bell detall d’un poema de Joan Brossa<\/strong>.<\/p>\n

Com que no vaig poder assistir a l’acte d’homenatge, vull sumar-m’hi modestament amb aquest retrat d’Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz<\/strong>, de qui vaig tenir l’honor de ser amic durant els anys del franquisme i de la democr\u00e0cia recuperada. \u00c9s del meu llibre de records pol\u00edtics “El m\u00ednim que es pot dir<\/em><\/strong>“.<\/p>\n

—————————————————————————————————–<\/p>\n

Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz<\/strong> era un motor pol\u00edtic incansable, valent, met\u00f2dic i entestat. La veritat \u00e9s que amb el Guti<\/em><\/strong> m\u2019hi vaig entendre sempre b\u00e9, malgrat que algun disgust em va donar, i jo a ell. Quan \u00e9rem a la pres\u00f3 Model, amb els 113<\/strong> detinguts de l\u2019Assemblea de Catalunya, un parell de membres de l\u2019MSC<\/strong> sucumbiren a l\u2019afany proselitista, que era pr\u00e0cticament incontenible, del Guti<\/strong> i de Paco Frutos<\/strong>, que de la SAFA<\/strong> de Blanes arrib\u00e0 a secretari general d\u2019un PCE<\/strong> p\u00f2stum, passant per una inacabable s\u00e8rie de litigis pol\u00edtics. Un dels nostres companys de l\u2019MSC<\/strong> era a la mateixa cel\u00b7la que el Guti<\/strong>; un altre era a la de Frutos<\/strong>. La resta ja es pot imaginar. Per sort els altres companys de l\u2019MSC<\/strong> que eren a la Model, una desena, resistiren immunes. Molts anys despr\u00e9s, vaig ser l\u2019involuntari causant de fer-li perdre al Guti l\u2019esc\u00f3 del Parlament Europeu, per molts pocs vots, en les eleccions de 1999<\/strong>. Va tenir un disgust i jo tamb\u00e9, per\u00f2 no m\u2019ho va tenir en compte, com jo no li vaig fer mai retret del seu fervor proselitista del passat.<\/p>\n

Durant anys v\u00e0rem conversar i discutir de tant en tant, i encara maquin\u00e0rem junts una nova aventura unit\u00e0ria, per impulsar el \u00abs\u00ed\u00bb de Catalunya al projecte de Constituci\u00f3 europea que els electors i electores de Fran\u00e7a i dels Pa\u00efsos Baixos es van carregar despr\u00e9s alegrement en refer\u00e8ndum (encara en patim les conseq\u00fc\u00e8ncies, amb una crisi de la UE<\/strong> que sembla no tenir fi; a Europa, quan no es va endavant es va enrere). V\u00e0rem visitar Duran i Lleida<\/strong>, el l\u00edder d\u2019UDC<\/strong>, i el convenc\u00e9rem que s\u2019un\u00eds a nosaltres. Malgrat o tal vegada a causa de les desconfiances de Pujol<\/strong>, ho va fer de manera entusiasta. Encara recordo l\u2019estranyesa de M\u00f2nica Terribas<\/strong> en veure tres responsables pol\u00edtics de diferent pelatge compartint la mateixa passi\u00f3 europeista en l\u2019enyorat programa La Nit al Dia<\/em> de TV3<\/strong>. Incre\u00efble! Tres pol\u00edtics de partits diferents descarregant adrenalina en p\u00fablic per una causa comuna! Devia ser la darrera o una de les darreres vegades que aquest fet ins\u00f2lit es produ\u00efa a Catalunya, per b\u00e9 que espero que, amb altres actors, pugui tornar a repetir-se en el futur. Tot all\u00f2 contribu\u00ed una mica, vull creure-ho, al resultat afirmatiu del refer\u00e8ndum de la Constituci\u00f3 europea a Catalunya, el 20 de febrer del 2005<\/strong>, en qu\u00e8 el Guti<\/strong> i altres persones d\u2019Iniciativa feren activa campanya pel \u00abs\u00ed\u00bb malgrat la consigna pel \u00abno\u00bb del seu partit.<\/p>\n

El Guti<\/strong> era de cos \u00e0gil i cepat, no gaire alt; tenia el cabell rinxolat, una barbeta de sult\u00e0, uns ulls clars que aclucava tot parlant, amb un joc no s\u00e9 si instintiu o deliberat; un regard filtrant,<\/em> hauria dit Marcel Pagnol<\/strong>, que era particularment apreciat per les dames. Era un infatigable; no parava. Els que \u00e9rem d\u2019altres partits ho aguant\u00e0vem millor, per\u00f2 als seus correligionaris els costava m\u00e9s; esbufegaven, i amb uns quants hi tingu\u00e9 topades. Juan Ram\u00f3n Capella<\/strong>, que essent un dels responsables del PSUC<\/strong> per la pol\u00edtica unit\u00e0ria va haver de tenir-hi tracte quasi diari durant llargues temporades de treball clandest\u00ed, l\u2019ha descrit en el seu interessant llibre de records,<\/a> d\u2019una manera particularment agra: \u00abDesde el primer momento me inspir\u00f3, m\u00e1s que desconfianza, disgusto<\/em>\u00bb. A mi, en canvi, m\u2019agradava el tarann\u00e0 del Guti<\/strong>, com d\u2019altra banda el de Capella<\/strong>, un savi professor de filosofia del dret que tenia les \u00abTesis sobre Feuerbach<\/em>\u00bb emmarcades sobre la taula del seu despatx i era, en conseq\u00fc\u00e8ncia, partidari de fer tot el possible per canviar el m\u00f3n (Capella<\/strong> encap\u00e7ala les seves mem\u00f2ries amb uns versos de Brecht<\/strong>, dedicats \u00abAls que han de n\u00e9ixer<\/em>\u00bb, que em sembla adequat reproduir aqu\u00ed: \u00abPenseu tamb\u00e9, quan parleu de les nostres febleses \/ en el temps de mis\u00e8ria del que us heu lliurat<\/em>\u00bb).<\/p>\n

L\u2019Antoni Guti\u00e9rrez<\/strong> era insistent i parlava amb una solemnitat persuasiva: un \u00e8mfasi repetitiu que es demostrava finalment efica\u00e7. S\u2019expressava amb un to deliberadament pedag\u00f2gic, que aixecava anticossos en alguns, per\u00f2 que feia forat en la majoria. Tenia afici\u00f3 a les enumeracions mnemot\u00e8cniques: que l\u2019Assemblea de Catalunya<\/strong> sigui recordada no nom\u00e9s per la seva acci\u00f3 tan reeixida sin\u00f3 tamb\u00e9 pels seus \u00abquatre punts<\/em><\/strong>\u00bb t\u00e9 la petja inconfusible de l\u2019estil Guti\u00e9rrez D\u00edaz<\/strong>. Ell fou, en efecte, l\u2019autor d\u2019aquella s\u00edntesi de programa, que discut\u00ed inicialment amb el seu amic Francesc Quico<\/em> Vila-Abadal<\/strong>, de l\u2019MSC<\/strong>. Extremada, aquella tend\u00e8ncia del Guti<\/strong> a l\u2019enumeraci\u00f3 ordinal podia esdevenir involunt\u00e0riament humor\u00edstica: en una ocasi\u00f3 titul\u00e0 un informe congressual al seu partit amb el t\u00edtol \u00abQuatre \u201cs\u00ed\u201d, quatre \u201cno\u201d, quatre \u201cvisca\u201d<\/em>\u00bb. En f\u00e9u un gra massa.<\/p>\n

————————————————————————————————<\/p>\n

Raimon Obiols<\/strong>, “El m\u00ednim que es pot dir”<\/strong><\/em>, RBA 2013<\/strong><\/p>\n

https:\/\/www.casadellibro.com\/libro-el-minim-que-es-pot-dir\/9788482646213\/2081031<\/p>\n

https:\/\/itunes.apple.com\/es\/book\/el-m%C3%ADnim-que-es-pot-dir\/id852987571?mt=11<\/p>\n

<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

M’ha agradat molt la idea de posar el nom d’Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz a un espig\u00f3 de la Mar Bella. No s\u00e9 de qui ha estat, per\u00f2 el o la felicito cordialment! Al Guti, tan apassionadament afeccionat durant molts anys a la pesca amb canya, aquesta tria d’un espig\u00f3 obert al mar en comptes d’un carrer …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-19382","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19382","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19382"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19382\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19390,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19382\/revisions\/19390"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19382"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19382"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19382"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}