{"id":19366,"date":"2018-09-26T16:55:20","date_gmt":"2018-09-26T14:55:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19366"},"modified":"2018-09-26T16:55:20","modified_gmt":"2018-09-26T14:55:20","slug":"jordi-font-respecte-per-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-respecte-per-barcelona\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Respecte per Barcelona"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-19369\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/jordi.jpg\" alt=\"\" width=\"205\" height=\"246\" \/>De sobte, el nacionalisme catal\u00e0 parla de Barcelona. Per\u00f2, en realitat, nom\u00e9s parla d\u2019eleccions. Unes eleccions municipals que vol convertir en camp de batalla de la brega independentista, en la qual tenim encallat el plet espanyol i que sovint sembla reduir-se a la inacabable confrontaci\u00f3 entre <strong>ERC<\/strong> i \u201c<strong>Converg\u00e8ncia<\/strong>\u201d \u2013amb el nom que correspongui en cada moment\u2013 per la successi\u00f3 del pujolisme.<\/p>\n<p>Tret de les eleccions municipals, Barcelona \u00e9s un concepte absent en el discurs del nacionalisme catal\u00e0. Un concepte que incomoda, una nosa irritant. Fins i tot a l\u2019hora d\u2019enumerar els greuges de l\u2019Estat envers Catalunya, Barcelona sol quedar al calaix o subsumida en els d\u00e8ficits d\u2019infraestructures. Res de semblant a la \u201c<em>capitalitat estatal compartida<\/em>\u201d maragalliana, molt poc sobre la inefici\u00e8ncia que comporta el fet que un Estat amb dues metr\u00f2polis globals \u2013Barcelona i Madrid\u2013 en deixi una de banda, atrapat encara en les in\u00e8rcies imperials, en el model conc\u00e8ntric, de \u201c<em>quil\u00f2metre zero<\/em>\u201d, del nacionalisme espanyol. El nacionalisme catal\u00e0, d\u2019ordinari, no en fa causa. Seria reivindicar un altre model per a Espanya. I aix\u00f2 depassa els l\u00edmits de l\u2019imaginari que maneja. Mentre que la dimensi\u00f3 espanyola \u2013i europea i iberoamericana i global\u2013 de Barcelona \u00e9s un dels principals atots de qu\u00e8 disposa la naci\u00f3 catalana.<\/p>\n<p>Barcelona \u00e9s un cap molt gros per al cos de Catalunya. Un cap que va cr\u00e9ixer a la mida d\u2019Espanya, del proteccionisme espanyol envers la ind\u00fastria catalana, del mercat espanyol i del mercat iberoameric\u00e0, de les immigracions procedents del sud oprimit pel caciquisme&#8230; L\u2019alian\u00e7a de funcionaris castellans, terratinents andalusos, financers bascs i burgesos catalans no va donar per recon\u00e8ixer la pluralitat nacional d\u2019Espanya ni per assentar la democr\u00e0cia, per\u00f2 va donar per fer possible la ind\u00fastria catalana i per aixecar Barcelona. I Barcelona va esdevenir mare de totes les revoltes, bressol del federalisme i del catalanisme, \u201c<em>la ciutat de les bombes<\/em>\u201d, \u201c<em>la rosa de foc<\/em>\u201d, un pilar b\u00e0sic del combat per la just\u00edcia social i per la democr\u00e0cia&#8230; I un pilar b\u00e0sic de la continu\u00eftat nacional de Catalunya.<\/p>\n<p>Catalunya no seria el que \u00e9s sense Barcelona. S\u2019ha dit que seria un altre Rossell\u00f3. En qualsevol cas, no seria imaginable el gran moviment catalanista i democr\u00e0tic que quallava, el XIX i el XX, en el context urb\u00e0, superant el pairalisme conservador i donant lloc a la Mancomunitat i, aviat, al primer autogovern contemporani, la Generalitat del 1931, retornada de l\u2019exili el 1977. La continu\u00eftat nacional de Catalunya \u00e9s inseparable de l\u2019exist\u00e8ncia de Barcelona. A <strong>Jordi Pujol<\/strong>, Barcelona li feia urtic\u00e0ria. La seva distinci\u00f3 entre \u201c<em>bons catalans<\/em>\u201d i \u201c<em>mals catalans<\/em>\u201d es tradu\u00efa, territorialment, en la divis\u00f2ria que separava \u201c<em>la Catalunya catalana<\/em>\u201d de la resta, concretant-se aquesta sobretot en el forat negre de la metr\u00f2poli barcelonina, on els par\u00e0metres de l\u2019univers pujoli\u00e0 no regien. El <strong>1987<\/strong>, <strong>Pujol<\/strong> donaria una greu estocada a Barcelona, amb la dissoluci\u00f3 de la Corporaci\u00f3 Metropolitana, el govern metropolit\u00e0 que havia de jugar un nou paper ordenador, de cohesi\u00f3 ciutadana (social i nacional), d\u2019influ\u00e8ncia a la xarxa global de les grans metr\u00f2polis&#8230; Malgrat tot, Barcelona va aconseguir brillar internacionalment (amb el \u201c<em>model Barcelona<\/em>\u201d, amb els Jocs del <strong>1992<\/strong>&#8230;) i va posar Catalunya al mapa del m\u00f3n.<\/p>\n<p>El pa\u00eds anava fent el tomb. Reculava l\u2019identitarisme atemorit, el conservadorisme que espurneja a tots els calius, la m\u00edtica de \u201c<em>la casa del pare<\/em>\u201d, la reducci\u00f3 a una identitat encongida que exclou, i prenia el relleu un nou batec, obert a nous horitzons, inventiu, amb un passat que no era llast sin\u00f3 llavor, disposat a construir identitats de futur que sumen. <strong>Antoni Puigverd<\/strong> ho va definir com ning\u00fa i en <strong>Pasqual Maragall<\/strong> ho va ca\u00e7ar al vol i en va fer un dels seus lemes: del pa\u00eds-temple, al pa\u00eds-\u00e0gora. En altres paraules, del poble-esgl\u00e9sia, devot i cr\u00e8dul (assenyalat per <strong>Jaume Lor\u00e9s<\/strong> a prop\u00f2sit del pujolisme), al poble-ciutadania, fet de persones cr\u00edtiques, tolerants, capaces d\u2019acordar i d\u2019aixecar futurs compartits.<\/p>\n<p>Barcelona ho recorda i maldar\u00e0 per ser en les posicions avan\u00e7ades dels millors moments. La pol\u00edtica instrumental sap de banderes, per\u00f2 no sap de models ni de projectes i pot fer molt de mal. Exigim respecte per Barcelona, que \u00e9s exigir-lo per Catalunya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>De sobte, el nacionalisme catal\u00e0 parla de Barcelona. Per\u00f2, en realitat, nom\u00e9s parla d\u2019eleccions. Unes eleccions municipals que vol convertir en camp de batalla de la brega independentista, en la qual tenim encallat el plet espanyol i que sovint sembla reduir-se a la inacabable confrontaci\u00f3 entre ERC i \u201cConverg\u00e8ncia\u201d \u2013amb el nom que correspongui en &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[70,45],"class_list":["post-19366","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-jordi-font","tag-pasqual-maragall"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19366","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19366"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19366\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19370,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19366\/revisions\/19370"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19366"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19366"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19366"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}