{"id":19349,"date":"2018-09-21T18:48:16","date_gmt":"2018-09-21T16:48:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19349"},"modified":"2018-09-21T18:52:42","modified_gmt":"2018-09-21T16:52:42","slug":"jordi-mercader-pasqual-maragall","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-mercader-pasqual-maragall\/","title":{"rendered":"Jordi Mercader: Pasqual Maragall"},"content":{"rendered":"

\"\"Qu\u00e8 diria Pasqual Maragall<\/strong> de seguir en pol\u00edtica? Aquesta \u00e9s una pregunta sense resposta, que no l\u2019ha de tenir per no caure en la indec\u00e8ncia, com deia Ernest Maragall<\/strong> l\u2019endem\u00e0 de ser nomenat conseller d\u2019Acci\u00f3 Exterior del Govern de Quim<\/strong> Torra<\/strong>. Les posicions pol\u00edtiques de Pasqual Maragall<\/strong> responen a un pensament ideol\u00f2gic divulgat a bastament, a una tradici\u00f3 familiar, a unes circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques determinades i a unes experi\u00e8ncies de govern ben presents. Tothom pot saber qu\u00e8 ha dit, qu\u00e8 ha escrit i qu\u00e8 ha fet Pasqual Maragall<\/strong>. La seva \u00e9s una oda inacabada que es pot rellegir per\u00f2 no concloure.<\/p>\n

\u00abNom\u00e9s hi ha una cosa gran, i aquesta \u00e9s l\u2019\u00e0nima d\u2019un poble petit i concret, amb el seu idioma, els seus vents i el seu horitz\u00f3. I nom\u00e9s hi ha una cosa m\u00e9s gran encara: la uni\u00f3 d\u2019aquest poble amb d\u2019altres per formar un sentiment m\u00e9s poder\u00f3s. I aquesta uni\u00f3 requereix, m\u00e9s enll\u00e0 dels textos constitucionals, un esperit constitucional de lleialtat per part de tots<\/em>\u00bb. Aix\u00f2 va dir a l\u2019aeroport de Los Rodeos<\/strong>, Tenerife<\/strong>, el juny de 1992<\/strong>. Deu anys m\u00e9s tard, Els or\u00edgens del futur,<\/em> rematava aquesta declaraci\u00f3 de principis amb una advert\u00e8ncia significativa: \u00abPer\u00f2 cal unir-se per pr\u00f2pia voluntat, no pas perqu\u00e8 t\u2019uneixin<\/em>\u00bb.<\/p>\n

Aut\u00e8ntic partis\u00e0 de la uni\u00f3 en la pluralitat i del combat contra el nacionalisme esdevingut met\u00e0stasi estatista, no s\u2019ha estat mai de proclamar-ho. \u00abEl que m\u00e9s ens preocupa als catalans \u00e9s el seu nacionalisme (el de Madrid<\/strong>). La segona cosa que ens preocupa \u00e9s el nostre. Per aquest ordre<\/em>\u00bb. La constataci\u00f3 de l\u2019efecte pernici\u00f3s de l\u2019acci\u00f3 conjunta d\u2019aquests dos nacionalismes sobre el pa\u00eds \u00e9s permanent. El 1986<\/strong>, a Refent Barcelona<\/strong>,<\/em> ja s\u2019hi referia assegurant que \u00abCatalunya \u00e9s una realitat torturada des de fora i per nosaltres mateixos<\/em>\u00bb.<\/p>\n

El catalanisme \u00e9s el seu nacionalisme, per\u00f2 no pas un nacionalisme m\u00e9s sin\u00f3 un nacionalisme determinat<\/em>, tal com ho explica al pr\u00f2leg del llibre del seu amic Xavier<\/strong> Rubert de Vent\u00f3s<\/strong> titulat De la identitat a la independ\u00e8ncia<\/em>. Un nacionalisme determinat que sempre procura denominar pel seu nom propi, catalanisme, i aquest \u00abno es realitzar\u00e0 m\u00e9s que en la perfecci\u00f3 del seu objectiu espec\u00edfic, que \u00e9s transformar Espanya en un subjecte europeu, diguem-ne mod\u00e8lic, de futur. Aix\u00f2 \u00e9s el que Europa espera de nosaltres, i no solament per comoditat. El ‘modelo catalano’ dels italians, el ‘Barcelona model’ dels anglesos, tant se val el nom. Catalanisme \u00e9s per ells, sobretot, guanyar la llibertat en la uni\u00f3, com volen els federalistes, m\u00e9s que no pas en la separaci\u00f3<\/em>\u00bb.<\/p>\n

Un vespre de 2005<\/strong> a Galicia, en un auditori a vessar, es preguntava en veu alta i de forma ret\u00f2rica \u00ab\u00c9s possible a la vegada el ple autogovern de Catalunya i formar part activament de l\u2019Espanya democr\u00e0tica i plural?<\/em>\u00bb. La resposta va ser sentenciosa: \u00ab\u00c9s possible, i no nom\u00e9s possible, sin\u00f3 que \u00fanicament per aquesta via t\u00e9 sortida Catalunya. I crec sincerament que \u00fanicament per aquesta via t\u00e9 sortida Espanya<\/em>\u00bb. Maragall<\/strong> estava fent un tour<\/em> per les Espanyes per intentar explicar all\u00f2 que molta gent no volia entendre o pretenia confondre interessadament davant la proposta del nou Estatut. Els contraris a aquella operaci\u00f3 amb sentit d\u2019estat i sentit de les Espanyes, com va recordar en una sessi\u00f3 del Senat per desfer malentesos, proliferaven per al seu disgust, alineats en acusacions contradict\u00f2ries, per defecte els uns i per exc\u00e9s els altres.<\/p>\n

Al Club Segle XXI<\/strong>, la seu m\u00e9s nostrada de l\u2019Espanya oficial, davant el socialisme governant, va descriure en un par\u00e0graf de tres frases contundents la intencionalitat del nou text. \u00abL\u2019Estatut que pretenem no \u00e9s una dissimulada declaraci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia. Com tampoc \u00e9s una acceptaci\u00f3 vergonyant de vassallatge. L\u2019Estatut que volem \u00e9s, en tot cas, una lliure declaraci\u00f3 d\u2019interdepend\u00e8ncia<\/em>\u00bb. La lliure declaraci\u00f3 d\u2019interdepend\u00e8ncia era la seva f\u00f3rmula habitual per referir-se a l\u2019opci\u00f3 determinada que proposava que els catalans assumissin lliurement. Una formulaci\u00f3 molt mesurada que amb el pas del temps guanya sentit. En el seu argumentari, la llibertat de decisi\u00f3 estava incorporada i reconeguda en el refer\u00e8ndum estatutari, tal vegada per aix\u00f2 no ho explicitava com un dret a reclamar, sin\u00f3 com la repetici\u00f3 d\u2019un exercici ja practicat l\u2019any 1980<\/strong>.<\/p>\n

Abans de dir-ho a Madrid ho havia declarat solemnement al Parlament en la sessi\u00f3 d\u2019investidura amb aquestes paraules: \u00abL\u2019Estatut que volem \u00e9s una lliure declaraci\u00f3 d\u2019interdepend\u00e8ncia des de la llibertat de decisi\u00f3, interdepend\u00e8ncia, perqu\u00e8 som conscients que, avui m\u00e9s que mai, ciutats, nacions, continents sencers, participen activament en una mateixa hist\u00f2ria. Nosaltres hi som i volem ser-hi reconeguts<\/em>\u00bb. L\u2019exercici d\u2019aquesta decisi\u00f3 lliure sobre un text ambici\u00f3s, com el de l\u2019Estatut aprovat pel Parlament al setembre de 2005<\/strong>, no seria un passeig de flors i violes.<\/p>\n

Maragall<\/strong> no va haver d\u2019esperar a palpar-ho la tardor d\u2019aquell any per poder descriure amb antelaci\u00f3 el viacrucis que hauria d\u2019arribar m\u00e9s tard. Ho va fer el 2003, davant la cambra catalana. \u00abSi Catalunya deixa de provocar recels, si Espanya deixa de tenir por de la seva riquesa i pluralitat, ah! aleshores ens en podem sortir; si el que impera \u00e9s novament l\u2019amena\u00e7a, el recel, el ressentiment, la visi\u00f3 reduccionista, unitarista i r\u00edgida, aleshores no anirem be<\/em>\u00bb, es pot llegir al diari de sessions del Parlament.<\/p>\n

La transcripci\u00f3 del discurs d\u2019investidura recull tamb\u00e9, entre remors de veus dels presents, el seu pla davant una eventual reacci\u00f3 negativa al projecte. \u00abCatalunya no es deixar\u00e0 ensarronar m\u00e9s\u2026 en sabem un niu de menyspreus, de rodeigs, d\u2019excuses burocr\u00e0tiques, de la callada per resposta\u2026 mirin, si aix\u00f2 ha de ser l\u2019antecedent d\u2019altres coses que vindran, el drama est\u00e0 servit<\/em>\u00bb, aix\u00ed va parlar als diputats abans de fixar la seva posici\u00f3 en el sup\u00f2sit d\u2019una repetici\u00f3 dels antecedents.<\/p>\n

El seu pla B era aquest: \u00abEn cas de dilaci\u00f3 indeguda en la tramitaci\u00f3, en cas de no presa en consideraci\u00f3, en cas d\u2019impugnaci\u00f3 o inadequaci\u00f3 substantiva del resultat final en el bloqueig del proc\u00e9s, la ciutadania catalana ser\u00e0 cridada a pronunciar-se mitjan\u00e7ant un procediment de consulta general, el procediment de consulta general que s\u2019estimi m\u00e9s adient en aquella circumst\u00e0ncia, sempre dintre de la legalitat, sobre la seva adhesi\u00f3 al text estatutari aprovat pel Parlament<\/em>\u00bb.<\/p>\n

El drama estava servit, at\u00e8s que la seva presumpci\u00f3 es va complir gaireb\u00e9 fil per randa, inclosa una traca final del Tribunal Constitucional l\u2019any 2010<\/strong>. Tanmateix, en aquells moments, la seva batalla principal era i \u00e9s contra el general Eisenhower<\/strong>, \u00e0lies familiar d\u2019un neur\u00f2leg alemany de nom male\u00eft que sempre s\u2019ha resistit a pronunciar. Ning\u00fa va fer seva l\u2019opci\u00f3 de portar a refer\u00e8ndum l\u2019Estatut original. \u00bfQu\u00e8 hauria fet Pasqual Maragall<\/strong> a partir de 2010<\/strong>?. La pregunta que no es pot respondre \u00e9s pol\u00edticament seductora, per\u00f2 malauradament impr\u00f2pia. Nom\u00e9s ens podem refiar del seu llegat i de les seves formulacions de futur, que, tot sigui dit, sovintejaven.<\/p>\n

En una intervenci\u00f3 a Nueva Econom\u00eda<\/em>, l\u2019any 2005<\/strong>, va resumir la seva visi\u00f3 constitucional del vell contenci\u00f3s catal\u00e0: \u00abEntenc que el 1978<\/strong> l\u2019ess\u00e8ncia del pacte constitucional va consistir en qu\u00e8 Catalunya i el Pa\u00eds Basc renunciaven a exercir el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 a canvi d\u2019obtenir un nivell d\u2019autonomia i autogovern a l\u2019al\u00e7ada del que s\u2019havia aconseguit amb els estatuts de la Segona Rep\u00fablica<\/em>\u00bb. Feta aquesta interpretaci\u00f3 del pacte, va concretar l\u2019aspiraci\u00f3 subseg\u00fcent: \u00abAra, el nucli del pacte constitucional renovat hauria de consistir en qu\u00e8 les nacionalitats hist\u00f2riques acceptin la generalitzaci\u00f3 auton\u00f2mica, la igualtat competencial i l\u2019equilibri del model, al mateix temps que les altres comunitats reconeguin la diversitat plurinacional, pluricultural i pluriling\u00fc\u00edstica d\u2019Espanya i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, les expressions pol\u00edtiques pr\u00e0ctiques i simb\u00f2liques dels fets diferencials<\/em>\u00bb. En d\u2019altres paraules, el reconeixement com a naci\u00f3, no citat en aquesta argumentaci\u00f3 concreta, perqu\u00e8 les frases no poden ser infinites i ho citava a la seg\u00fcent.<\/p>\n

Dos anys abans havia dit a Madrid, just a la vig\u00edlia de la presentaci\u00f3 de les bases del nou Estatut, \u00abno passa res per recon\u00e8ixer la fatiga dels materials constitucionals i estatutaris\u2026 nosaltres proposem el pacte permanent del catalanisme amb l\u2019Espanya democr\u00e0tica, el pacte federal que proporciona un horitz\u00f3 estable als autogoverns; viable si a Catalunya es renova el pacte catalanista i aquest s\u2019expressa de forma unit\u00e0ria, viable si es recupera i renova una idea plural d\u2019Espanya<\/em>\u00bb.<\/p>\n

Aix\u00f2 era l\u2019any 2003<\/strong>, per\u00f2 podria haver estat dit ahir, especialment pel que fa als condicionants d\u2019unitat pol\u00edtica del catalanisme i l\u2019exigible recuperaci\u00f3 de l\u2019essa<\/em> final de les Espanyes per fer possible cap aven\u00e7. No es va descuidar Maragall<\/strong> en aquella confer\u00e8ncia del comprom\u00eds de lleialtat federal a prendre per part de Catalunya, en el cas de ser acceptada la renovaci\u00f3 constitucional que hauria de recon\u00e8ixer-la com a naci\u00f3 amb autogovern ple en una Espanya plural, federal. Sempre ha tingut present la lleialtat.<\/p>\n

\u00abSi ho plantegem<\/em>\u00bb, va insistir un dia al Palau de la M\u00fasica, \u00abse\u2019ns demanar\u00e0 leg\u00edtimament que Catalunya respecti les condicions d\u2019estabilitat del sistema, \u00e9s a dir, que no hi hagi el que en d\u2019altres nacionalitats i regions del m\u00f3n federal, que consisteix en qu\u00e8, en cada contesa electoral, en funci\u00f3 dels resultats que puguin considerar-se medianament favorables per a les forces partid\u00e0ries de la secessi\u00f3 o la independ\u00e8ncia, es plantegi l\u2019autodeterminaci\u00f3 i la consulta autodeterminista<\/em>\u00bb.<\/p>\n

Maragall<\/strong> ha conjugat el seu prop\u00f2sit catalanista i el seu esperit federal amb variacions diverses, provocant reaccions id\u00e8ntiques, enervades, aqu\u00ed i all\u00e0. Tant \u00e9s que ho fes en prosa po\u00e8tica o en discurs period\u00edstic. \u00abL\u2019ad\u00e9u Espanya s\u2019ha de reconsiderar. La mare Espanya, tamb\u00e9. Espanya ser\u00e0 la nostra filla o no ser\u00e0<\/em>\u00bb, va deixar anar en una ocasi\u00f3 i es va obrir el cel en una inoblidable tempesta de cr\u00edtiques. Molt poques \u00e0nimes acceptaven, i accepten, pac\u00edficament la idea de situar Catalunya a la cabina de comandament d\u2019Espanya, el que no va impedir que ho repet\u00eds moltes vegades.<\/p>\n

El seu objectiu pol\u00edtic va ser formulat de forma impecable, blindant-lo d\u2019interpretacions de part, en un article period\u00edstic a La Vanguardia<\/em>, titulat Sostiene<\/em> Rubert <\/em>o Aix\u00f2 \u00e9s un di\u00e0leg<\/em>, continuaci\u00f3 de la seva antiga pol\u00e8mica arran del llibre ja citat de l\u2019amic independentista. Aquesta \u00e9s la descripci\u00f3 de la seva d\u00e8ria: \u00abConv\u00e8ncer l\u2019Espanya central i sobretot l\u2019Espanya profunda dels nostres sentiments positius envers elles, per\u00f2 sense necessitat de rec\u00f3rrer realment a una construcci\u00f3 pol\u00edtica virtual, com la seva, dif\u00edcilment cre\u00efble i en realitat innecess\u00e0ria, excepte per la finalitat pedag\u00f2gica d\u2019una millor comprensi\u00f3 dels fets<\/em>\u00bb.<\/p>\n

En el seu estira i arronsa amb l\u2019estrat\u00e8gia independentista de Rubert<\/strong>, Maragall<\/strong> es reafirma en la fe en el seu posicionament i en els dubtes que li provoca l\u2019altra via. \u00abAt\u00e8s que jo crec que aquestes coses hi ha molta gent a Espanya que les ent\u00e9n, tinc la confian\u00e7a que m\u00e9s aviat o m\u00e9s tard s\u2019imposar\u00e0 la ra\u00f3. \u00c9s m\u00e9s, si m\u2019imagino com arribar al mateix resultat des d\u2019una Europa en la que les nacionalitats (Esc\u00f2cia, Llombardia o Catalunya) puguin parlar com estats, no em surten els comptes de quan aix\u00f2 podr\u00e0 ser. Perqu\u00e8 aleshores a m\u00e9s de conv\u00e8ncer els espanyols, o al menys desarmar els seus arguments, haurem de conv\u00e8ncer els europeus, que no s\u00f3n uns angelets\u2026 els europeus no estan per bromes. El millor que poden fer per nosaltres \u00e9s, en efecte, anar relaxant la contund\u00e8ncia del principi de sobirania, anar reconeixent l\u2019exist\u00e8ncia dels pobles d\u2019Europa que no s\u00f3n estats. Anar-los donant canxa. Tots entenem que d\u2019aqu\u00ed a 20 anys Baviera no comptar\u00e0 menys que Malta. El que no sabem \u00e9s com<\/em>\u00bb.<\/p>\n

L\u2019any 2003<\/strong>, molt abans de la creuada contra l\u2019Estatut i de les conseq\u00fc\u00e8ncies del malbaratament d\u2019aquest intent -probablement la darrera carta enviada des de Catalunya a l\u2019Espanya plural- Maragall<\/strong> va fer un exercici de prospectiva del fenomen independentista davant una audi\u00e8ncia poc amiga de cap reforma constitucional federal ni d\u2019acceptar una relaci\u00f3 bilateral entre Espanya i Catalunya. Hi ha una altra via, els va assegurar, la ren\u00fancia a Espanya, \u00abla resposta independentista, basada en la convicci\u00f3 de la irreformabilitat d\u2019Espanya, de la seva mentalitat col\u00b7lectiva i de les seves institucions. Seria la ren\u00fancia a gestionar la pluralitat per la insufici\u00e8ncia dels actuals instruments i, sobretot, per la percepci\u00f3 de que no \u00e9s possible establir ponts si en una de les ribes no hi ha ning\u00fa disposat a avan\u00e7ar el tram que li correspon. \u00c9s una proposta f\u00e0cil i contundent, per\u00f2 que es va desenvolupant amb creixent sofisticaci\u00f3. Es tracta d\u2019una posici\u00f3 minorit\u00e0ria, l\u2019atractiu de la qual pot anar creixent en un context d\u2019hostilitat<\/em>\u00bb.<\/p>\n

El 2005<\/strong>, quan hi havia m\u00e9s independentistes que el 2003 i menys que el 2018, el president Maragall<\/strong> afirmava a l\u2019auditori de la Pedrera: \u00abMireu, la nostra independ\u00e8ncia real en el futur ha de ser la d\u2019existir amb vida pr\u00f2pia, la de tenir iniciativa, la de crear m\u00e9s oportunitats de les que tenim. Tot el dem\u00e9s s\u00f3n roman\u00e7os<\/em>\u00bb. \u00abLa meva veritat<\/em>\u00bb, sostenia mentre defensava a capa i espasa l\u2019Estatut que estava elaborant el Parlament, \u00ab\u00e9s que Catalunya ser\u00e0 infinitament m\u00e9s forta conduint Espanya que soleta a Europa. Catalunya en una Espanya federal i tranquil\u00b7la pot molt m\u00e9s que anant per lliure<\/em>\u00bb.<\/p>\n

Davant els roman\u00e7os, ha reafirmat cont\u00ednuament el seu axioma. \u00abPartim del principi de que som diferents i volem anar junts. Aquesta \u00e9s la realitat d\u2019Espanya. Aquest, i no cap altre, \u00e9s el sentiment de comunitat, la identitat compartida que ens defineix<\/em>\u00bb. Aix\u00ed de taxatiu es mostrava a Granada en aquella ronda de confer\u00e8ncies abans esmentada, aquell tour<\/em> per \u00abconv\u00e8ncer Espanya de la seva miopia<\/em>\u00bb. El final, proposat una i mil vegades, del seu cam\u00ed \u00e9s conegut: Catalunya estat federat en una Espanya federal; mai va caure en la ingenu\u00eftat de pensar que aquest cam\u00ed seria planer. Podr\u00edem sospitar que gaireb\u00e9 sospirava que no ho fos, de senzill; preferia un cam\u00ed sofisticat, ple de revolts i girs t\u00e0ctics, segurament per poder-lo rec\u00f3rrer amb la seva passi\u00f3 habitual.<\/p>\n

Paradoxalment, defensava que el seu final<\/em> pel vell contenci\u00f3s es podia beneficiar del cam\u00ed proposat pel seu rival intel\u00b7lectual m\u00e9s apreciat, Rubert de Vent\u00f3s<\/strong>, al qual li reconeixia \u00abla ironia mort\u00edfera, tremendament efectiva<\/em>\u00bb, de suggerir justament la independ\u00e8ncia \u00abper recrear una interdepend\u00e8ncia mai abjurada i no una sobirania ja inexistent (per sort?, per desgr\u00e0cia?), en un m\u00f3n on ja no hi ha sobirania; \u00e9s el cam\u00ed racional i el company indefugible. Millor que el regateig nacionalista de curta volada, cl\u00f2nic del seu adversari. Millor per arribar, passant per la deconstrucci\u00f3 i alleujament de l\u2019estat -aix\u00ed, en min\u00fascula-, a la seva reconstrucci\u00f3 en les escales apropiades, que serien diverses per a cada funci\u00f3. Millor per fi que el federalisme babau, exclusivament sentimental (oh, ajuntem-nos germans, perdonem-nos m\u00fatuament els pecats!) o pitjor encara el federalisme homogene\u00eftzador, que no buscaria unir llibertats sin\u00f3 embolcallar-les amb una cotilla elegant<\/em>\u00bb.<\/p>\n

No hi ha res f\u00e0cil en Maragall<\/strong>, el seu projecte pol\u00edtic est\u00e0 elaborat a partir de la il\u00b7lusi\u00f3 per damunt les recances hist\u00f2riques, sense atendre a l\u2019adjectiu impossible, sense opci\u00f3 al defalliment en la persecuci\u00f3 de la seva veritat, obviant exabruptes i estrid\u00e8ncies dels adversaris. \u00abNo ho han ent\u00e8s aix\u00ed aquells que no ho han volgut entendre mai. Per\u00f2 jo no penso perdre m\u00e9s temps ni amb aquells que m\u2019han acusat i m\u2019acusen, justament a mi, d\u2019haver-me convertit en perillosament nacionalista o de voler dinamitar l\u2019Estat espanyol, ni amb aquells que ens tracten de sucursalistes de Madrid<\/em>\u00bb. Aix\u00ed parlava Maragall<\/strong>, poques setmanes abans de deixar la Presid\u00e8ncia de la Generalitat.<\/p>\n

pol\u00edtica&prosa<\/p>\n

politicaprosa.com<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Qu\u00e8 diria Pasqual Maragall de seguir en pol\u00edtica? Aquesta \u00e9s una pregunta sense resposta, que no l\u2019ha de tenir per no caure en la indec\u00e8ncia, com deia Ernest Maragall l\u2019endem\u00e0 de ser nomenat conseller d\u2019Acci\u00f3 Exterior del Govern de Quim Torra. Les posicions pol\u00edtiques de Pasqual Maragall responen a un pensament ideol\u00f2gic divulgat a bastament, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[45],"class_list":["post-19349","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-pasqual-maragall"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19349","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19349"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19349\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19365,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19349\/revisions\/19365"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19349"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19349"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19349"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}