{"id":19323,"date":"2018-09-01T18:32:33","date_gmt":"2018-09-01T16:32:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19323"},"modified":"2018-09-01T18:32:33","modified_gmt":"2018-09-01T16:32:33","slug":"ignacio-sanchez-cuenca-la-postveritat-suprema","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/ignacio-sanchez-cuenca-la-postveritat-suprema\/","title":{"rendered":"Ignacio S\u00e1nchez-Cuenca: La postveritat suprema"},"content":{"rendered":"
\n
\n

\"\"La postveritat pot definir-se com una certa indifer\u00e8ncia davant els fets. <\/span>El terme s’utilitza sobretot per referir-se al fenomen de falses creences populars: la imatge de la postveritat que s’ha instal\u00b7lat en els mitjans \u00e9s la de masses ignorants enganyades per pol\u00edtics demagogs a trav\u00e9s de les xarxes socials.<\/span><\/span><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, el fenomen de la indifer\u00e8ncia davant la veritat es percep tamb\u00e9 en les altes esferes, en l’exercici del poder; <\/span>\u00e9s una constant al llarg de la hist\u00f2ria pol\u00edtica. <\/span>Un dels exemples m\u00e9s purs de postveritat en temps recents va ser la decisi\u00f3 dels EUA <\/span>d’atacar l’Iraq. <\/span>L’administraci\u00f3 de George W. Bush<\/strong> es va tancar a la seva closca, eliminant qualsevol font d’informaci\u00f3 que no fos a favor dels seus plans. <\/span>Van fallar els mecanismes interns de control i es va actuar amb menyspreu de la realitat: no hi havia evid\u00e8ncia de les famoses armes de destrucci\u00f3 massiva ni un pla m\u00ednimament consistent per a la reconstrucci\u00f3 del pa\u00eds. <\/span>El resultat va ser catastr\u00f2fic: Iraq va sucumbir a una espantosa guerra civil de la qual va sorgir la insurg\u00e8ncia de l’EI.<\/span><\/p>\n

La postveritat \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia d’un “a\u00efllament epist\u00e8mic<\/em>“: un grup de persones, m\u00e9s o menys ampli, comparteix unes determinades idees sense sotmetre al principi de realitat. <\/span>Com m\u00e9s tancat sigui el grup, m\u00e9s refractari es torna a enfrontar-se a la veritat. <\/span>Les raons d’aquesta entossudiment s\u00f3n molt variades, del sectarisme ideol\u00f2gic a l’esperit corporatiu, en qu\u00e8 la confian\u00e7a no transcendeix els l\u00edmits d’un cos professional.<\/span><\/p>\n

En aquests moments, la postveritat corporativa i ideol\u00f2gica s’encarna de forma excel\u00b7lent en el nostre Tribunal Suprem<\/strong> i la seva obstinaci\u00f3 a mantenir l’acusaci\u00f3 de rebel\u00b7li\u00f3 contra els l\u00edders pol\u00edtics del moviment independentista catal\u00e0. <\/span>Tractar d’encaixar les conductes del “tardor calenta<\/em>” del 2017<\/strong> en el tipus penal de rebel\u00b7li\u00f3 \u00e9s contrari a la l\u00f2gica, el sentit com\u00fa i el propi dret espanyol. <\/span>L’estrat\u00e8gia seguida en la instrucci\u00f3 del cas suposa una degradaci\u00f3 profunda del nostre sistema legal: poques vegades s’ha vist amb tanta claredat com els prejudicis ideol\u00f2gics i pol\u00edtics s’imposen sobre una consideraci\u00f3 racional i imparcial dels fets.<\/span><\/p>\n

\n
\n

El Tribunal Suprem s’ha ficat en la seva pr\u00f2pia bombolla epist\u00e8mica. <\/span>El tipus penal de la rebel\u00b7li\u00f3 requereix un “al\u00e7ament violent i p\u00fablic<\/em>“. <\/span>Per poder parlar de rebel\u00b7li\u00f3 en el cas catal\u00e0, cal lliscar per un pendent que acabi assimilant els successos de la tardor passada a l’intent de cop d’Estat del 23<\/strong> de febrer de 1981<\/strong>. Per\u00f2 mentre que els cops d’Estat sempre comporten viol\u00e8ncia (de facto <\/span>o en forma d’amena\u00e7a coactiva), el que ha passat en els mesos de setembre i octubre del 2017 no encaixa, es miri com es miri, amb un “al\u00e7ament violent<\/em>“.<\/span><\/span><\/p>\n

L’acusaci\u00f3 de rebel\u00b7li\u00f3 no nom\u00e9s manca de suport emp\u00edric, ja que la viol\u00e8ncia que exigeix \u200b\u200bel Codi Penal no va tenir lloc, sin\u00f3 que a m\u00e9s revela una concepci\u00f3 molt pobra de la democr\u00e0cia, confonent protesta, resist\u00e8ncia i desobedi\u00e8ncia amb viol\u00e8ncia insurreccional. <\/span>En una democr\u00e0cia sana, la protesta i la desobedi\u00e8ncia, tot i que puntualment puguin degenerar en algun comportament violent al carrer, no es criminalitzen com si fos un cop d’Estat. <\/span>Nom\u00e9s retor\u00e7ant els fets i deformant els conceptes es pot mantenir la causa per delicte de rebel\u00b7li\u00f3. <\/span>Els magistrats han arribat a utilitzar la repressi\u00f3 policial ocorreguda durant la jornada de l’1 d’octubre<\/strong> com prova de la viol\u00e8ncia del moviment independentista. <\/span>Amb molta ironia, cal apuntar que els arguments manejats pels magistrats del Suprem sobre la viol\u00e8ncia fantasmag\u00f2rica del Proc\u00e9s farien les del\u00edcies d’aquells postmoderns que veuen una viol\u00e8ncia ubiqua en la vida social.<\/span><\/p>\n

Si els raonaments dels magistrats sobre la rebel\u00b7li\u00f3 catalana es despullessin de la seva autoritat institucional, no resistirien un m\u00ednim examen l\u00f2gic en l’esfera p\u00fablica. <\/span>L’acusaci\u00f3 de rebel\u00b7li\u00f3 resulta tan extravagant que fins i tot podria ser motiu de mofa si no fos perqu\u00e8 hi ha pol\u00edtics empresonats. <\/span>Nom\u00e9s cal explicar la presa de posici\u00f3 del Tribunal Suprem<\/strong> per una barreja de corporativisme, sup\u00e8rbia i orgull nacional ferit. <\/span>S’han proposat donar un escarment exemplar als l\u00edders de l’independentisme, un c\u00e0stig que deixi clar a les properes generacions el risc al qual s’exposen si alg\u00fa intenta de nou una estrat\u00e8gia unilateral rupturista.<\/span><\/p>\n

\n
El Tribunal Suprem<\/strong> \u00e9s una de les institucions m\u00e9s conservadores del sistema constitucional espanyol. <\/span>Els seus membres s\u00f3n elegits en moltes ocasions en funci\u00f3 de criteris pol\u00edtics abans que per m\u00e8rit i capacitat professional. <\/span>El Partit Popular<\/strong> ha controlat el Consell General del Poder Judicial<\/strong> durant llargs anys i ha aconseguit que el Suprem<\/strong> estigui molt escorat a la dreta. <\/span>A m\u00e9s, el clima de la pol\u00edtica espanyola permet que els magistrats estiguin actuant de forma arbitr\u00e0ria i ideol\u00f2gica, ja que els mecanismes que indueixen un cert autocontrol per part del Tribunal no estan operatius. <\/span>Aquests mecanismes tenen a veure amb la por a les reaccions pol\u00edtiques i socials que les seves decisions poden suscitar. <\/span>En la situaci\u00f3 actual, els partits de la dreta, els principals mitjans espanyols, molts intel\u00b7lectuals i una majoria aclaparadora de l’opini\u00f3 p\u00fablica estan a favor de l’empresonament dels acusats per rebel\u00b7li\u00f3. <\/span>En aquestes condicions, els magistrats se senten impunes. <\/span>Res els frena. <\/span>Estan disposats a deteriorar encara m\u00e9s la reputaci\u00f3 democr\u00e0tica d’Espanya, ja que el c\u00e0stig pel desafiament a la unitat d’Espanya sembla estar per a ells per sobre de qualsevol altra consideraci\u00f3. <\/span>Per frenar el disbarat i la injust\u00edcia que s’est\u00e0 cometent amb les acusacions de rebel\u00b7li\u00f3, caldria una societat civil que es prengu\u00e9s seriosament que en una democr\u00e0cia resulta inadmissible jutjar\u00a0 uns pol\u00edtics per fets que no han com\u00e8s. <\/span>No som aqu\u00ed encara.<\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
La Vanguardia<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
\n
\n
<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La postveritat pot definir-se com una certa indifer\u00e8ncia davant els fets. El terme s’utilitza sobretot per referir-se al fenomen de falses creences populars: la imatge de la postveritat que s’ha instal\u00b7lat en els mitjans \u00e9s la de masses ignorants enganyades per pol\u00edtics demagogs a trav\u00e9s de les xarxes socials. No obstant aix\u00f2, el fenomen de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-19323","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19323","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19323"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19323\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19332,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19323\/revisions\/19332"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19323"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19323"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19323"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}