{"id":19308,"date":"2018-07-18T09:55:36","date_gmt":"2018-07-18T07:55:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19308"},"modified":"2018-07-18T09:55:36","modified_gmt":"2018-07-18T07:55:36","slug":"jordi-font-ara-fa-quaranta-anys","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-ara-fa-quaranta-anys\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Ara fa quaranta anys"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-19312\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/psc.jpg\" alt=\"\" width=\"992\" height=\"558\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/psc.jpg 992w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/psc-300x169.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/psc-768x432.jpg 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 992px) 100vw, 992px\" \/>Els dies <strong>15<\/strong> i <strong>16<\/strong> de juliol de <strong>1978<\/strong>, ara fa quaranta anys, es constitu\u00efa, a Barcelona, el Partit dels Socialistes de Catalunya (<strong>PSC<\/strong>), que incorporava el <strong>PSC-Congr\u00e9s<\/strong>, la <strong>Federaci\u00f3 Catalana del PSOE<\/strong> i el <strong>PSC-Reagrupament<\/strong>. Era el resultat d\u2019un llarg proc\u00e9s que enfonsava les seves arrels en la primera postguerra. Una Confer\u00e8ncia del <strong>POUM<\/strong>, a Toulouse, havia creat, el <strong>1945<\/strong>, al Moviment Socialista de Catalunya (<strong>MSC<\/strong>), encap\u00e7alat per <strong>Josep Rovira<\/strong>, el comandant de la \u201c<em>29 Divisi\u00f3<\/em>\u201d al front d\u2019Arag\u00f3 (la divisi\u00f3 de <strong>George Orwell<\/strong> i del film <i>Tierra y libertad<\/i> de <strong>Ken Loach<\/strong>), v\u00edctima de la persecuci\u00f3 estalinista a l\u2019interior i organitzador del \u201c<em>Grup Martin<\/em>\u201d a la resist\u00e8ncia francesa contra l\u2019ocupaci\u00f3 nazi. Tamb\u00e9 s\u2019hi afegirien el seguidors de <strong>Manuel Serra i Moret<\/strong>, dirigent de l\u2019antiga Uni\u00f3 Socialista de Catalunya.<\/p>\n<p>L\u2019horror estalinista havia emp\u00e8s bona part dels hereus d\u2019<strong>Andreu Nin<\/strong> i de <strong>Joaquim<\/strong> <strong>Maur\u00edn<\/strong> cap al socialisme democr\u00e0tic. No era estrany: es tractava d\u2019un grup hum\u00e0 dotat d\u2019una evident \u00e0nima llibert\u00e0ria. Per aix\u00f2 no van optar per crear un \u201c<em>partit<\/em>\u201d, sin\u00f3 un \u201c<em>moviment<\/em>\u201d, \u00e9s a dir, una organitzaci\u00f3 menys estructurada, m\u00e9s flexible, no tan pretensiosa. Temien que, dins de l\u2019olla de pressi\u00f3 de la clandestinitat, un partit \u2013amb la c\u00e0rrega que el mot arrossegava dins de la tradici\u00f3 marxista\u2013 esdevingu\u00e9s ostatge de minories il\u00b7luminades i sect\u00e0ries. D\u2019altra banda, havien apr\u00e8s que la concepci\u00f3 leninista de partit \u2013\u201c<em>l\u2019avantguarda que encarna la classe obrera i, amb ella, el sentit de la hist\u00f2ria<\/em>\u201d\u2013 es corresponia amb una ideologia absoluta que condu\u00efa fatalment a l\u2019autocr\u00e0cia burocr\u00e0tica i a la suplantaci\u00f3 de la voluntat democr\u00e0tica de la gent. El nou partit socialista no s\u2019havia de constituir fins que no hi hagu\u00e9s condicions de llibertat perqu\u00e8 pogu\u00e9s ser un partit d\u2019ample espectre, plural, democr\u00e0tic, comprom\u00e8s amb la democr\u00e0cia.<\/p>\n<p>I vet aqu\u00ed que, passats els anys, arribava el moment. El franquisme es veia progressivament desbordat per les \u00e0nsies de llibertat de les joves generacions. En aquest nou context, el <strong>1974<\/strong>, emergia la crida \u201c<em>Per la unitat dels socialistes de Catalunya<\/em>\u201d, cap a la creaci\u00f3 d\u2019un gran i plural partit socialista, tal com havia somiat <strong>Josep Rovira<\/strong>. Seria la denominada Converg\u00e8ncia Socialista de Catalunya (<strong>CSC<\/strong>), on confluirien els corrents socialistes que s\u2019havien mogut sota el franquisme i que compartien una orientaci\u00f3 obertament societ\u00e0ria i autogestion\u00e0ria. L\u2019any 1976, al seu torn, <strong>CSC<\/strong> donaria lloc a la creaci\u00f3 del Partit Socialista de Catalunya de cognom \u201c<em>Congr\u00e9s<\/em>\u201d, al qual s\u2019incorporarien encara m\u00e9s afluents&#8230;<\/p>\n<p>La convocat\u00f2ria de les primeres eleccions democr\u00e0tiques donaria l\u2019empenta definitiva: el \u201c<em>Pacte d\u2019Abril<\/em>\u201d entre el PSC-Congr\u00e9s i la Federaci\u00f3 catalana del PSOE obria pas a la candidatura \u201c<em>Socialistes de Catalunya<\/em>\u201d, que resultaria guanyadora a les primeres eleccions democr\u00e0tiques, el 15 de juny de <strong>1977<\/strong>, sota dos mots d\u2019ordre: 1) Unitat civil del poble de Catalunya, contra els intents de reedici\u00f3 del lerrouxisme; i 2) Exig\u00e8ncia de retorn de la Generalitat exiliada, contra les \u201c<em>solucions<\/em>\u201d succed\u00e0nies que alguns nacionalistes havien emparaulat amb <strong>Su\u00e1rez<\/strong> si guanyaven. L\u2019endem\u00e0, <strong>Joan Revent\u00f3s<\/strong> es plantava a Madrid, davant <strong>Su\u00e1rez<\/strong> i el rei, amb els resultats a la m\u00e0. Com explicaria <strong>S\u00e1nchez-Ter\u00e1n<\/strong> a les seves mem\u00f2ries, no va ser fins aquest prec\u00eds moment que <strong>Su\u00e1rez<\/strong> va renunciar a l\u2019emparaulat \u201c<em>R\u00e8gim Especial per a Catalunya<\/em>\u201d i va disposar-se a negociar amb <strong>Tarradellas<\/strong> i a assumir el retorn de la Generalitat exiliada.<\/p>\n<p>La unitat de tots els socialistes de Catalunya culminaria amb el congr\u00e9s d\u2019ara fa quaranta anys, sota el lema \u201c<em>Unitat socialista, for\u00e7a del poble<\/em>\u201d. Efectivament, era una unitat que enfortia el vell combat del poble treballador per la just\u00edcia i la igualtat. I que enfortia tamb\u00e9, molt especialment, la unitat civil del poble de Catalunya, enfront dels intents divisius del nacionalisme espanyol i del seu designi assimilador. Hauria calgut que aix\u00f2 tingu\u00e9s continu\u00eftat en una segona etapa, sobre la base d\u2019un projecte nacional de progr\u00e9s, que hauria fet seus els desitjos i esperances del poble ras i que hauria esdevingut un factor decisiu d\u2019identificaci\u00f3 i de socialitzaci\u00f3 nacional. En lloc d\u2019aix\u00f2, va entrar en escena el pujolisme, amb la seva d\u00e8ria per distingir entre \u201c<em>bons catalans<\/em>\u201d i \u201c<em>mals catalans<\/em>\u201d, entre \u201c<em>la Catalunya catalana<\/em>\u201d i la perillosa conurbaci\u00f3 barcelonina&#8230;<\/p>\n<p>\u201c<em>Aquells socialistes de <strong>Joan Revent\u00f3s<\/strong> s\u00ed que eren bons catalans i no aquests d\u2019ara<\/em>\u201d, repeteixen, ara, alguns nacionalistes, amb una vella i coneguda intenci\u00f3 desqualificadora. Per\u00f2 jo no puc oblidar aquell Onze de Setembre de <strong>1981<\/strong>, quan la cap\u00e7alera del <strong>PSC<\/strong>, per primera vegada, va ser increpada i sacsejada per una colla compacta de nacionalistes enfurismats, al crit de \u201c<em>Botiflers!<\/em>\u201d. En aquella cap\u00e7alera hi formaven <strong>Joan Revent\u00f3s<\/strong>, <strong>Alexandre Cirici Pellicer<\/strong>, <strong>Francesc Ramos<\/strong>, <strong>Maria<\/strong> <strong>Aur\u00e8lia Capmany<\/strong>, <strong>Josep Andreu Abell\u00f3<\/strong>, <strong>Marta Mata<\/strong>, <strong>Joan Cornudella<\/strong>, <strong>Pep<\/strong> <strong>Jai<\/strong>, <strong>Jordi Llimona<\/strong>&#8230; Com diu <strong>Raimon Obiols<\/strong>, sembla que, per a alguns, els \u00fanics socialistes bons s\u00f3n els socialistes que ja han mort.<\/p>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">El Punt Avui<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els dies 15 i 16 de juliol de 1978, ara fa quaranta anys, es constitu\u00efa, a Barcelona, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que incorporava el PSC-Congr\u00e9s, la Federaci\u00f3 Catalana del PSOE i el PSC-Reagrupament. Era el resultat d\u2019un llarg proc\u00e9s que enfonsava les seves arrels en la primera postguerra. Una Confer\u00e8ncia del POUM, &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,1],"tags":[218,70,82,24],"class_list":["post-19308","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-general","tag-joan-reventos","tag-jordi-font","tag-psc","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19308","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19308"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19308\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19313,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19308\/revisions\/19313"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19308"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19308"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19308"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}