{"id":19273,"date":"2018-07-09T21:12:00","date_gmt":"2018-07-09T19:12:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19273"},"modified":"2018-07-11T14:32:26","modified_gmt":"2018-07-11T12:32:26","slug":"batista-i-la-simfonia-de-la-llibertat-golfes-del-parlament-mal-geni-del-geni-musica-i-politica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/batista-i-la-simfonia-de-la-llibertat-golfes-del-parlament-mal-geni-del-geni-musica-i-politica\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Batista i la simfonia de la llibertat, golfes del Parlament, mal geni del geni, m\u00fasica i pol\u00edtica"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/strong><\/h3>\n

Batista i la simfonia de la llibertat<\/strong><\/h3>\n

* \u00a0\u00a0 M’he llegit gaireb\u00e9 d’una tacada el llibre \u201cLa sinfon\u00eda de la libertad<\/strong>“<\/em> d’Antoni Batista<\/strong>. \u00c9s un llibre d’una persona que, a m\u00e9s de ser un gran curi\u00f3s, t\u00e9 una bona formaci\u00f3 musical i una llarga experi\u00e8ncia pol\u00edtica. \u00c9s una persona id\u00f2nia, doncs, per escriure sobre\u00a0 la m\u00fasica, la pol\u00edtica, i les seves connexions.\u00a0\u00a0 Lluis Foix<\/strong> diu que probablement \u00e9s el millor llibre d’en Batista<\/strong>. A mi se’m faria dif\u00edcil de dir; en t\u00e9 d’altres que tamb\u00e9 s\u00f3n molt bons.<\/p>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00c9s un llibre treballat, am\u00e8, interessant\u00edssim, i \u00fatil per aquells que, com jo, tenen un amor poc correspost per la m\u00fasica i necessiten acompanyament: al final de cada cap\u00edtol, Batista<\/strong> inclou una \u201cbanda sonora<\/em>\u201d, una gu\u00eda amb bona informaci\u00f3 de gravacions i v\u00eddeos sobre els temes i els m\u00fasics dels que ha parlat.<\/p>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Explica Batista<\/strong> moltes coses curioses. Per exemple, que el PCUS<\/strong> encarreg\u00e0 a Hanns Eisler<\/strong> un r\u00e8quiem a Lenin<\/strong>, pel des\u00e8 aniversari de la seva mort, que mai arrib\u00e0 a ser interpretat a l’URSS<\/strong>. \u00c9s una pe\u00e7a que commemora, diu Batista<\/strong>, “no el final de Lenin<\/strong> sin\u00f2 el final del comunisme que fou dut al mausoleu de la pla\u00e7a Roja, on segueix en estat de m\u00f2mia<\/em>“. El llibre \u00e9s ple d’an\u00e8cdotes. Nom\u00e9s n’esmento una, perqu\u00e8 els llibres s’han de llegir. Batista<\/strong> explica que Goethe<\/strong> i Beethoven<\/strong>, estiuejant en un balneari txec, el juliol de 1812<\/strong>, tot passejant es toparen amb la fam\u00edlia imperial, i mentre Goethe<\/strong> la salud\u00e0 amb una gran barretada, Beethoven<\/strong> s’entafor\u00e0 malhumorat el barret fins a les celles i segu\u00ed el seu cam\u00ed amb les mans creuades a l\u2019esquena.<\/p>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Aquesta an\u00e8cdota m’ha interessat per les seves concomit\u00e0ncies amb la cerim\u00f2nia inaugural dels Jocs Mediterranis. I m’he assabentat que hi ha una\u00a0 discussi\u00f3 sobre la veracitat d’aquest “incident de Teplitz<\/strong><\/em>“, que fins i tot fou commemorat en una (mala) pintura de Carl Rohling<\/strong>. Hi ha qui diu que \u00e9s una hist\u00f2ria inventada o embellida, dues d\u00e8cades despr\u00e9s dels fets, per Bettina Brentano<\/strong>. El m\u00e9s probable \u00e9s que es tracti d’una hist\u00f2ria alterada per la transmissi\u00f3 oral.<\/p>\n

Les golfes del Parlament<\/strong><\/h3>\n

Que les an\u00e8cdotes s\u00f3n modificades pel boca-orella \u00e9s un fet conegut. Un exemple sense anar m\u00e9s lluny:\u00a0 fa pocs dies Jordi Barbeta<\/strong> contava a El Nacional<\/em> <\/strong>que, en una visita al Parlament de Catalunya, “Joan Carles I<\/strong> va preguntar qu\u00e8 hi havia al pis de dalt; el president Xicoy<\/strong> li va contestar que \u201carriba tenemos las golfas\u201d, i amb un fart de riure Joan Carles<\/strong> li va respondre: \u201cVaya, veo que ten\u00e9is de todo\u201d<\/em>. S\u00f3c testimoni directe d’aquesta conversa, que \u00e9s certa, per\u00f2 que tingu\u00e9\u00a0 altres protagonistes: fou entre una diputada socialista i la reina Sofia<\/strong>.\u00a0 Xicoy<\/strong> \u00e9s innocent d’aquesta relliscada.<\/p>\n

El mal geni del geni<\/strong><\/h3>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Benevolent amb Furtwangler<\/strong>, Batista<\/strong> es declara fan de Celibidache<\/strong>, de Xostak\u00f3vitx <\/strong>i de Luigi Nono<\/strong>. A Celibidache<\/strong> li\u00a0 dedica un cap\u00edtol on transcriu una\u00a0 conversa a Cadaqu\u00e9s, \u201camb vistes als ous de Dal\u00ed<\/strong><\/em>\u201d. Quin personatge, Celibidache<\/strong>! Tenia\u00a0<\/strong> 34<\/strong> anys quan els americans el posaren\u00a0 al capdavant de la Filarm\u00f2nica de Berl\u00edn, substituint Furtwangler que,<\/strong>\u00a0 sotm\u00e8s a un proc\u00e9s de desnazificaci\u00f3,\u00a0 no recuper\u00e0 el c\u00e0rrec fins el 1952<\/strong>. Quan dos anys despr\u00e9s mor\u00ed Furtwangler<\/strong>, la direcci\u00f3 de la Filarm\u00f2nica\u00a0 fou conferida a Karajan<\/strong> i no a Celibidache<\/strong>, que ho va pair malament. Potser aix\u00f2 accentu\u00e0 el mal geni del geni.<\/p>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Celibidache<\/strong> parlava molt malament dels seus col\u00b7legues i un bon dia de 1989<\/strong>, el setmanari Der Spiegel<\/strong> va <\/em>esbombar els ses comentaris, que produ\u00efren la l\u00f2gica consternaci\u00f3: Karajan<\/strong> era \u201chorrible; un negociant que, a m\u00e9s, \u00e9s sord<\/em>\u201d, Toscanini<\/strong> era \u201cuna f\u00e0brica de notes<\/em>\u201d, Karl B\u00f6hm<\/strong> \u201cun sac de patates<\/em>\u201d, de Claudio Abbado<\/strong> digu\u00e9: \u201cSi l’hagu\u00e9s d’escoltar tres hores seguides, patiria un atac de cor<\/em>\u201d, i aix\u00ed successivament.<\/p>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Poques setmanes despr\u00e9s, el setmanari public\u00e0 una carta al director, amb remitent \u201cEl Parad\u00eds<\/em>\u201d i signada per \u201cToscanini<\/strong><\/em>\u201d: \u201cEstimat Sergiu<\/strong>! Et perdonem perqu\u00e8 no tenim cap altra opci\u00f3: aqu\u00ed dalt \u00e9s obligat. El sac-de-patates Karli<\/strong> ha posat alguna pega,\u00a0 per\u00f2 hem parlat amb ell i ja ha deixat de plorar (…) Aqu\u00ed, com que els \u00e0ngels interpreten directament la ment dels compositors, nosaltres ens limitem a escoltar<\/em>\u201d. Diuen que l\u2019autor de la carta fou Carlos<\/strong> Kleiber<\/strong>, que Celibidache<\/strong> execrava, i viceversa.<\/p>\n

M\u00fasica i pol\u00edtica (1)
\n<\/strong><\/h3>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Aqu\u00ed a Brussel\u00b7les, fa un parell de mesos, dues noies joves van interrompre un concert de piano de Brahms<\/strong>, interpretat per H\u00e9l\u00e8ne Grimaud<\/strong> i l’orquestra de Filad\u00e8lfia (de gira per Europa i Israel), cridant “Llibertat per Palestina!”<\/em>. El director de l’orquestra, Yannick N\u00e9zet-S\u00e9guin<\/strong>, va comentar: \u201cEls m\u00fasics no s\u00f3n\u00a0 homes i dones de paraules, sin\u00f3 de notes i de pau. Aqu\u00ed no hi ha lloc per la pol\u00edtica<\/em>“.\u00a0 Podr\u00edem estar-hi d’acord, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que el comentari \u00e9s inexacte: les notes, de fet,\u00a0 poden emetre missatges pol\u00edtics.<\/p>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Un cr\u00edtic coment\u00e0 les paraules de N\u00e9zet-S\u00e9guin\u00a0<\/strong>recordant que el Departament de Defensa dels Estats Units esmer\u00e7\u00e0\u00a0 l’any 2016<\/strong> uns 437<\/strong> milions de d\u00f2lars en les seves bandes de m\u00fasica i que, amb\u00a0 6. 000<\/strong> m\u00fasics i 137<\/strong> grups, l’ex\u00e8rcit nord-americ\u00e0\u00a0 \u00e9s el principal empresari de m\u00fasics professionals i el major comprador d’instruments musicals del pa\u00eds. “Per be que prefereixo clarament que el pressupost militar s’esmerci en instruments musicals que en armes de guerra, seria millor que aquests diners es dediquessin a programes de m\u00fasica civil<\/em>“, va concloure.<\/p>\n

\u00a0* \u00a0\u00a0\u00a0 Orwell<\/strong> deia que \u201cLa simple afirmaci\u00f3 que l’art no t\u00e9 res a veure amb la pol\u00edtica ja \u00e9s en ella mateixa una posici\u00f3 pol\u00edtica<\/em>“.<\/p>\n

M\u00fasica i pol\u00edtica (2)<\/strong><\/h3>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Quan \u00cdgor Stravinski<\/strong> va anar a Berlin, despr\u00e9s d’acabada la segona guerra mundial, obr\u00ed una roda de premsa dient als periodistes: “Per favor, no em facin preguntes pol\u00edtiques,\u00a0 ni em facin preguntes musicals… Nom\u00e9s preguntes, si us plau<\/em>“.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Batista i la simfonia de la llibertat * \u00a0\u00a0 M’he llegit gaireb\u00e9 d’una tacada el llibre \u201cLa sinfon\u00eda de la libertad“ d’Antoni Batista. \u00c9s un llibre d’una persona que, a m\u00e9s de ser un gran curi\u00f3s, t\u00e9 una bona formaci\u00f3 musical i una llarga experi\u00e8ncia pol\u00edtica. \u00c9s una persona id\u00f2nia, doncs, per escriure sobre\u00a0 la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,32,1],"tags":[],"class_list":["post-19273","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-politica","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19273","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19273"}],"version-history":[{"count":31,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19273\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19306,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19273\/revisions\/19306"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19273"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19273"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19273"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}