{"id":19273,"date":"2018-07-09T21:12:00","date_gmt":"2018-07-09T19:12:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19273"},"modified":"2018-07-11T14:32:26","modified_gmt":"2018-07-11T12:32:26","slug":"batista-i-la-simfonia-de-la-llibertat-golfes-del-parlament-mal-geni-del-geni-musica-i-politica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/batista-i-la-simfonia-de-la-llibertat-golfes-del-parlament-mal-geni-del-geni-musica-i-politica\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Batista i la simfonia de la llibertat, golfes del Parlament, mal geni del geni, m\u00fasica i pol\u00edtica"},"content":{"rendered":"<h3><strong><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-19286\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/Batista-1.jpg\" alt=\"\" width=\"319\" height=\"158\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/Batista-1.jpg 319w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/Batista-1-300x149.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 319px) 100vw, 319px\" \/><\/strong><\/h3>\n<h3><strong>Batista i la simfonia de la llibertat<\/strong><\/h3>\n<p>* \u00a0\u00a0 M&#8217;he llegit gaireb\u00e9 d&#8217;una tacada el llibre \u201c<em><strong>La sinfon\u00eda de la libertad<\/strong>&#8220;<\/em> d&#8217;<strong>Antoni Batista<\/strong>. \u00c9s un llibre d&#8217;una persona que, a m\u00e9s de ser un gran curi\u00f3s, t\u00e9 una bona formaci\u00f3 musical i una llarga experi\u00e8ncia pol\u00edtica. \u00c9s una persona id\u00f2nia, doncs, per escriure sobre\u00a0 la m\u00fasica, la pol\u00edtica, i les seves connexions.\u00a0\u00a0 <strong>Lluis Foix<\/strong> diu que probablement \u00e9s el millor llibre d&#8217;en <strong>Batista<\/strong>. A mi se&#8217;m faria dif\u00edcil de dir; en t\u00e9 d&#8217;altres que tamb\u00e9 s\u00f3n molt bons.<\/p>\n<p>*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00c9s un llibre treballat, am\u00e8, interessant\u00edssim, i \u00fatil per aquells que, com jo, tenen un amor poc correspost per la m\u00fasica i necessiten acompanyament: al final de cada cap\u00edtol, <strong>Batista<\/strong> inclou una \u201c<em>banda sonora<\/em>\u201d, una gu\u00eda amb bona informaci\u00f3 de gravacions i v\u00eddeos sobre els temes i els m\u00fasics dels que ha parlat.<\/p>\n<p>*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Explica <strong>Batista<\/strong> moltes coses curioses. Per exemple, que el <strong>PCUS<\/strong> encarreg\u00e0 a <strong>Hanns Eisler<\/strong> un r\u00e8quiem a <strong>Lenin<\/strong>, pel des\u00e8 aniversari de la seva mort, que mai arrib\u00e0 a ser interpretat a l&#8217;<strong>URSS<\/strong>. \u00c9s una pe\u00e7a que commemora, diu <strong>Batista<\/strong>, &#8220;<em>no el final de <strong>Lenin<\/strong> sin\u00f2 el final del comunisme que fou dut al mausoleu de la pla\u00e7a Roja, on segueix en estat de m\u00f2mia<\/em>&#8220;. El llibre \u00e9s ple d&#8217;an\u00e8cdotes. Nom\u00e9s n&#8217;esmento una, perqu\u00e8 els llibres s&#8217;han de llegir. <strong>Batista<\/strong> explica que <strong>Goethe<\/strong> i <strong>Beethoven<\/strong>, estiuejant en un balneari txec, el juliol de <strong>1812<\/strong>, tot passejant es toparen amb la fam\u00edlia imperial, i mentre <strong>Goethe<\/strong> la salud\u00e0 amb una gran barretada, <strong>Beethoven<\/strong> s&#8217;entafor\u00e0 malhumorat el barret fins a les celles i segu\u00ed el seu cam\u00ed amb les mans creuades a l\u2019esquena.<\/p>\n<p>*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Aquesta an\u00e8cdota m&#8217;ha interessat per les seves concomit\u00e0ncies amb la cerim\u00f2nia inaugural dels Jocs Mediterranis. I m&#8217;he assabentat que hi ha una\u00a0 discussi\u00f3 sobre la veracitat d&#8217;aquest &#8220;<em>incident de <strong>Teplitz<\/strong><\/em>&#8220;, que fins i tot fou commemorat en una (mala) pintura de <strong>Carl Rohling<\/strong>. Hi ha qui diu que \u00e9s una hist\u00f2ria inventada o embellida, dues d\u00e8cades despr\u00e9s dels fets, per <strong>Bettina Brentano<\/strong>. El m\u00e9s probable \u00e9s que es tracti d&#8217;una hist\u00f2ria alterada per la transmissi\u00f3 oral.<\/p>\n<h3><strong>Les golfes del Parlament<\/strong><\/h3>\n<p>Que les an\u00e8cdotes s\u00f3n modificades pel boca-orella \u00e9s un fet conegut. Un exemple sense anar m\u00e9s lluny:\u00a0 fa pocs dies <strong>Jordi Barbeta<\/strong> contava a <strong><em>El Nacional<\/em> <\/strong>que, en una visita al Parlament de Catalunya, &#8220;<em><strong>Joan Carles I<\/strong> va preguntar qu\u00e8 hi havia al pis de dalt; el president <strong>Xicoy<\/strong> li va contestar que \u201carriba tenemos las golfas\u201d, i amb un fart de riure <strong>Joan Carles<\/strong> li va respondre: \u201cVaya, veo que ten\u00e9is de todo\u201d<\/em>. S\u00f3c testimoni directe d&#8217;aquesta conversa, que \u00e9s certa, per\u00f2 que tingu\u00e9\u00a0 altres protagonistes: fou entre una diputada socialista i la reina <strong>Sofia<\/strong>.\u00a0 <strong>Xicoy<\/strong> \u00e9s innocent d&#8217;aquesta relliscada.<\/p>\n<h3><strong>El mal geni del geni<\/strong><\/h3>\n<p>*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Benevolent amb <strong>Furtwangler<\/strong>, <strong>Batista<\/strong> es declara fan de <strong>Celibidache<\/strong>, de <strong>Xostak\u00f3vitx <\/strong>i de<strong> Luigi Nono<\/strong>. A <strong>Celibidache<\/strong> li\u00a0 dedica un cap\u00edtol on transcriu una\u00a0 conversa a Cadaqu\u00e9s, \u201c<em>amb vistes als ous de <strong>Dal\u00ed<\/strong><\/em>\u201d. Quin personatge, <strong>Celibidache<\/strong>! Tenia<strong>\u00a0<\/strong> <strong>34<\/strong> anys quan els americans el posaren\u00a0 al capdavant de la Filarm\u00f2nica de Berl\u00edn, substituint <strong>Furtwangler que,<\/strong>\u00a0 sotm\u00e8s a un proc\u00e9s de desnazificaci\u00f3,\u00a0 no recuper\u00e0 el c\u00e0rrec fins el <strong>1952<\/strong>. Quan dos anys despr\u00e9s mor\u00ed <strong>Furtwangler<\/strong>, la direcci\u00f3 de la Filarm\u00f2nica\u00a0 fou conferida a <strong>Karajan<\/strong> i no a <strong>Celibidache<\/strong>, que ho va pair malament. Potser aix\u00f2 accentu\u00e0 el mal geni del geni.<\/p>\n<p>*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <strong>Celibidache<\/strong> parlava molt malament dels seus col\u00b7legues i un bon dia de <strong>1989<\/strong>, el setmanari <em><strong>Der Spiegel<\/strong> va <\/em>esbombar els ses comentaris, que produ\u00efren la l\u00f2gica consternaci\u00f3: <strong>Karajan<\/strong> era \u201c<em>horrible; un negociant que, a m\u00e9s, \u00e9s sord<\/em>\u201d, <strong>Toscanini<\/strong> era \u201c<em>una f\u00e0brica de notes<\/em>\u201d, <strong>Karl B\u00f6hm<\/strong> \u201c<em>un sac de patates<\/em>\u201d, de <strong>Claudio Abbado<\/strong> digu\u00e9: \u201c<em>Si l&#8217;hagu\u00e9s d&#8217;escoltar tres hores seguides, patiria un atac de cor<\/em>\u201d, i aix\u00ed successivament.<\/p>\n<p>*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Poques setmanes despr\u00e9s, el setmanari public\u00e0 una carta al director, amb remitent \u201c<em>El Parad\u00eds<\/em>\u201d i signada per \u201c<em><strong>Toscanini<\/strong><\/em>\u201d: \u201c<em>Estimat <strong>Sergiu<\/strong>! Et perdonem perqu\u00e8 no tenim cap altra opci\u00f3: aqu\u00ed dalt \u00e9s obligat. El sac-de-patates <strong>Karli<\/strong> ha posat alguna pega,\u00a0 per\u00f2 hem parlat amb ell i ja ha deixat de plorar (&#8230;) Aqu\u00ed, com que els \u00e0ngels interpreten directament la ment dels compositors, nosaltres ens limitem a escoltar<\/em>\u201d. Diuen que l\u2019autor de la carta fou <strong>Carlos<\/strong> <strong>Kleiber<\/strong>, que <strong>Celibidache<\/strong> execrava, i viceversa.<\/p>\n<h3><strong>M\u00fasica i pol\u00edtica (1)<br \/>\n<\/strong><\/h3>\n<p>*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Aqu\u00ed a Brussel\u00b7les, fa un parell de mesos, dues noies joves van interrompre un concert de piano de <strong>Brahms<\/strong>, interpretat per <strong>H\u00e9l\u00e8ne Grimaud<\/strong> i l&#8217;orquestra de Filad\u00e8lfia (de gira per Europa i Israel), cridant &#8220;<em>Llibertat per Palestina!&#8221;<\/em>. El director de l&#8217;orquestra, <strong>Yannick N\u00e9zet-S\u00e9guin<\/strong>, va comentar: \u201c<em>Els m\u00fasics no s\u00f3n\u00a0 homes i dones de paraules, sin\u00f3 de notes i de pau. Aqu\u00ed no hi ha lloc per la pol\u00edtica<\/em>&#8220;.\u00a0 Podr\u00edem estar-hi d&#8217;acord, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que el comentari \u00e9s inexacte: les notes, de fet,\u00a0 poden emetre missatges pol\u00edtics.<\/p>\n<p>*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Un cr\u00edtic coment\u00e0 les paraules de <strong>N\u00e9zet-S\u00e9guin\u00a0<\/strong>recordant que el Departament de Defensa dels Estats Units esmer\u00e7\u00e0\u00a0 l&#8217;any <strong>2016<\/strong> uns <strong>437<\/strong> milions de d\u00f2lars en les seves bandes de m\u00fasica i que, amb\u00a0 <strong>6. 000<\/strong> m\u00fasics i <strong>137<\/strong> grups, l&#8217;ex\u00e8rcit nord-americ\u00e0\u00a0 \u00e9s el principal empresari de m\u00fasics professionals i el major comprador d&#8217;instruments musicals del pa\u00eds. &#8220;<em>Per be que prefereixo clarament que el pressupost militar s&#8217;esmerci en instruments musicals que en armes de guerra, seria millor que aquests diners es dediquessin a programes de m\u00fasica civil<\/em>&#8220;, va concloure.<\/p>\n<p><strong>\u00a0* \u00a0\u00a0\u00a0 Orwell<\/strong> deia que \u201c<em>La simple afirmaci\u00f3 que l&#8217;art no t\u00e9 res a veure amb la pol\u00edtica ja \u00e9s en ella mateixa una posici\u00f3 pol\u00edtica<\/em>&#8220;.<\/p>\n<h3><strong>M\u00fasica i pol\u00edtica (2)<\/strong><\/h3>\n<p>*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Quan \u00cd<strong>gor Stravinski<\/strong> va anar a Berlin, despr\u00e9s d&#8217;acabada la segona guerra mundial, obr\u00ed una roda de premsa dient als periodistes: &#8220;<em>Per favor, no em facin preguntes pol\u00edtiques,\u00a0 ni em facin preguntes musicals&#8230; Nom\u00e9s preguntes, si us plau<\/em>&#8220;.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Batista i la simfonia de la llibertat * \u00a0\u00a0 M&#8217;he llegit gaireb\u00e9 d&#8217;una tacada el llibre \u201cLa sinfon\u00eda de la libertad&#8220; d&#8217;Antoni Batista. \u00c9s un llibre d&#8217;una persona que, a m\u00e9s de ser un gran curi\u00f3s, t\u00e9 una bona formaci\u00f3 musical i una llarga experi\u00e8ncia pol\u00edtica. \u00c9s una persona id\u00f2nia, doncs, per escriure sobre\u00a0 la &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,32,1],"tags":[],"class_list":["post-19273","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-politica","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19273","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19273"}],"version-history":[{"count":31,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19273\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19306,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19273\/revisions\/19306"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19273"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19273"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19273"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}