{"id":19266,"date":"2018-06-30T11:17:37","date_gmt":"2018-06-30T09:17:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19266"},"modified":"2018-06-30T14:35:47","modified_gmt":"2018-06-30T12:35:47","slug":"jordi-font-maria-aurelia-capmany-una-catedra-a-peu-de-carrer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-maria-aurelia-capmany-una-catedra-a-peu-de-carrer\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Maria Aur\u00e8lia Capmany, una c\u00e0tedra a peu de carrer"},"content":{"rendered":"

\"\"Intentar\u00e9, millor o pitjor, un impossible: explicar, en deu minuts, la dona d\u2019acci\u00f3, la dona compromesa, que va ser Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong>. I \u00e9s que Maria Aur\u00e8lia<\/strong> resulta un poliedre de cares infinites, un continent del tot inabastable. No \u00e9s tan sols la seva ingent i encara mal coneguda obra liter\u00e0ria, \u00e9s moltes coses m\u00e9s.<\/p>\n

\u00c9s la professora universit\u00e0ria de filosofia que abandona un futur acad\u00e8mic prometedor, per dedicar-se a la literatura i a la pedagogia, fent per mantenir encesa la flama del seu enyorat Institut-Escola. Opta per defugir la torre de vori i per \u201cembrutar-se les mans\u201d<\/em>, que diu Sartre<\/strong>, per submergir-se en el batec del poble ras.<\/p>\n

\u00c9s la resistent antifeixista, que sent i assumeix una espacial responsabilitat col\u00b7lectiva, imprescindible en un pa\u00eds escap\u00e7at, la mena d\u2019\u201dinvestidura\u201d<\/em> que havien fet o farien seva Carles Riba<\/strong>, Jordi Rubi\u00f3<\/strong> o Salvador Espriu<\/strong>… Ho fa, de primer, des de les catacumbes del Grup Miramar<\/em>; I despr\u00e9s, en el camp obert de la Caputxinada<\/em>, del Congr\u00e9s Mundial de la Pau<\/em>, de l\u2019Assemblea d\u2019Intel\u00b7lectuals<\/em>, a Montserrat, contra el proc\u00e9s de Burgos…<\/p>\n

\u00c9s la dona de teatre, co-fundadora , amb Ricard Salvat<\/strong>, de l\u2019Escola d\u2019Art Dram\u00e0tic Adri\u00e0 Gual, que comportar\u00e0 un abans i un despr\u00e9s del teatre catal\u00e0, cosa que encara no ha estat degudament reconeguda pel teatre d\u2019avui, que tant els deu.<\/p>\n

\u00c9s la pionera, a Catalunya, de la segona onada feminista, en oberta sintonia amb el que fan Simone de Beauvoir<\/strong> a Fran\u00e7a i Betty Friedan<\/strong> als EEUU, contra la sacrosanta \u201cfeminitat\u201d <\/em> imperant, que \u00e9s la gran cotilla, la gran eina del sotmetiment de la dona.<\/p>\n

\u00c9s la mem\u00f2ria de la Catalunya obrera i popular, a rep\u00e8l de tan d\u2019oblit imposat pel franquisme i pels conservadors catalans. Les seves \u201cPreguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya\u201d<\/em>, s\u00f3n, per a molts, una aut\u00e8ntica revelaci\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s l\u2019aixopluc i el rebost de molts joves insurgents, rebels de tantes emancipacions, antijer\u00e0rquics i antiautoritaris, hereus d\u2019aquell maig del 68 d\u2019ara fa 50 anys,<\/p>\n

I \u00e9s, molt especialment, la gran dida, la capmare, dels joves escriptors i escriptores de la \u201cGeneraci\u00f3 dels 70<\/em>\u201d: Terenci Moix<\/strong>, Montserrat Roig<\/strong>, Jaume Fuster<\/strong>, Maria<\/strong> Ant\u00f2nia Oliver<\/strong>, Josep M\u00aa Benet i Jornet<\/strong> i un llarg etc\u00e8tera. La seva novel.la \u201cUn lloc entre els morts\u201d<\/em> esdev\u00e9 l\u2019obra de culte d\u2019aquesta generaci\u00f3 liter\u00e0ria. I ella es desviur\u00e0 per obrir-los cam\u00ed, esgarrapar\u00e0 si cal.<\/p>\n

Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong> va ser una c\u00e0tedra a peu de carrer, oberta fins a altes hores de la matinada, un luxe paradoxal en temps de mis\u00e8ria i de tota mena de restriccions. En aquelles tert\u00falies interminables, espurnejants, s\u2019hi reia molt i s\u2019hi aprenia molt, s\u2019hi destru\u00efen mites, s\u2019hi conspirava, s\u2019hi lligaven caps, s\u2019hi aixecaven projectes…<\/p>\n

La Catalunya benpensant se la mirava de re\u00fcll. Alguns la titllaven poc menys que de corruptora de menors. Li era igual. Feia temps que se n\u2019havia fet el prop\u00f2sit: \u201cMai no ser\u00e9 una dona com cal. Passi el que passi, far\u00e9 el que vull fer\u201d.<\/em> I ho va mantenir tota la vida. Deia: \u201cMai no ser\u00e9 prou vella ni prou covarda per no tornar a comen\u00e7ar de cap i de nou i amb les mans buides\u201d <\/em><\/p>\n

Emilia Lled\u00f3<\/strong> ens la retrata: \u201cRecordo el teu caminar segur i majestu\u00f3s, impressionant.<\/em> L\u2019abric negre, folgat -sempre al teu servei i no tu al seu-, no semblava empresonar-te el gest. Em vas ser posada com a exemple del que no s\u2019ha de fer. Sense saber-ho, has estat prehist\u00f2ria de moltes revoltes. La teva imatge i la teva mirada sense por, en un m\u00f3n que la prohibia, ens va comen\u00e7ar a ensenyar el cam\u00ed que hav\u00edem de gosar trepitjar. I ens va fer sospitar que potser no calia renunciar a res.\u201d<\/em><\/p>\n

Terenci Moix<\/strong>, al \u201cEl sexe dels \u00c0ngels\u201d, <\/em>ens la presenta sota l\u2019\u00e0lies de la Castellona<\/em> i li fa replicar: \u201cLa meva relaci\u00f3 amb aquesta gent tan jove es tradueix en obres impreses, en reculls de can\u00e7ons, en espectacles teatrals\u2026 Per damunt de tot, hi ha la idea del pa\u00eds, els dies que han de venir sobre totes les nits de la mort; com si jo prepar\u00e9s, als meus noiets i noietes, un camp d\u2019acci\u00f3 que a mi m\u2019ha estat negat: l\u2019encontre amb una identitat robada\u2026\u201d<\/em><\/p>\n

En paraules de Montserrat Roig<\/strong>, \u201cMaria Aur\u00e8lia<\/strong> va ser, per a tots nosaltres,<\/em> la terra i les \u00e0nsies de volar\u201d.<\/em> Va ser la mem\u00f2ria, encara que sense fer-se hostatge de cap nost\u00e0lgia. I va ser el desig, la voluntat transformadora, sense fer-se hostatge tampoc de cap futur llampant i rod\u00f3: \u201cMai no barataria <\/em>-deia- el temps present i l\u2019amor present<\/em> a canvi d\u2019una carism\u00e0tica innoc\u00e8ncia\u201d.<\/em> I afegia: \u201cM\u2019agrada m\u00e9s la felicitat ara <\/em>que no pas la dignitat per d\u2019aqu\u00ed cent anys. Per aix\u00f2, m\u2019agrada la pol\u00edtica i respecto els pol\u00edtics que fan pactes.\u201d<\/em><\/p>\n

S\u2019incorporaria als rengles socialistes de la m\u00e0 d\u2019Alexandre Cirici Pellicer<\/strong>, el mateix que, des del FAD, havia acollit l\u2019Escola Adri\u00e0 Gual a la C\u00fapula del Coliseum. Va ser un pas m\u00e9s, a partir d\u2019una vocaci\u00f3 pol\u00edtica que li venia de lluny. Li venia de fam\u00edlia: del republicanisme catalanista de la seva mare i el seu pare (el seu pare, l\u2019Aureli Capmany<\/strong>, el gran folklorista, del qual celebrem ara el 150 aniversari); i, molt especialment, li venia de l\u2019avi Sebasti\u00e0 Farn\u00e9s<\/strong>, que ella adorava i que era v\u00edctima del llarg \u201dexili interior\u201d<\/em> que van patir els modernistes i els primers catalanistes, companys de Valent\u00ed Almirall<\/strong>, marginats per l\u2019\u00edmpetu abassegador de la Lliga Regionalista i del c\u00e0non noucentista. Aix\u00f2 la marcaria especialment.<\/p>\n

Deia: \u201cLa ra\u00f3 de la meva milit\u00e0ncia \u00e9s ben senzilla (\u2026). Des de sempre i per her\u00e8ncia, em trobo pol\u00edticament al costat de la classe treballadora. Si avui la nostra classe treballadora est\u00e0 formada amb un alt percentatge d\u2019immigrants, no \u00e9s culpa meva ni d\u2019ells. Som aqu\u00ed junts i jo vull lluitar al seu costat. M\u2019entusiasma que la nostra burgesia comenci a trobar prou elegant parlar catal\u00e0, per\u00f2 no m\u2019ho acabar\u00e9 de creure fins que els vegi gastar-se els cabals\u201d.<\/em><\/p>\n

Set anys despr\u00e9s, el 1983, feia un pas m\u00e9s: acceptava incorporar-se a la llista de Pasqual Maragall<\/strong> per Barcelona. Una amiga la va advertir: \u201cFar\u00e0s malb\u00e9 la teva imatge\u201d.<\/em> I ella li va respondre: \u201cEn tinc moltes d\u2019imatges.<\/em> El que passa \u00e9s que no tindr\u00e9 temps de realitzar-les totes.<\/em> La vida \u00e9s tan curta!<\/em> Quantes coses em quedaran per fer\u2026<\/em> quants llibres per llegir\u2026<\/em> quanta gent per estimar\u2026\u201d<\/em><\/p>\n

Aquesta seva avidesa per la vida era la manera que tenia d\u2019estar en el m\u00f3n. Ho explicava aix\u00ed (i acabo): \u201cNom\u00e9s hi ha una manera de defensar-se d\u2019aquest forat negre<\/em> on t\u2019empeny el vertigen. I \u00e9s no deixar de saber,<\/em> no deixar de pensar,<\/em> no deixar de voler,<\/em> no deixar de sentir cada volum,<\/em> cada mat\u00eds, cada so, cada olor;<\/em> estar alerta sempre!<\/em> Penso que \u00e9s per aix\u00f2<\/em> que se\u2019m van fer els ulls tan grans\u201d.<\/em><\/p>\n

Intervenci\u00f3 en l’acte commemoratiu del centenari del seu naixement.<\/p>\n

Sal\u00f3 de Cent, 5 de juny de 2018<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Intentar\u00e9, millor o pitjor, un impossible: explicar, en deu minuts, la dona d\u2019acci\u00f3, la dona compromesa, que va ser Maria Aur\u00e8lia Capmany. I \u00e9s que Maria Aur\u00e8lia resulta un poliedre de cares infinites, un continent del tot inabastable. No \u00e9s tan sols la seva ingent i encara mal coneguda obra liter\u00e0ria, \u00e9s moltes coses m\u00e9s. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,32,1],"tags":[],"class_list":["post-19266","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-politica","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19266","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19266"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19266\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19272,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19266\/revisions\/19272"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19266"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19266"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19266"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}