{"id":19215,"date":"2018-06-13T12:37:09","date_gmt":"2018-06-13T10:37:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19215"},"modified":"2018-06-13T12:37:09","modified_gmt":"2018-06-13T10:37:09","slug":"jordi-font-una-nova-atmosfera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-una-nova-atmosfera\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Una nova atmosfera"},"content":{"rendered":"<div id=\"article-content\">\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-19219\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/matisse2.jpg\" alt=\"\" width=\"200\" height=\"252\" \/>No es pot negar: l\u2019atmosfera ha canviat. Sol passar quan es ventila una casa tancada que feia olor de resclosit. Aquest cop, per\u00f2, no ha estat una porta o una finestra que s\u2019ha obert, sin\u00f3 una llosa pesad\u00edssima que, de sobte, ha saltat pels aires i ha donat pas a un doll de claror i a una alenada d\u2019aire fresc. No ha estat gaire m\u00e9s que aix\u00f2. Suficient tanmateix per produir un canvi decisiu en la percepci\u00f3 de les coses per molta gent.<\/p>\n<p>En efecte, dins del t\u00fanel sense horitz\u00f3 on ens havia entaforat, en origen, l\u2019immobilisme del govern espanyol, qualsevol entesa resultava un impossible, gaireb\u00e9 una utopia. I les posicions extremes \u2013l\u2019unilateralisme independentista i l\u2019assimilacionisme espanyolista\u2013 hi creixien, s\u2019hi enfrontaven, es feien hegem\u00f2niques, polaritzaven la societat catalana. Ha estat el domini de les visceralitats enfrontades, de les identitats en conflicte, del tot o res, de la guerra de propagandes en blanc i negre, sense espai per a la reflexi\u00f3 ponderada i compartida, per a les idees superadores, que esdevenien motiu de riota.<\/p>\n<p>Ara, en canvi, la perspectiva d\u2019una entesa torna a obrir-se cam\u00ed, es fa de nou versemblant i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, les posicions extremes perden legitimitat i, si resulten un impediment per avan\u00e7ar, es veuran penalitzades per l\u2019opini\u00f3 general, perdran peu. Un canvi, aquest, certament decisiu. I \u00e9s que la gent, si ho veu possible, tendeix a superar la tensi\u00f3 permanent i el patiment que comporta, per obrir-se a \u201c<em>parlar-ne<\/em>\u201d, aquesta facultat del <i>sapiens<\/i> que li dona grans capacitats constructives, sempre que pugui i vulgui renunciar a fer de les paraules un mer parapet on defensar-se, on atrinxerar-se.<\/p>\n<p>Han seguit les apel\u00b7lacions al di\u00e0leg i a \u201c<em>buscar solucions pol\u00edtiques als problemes pol\u00edtics<\/em>\u201d, per compte del nou govern espanyol, i la disposici\u00f3 al di\u00e0leg \u201c<em>sense<\/em> <em>condicions<\/em>\u201d per compte del tamb\u00e9 nou govern catal\u00e0, aix\u00ed com un plugim bals\u00e0mic de bones intencions d\u2019origen m\u00faltiple, d\u2019encoratjaments, d\u2019idees per ajudar a refer ponts, per retrobar-se en un nou consens nacional a Catalunya i per avan\u00e7ar cap a un nou pacte entre Catalunya i Espanya&#8230; Tot diu \u201c<em>ja era hora<\/em>\u201d. Quina enorme responsabilitat per als qui tenen a les mans avan\u00e7ar o encallar-ho de nou&#8230;<\/p>\n<p>Hi ha un efecte de l\u2019anterior situaci\u00f3 que interfereix greument, fruit de la irresponsable judicialitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica i dels designis d\u2019un jutge que manega la pres\u00f3 preventiva amb una desimboltura digna de millor causa. Hauria d\u2019adonar-se, si no en comparteix els m\u00f2bils, que nom\u00e9s l\u2019aplaudeixen els qui propugnen la venjan\u00e7a. I que, en el nou context pol\u00edtic, l\u2019empresonament sense sent\u00e8ncia d\u2019exponents c\u00edvics i de representants democr\u00e0tics sorgits de les urnes alimenta una din\u00e0mica pol\u00edtica que el Congr\u00e9s dels Diputats ja ha donat per liquidada.<\/p>\n<p>Deia <strong>Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong> que el seu desig era \u201c<em>Arc\u00e0dia, aquell territori on el lle\u00f3 i l\u2019anyell dormen plegats<\/em>\u201d, per\u00f2 que aix\u00f2 no se li oferia ara i aqu\u00ed, nom\u00e9s algunes millores prou desitjables. I hi afegia que no estava disposada a renunciar a una mica m\u00e9s de felicitat per a avui a canvi d\u2019una immensa \u201c<em>dignitat<\/em>\u201d per d\u2019aqu\u00ed a cent anys. \u201c<em>Per aix\u00f2<\/em> \u2013deia\u2013 <em>m\u2019agrada la pol\u00edtica i els pol\u00edtics que fan pactes.<\/em>\u201d Hi estem arribant i no hem de permetre que cap comissari de l\u2019absolut se\u2019ns hi interposi.<\/p>\n<p>Aix\u00f2 s\u00ed, no avan\u00e7arem si no anem a l\u2019arrel, a les causes de la crisi viscuda, si no se supera la lectura restrictiva que s\u2019ha imposat pel que fa a les \u201c<em>nacionalitats<\/em>\u201d constitucionals, referides, \u00f2bviament, en l\u2019esperit dels constituents, a les nacions hist\u00f2riques, especialment Catalunya i el Pa\u00eds Basc. Una lectura restrictiva que recolza en el fam\u00f3s \u201c<em>greuge comparatiu<\/em>\u201d esgrimit per algunes \u201c<em>regions<\/em>\u201d i que \u00e9s la coartada de la voluntat assimiladora larvada que ha perviscut en la cultura pol\u00edtica espanyola i que es diu nacionalisme espanyol.<\/p>\n<p>\u00c9s obvi que el degut reconeixement de les nacions hist\u00f2riques no ha de comportar \u201c<em>privilegis<\/em>\u201d pel que fa als drets i deures de la ciutadania, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s que ha de comportar aquelles difer\u00e8ncies leg\u00edtimes que exigeix la seva perviv\u00e8ncia nacional. \u00c9s prou evident que l\u2019assimilacionisme no funciona: tot al contrari, exacerba i expulsa. Espanya ha d\u2019assumir-se a si mateixa, no tan sols com a realitat descentralitzada, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a uni\u00f3 de nacions. I l\u2019Estat espanyol ha de ser-ne l\u2019expressi\u00f3. Aquest \u00e9s el pinyol de la q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>No es pot negar: l\u2019atmosfera ha canviat. Sol passar quan es ventila una casa tancada que feia olor de resclosit. Aquest cop, per\u00f2, no ha estat una porta o una finestra que s\u2019ha obert, sin\u00f3 una llosa pesad\u00edssima que, de sobte, ha saltat pels aires i ha donat pas a un doll de claror i &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-19215","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19215","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19215"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19215\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19220,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19215\/revisions\/19220"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19215"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19215"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19215"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}