{"id":19208,"date":"2018-05-17T17:49:02","date_gmt":"2018-05-17T15:49:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19208"},"modified":"2018-05-17T17:49:02","modified_gmt":"2018-05-17T15:49:02","slug":"oriol-bartomeus-quim-torra-com-a-simptoma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-quim-torra-com-a-simptoma\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: Quim Torra com a s\u00edmptoma"},"content":{"rendered":"

\"\"A aquestes al\u00e7ades ja ha quedat prou acreditat el tarann\u00e0 ideol\u00f2gic del nou president de la Generalitat, escampat en tuits i articles d\u2019uns anys en\u00e7\u00e0. El perfil que en surt \u00e9s el d\u2019un representant del sector m\u00e9s integrista del nacionalisme catal\u00e0, versi\u00f3 etnicista. Torra i el seu pensament no s\u00f3n ins\u00f2lits en el m\u00f3n de l\u2019independentisme. En s\u00f3n una part, per b\u00e9 que minorit\u00e0ria, fins i tot ara, quan ha estat designat per ocupar el c\u00e0rrec m\u00e9s alt del pa\u00eds (amb perm\u00eds del seu mentor, Carles Puigdemont<\/strong>).<\/p>\n

\u201cCatalunya, poble decadent\u201d<\/i><\/strong><\/p>\n

El nacionalisme de caire \u00e8tnic, per no dir directament racista, existeix i ha existit hist\u00f2ricament en tots els moviments nacionalistes. En el cas del catal\u00e0 t\u00e9 una tradici\u00f3, una escola dir\u00edem, que arrela a fons. Els escrits del nou president fan pensar en el llibre de Josep Antoni Vandell\u00f3s<\/strong>, \u201cCatalunya, poble decadent<\/strong><\/em>\u201d, escrit el 1935<\/strong>, en plena primavera feixista a Europa. La tesi del treball de Vandell\u00f3s<\/strong>, impecable des del punt de vista de l\u2019an\u00e0lisi demogr\u00e0fica, \u00e9s que les febles taxes de reproducci\u00f3 de la \u201cra\u00e7a catalana\u201d la menen inexorablement a la desaparici\u00f3 (d\u2019aqu\u00ed el \u201cdecadent\u201d del t\u00edtol). \u00c9s potser el primer treball cient\u00edfic que posa xifres a la baixa natalitat dels catalans, la pedra fundacional de l\u2019escola demogr\u00e0fica catalana.<\/p>\n

Ara b\u00e9, Vandell\u00f3s<\/strong> no s\u2019atura en l\u2019an\u00e0lisi freda de les dades. Va m\u00e9s enll\u00e0. I tant. Desplega un discurs pol\u00edtic molt de l\u2019\u00e8poca, on barreja propostes per desplegar pol\u00edtiques de foment de la natalitat amb exabruptes contra la immigraci\u00f3 castellana. Segons Vandell\u00f3s<\/strong> cal preservar la \u201cra\u00e7a catalana\u201d de la seva eliminaci\u00f3, alhora que s\u2019atura la invasi\u00f3 de la \u201cra\u00e7a castellana\u201d, portadora de tota mena de malures, entre altres, la maligna CNT<\/strong>, plena de \u201cmurcians\u201d.\u00a0No \u00e9s coincid\u00e8ncia que Vandell\u00f3s<\/strong> tingu\u00e9s contactes estrets amb els dem\u00f2grafs italians, generadors del discurs racial del feixisme mussolini\u00e0.<\/p>\n

En els escrits de Torra<\/strong> (m\u00e9s enll\u00e0 de les seves gloses a Denc\u00e0s<\/strong> i els nois d\u2019Estat Catal\u00e0) hi glateix la idea que inspira Vandell\u00f3s<\/strong>: la d\u2019una ra\u00e7a catalana amena\u00e7ada pels de fora, per la invasi\u00f3 d\u2019unes gents que busquen l\u2019aniquilaci\u00f3 de la puresa aut\u00f2ctona, barrejant-s\u2019hi.<\/p>\n

Contra la correcci\u00f3 pol\u00edtica<\/i><\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 el discurs de Torra<\/strong> no \u00e9s tronat, malgrat que ho pugui semblar. Torra<\/strong> no \u00e9s un personatge dels anys trenta tele-transportat al segle vint-i-u. Potser \u00e9s que el segle vint-i-u s\u2019ha retro-transportat als anys trenta, aix\u00f2 \u00e9s una altra cosa. Torra<\/strong> \u00e9s radicalment contemporani, perqu\u00e8 el seu discurs etnicista, de replegament, d\u2019exacerbaci\u00f3 de la identitat no com a quelcom adquirit sin\u00f3 com quelcom constitutiu de l\u2019individu (o fins i tot pre-constituent), lliga amb les tend\u00e8ncies pol\u00edtiques d\u2019aquests darreres anys post(?)crisi.<\/p>\n

Torra<\/strong> no \u00e9s un anacronisme, \u00e9s el nostre Trump<\/strong>, el nostre Nigel Farage<\/strong>, el nostre Beppe Grillo<\/strong>. Torra<\/strong> forma part d\u2019aquest moviment que defensa que s\u2019han de dir les veritats, que \u00e9s necessari treure\u2019s la cotilla del llenguatge pol\u00edticament correcte, que ha donat un vern\u00eds edulcorant a una realitat que \u00e9s de tot menys ensucrada. Torra<\/strong> \u00e9s de l\u2019escola dels que diuen les coses pel seu nom (no \u00e9s d\u2019estranyar que digui que llegeix \u2013i segueix- Salvador Sostres<\/strong>). I fent-ho, lliga amb un moviment global de descarament de les posicions pol\u00edtiques i del seu llenguatge. Un llenguatge descarnat que pret\u00e9n fer apar\u00e8ixer la realitat que els eufemismes benpensants de la correcci\u00f3 pol\u00edtica (i de la postmodernitat i el seu relativisme) han volgut dissimular.<\/p>\n

El que escriu Torra \u00e9s aut\u00e8ntic a la manera de Trump<\/strong>, que s\u2019atreveix a dir el que els altres callen, garratibats per la correcci\u00f3 pol\u00edtica. La for\u00e7a abassegadora de Trump<\/strong> entre un sector important del electorat nord-americ\u00e0 es basa en un profund cansament del discurs de les elits, que s\u2019ent\u00e9n com a mentider i c\u00ednic.<\/p>\n

Aix\u00ed, els escrits de Torra<\/strong> desprenen les mateixes veritats gruixudes que llen\u00e7a Trump<\/strong> (a trav\u00e9s de twitter, curiosament). Veritats inc\u00f2modes per\u00f2 necess\u00e0ries. Aix\u00ed, els catalans som una ra\u00e7a diferent i els espanyols ens volen aniquilar (ai, Israel!); els espanyols que viuen a Catalunya no es volen assimilar i actuen com a colons; Espanya est\u00e0 gen\u00e8ticament incapacitada per ser una democr\u00e0cia; en canvi, els catalans som dem\u00f2crates des de Guifr\u00e9<\/strong> el pil\u00f3s. I aix\u00ed anar seguint. Perdoneu, per\u00f2 alg\u00fa ho havia de dir.<\/p>\n

El m\u00f3n de Torra<\/strong> \u00e9s un m\u00f3n de bons i de dolents, on els grisos no s\u2019admeten, i on tot est\u00e0 determinat d\u2019origen. Per tant, no intenteu canviar les coses, no vulgueu anar contra el pla de D\u00e9u, no sigueu il\u00b7lusos. Les coses s\u00f3n com s\u00f3n i aix\u00f2 va d\u2019ells contra nosaltres.<\/p>\n

La crisi dels consensos<\/i><\/strong><\/p>\n

L\u2019ascens d\u2019un personatge com Torra<\/strong> a la presid\u00e8ncia del a Generalitat \u00e9s la culminaci\u00f3 de la normalitzaci\u00f3 d\u2019un discurs que fins no fa gaire era minoritari i vergonyant, perqu\u00e8 anava contra el discurs dominant dels darrers cinquanta anys. El discurs que defensava (i defensa encara) que la catalanitat s\u2019adquireix pel sol fet de viure (i si hi ha sort, treballar) a Catalunya.<\/p>\n

La Catalunya contempor\u00e0nia s\u2019ha bastit sobre aquesta idea, compartida per la majoria. El consens no equival a la unanimitat, per\u00f2 s\u00ed que defineix els l\u00edmits del discurs p\u00fablic, d\u2019all\u00f2 que s\u2019accepta, d\u2019all\u00f2 que es pot dir (i per tant, del que no es pot dir). Que els catalans \u00e9rem un sol poble no era discutible, com a m\u00ednim com a aspiraci\u00f3. Es podia polemitzar sobre la realitzaci\u00f3 d\u2019aquest objectiu i sobre els mitjans per assolir-lo completament, per\u00f2 la base, el fons del fons, la unitat civil, no es posava en dubte.<\/p>\n

Aix\u00f2, no obstant, no treu que en alguns moments emerg\u00eds un discurs de perfils etnicistes, prou evident en la campanya de CiU<\/strong> contra ERC<\/strong> entre 2006<\/strong> i 2010<\/strong>, a compte del suport dels republicans a la investidura i al govern de Jos\u00e9 Montilla<\/strong>. Els or\u00edgens de Montilla<\/strong> van ser utilitzats als mitjans nacionalistes per afeblir la base electoral dels republicans, que havien com\u00e8s el greu pecat de fer president un xarnego.<\/p>\n

La difer\u00e8ncia d\u2019aquell moment amb l\u2019actual \u00e9s d\u2019escala. El que llavors nom\u00e9s se suggeria, o nom\u00e9s es permetia dir en \u00e0mbits restringits, ara es possible esbombar-ho en p\u00fablic i fins i tot fer-ne bandera com un exemple de l\u2019autenticitat, de la sinceritat que sembla ser que ha de governar les relacions entre les persones.<\/p>\n

Tot all\u00f2 que abans no es podia dir, perqu\u00e8 calia preservar la comunitat, avui s\u2019escriu, es tuiteja o s\u2019explica sense problemes. El que abans es podia considerar una poca-soltada o un exabrupte avui cal tenir-ho per una opini\u00f3, tan v\u00e0lida com qualsevol altra, tan mereixedora de respecte com qualsevol, perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 de la llibertat individual del qui la diu. I tant se val que pugui ferir o ofendre. Tant se val l\u2019efecte que tingui en la conviv\u00e8ncia. La \u201cveritat\u201d \u00e9s el b\u00e9 suprem (la veritat de cadasc\u00fa, s\u2019ent\u00e9n).<\/p>\n

Aix\u00ed, si hom creu que els catalans d\u2019origen for\u00e0 \u201cno es volen integrar\u201d ha de tenir la tribuna per dir-ho i proclamar-ho, perqu\u00e8 no hi ha res m\u00e9s dolent que mossegar-se la llengua. No s\u00e9 si la culpa \u00e9s de les xarxes socials, la barra de bar global que \u00e9s twitter<\/i> on s\u2019ha normalitzat l\u2019insult com a manifestaci\u00f3 m\u00e0xima de la llibertat d\u2019expressi\u00f3. El cert \u00e9s que els l\u00edmits que imposava el consens estan saltant pels aires, i la designaci\u00f3 de Torra<\/strong> n\u2019\u00e9s tot un s\u00edmptoma.<\/p>\n

Tanmateix, seria fins un cert punt injust carregar tota la culpa sobre Torra<\/strong> i l\u2019independentisme. Hi ha d\u2019altres s\u00edmptomes escampats arreu. Possiblement el m\u00e9s vist\u00f3s (juntament amb la designaci\u00f3 del nou president) sigui que C\u2019s hagi estat el partit m\u00e9s votat a les darreres eleccions. C\u2019s, un partit nascut precisament per lluitar contra el consens catalanista i els seus pilars m\u00e9s fonamentals (la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a les escoles en primer lloc). C\u2019s<\/strong> \u00e9s el revers de Torra<\/strong>, una for\u00e7a que pret\u00e9n representar una part del pa\u00eds, definida per la seva llengua o els seus or\u00edgens.<\/p>\n

Ambd\u00f3s, el president i la for\u00e7a m\u00e9s votada, s\u00f3n l\u2019expressi\u00f3 d\u2019un temps de replegament identitari (aqu\u00ed i arreu), de reclusi\u00f3 en la pr\u00f2pia comunitat, entre \u201cels teus\u201d, de la necessitat de pert\u00e0nyer, de sentir-se part, de sentir-se aixoplugat en un m\u00f3n que ens \u00e9s advers, de refugiar-se en les veritats compartides de la tribu, de tornar als vells mites que ens acomboien (make America great again<\/i>), del passat esplendor\u00f3s que ens van arrabassar amb tra\u00efdoria, quan tot era clar i \u201cendre\u00e7at\u201d i disting\u00edem clarament els \u201cnostres\u201d dels \u201caltres\u201d, els bons dels dolents, els purs dels impurs.<\/p>\n

La ciutat llunyana<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A aquestes al\u00e7ades ja ha quedat prou acreditat el tarann\u00e0 ideol\u00f2gic del nou president de la Generalitat, escampat en tuits i articles d\u2019uns anys en\u00e7\u00e0. El perfil que en surt \u00e9s el d\u2019un representant del sector m\u00e9s integrista del nacionalisme catal\u00e0, versi\u00f3 etnicista. Torra i el seu pensament no s\u00f3n ins\u00f2lits en el m\u00f3n de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18,1],"tags":[171,211],"class_list":["post-19208","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-general","tag-carles-puigdemont","tag-joaquim-torra"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19208","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19208"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19208\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19213,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19208\/revisions\/19213"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19208"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19208"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19208"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}