{"id":19147,"date":"2018-05-16T13:50:43","date_gmt":"2018-05-16T11:50:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19147"},"modified":"2018-05-16T18:58:55","modified_gmt":"2018-05-16T16:58:55","slug":"raimon-obiols-tocats-del-bolet-al-peu-o-al-cap-missatge-en-una-ampolla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-tocats-del-bolet-al-peu-o-al-cap-missatge-en-una-ampolla\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Missatge en una ampolla, tocats del bolet, al peu o al cap?, esperitar-se"},"content":{"rendered":"

Missatge en una ampolla<\/strong><\/h3>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Vaig llegir als diaris, l’altre dia, que s’ha fet el primer homenatge “de gran format<\/em>” (300<\/strong> persones al CIC<\/strong>, la plana major convergent) a Jordi Pujol<\/strong>. “No tot ens ha sortit b\u00e9<\/em>“, va dir modestament, i afeg\u00ed: “Ja no s\u00f3c el Pujol tan brillant que d\u00e8ieu abans<\/em>“. “Llums i ombres<\/em>“,\u00a0 “Honor i deshonor<\/em>“…\u00a0 La rehabilitaci\u00f3 de fa\u00e7ana ha comen\u00e7at.<\/p>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Entre els assistents a l\u2019homenatge, Xavier Trias i Vidal de Llobatera<\/strong>, que essent alcalde de Barcelona, el 2014<\/strong>, va dir “El que ha de fer Jordi Pujol<\/strong> \u00e9s desapar\u00e8ixer<\/em>” i li retir\u00e0 les condecoracions corresponents. Era el moment en que an\u00e0 a terra l\u2019espant\u00f3s monument a Pujol<\/strong> que ell mateix s’havia inaugurat a Premi\u00e0 de Dalt (\u201cdi persona personalmente<\/strong><\/em>\u201d, com diria Catarella<\/strong>, l\u2019ajudant del comissari Montalbano<\/strong>).<\/p>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Com que a mi no em faran cap homenatge, ni el voldria de cap de les maneres (em moriria de vergonya), escric aquest missatge per a les noves generacions i, per b\u00e9 que no sigui un n\u00e0ufrag, el poso dins d’una ampolla i espero que quedi ben guardat per la posteritat:<\/p>\n

“Sense acrim\u00f2nia, i admetent que en tot hi ha excepcions, faig constar la meva convicci\u00f3 que els dirigents convergents han estat gent sense escr\u00fapols (i, si en comptades ocasions en tenien,\u00a0 eren convenientment alleugerits pel confessor i pels seus fervorosos sentiments per la p\u00e0tria). I aix\u00f2, tant en pol\u00edtica com, sobretot, en economia, a l’hora de fer cal\u00e9s. Han estat plenament efica\u00e7os per\u00a0 inventar-se hist\u00f2ries, manipular la bona gent, dividir-la,\u00a0 amagar l’ou i mutar el gen quan els hi ha convingut per mantenir-se en el poder. Per\u00f2 han estat uns ineptes totals a l\u2019hora de construir, crear, excel\u00b7lir i respectar. En general, han estat despietats i han traspuat sempre la cruel indifer\u00e8ncia dels rics<\/em>.<\/p>\n

‘Dixi et salvavi animam meam’ “.<\/i><\/p>\n

Tocats del bolet<\/strong><\/h3>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 En el monument de Rafael Casanova <\/strong>de Barcelona, els 11 de setembre<\/strong>, es congregava cada any una petita colla (uns amb barretina, altres tocant trompetes o flabiols, altres amb cartells sovint farcits de faltes d\u2019ortografia),\u00a0 esbroncant amb major o menor intensitat\u00a0 les distintes representacions d\u2019entitats i partits que,\u00a0 habituades a l’escarni, dipositaven els trofeus florals de rigor.\u00a0 La crid\u00f2ria es mitigava quan la banda municipal, tamb\u00e9 amb resignada rutina, encetava l’himne.\u00a0 No s\u00e9 si el ritual segueix. En tot cas, mai hauria imaginat\u00a0 que\u00a0aquells exponents tan cridaners i estrafolaris del xaronisme nacionalista es multiplicarien tant\u00a0 i\u00a0 arribarien tan amunt. Quin error, el meu!<\/p>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0 Amalia Tineo<\/strong>, gran amiga de Rossell\u00f3-P\u00f2rcel<\/strong> i d’Espriu<\/strong>, professora meva del batxillerat, ens explicava que all\u00f2 que li f\u00e9u m\u00e9s impressi\u00f3, el 18<\/strong> i 19<\/strong> de juliol de 1936<\/strong>, no fou\u00a0 la viol\u00e8ncia dels trets sin\u00f3 la sobtada aparici\u00f3 de bojos que, sentint que les rutines i normes habituals havien desaparegut, gesticulaven solitaris pel carrer, cridant\u00a0 mon\u00f2legs\u00a0 abrandats i inconnexes. Anys despr\u00e8s, vivint\u00a0 a\u00a0 la Barcelona Vella, jo recordava aquell comentari\u00a0 quan sentia els borratxos que passaven de nit per sota del balc\u00f3. Aproximadament la meitat d\u2019aquells soliloquis amb veu de cassalla mostraven l\u2019amor a crits del begut per Espanya o per Catalunya, segons els casos\u00a0 (l\u2019altra meitat\u00a0 era sobre afers de banyes).\u00a0 Samuel Johnson<\/strong> deia que el patriotisme \u00e9s l\u2019\u00faltim refugi d\u2019un canalla. Tamb\u00e9 \u00e9s la coartada perfecta dels tocats del bolet.<\/p>\n

 <\/p>\n

Al peu o al cap?<\/strong><\/h3>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 He vist el “Dossier Torra<\/strong><\/em>“: una selecta tria de citacions d’articles i de “tuits esborrats<\/em>” del nou president, en angl\u00e8s, franc\u00e8s i alemany. \u00c9s devastador. Juliana<\/strong> ha piulat: “Comen\u00e7a l’onada internacional. El ‘dossier Torra’ no nom\u00e9s far\u00e0 mal a l’independentisme, afectar\u00e0 negativament la causa catalana de l’autogovern, que \u00e9s la causa de la gran majoria<\/em>.” La BBC<\/strong><\/em> defineix Torra<\/strong> com “L’autor d’un article en qu\u00e8 va dir que alguns catalans d’origen hispanoparlant\u00a0eren animals en forma d’humans<\/em>“. Le\u00a0Monde<\/strong><\/em> usa els mots “sectari<\/em>“, “radical<\/em>“, “antiespanyol<\/em>“, “xen\u00f2fob<\/em>“.<\/p>\n

“Quin gran error, Carles, qui gran error! Triar, ja ho vam veure a Girona, no \u00e9s el teu fort!<\/em>“,\u00a0 escriu Antoni Puigverd<\/strong> avui. I Lluis P\u00e9rez Lozano<\/strong>, director acad\u00e8mic de la Fundaci\u00f3 Josep Irla<\/strong>, escriu al seu blog que \u201cles paraules d\u2019en Quim Torra<\/strong> en el passat sobre \u201cels espanyols\u201d s\u00f3n simplement vergonyoses. Prou vergonyoses com per a saber que la seva presid\u00e8ncia comen\u00e7ar\u00e0 m\u00e9s que coixa precisament en els dos \u00e0mbits on l\u2019independentisme se la juga: el de l\u2019eixamplament de la base social a Catalunya i el de la internacionalitzaci\u00f3 del conflicte pol\u00edtic amb Madrid\u201d (…) \u201cel que em preocupa \u00e9s que els que han decidit el seu nom (\u00e9s a dir, Puigdemont<\/strong> i JxCat<\/strong>, segons sembla) no hagin ent\u00e8s fins quin punt la seva elecci\u00f3 envia al pa\u00eds i al m\u00f3n el missatge exactament contrari al que necessitem\u201d. <\/em><\/p>\n

* \u00a0\u00a0\u00a0 Tot plegat fa pensar que Puigdemont<\/strong> ha volgut situar a la pla\u00e7a de Sant Jaume una persona que no li faci a ell el qu\u00e8 ell li va fer a Artur Mas<\/strong>; per\u00f2 que ha oblidat o subvalorat l’impacte dels textos de Torra<\/strong>, amb la seva mixtura d’alm\u00edvar i estricnina.<\/p>\n

* \u00a0\u00a0\u00a0 Ara: es tracta d’un tret al peu o d’un tret al cap?\u00a0 Esther Palomera<\/strong> \u00e9s partid\u00e0ria del primer diagn\u00f2stic\u00a0 (\u201cL’independentisme s’acaba d’engegar\u00a0un tret al peu<\/em>\u201d, a <\/a>El Nacional<\/strong><\/a>!<\/em>): “Puigdemont<\/strong>, i amb ell els qui per acci\u00f3 o omissi\u00f3 han perm\u00e8s l’arribada a la Generalitat d’un personatge tan sinistre com d’escassa\u00a0moral, han deixat sense arguments els qui, dins i fora d’Espanya, defensaven que amb la formaci\u00f3 d’un nou Govern hi hauria espai per al di\u00e0leg i l’entesa.<\/em>\u201d Guillem Mart\u00ednez,<\/strong> m\u00e9s contundent, \u00e9s partidari del segon diagn\u00f2stic (\u201cEl d\u00eda en el que el Proc\u00e9s se dispar\u00f3 a la cabeza<\/em>\u201d a CTXT<\/strong><\/a>).<\/p>\n

Esperitar-se<\/strong><\/h3>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0 En catal\u00e0 hi ha un verb magn\u00edfic per a situacions de crisi: esperitar-se (excitar-se en alt grau, GDLC<\/em>). Esperitar-se \u00e9s un dret. Fins i tot pot arribar a ser un deure, en ocasions extremes.\u00a0 Ara n’\u00e9s una, per desgr\u00e0cia. Cal esperitar-se contra els tocats del bolet que ens han dut a la situaci\u00f3 actual. Esperitar-se contra els que mantenen injustament i est\u00fapidament a la pres\u00f3 a Junqueras<\/strong> i els seus companys i companyes. Esperitar-se contra els qui en nom de la p\u00e0tria es foten trets al peu o al cap. Esperitar-se contra els que parlen de di\u00e0leg, amb\u00a0 una cara de ciment armat, i el fan absolutament\u00a0 impracticable, totalment impossible. Esperitar-se contra els que nom\u00e9s pensen\u00a0 en les pr\u00f2ximes eleccions, pensant que obtindran\u00a0 una majoria de vots esperitats, brandint banderes i identitats, confrontant, trencant, dividint i destruint.<\/p>\n


\n<\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Missatge en una ampolla *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Vaig llegir als diaris, l’altre dia, que s’ha fet el primer homenatge “de gran format” (300 persones al CIC, la plana major convergent) a Jordi Pujol. “No tot ens ha sortit b\u00e9“, va dir modestament, i afeg\u00ed: “Ja no s\u00f3c el Pujol tan brillant que d\u00e8ieu abans“. “Llums i ombres“,\u00a0 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[171,43,212],"class_list":["post-19147","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-carles-puigdemont","tag-jordi-pujol","tag-juaquim-torra"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19147","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19147"}],"version-history":[{"count":48,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19147\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19197,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19147\/revisions\/19197"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19147"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19147"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19147"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}