{"id":19108,"date":"2018-05-09T15:12:17","date_gmt":"2018-05-09T13:12:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19108"},"modified":"2018-05-09T22:51:01","modified_gmt":"2018-05-09T20:51:01","slug":"raimon-obiols-respiracio-de-la-historia-lideratge-clonic-empitjoradors-i-milloristes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-respiracio-de-la-historia-lideratge-clonic-empitjoradors-i-milloristes\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Respiraci\u00f3 de la hist\u00f2ria, lideratge cl\u00f2nic, &#8220;empitjoradors&#8221; i &#8220;milloristes&#8221;"},"content":{"rendered":"<h3><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-19117\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/end-of-history-570x363.jpg\" alt=\"\" width=\"405\" height=\"258\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/end-of-history-570x363.jpg 570w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/end-of-history-570x363-300x191.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 405px) 100vw, 405px\" \/>Respiraci\u00f3 de la hist\u00f2ria<\/h3>\n<p>*\u00a0\u00a0\u00a0 Ahir vaig anar a la presentaci\u00f3 d&#8217;<a href=\"http:\/\/eumoeditorial.com\/el-terratremol-silencios-171819\"><strong><em>El Terrat\u00e8mol silenci\u00f3s<\/em><\/strong><\/a>, el nou llibre d\u2019<strong>Oriol Bartomeus,\u00a0<\/strong> a la llibreria <strong>Documenta <\/strong>de<strong> Pau Claris<\/strong>. Com que ja m\u2019havia llegit el llibre, que recomano, hi vaig anar sobretot per escoltar\u00a0 a l&#8217;autor i al\u00a0 mestre <strong>Molas,<\/strong> que<strong>\u00a0<\/strong> van mantenir una conversaci\u00f3\u00a0 interessant, intercalada en dues o tres ocasions per les frases \u201c<em>no s\u00f3c pessimista<\/em>\u201d, &#8220;<em>jo tampoc<\/em>&#8220;, que causaren gresca en l\u2019auditori, que potser s\u00ed que\u00a0 ho devia ser majorit\u00e0riament.<\/p>\n<p>* \u00a0\u00a0\u00a0 Segons <strong>Bartomeus<\/strong>, les generacions joves voten menys els partits dominants, tenen un comportament electoral menys estable, no segueixen un patr\u00f3 estable de participaci\u00f3\/abstenci\u00f3, canvien les prefer\u00e8ncies de vot amb m\u00e9s facilitat, decideixen el vot m\u00e9s a prop del dia de les eleccions,\u00a0 i el decideixen sobre la base d\u2019elements m\u00e9s conjunturals. \u00c9s a dir, li vaig preguntar (en privat) a <strong>Bartomeus<\/strong>: vens a dir que les noves generacions s\u00f3n com criatures? Em va contestar que les coses sempre s\u00f3n\u00a0 m\u00e9s complexes.<\/p>\n<p>* \u00a0\u00a0 Hi ha una cosa que fa pensar, en aquest debat sobre canvis i relleus generacionals. Quan es diu que ara els joves \u201c<em>volen respostes immediates<\/em>\u201d, s&#8217;est\u00e0 dient que \u201c<em>les coses ara van molt depressa<\/em>\u201d? En realitat, em sembla que m\u00e9s aviat \u00e9s a l\u2019inrev\u00e9s: l\u2019\u201d<em>immediatisme<\/em>\u201d de la joventut, que en part \u00e9s degut als h\u00e0bits derivats de l\u2019imperi tecnol\u00f2gic de la imatge, potser s&#8217;origina sobretot per la impaci\u00e8ncia produ\u00efda per la manca de canvis pol\u00edtics, socials i culturals, o per la lentitud amb la que es produeixen.<\/p>\n<p>* \u00a0\u00a0 \u00c9s com si actualment la \u201c<em>respiraci\u00f3 de la hist\u00f2ria<\/em>\u201d\u00a0 s\u2019alent\u00eds. Per exemple: la seq\u00fc\u00e8ncia dels canvis en el per\u00edode <strong>2000-2020<\/strong> \u00e9s molt menor i molt m\u00e9s lenta que la del per\u00edode <strong>1900-1920: <\/strong>de la Gran Guerra, la revoluci\u00f3 russa, l&#8217;enfonsament dels imperis, la g\u00e8nesi del feixisme (per no dir:\u00a0 dels cors\u00e9s i mirinyacs fins a les minifaldilles\u00a0 <strong>Charleston<\/strong> i els pentinats <strong>Louise Brooks<\/strong>).<\/p>\n<p>*\u00a0\u00a0\u00a0 Tot el que vingu\u00e9 despr\u00e9s d&#8217;aquestes dues d\u00e8cades accelerades, al llarg del \u201c<em>curt segle XX<\/em>\u201d, tamb\u00e9 an\u00e0 a bon ritme. Ara hem entrat, potser, en un llarg per\u00edode de conflictes allargassats, interminables (en els pitjors anys de la guerra civil algeriana, un diplom\u00e0tic parlava d\u201d<em>horrible estabilitat<\/em>\u201d; ara es podria dir de <strong>S\u00edria<\/strong>); de lat\u00e8ncies i d&#8217;evolucions lentes; de disgregacions i d&#8217;anomies; de tr\u00e0giques intermit\u00e8ncies terroristes&#8230; Poc a veure amb el ritme del segle xx. Potser \u00e9s per aix\u00f2 que les noves generacions s\u00f3n \u201c<em>immediatistes<\/em>\u201d: d&#8217;una manera conscient o instintiva, reaccionen amb impaci\u00e8ncia contra la p\u00e8rdua de temps d\u2019un m\u00f3n alentit.<\/p>\n<p>*\u00a0\u00a0\u00a0 En general\u00a0 les noves generacions pol\u00edtiques sorgeixen com a fruit de\u00a0 les crisis, dels grans per\u00edodes de canvis. <strong>Bartomeus<\/strong>, referint-se a la seva, parlava ahir, amb ironia, de \u201c<em>generaci\u00f3 perduda<\/em>\u201d. No crec que sigui aix\u00ed, per\u00f2 tant a ell com a mi ens manca perspectiva per saber-ho. Encara que\u00a0 potser hi ha una part de veritat en la ironia de <strong>Bartomeus<\/strong>, i la ra\u00f3 d\u2019aquest eventual<em>\u00a0 hiatus<\/em> generacional seria la crisi de <strong>2008<\/strong> i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies socials i pol\u00edtiques.<\/p>\n<h3><strong>Lideratge cl\u00f2nic<\/strong><\/h3>\n<p><strong>Galli della Loggia<\/strong> escriu avui al <em><strong>Corriere<\/strong><\/em> que els tres l\u00edders del moment pol\u00edtic a It\u00e0lia (<strong>Di Maio<\/strong>, <strong>Renzi<\/strong> i <strong>Salvini<\/strong>) tenen en com\u00fa que no han tingut mai un treball professional estable, que han viscut de la pol\u00edtica des de jovenets, i que han excel\u00b7lit en els entreteniments de la televisi\u00f3 i del \u201c<em>m\u00f3n m\u00e0gic de la Xarxa<\/em>\u201d. M\u00e9s trets comuns: \u201c<em>cap d\u2019ells t\u00e9 un \u2018hobby\u2019 o inter\u00e8s particular. Pel que ens \u00e9s donat de saber o veure, res d\u2019all\u00f2 que es fa i s\u2019agita en el m\u00f3n dels llibres, dels estudis, de l\u2019art, de la ci\u00e8ncia, de la m\u00fasica, per posar alguns exemples, no els hi ha desvetllat mai el m\u00e9s m\u00ednim inter\u00e8s real (insisteixo, real)<\/em>\u201d.<\/p>\n<p>\u201c<em>El seu parlar<\/em>\u201d, segueix, \u201d<em>no \u00e9s un raonar; m\u00e9s aviat \u00e9s un seguit d\u2019afirmacions perempt\u00f2ries: en general, de promeses o d\u2019amenaces<\/em>\u201d. No \u00e9s, conclueix <strong>Galli della Loggia<\/strong>, \u201c<em>una ruptura amb el passat immediat, cosa que tindria un sentit, sin\u00f3 una ruptura amb qualsevol passat<\/em>\u201d.<\/p>\n<h3><strong>&#8220;Empitjoradors&#8221; i &#8220;milloristes&#8221;<\/strong><\/h3>\n<p><strong>\u00a0* \u00a0\u00a0 Francesc Marc Alvaro<\/strong> a <a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/politica\/20180507\/443322880330\/esquerda-o-maduracio.html\"><strong>La Vanguardia<\/strong><\/a> ha comentat les dues l\u00ednies en confrontaci\u00f3 del processisme. Per entendre&#8217;ns r\u00e0pidament: la del\u00a0 <em><strong>&#8220;puigdemontisme&#8221;<\/strong><\/em> (recerca com sigui d&#8217;una \u201c <strong>esquerda<\/strong>\u201d, \u00e8pica, mobilitzaci\u00f3, llistes municipals superant els partits) i la d&#8217;<strong>ERC <\/strong>i una part del<strong> PDeCat<\/strong> ( refer govern, \u201c<strong><em>maduraci\u00f3<\/em><\/strong>\u201d, ampliaci\u00f3 de la base). D&#8217;una banda, el \u201c<em>tot est\u00e0 per fer i tot \u00e9s possible<\/em>\u201d; de l&#8217;altra,\u00a0 l'&#8221;<em>anem a pams<\/em>&#8220;. D&#8217;uns banda, l&#8217;escalada lliure; de l&#8217;altra, la via ferrada.\u00a0 Aquests discriminants, si no s&#8217;interpreten mec\u00e0nicament, s\u00f3n ben \u00fatils per mirar d&#8217;entendre qu\u00e8 passa.<\/p>\n<p>*\u00a0\u00a0\u00a0 De la mateixa manera, es podria parlar d&#8217;un altre discriminant, que afecta el nostre mapa pol\u00edtic general. Es pot establir una distinci\u00f3, potencialment clarificadora, entre\u00a0 els&#8221;<strong><em>empitjoradors<\/em><\/strong>&#8221; i els &#8220;<strong><em>milloristes<\/em><\/strong>&#8220;. Els primers serien aquells elements del &#8220;<em>proc\u00e9s<\/em>&#8221; i del &#8220;<em>proceso<\/em>&#8221; espanyol que es\u00a0 beneficien objectivament o creuen que es beneficien\u00a0 de l&#8217;enfrontament,\u00a0 i\u00a0 per tant opten per la seva continuaci\u00f3 i per la seva eventual accentuaci\u00f3. Els segons serien els que, b\u00e9 sigui perqu\u00e8 el conflicte els perjudica objectivament, o b\u00e9 perqu\u00e8 creuen que \u00e9s perjudicial i eventualment perill\u00f3s per a tothom,\u00a0 opten por una millora progressiva de la situaci\u00f3.<\/p>\n<p>*\u00a0\u00a0\u00a0 Aquesta distinci\u00f3 es pot fer tant en el marc catal\u00e0 com en l&#8217;espanyol. Per exemple avui, en el Congr\u00e9s, <strong>Rajoy<\/strong> li ha dit \u201c<strong><em>aprovechategui<\/em><\/strong>\u201d a <strong>Rivera<\/strong>, que li retreia passivitat davant del \u201c<em>golpe de estado<\/em>\u201d a Catalunya. \u00c9s evident que tots dos son \u201c<em>aprovechateguis<\/em>\u201d, tots dos miren d\u2019aprofitar-se de la situaci\u00f3, tots dos s\u00f3n processistes del &#8220;proceso&#8221; espanyol. S\u00f3n &#8220;<em>empitjoradors<\/em>&#8220;, \u00a0 i per aix\u00f2 es fan la compet\u00e8ncia.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Respiraci\u00f3 de la hist\u00f2ria *\u00a0\u00a0\u00a0 Ahir vaig anar a la presentaci\u00f3 d&#8217;El Terrat\u00e8mol silenci\u00f3s, el nou llibre d\u2019Oriol Bartomeus,\u00a0 a la llibreria Documenta de Pau Claris. Com que ja m\u2019havia llegit el llibre, que recomano, hi vaig anar sobretot per escoltar\u00a0 a l&#8217;autor i al\u00a0 mestre Molas, que\u00a0 van mantenir una conversaci\u00f3\u00a0 interessant, intercalada en &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,32,1],"tags":[204,175],"class_list":["post-19108","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-politica","category-general","tag-albert-rivera","tag-mariano-rajoy"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19108","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19108"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19108\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19126,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19108\/revisions\/19126"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19108"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19108"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19108"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}