![\"\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/barcelona1.jpg\")
Barcelona \u00e9s un fruit cobejat pels dos remolins inversos que, d\u2019un temps en\u00e7\u00e0, ho engoleixen tot i desfan l\u2019ordit nacional que hav\u00edem teixit pacientment durant anys com el m\u00e9s preuat dels b\u00e9ns. El pol que s\u2019endugui Barcelona al sarr\u00f3 marcar\u00e0 la difer\u00e8ncia. Pura instrumentalitat, lluny de tot projecte seri\u00f3s, a l\u2019altura de Barcelona, dels seus problemes i de les seves potencialitats.<\/p>\n
Des de la transici\u00f3 democr\u00e0tica, hi ha hagut tota mena de confrontacions pol\u00edtiques, algunes de molt dures, per\u00f2 sense deixar de preservar els consensos b\u00e0sics que fan la naci\u00f3. Aquesta contenci\u00f3, avui, ha desaparegut en mans dels dos maximalismes confrontats, predestinats a excloure\u2019s m\u00fatuament, en una pulsi\u00f3 dissolvent de la naci\u00f3. En fer-ho, l\u2019espanyolisme rampant de Cs<\/strong> o del PP<\/strong> \u00e9s coherent; no en va la seva finalitat \u00e9s dissoldre, assimilar, la naci\u00f3 catalana. En canvi, \u00e9s paradoxal veure el nacionalisme catal\u00e0 minant les bases mateixes de la naci\u00f3. S\u2019assembla a all\u00f2 de \u201cLa mat\u00e9 porque era m\u00eda<\/i>\u201d.<\/p>\n Comencen a sentir-se veus de l\u2019independentisme que ja ho assenyalen. Dins d\u2019ERC<\/strong>, dins del PDeCAT<\/strong> i m\u00e9s enll\u00e0. Esperem que prosperin i que no facin massa tard, que tinguin la capacitat de revertir les euf\u00f2ries desbocades que no van enlloc. L\u2019Estat espanyol, certament, no hi ajuda: ben al contrari, sembla entestat a promoure la radicalitzaci\u00f3 m\u00e0xima, per exemple amb la perpetuaci\u00f3 d\u2019uns empresonaments cautelars que clamen al cel. Com si volgu\u00e9s que la radicalitzaci\u00f3 augmenti indefinidament fins a fer irreversible la fractura interna i legitimar l\u2019\u00fas definitiu de la piconadora sobre Catalunya. Quin disbarat fer-li el joc!<\/p>\n Raimon Obiols<\/strong>, no fa gaire, mostrava la seva \u201cestupefacci\u00f3 per la situaci\u00f3 pol\u00edtica, un xic delirant<\/em>\u201d, i tamb\u00e9 \u201cper la darrera ocurr\u00e8ncia<\/em>\u201d de Manuel Valls.<\/strong> \u201cHi ha quelcom de brutalisme, m\u00e9s impulsiu que impetu\u00f3s, en la traject\u00f2ria de\u00a0Valls<\/strong><\/em>\u201d, deia. I hi afegia que hi veia un \u201c’capitano di ventura’, fallit a Fran\u00e7a i buscant ara noves batusses dins de la bel\u00b7liger\u00e0ncia divisiva a Catalunya\u201d. Aix\u00ed estem: deliri crida deliri. Cal redre\u00e7ar les coses abans que els dos remolins ho engoleixin tot. A Barcelona, li cal una contesa electoral sense parasitacions, on litiguin projectes seriosos, a l\u2019altura dels reptes que t\u00e9 plantejats.<\/p>\n Barcelona no pot reduir-se a la \u201cbel\u00b7liger\u00e0ncia divisiva\u201d<\/em>. No es correspon amb la seva naturalesa oberta, plural, mestissa. Barcelona \u00e9s cru\u00eflla de camins i no castell ni fortalesa, on conviuen realitats diverses que interactuen i es fecunden. \u00c9s el nucli central d\u2019un conglomerat urb\u00e0, demogr\u00e0fic i econ\u00f2mic carregat de futur, un node reconegut de la xarxa global que formen les grans metr\u00f2polis, on pot ambicionar un paper innovador, pioner de les transformacions necess\u00e0ries. No ens podem permetre que Barcelona perdi peu.<\/p>\n Si Barcelona perd peu, tamb\u00e9 en perd Catalunya. No en va Barcelona \u00e9s una clau essencial de la singular perviv\u00e8ncia de la naci\u00f3 catalana, en un context en qu\u00e8 tantes altres nacions han decaigut, abandonades al pairalisme i assimilades per un progr\u00e9s i una esperan\u00e7a que els venia de fora i, generalment, en una altra llengua. Barcelona ha estat un gresol decisiu de modernitat, econ\u00f2mica i cultural, en la qual Catalunya s\u2019ha fet forta i ha actualitzat la seva vig\u00e8ncia. La Catalunya Nord, per no anar m\u00e9s lluny, seria el cas invers.<\/p>\n L\u2019economista Xavier Vives<\/strong>, en un article recent, constata: \u201cTant el nacionalisme catal\u00e0 com l\u2019espanyol han vist Barcelona com una entitat que cal controlar m\u00e9s que potenciar. Recordem la desconfian\u00e7a de la Generalitat de Catalunya sobre el projecte metropolit\u00e0 de l\u2019alcalde Maragall<\/strong>. Tampoc mai han reeixit les propostes de bicapitalitat a Espanya. Temo que aquestes actituds dels nacionalismes en pugna no han canviat<\/em>.\u201d I acaba advertint: \u201cLa consecuci\u00f3 d\u2019objectius ambiciosos implica […] que les organitzacions pol\u00edtiques posin Barcelona al capdavant de les seves prioritats, i no sucumbeixin a la temptaci\u00f3 de fer-la servir per a altres objectius. La societat civil barcelonina hauria d\u2019emp\u00e8nyer en aquesta direcci\u00f3 de manera m\u00e9s decidida.<\/em>\u201d<\/p>\n