{"id":19055,"date":"2018-04-13T19:32:03","date_gmt":"2018-04-13T17:32:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19055"},"modified":"2018-04-13T20:47:36","modified_gmt":"2018-04-13T18:47:36","slug":"frances-esteva-per-que-no-fem-politica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/frances-esteva-per-que-no-fem-politica\/","title":{"rendered":"Francesc Esteva: Per qu\u00e8 no fem pol\u00edtica?"},"content":{"rendered":"

\"\"Aquests dies entre l’alliberament d’en Puigdemont<\/strong> i les seves repercussions i les Notes de l’estranya<\/strong><\/em><\/a> campanya que ha publicat en Raimon Obiols<\/strong> he arribat a la conclusi\u00f3 que en el moment actual s’han de recordar coses que s\u00f3n b\u00e0siques en pol\u00edtica i que sembla que els nostres pol\u00edtics han oblidat.<\/p>\n

Una primera cosa \u00e9s que els objectius pol\u00edtics mai es poden plantejar com a batalles que has de guanyar o perdre absolutament. Els resultats de fer aix\u00f2 a casa nostra l’explica molt encertadament en Jordi Xargay\u00f3<\/strong> en l’article del 8\/04, l’Obiols<\/strong> ho expressa dient que a Catalunya anem \u00abde vict\u00f2ria en vict\u00f2ria fins a la desfeta<\/em>\u00bb, en un remake<\/em> del que el meu pare em deia de la guerra civil del 36-39<\/strong> \u00abavan\u00e7ant, avan\u00e7ant vam arribat al camp de concentraci\u00f3 d’Argeles<\/em>\u00bb. I \u00e9s cert perqu\u00e8 no es plantegen objectius assumibles sin\u00f3 que es busquen vict\u00f2ries impossibles. Avui, un Puigdemont<\/strong> plet\u00f2ric ha fet unes declaracions que he sentit a TV3<\/strong> (altaveu oficial de l’independentisme) dient que demanava di\u00e0leg al Govern d’Espanya i poc despr\u00e9s deia que lluitarem fins a obtenir la independ\u00e8ncia com en el moment de la \u00abproposada negociaci\u00f3<\/em>\u00bb pel refer\u00e8ndum \u00abs\u00ed o s\u00ed<\/em>\u00bb. Els independentistes desqualifiquen el federalisme perqu\u00e8 diuen \u00e9s impossible, per\u00f2 ens proposen l’independentisme irrenunciable, que \u00e9s m\u00e9s impossible i ens porta a la desfeta. L’Obiols<\/strong> posa l’exemple de qu\u00e8 hauria dit Aza\u00f1a <\/strong>si li haguessin portat una llei del matrimoni homosexual i avui la tenim. Perdre certes batalles \u00e9s propi de la pol\u00edtica per\u00f2 no invalida els objectius.<\/p>\n

Una segona \u00e9s que els l\u00edders pol\u00edtics mai han de deixar-se dirigir per les masses. Diu Pierre Vilar<\/strong> \u00abper regla general desconfio de les manifestacions com a signe pol\u00edtic; tota minoria organitzada en pot desencadenar de bastant importants i se’n poden produir de contradict\u00f2ries en poc espai de temps. Dit aix\u00f2, existeixen uns llindars m\u00e9s enll\u00e0 dels quals les masses mobilitzades semblen parlar per elles mateixes<\/em>\u00bb. Aqu\u00ed a Catalunya ens han anat ocupant el pa\u00eds, ens han robat els noms (avui tenim l’ANC<\/strong> que t\u00e9 un nom que suggereix substituir el Parlament, per als dem\u00f2crates \u00fanica \u00abAssemblea<\/em>\u00bb representativa de Catalunya, i ara tenim els \u00abcomit\u00e8s de defensa de la rep\u00fablica<\/em>\u00bb afegeixo inexistent), la bandera (ara ens posen l’estelada fins al monument de Casanovas<\/strong> per l’onze de setembre) i ens han foradat les amistats. L’Obiols<\/strong> ens recorda el que deia Marc Bloch<\/strong> a L’estranya desfeta<\/em><\/strong>, \u00abtot aix\u00f2 ho sab\u00edem i, malgrat tot, mandrosament, covardament, hem deixat fer. Hem tingut por de xocar amb la multitud, por dels sarcasmes dels amics, del menyspreu incomprensiu dels poderosos<\/em>\u00bb. Avui els catalans sensats estan exhausts, sense forces de tantes lluites in\u00fatils. En un dels \u00faltims 11<\/strong> de setembre que vaig compartir amb Raimon Mart\u00ednez Fraile <\/strong>em deia \u00abquanta energia t\u00e9 aquesta gent que ve a Barcelona a la manifestaci\u00f3, quanta energia perduda, desviada cap a la inutilitat…<\/em>\u00bb. Una tercera lli\u00e7\u00f3 pol\u00edtica que em va donar Pallach<\/strong> (i em va repetir Tarradellas<\/strong> a Par\u00eds abans del seu retorn) \u00e9s que els pol\u00edtics de veritat es veuen en les situacions complicades i no quan es guanya. Dir que s\u00ed a tot, seguir la moda, \u00e9s f\u00e0cil per\u00f2 no \u00e9s fer pol\u00edtica. \u00c9s quan hi ha situacions en qu\u00e8 cal anar contra corrent quan es veuen els pol\u00edtics. Aqu\u00ed vam veure com li fallaven les cames a Puigdemont<\/strong> quan va decidir no convocar eleccions el 26-O<\/strong>. I el que estem pagant per aquella decisi\u00f3. I avui estem en una altra d’aquestes situacions perqu\u00e8 quan es tenen vict\u00f2ries (encara que siguin parcials com la decisi\u00f3 dels jutges alemanys) \u00e9s quan s’ha de saber fer pol\u00edtica. Administrar les vict\u00f2ries \u00e9s una de les arts de la pol\u00edtica. Dir simplement que has ven\u00e7ut \u00e9s absurd quan tens al davant una oportunitat per fer avan\u00e7ar les teves idees. Un pol\u00edtic de veritat sap fer servir les vict\u00f2ries no per v\u00e8ncer, per refregar al contrari la batalla perduda, sin\u00f3 per trobar una sortida favorable als seus interessos, que l’acosti als seus objectius. Un amic deia sempre que en les vict\u00f2ries s’ha de ser senyor….<\/p>\n

He de dir que m’he alegrat de la decisi\u00f3 de la just\u00edcia alemanya no acceptant el c\u00e0rrec de rebel\u00b7li\u00f3. Seria una oportunitat de retornar les coses a un altre nivell on de veritat el di\u00e0leg fos possible, retorn\u00e9s la pol\u00edtica. La just\u00edcia podria alliberar els pol\u00edtics en espera de judici (un judici que crec que portar\u00e0 a la inhabilitaci\u00f3 d’alguns per\u00f2 espero i desitjo que no a la pres\u00f3) i a Catalunya fora bo fer un govern sense inculpats. Un govern d’ampli suport que hauria de governar per a tothom, no crear bombolles, governar sols per una part de la societat. Les declaracions de l\u00edders d’ERC<\/strong> i del PdeCAT<\/strong> abans de l’alliberament de Puigdemont<\/strong> semblaven anar per aquest cam\u00ed encara que fos amb recels per part de Junts<\/strong> per Catalunya<\/strong>, la CUP<\/strong> i les associacions independentistes (a qui s’ha donat un protagonisme que costar\u00e0 retornar a la normalitat). Si, com sembla, ara tornem a pantalles passades, buscant v\u00e8ncer l’Estat, tornarem al desastre. Quan l’Estat est\u00e0 m\u00e9s feble o desorientat \u00e9s quan els hem de donar arguments per negociar, fer-los-ho f\u00e0cil. Els Comuns<\/strong> i el PSC<\/strong> han deixat clar que aplaudirien una decisi\u00f3 de fer un govern que governi i que pugui ser un interlocutor v\u00e0lid per tots els catalans. No se qu\u00e8 pensa fer el govern del PP<\/strong> (suportat per Ciutadans<\/strong>) per\u00f2 els catalans tenim l’obligaci\u00f3 d’oferir-los una sortida pactada (que s’hauria de pactar de la forma m\u00e9s \u00e0mplia a Catalunya i podria tenir el suport de l’oposici\u00f3 al parlament de Madrid) que \u00e9s l’\u00fanica viable i que, \u00f2bviament, s’ha de vestir sobre una base en la qual no hi hagi ni vencedors ni ven\u00e7uts. Tenim una oportunitat de fer b\u00e9 les coses i d’aprofitar el clam de molts diaris internacionals per fer seure el govern d’Espanya. Espero, desitjo, que les proclames maximalistes i els crits de \u00abtra\u00efdors<\/em>\u00bb a qui s’atreveixi a fer els passos que calen no ho malbaratin.<\/p>\n

Diari de Girona<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquests dies entre l’alliberament d’en Puigdemont i les seves repercussions i les Notes de l’estranya campanya que ha publicat en Raimon Obiols he arribat a la conclusi\u00f3 que en el moment actual s’han de recordar coses que s\u00f3n b\u00e0siques en pol\u00edtica i que sembla que els nostres pol\u00edtics han oblidat. Una primera cosa \u00e9s que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15],"tags":[171,210,24],"class_list":["post-19055","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","tag-carles-puigdemont","tag-francesc-esteva","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19055","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19055"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19055\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19063,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19055\/revisions\/19063"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19055"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19055"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19055"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}