{"id":19020,"date":"2018-04-02T08:37:55","date_gmt":"2018-04-02T06:37:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19020"},"modified":"2018-04-02T08:37:55","modified_gmt":"2018-04-02T06:37:55","slug":"enric-company-tasques-per-al-catalanisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-tasques-per-al-catalanisme\/","title":{"rendered":"Enric Company: Tasques per al catalanisme"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n

\"\"El quinquenni d’hegemonia independentista en el catalanisme despr\u00e9s de d\u00e8cades d’autonomisme s’ha liquidat amb un frac\u00e0s espectacular, i ara resta en el paisatge pol\u00edtic, sobretot, confusi\u00f3. Tal com han anat les coses \u00e9s il\u00b7lusori pensar que la derrota de l’independentisme no \u00e9s tamb\u00e9 la derrota del catalanisme en el seu conjunt, per molt injust que aix\u00f2 els sembli a autonomistes i federalistes.<\/p>\n

El que s’obre ara davant del catalanisme \u00e9s una etapa de recerca de projectes susceptibles d’aconseguir un suport \u00e0mpliament majoritari i transversal en la societat catalana que superi i integri el 47,5%<\/strong> dels vots assolits pels independentistes. \u00c9s il\u00b7lusori pensar que la tasca per a aquesta nova etapa pogu\u00e9s consistir en una acumulaci\u00f3 de forces per part de l’independentisme per superar a curt termini el seu sostre electoral. Un m\u00ednim de sensatesa obliga els independentistes a assumir que la clau de volta \u00e9s tornar a l’autonomisme i recuperar la normalitat pol\u00edtica i social. Sembla que s\u00f3n aqu\u00ed, tenint en compte que accepten el marc legal despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 de la Generalitat per part del Govern de Mariano Rajoy<\/strong> i les conseg\u00fcents eleccions auton\u00f2miques del 21-D<\/strong>. Per\u00f2 es troba a faltar, de manera flagrant, que els partits independentistes duguin a terme el duel per la seva derrota i assumeixin de manera sincera la necessitat de proposar objectius nous i veritablement viables en el marc pol\u00edtic actual.<\/p>\n

Les tasques no s\u00f3n les mateixes per a tots. Sabem, per comen\u00e7ar el recompte, que la CUP<\/strong> no s’ho planteja. La seva opci\u00f3 ara \u00e9s organitzar la resist\u00e8ncia popular en defensa de la non nata rep\u00fablica. El combat. No sembla que els hagi de faltar feina. Per\u00f2 aix\u00f2 no constitueix una nova oferta de govern del bloc independentista i menys encara del catalanisme en el seu conjunt.<\/p>\n

Tamb\u00e9 sabem que a l’\u00e0rea d’ERC<\/strong> ha sorgit l’aposta de concedir-se una pausa, se suposa que llarga, per ampliar el per\u00edmetre dels suports socials i pol\u00edtics de l’independentisme. En els termes expressats pel diputat Joan Tard\u00e0<\/strong>, es parla de buscar acords pol\u00edtics, o aliances, entre ERC<\/strong> i les altres forces d’esquerres, el PSC<\/strong> i els comuns<\/strong>. Seria, si s’escau, una esp\u00e8cie de tornada a l’etapa de l’equidist\u00e0ncia practicada a la d\u00e8cada del 1990, en qu\u00e8 ERC<\/strong> s’inclinava de vegades cap a l’esquerra, per\u00f2 d’altres\u00a0 s’unia als nacionalistes encara que fossin de dretes.<\/p>\n

De la part del catalanisme que ha defensat hist\u00f2ricament el federalisme sabem que la seva preocupaci\u00f3 principal no \u00e9s oferir la corresponent proposta de canvi d’estatus constitucional. Tothom t\u00e9 clar que, en aquesta mat\u00e8ria, el Govern espanyol no est\u00e0 per orgues. El que preocupa m\u00e9s tant al PSC<\/strong> com als comuns<\/strong>, si s’ha de jutjar pel que han expressat Miquel Iceta<\/strong> i Xavier Dom\u00e8nech<\/strong> en les \u00faltimes sessions del Parlament, \u00e9s sargir els descosits socials provocats per la fugida cap endavant dels governs d’Artur Mas<\/strong> i Carles Puigdemont<\/strong> durant el quinquenni independentista. Una etapa per curar ferides.<\/p>\n

La veritat \u00e9s que ara mateix ning\u00fa no dona ni cinc per les ofertes pol\u00edtiques llan\u00e7ades la setmana passada per Iceta<\/strong> i Dom\u00e8nech<\/strong>. Iceta va proposar un govern de concentraci\u00f3 amb participaci\u00f3 de tots els partits. Dom\u00e8nech<\/strong> va defensar la creaci\u00f3 d’un govern integrat per personalitats independents representant un ventall politicoideol\u00f2gic tan ampli que tots els partits poguessin acceptar-lo. La clau d’ambdues propostes radica que exigirien l’articulaci\u00f3 de la corresponent majoria parlament\u00e0ria, en qu\u00e8 tamb\u00e9 hi hauria els independentistes, per\u00f2 no seria independentista. Ning\u00fa ho accepta.<\/p>\n

Els nacionalistes del PDeCAT<\/strong> estan dram\u00e0ticament dividits entre la seva direcci\u00f3 formal, encap\u00e7alada per Marta<\/strong> Pascal<\/strong>, i la llista de Puigdemont<\/strong>. De la direcci\u00f3 del partit se sap que no li costaria gens, o molt poc, endinsar-se de nou al cam\u00ed de l’autonomisme. En el cas dels hereus de la Converg\u00e8ncia<\/strong>, \u00e9s estrany, excepcional, que hagin anat tan lluny al costat de socis com ERC<\/strong> i la CUP<\/strong>. Per al PDeCAT<\/strong>, la prioritat hauria de ser recuperar el control d’all\u00f2 que se li va escapar en forma de llista de Puigdemont<\/strong>. El segon objectiu prioritari per al PDeCAT<\/strong> \u00e9s recuperar el perfil de partit fiable, d’ordre, capa\u00e7 de mantenir-se com a eix de la dreta catalana. Aix\u00f2 \u00e9s el que el PDeCAT<\/strong> hauria de poder garantir ara al catalanisme. Si no ho aconsegueix, hi haur\u00e0 tsunami.<\/p>\n

El Pa\u00eds Catalunya<\/strong><\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El quinquenni d’hegemonia independentista en el catalanisme despr\u00e9s de d\u00e8cades d’autonomisme s’ha liquidat amb un frac\u00e0s espectacular, i ara resta en el paisatge pol\u00edtic, sobretot, confusi\u00f3. Tal com han anat les coses \u00e9s il\u00b7lusori pensar que la derrota de l’independentisme no \u00e9s tamb\u00e9 la derrota del catalanisme en el seu conjunt, per molt injust que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[171,199,81,176],"class_list":["post-19020","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-carles-puigdemont","tag-joan-tarda","tag-miquel-iceta","tag-xavier-domenech"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19020","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19020"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19020\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19024,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19020\/revisions\/19024"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19020"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19020"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19020"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}