{"id":1902,"date":"2010-04-13T16:04:11","date_gmt":"2010-04-13T14:04:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1902"},"modified":"2010-04-13T16:08:18","modified_gmt":"2010-04-13T14:08:18","slug":"manuel-cuyas-joan-reventos-lhome-que-va-vencer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/manuel-cuyas-joan-reventos-lhome-que-va-vencer\/","title":{"rendered":"Manuel Cuy\u00e0s: Joan Revent\u00f3s, l’home que va v\u00e8ncer"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La Fundaci\u00f3 Rafael Campalans vinculada al PSC acaba de publicar les mem\u00f2ries de Joan Revent\u00f3s en una edici\u00f3 magn\u00edfica. El llibre es titula Tal com ho vaig viure (1927-1958)<\/em> i a part de les p\u00e0gines pr\u00f2piament memorial\u00edstiques inclou textos de persones que van con\u00e8ixer el l\u00edder hist\u00f2ric dels socialistes catalans i un plec de fotografies de gran qualitat.<\/p>\n

Les mem\u00f2ries s’acaben al 1958 perqu\u00e8 Joan Revent\u00f3s i Carner<\/strong> (Barcelona, 1927-2004) es va posar malalt molt abans de poder-les acabar i d’enfocar els anys decisius de la seva lluita pol\u00edtica en contra de Franco i en favor de la unitat dels socialistes catalans, la fundaci\u00f3 del PSC, l’\u00e8poca de la transici\u00f3, la seva concurr\u00e8ncia a les eleccions del 1980 i el seu acc\u00e9s a la presid\u00e8ncia del Parlament, entre altres episodis d’una vida molt rica en defensa de la democr\u00e0cia i de Catalunya. Per sort, Revent\u00f3s<\/strong> ens ha deixat molts altres textos reflexius o de records, alguns recuperats per la mateixa Fundaci\u00f3 Campalans i uns altres, com el relat sobre el seu c\u00e0rrec d’ambaixador d’Espanya a Par\u00eds, publicats per editorials convencionals.<\/p>\n

El llibre es va presentar dijous passat a la sala d’actes de la Pedrera. A la taula seien el president de la Generalitat i primer secretari del partit fundat per Revent\u00f3s<\/strong>, Jos\u00e9 Montilla<\/strong>; el president del PSC i de la Fundaci\u00f3 Rafael Campalans, Isidre Molas<\/strong>; l’eurodiputat i successor de Revent\u00f3s en la candidatura socialista a presidir la Generalitat, Raimon Obiols<\/strong>; l’advocat i amic personal de l’homenatjat, Francesc Casares<\/strong>, i el fill gran de Joan Revent\u00f3s<\/strong>, Manuel<\/strong>.<\/p>\n

Casares<\/strong> va dir del llibre que \u00abno solament il\u00b7lustra la hist\u00f2ria, sin\u00f3 que fa hist\u00f2ria<\/em>\u00bb i que retrata n\u00edtidament el fort comprom\u00eds \u00e8tic del seu autor, del qual va afirmar que \u00abadmirava igual que estimava<\/em>\u00bb.<\/p>\n

El fill, Manuel Revent\u00f3s<\/strong>, es va emocionar explicant dues an\u00e8cdotes viscudes amb el seu pare. Una, la del dia que, sense entendre res perqu\u00e8 era molt petit, va acompanyar el pare a a comissaria, on havia d’anar di\u00e0riament a signar. L’altra, la visita a les obres d’un pont, moment en qu\u00e8 va pensar que el seu pare era tamb\u00e9 un constructor de ponts: \u00abEls ponts del di\u00e0leg, els que costen m\u00e9s de fer<\/em>.\u00bb<\/p>\n

Raimon Obiols<\/strong> va resseguir breument la traject\u00f2ria vital de Revent\u00f3s<\/strong> per acabar afirmant que \u00abva ser un vencedor, un home que va guanyar<\/em>\u00bb, ja que els seus somnis de lluitador per la democr\u00e0cia i Catalunya es van complir.<\/p>\n

El president de la Generalitat, Jos\u00e9 Montilla<\/strong>, nascut a Izn\u00e1jar, C\u00f2rdova, va dir que si Joan Revent\u00f3s<\/strong> era catalanista per naixement, va ser un dem\u00f2crata per necessitat vital i un socialista per elecci\u00f3. Va recomanar als assistents que, d’aquestes mem\u00f2ries inacabades que s\u00f3n \u00abpatrimoni de tots els catalans<\/em>\u00bb, triessin aquelles p\u00e0gines que presenten el seu autor com un aprenent de socialista. Hem anat a trobar aquestes p\u00e0gines. Entre altres coses, diuen:<\/p>\n

\u00abTinc dificultats per explicar, cinquanta anys despr\u00e9s, el cam\u00ed que em men\u00e0 al socialisme… S\u00f3c conscient que amb el pas del temps se’m difuminen les causes que em van ajudar a decantar-me per aquesta opci\u00f3. Tal vegada sigui una racionalitzaci\u00f3 a posteriori, per\u00f2 tinc la convicci\u00f3 que els darrers anys d’estudiant a la Facultat de Dret havien assentat en mi unes conviccions radicals basades en: la igualtat del g\u00e8nere hum\u00e0; la consci\u00e8ncia de la persona com a subjecte de drets i deures; la identitat nacional del meu poble i el meu pa\u00eds, Catalunya; la democr\u00e0cia, basada en les llibertats individuals i nacionals, com a millor sistema pol\u00edtic, i un sentiment dif\u00fas per\u00f2 creixent que em feia sentir la necessitat d’assumir responsabilitats envers la meva col\u00b7lectivitat. Uns imperatius \u00e8tics? Si voleu, crec que s\u00ed que ho eren. Totes aquestes conviccions estaven basades en uns imperatius \u00e8tics, i, encara m\u00e9s, en una motivaci\u00f3 \u00e8tica radical que influiria notablement en la meva presa de decisions…<\/em>\u00bb Tot seguit, Revent\u00f3s<\/strong> enumera experi\u00e8ncies viscudes que el van fer conscient de les desigualtats socials i cita les influ\u00e8ncies, personals o a base de lectures, que van conformar el seu ideari. \u00abL’alegria de retrobar Revent\u00f3s<\/strong><\/em>\u00bb, va exclamar Montilla<\/strong>, abans de, com a mena d’homenatge, fer vots perqu\u00e8 l’Estatut surti indemne gr\u00e0cies a la unitat dels catalans, una unitat que Revent\u00f3s<\/strong> tamb\u00e9 va predicar.<\/p>\n

El llibre, que anat a cura de Raimon Obiols<\/strong>, Jordi Font<\/strong> i Rafael Pascuet<\/strong>, cont\u00e9 textos de Josep Maria Ainaud de Lasarte, Francesc Casares, Josep Maria Castellet, Jos\u00e9 Antonio Linati, Alberto Oliart, Ramon Porqueras, Hilari (Ernest) Raguer i Leopoldo Rod\u00e9s<\/strong>, tots amics de Joan Revent\u00f3s<\/strong>. El volum es tanca amb ep\u00edleg i resum del periodista i historiador Josep Maria S\u00f2ria<\/strong>.<\/p>\n

La sala d’actes de la Pedrera es va omplir. Hi eren, entre molts altres i a m\u00e9s a m\u00e9s de familiars de Revent\u00f3s, Pasqual Maragall, Narc\u00eds Serra, Joaquim Nadal, Marina Geli, Manuela de Madre, Antoni Castells o Higini Clotas<\/strong>. I Heribert Barrera<\/strong> i Joan Rigol<\/strong>, que, com el mateix Revent\u00f3s<\/strong>, van presidir la cambra legislativa catalana.<\/p>\n

Les darreres l\u00ednies que Joan Revent\u00f3s<\/strong> va escriure abans que la malaltia li imped\u00eds continuar s\u00f3n les que segueixen. Parla de la presentaci\u00f3 di\u00e0ria a comissaria despr\u00e9s d’haver estat a la pres\u00f3 i diu: \u00abAquesta situaci\u00f3, amb signatura en un llibre de registre, es va perllongar durant gaireb\u00e9 quatre anys. Era fins i tot divertit veure com (els agents) saludaven ostensiblement, d’acord amb el reglament dels policies armats, el meu fill Manuel, de tres anys, quan passej\u00e0vem pel passeig de la Bonanova o la pla\u00e7a de Sarri\u00e0<\/em>.\u00bb<\/p>\n

El Punt<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Fundaci\u00f3 Rafael Campalans vinculada al PSC acaba de publicar les mem\u00f2ries de Joan Revent\u00f3s en una edici\u00f3 magn\u00edfica. El llibre es titula Tal com ho vaig viure (1927-1958) i a part de les p\u00e0gines pr\u00f2piament memorial\u00edstiques inclou textos de persones que van con\u00e8ixer el l\u00edder hist\u00f2ric dels socialistes catalans i un plec de fotografies …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-1902","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1902","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1902"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1902\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1905,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1902\/revisions\/1905"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1902"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1902"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1902"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}