![\"\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/manual.jpeg\")
Amb un manual de negociaci\u00f3 a la m\u00e0, faig un exercici te\u00f2ric i resignadament ingenu \u2013ho reconec\u2013 sobre el que caldria fer per resoldre el litigi catal\u00e0 si es produ\u00eds un miracle i totes dues parts decidissin seure i buscar una soluci\u00f3 sense condicions, cosa avui impensable.<\/p>\n
La primera cosa que els participants en aquest di\u00e0leg \u2013celebrat amb publicitat o en secret, amb \u00e0nim resolutiu o nom\u00e9s exploratori, en aix\u00f2 el manual no s\u2019hi fica\u2013 hau\u00adrien de fer seria esfor\u00e7ar-se a no veure\u2019s com a adversaris, sin\u00f3 com a copart\u00edcips d\u2019una tasca dif\u00edcil, que exigiria que col\u00b7laboressin, com si fossin jutges que, partint de posicions diferents, haguessin de redactar una sent\u00e8ncia comuna.<\/p>\n
Aix\u00f2 exigiria que, a m\u00e9s de defensar les posicions pr\u00f2pies amb tot el vigor que calgu\u00e9s, s\u2019escoltessin, que es deixessin parlar, que intentessin entendre les frustracions i els greuges de l\u2019altra part, que es posessin en el seu lloc. Convindria que cada part parl\u00e9s d\u2019ella mateixa, no de l\u2019altra: per exemple, que els uns, en comptes d\u2019acusar el Govern central de negar a Catalunya la part que li toca del pressupost com\u00fa, diguessin que Catalunya se sent infrafinan\u00e7ada i expliquessin per qu\u00e8, i que els altres, en comptes d\u2019acusar els catalans d\u2019egoistes i d\u2019insolidaris, diguessin que la resta d\u2019Espanya se sent ferida per l\u2019actitud de Catalunya. No caldria que rebaixessin els seus objectius ni el to de les seves queixes, per\u00f2 s\u00ed que posessin l\u2019accent en el que la seva part sent i no en el que consideren que l\u2019altra fa per causar-ho. \u00c9s el mateix per\u00f2 no genera acritud.<\/p>\n
A trav\u00e9s del di\u00e0leg, les dues parts haurien d\u2019esfor\u00e7ar-se a identificar b\u00e9 els interessos i les aspiracions en joc, m\u00e9s enll\u00e0 de les posicions respectives. Les posicions ja sabem quines s\u00f3n: d\u2019una banda, l\u2019exig\u00e8ncia d\u2019aixecament del 155, llibertat dels presos i un refer\u00e8ndum; de l\u2019altra, la Constituci\u00f3 \u00e9s innegociable, la llei \u00e9s igual per a tothom i la sobirania espanyola \u00e9s indivisible. Per aqu\u00ed no hi hauria res a fer. Per aix\u00f2, caldria que aprofundissin m\u00e9s i identifiquessin els inte\u00adressos i els sentiments que hi ha darrere d\u2019aquestes posicions.<\/p>\n
Veurien que, a Catalunya, molta gent, independentista i no independentista, vol sentir-se respectada, reconeguda. Vol que la seva veu sigui escoltada i no esmenada, com va fer el Constitucional amb l\u2019Estatut. Veurien que la majoria accepta amb generositat que Catalunya sigui solid\u00e0ria, per\u00f2 vol un finan\u00e7ament just i transparent i que la solidaritat sigui reconeguda i agra\u00efda, no exigida i minimitzada. Tamb\u00e9 vol que la identitat, la cultura i la llengua de Catalunya siguin respectades i que Barcelona tingui el suport que mereix com a gran capital europea amb ambicions globals. De l\u2019altra banda, veurien que, a la resta d\u2019Espanya, molts ciutadans volen sentir-se segurs de l\u2019aportaci\u00f3 de Catalunya al benestar col\u00b7lectiu, volen saber que poden comptar amb una contribuci\u00f3 no nom\u00e9s econ\u00f2mica, en forma de solidaritat interterritorial \u2013inevitable amb un sistema fiscal progressiu\u2013, sin\u00f3 tamb\u00e9 pol\u00edtica, organitzativa. Que Catalunya es comprometi \u00adlleialment a fer que Espanya sigui m\u00e9s pr\u00f2spera, m\u00e9s forta, m\u00e9s justa, sense pensar \u00fanicament en ella mateixa i sense posar-ho tot en q\u00fcesti\u00f3 cada deu o quinze anys.<\/p>\n
A partir d\u2019aqu\u00ed, caldria buscar la manera de fer compatibles aquests interessos d\u2019una forma satisfact\u00f2ria per a les dues parts. En un m\u00f3n en el qual les fronteres cada dia tenen menys vig\u00e8ncia i la sobirania es m\u00e9s relativa, i amb l\u2019horitz\u00f3 d\u2019una integraci\u00f3 creixent amb la resta d\u2019Europa, no hauria de ser impossible, perqu\u00e8 tots aquests interessos, si es formulen b\u00e9, no s\u2019exclouen: el respecte de la identitat de Catalunya no \u00e9s incompatible amb la unitat d\u2019Espanya dintre de la Uni\u00f3 Europea; un finan\u00e7ament just, amb n\u00fameros clars i acceptats per tots, tampoc no ho \u00e9s amb una contribuci\u00f3 solid\u00e0ria de Catalunya al benestar de les regions menys pr\u00f2speres; el foment de la cultura i la llengua de Catalunya no resta res al foment de la cultura i la llengua espanyola; que Barce\u00adlona tingui un paper global com a capital de primer ordre, com Madrid, \u00e9s bo per a tot Espanya.<\/p>\n
L\u2019habilitat dels representants de les dues parts consistiria a posar damunt de la taula diverses f\u00f3rmules per plasmar aquests interessos sense que xoquessin entre ells. No caldria excloure res: ni un refer\u00e8ndum, ni un nou Estatut, ni una reforma constitucional. Al contrari, potser la millor f\u00f3rmula \u00adseria la que combin\u00e9s totes aquestes peces en l\u2019ordre adequat, sota el paraigua d\u2019un gran pacte acceptable per les forces pol\u00edtiques. Per\u00f2 caldria concretar-lo en uns termes clars, objectius, que fossin una bona base per a la conviv\u00e8ncia i evitessin conflictes futurs.<\/p>\n
Fins aqu\u00ed el manual. La realitat \u00e9s molt diferent. Avui, despr\u00e9s de la DUI, amb la judicialitzaci\u00f3, el 155, els presos, Waterloo, el clima d\u2019enfrontament i de regressi\u00f3 democr\u00e0tica, etc\u00e8tera, tot aix\u00f2 \u00e9s ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. Per\u00f2 un dia caldr\u00e0 fer-ho, no?<\/p>\n
La Vanguardia<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Amb un manual de negociaci\u00f3 a la m\u00e0, faig un exercici te\u00f2ric i resignadament ingenu \u2013ho reconec\u2013 sobre el que caldria fer per resoldre el litigi catal\u00e0 si es produ\u00eds un miracle i totes dues parts decidissin seure i buscar una soluci\u00f3 sense condicions, cosa avui impensable. La primera cosa que els participants en aquest …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-19005","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19005","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19005"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19005\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19008,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19005\/revisions\/19008"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19005"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19005"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19005"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}