{"id":18981,"date":"2018-03-14T12:05:06","date_gmt":"2018-03-14T10:05:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18981"},"modified":"2018-03-14T13:42:24","modified_gmt":"2018-03-14T11:42:24","slug":"raimon-obiols-la-decisio-de-no-decidir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-la-decisio-de-no-decidir\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: La decisi\u00f3 de no decidir"},"content":{"rendered":"

\"\"Han passat quaranta anys des del segrest i assassinat d\u2019Aldo Moro<\/strong>, l\u00edder de la Democr\u00e0cia Cristiana italiana,\u00a0 que havia estat cinc vegades president del Consell de Ministres, i impulsava en aquella \u00e8poca una apertura al PCI<\/strong> (l’anomenat compromesso storico<\/em><\/strong>).\u00a0 E<\/strong>l 16 de mar\u00e7 de 1978<\/strong>, dia de la presentaci\u00f3 d’un nou govern itali\u00e0 guiat per Giulio<\/strong> Andreotti<\/strong>, un grup armat de les Brigades Roges <\/strong>intercept\u00e0\u00a0 <\/strong>el cotxe de Moro<\/strong>, mat\u00e0 els cinc homes de l’escolta, i el segrest\u00e0.<\/p>\n

En aquelles dates l\u2019Ernest Lluch<\/strong> i jo seiem costat per costat en el Congr\u00e9s, i vam parlar sovint del tema, al llarg dels 55<\/strong> dies que acabaren tr\u00e0gicament amb l\u2019assassinat del l\u00edder democristi\u00e0. L\u2019Ernest<\/strong> seguia minuciosament la premsa italiana i les tenses discussions d\u2019aquelles angunioses setmanes. Va prendre clarament partit a favor dels partidaris de negociar amb les Brigades Roges<\/strong> i contra la inflexibilitat dels qui esgrimien les \u201craons d\u2019Estat<\/strong><\/em>\u201d per a no voler cedir a cap intermediaci\u00f3. \u00c9s una discussi\u00f3 que encara dura.<\/p>\n

Durant d\u00e8cades s\u2019ha debatut aquell terrible dilema, i tamb\u00e9 s’ha discutit el qu\u00e8 hi havia en realitat, rere aquell crim. \u00c9s cert que els autors materials de l\u2019assassinat d\u2019Aldo Moro<\/strong> i dels cincs homes de la seva escolta acabaren detinguts, processats i condemnats. Per\u00f2 el qu\u00e8 a It\u00e0lia anomenen \u201cdietrologia<\/strong><\/em>\u201d ha tingut molt camp a c\u00f3rrer amb el cas Moro<\/strong>.<\/p>\n

\u201cDietrologia<\/strong><\/em>\u201d! Gran paraula, sense equivalent en catal\u00e0, crec. Es podria definir com la tend\u00e8ncia a malfiar-se de les aparences i de les explicacions oficials dels fets de la vida p\u00fablica i a atribuir-hi, per contra,\u00a0 causes diferents, ocultes o\u00a0 secretes. La superf\u00edcie no \u00e9s la realitat, sin\u00f3 que aquesta es troba darrere, \u201cdietro<\/em><\/strong>\u201d. Avui, com acostuma a succeir entorn dels magnicidis ( les tonelades escrites sobre l\u2019assassinat de Kennedy<\/strong>, per exemple), hi ha una extens\u00edssima literatura sobre el cas Moro<\/strong>, que va de Sciascia<\/strong> a les desenes d’interpretacions i\u00a0 informacions, verificades o no, passant per diverses teories conspiratives. Qui hi estigui interessat en pot trobar un llarg resum en l’entrada “Caso Moro<\/strong><\/em><\/a>” de la Viquip\u00e8dia en itali\u00e0. Es\u00a0 fa gaireb\u00e9 impossible destriar el gra de la palla.<\/p>\n

Per aix\u00f2 he llegit amb molt inter\u00e8s una llarga entrevista<\/a> d’Ezio Mauro<\/strong> a Giovanni Moro<\/strong>, que tenia 19<\/strong> anys quan van matar el seu pare. Estic segur que l\u2019Ernest<\/strong> l\u2019hauria llegit i rellegit del dret i del rev\u00e9s. \u00c9s un bon balan\u00e7 i una ponderada reflexi\u00f3, a quaranta anys d\u2019aquella trag\u00e8dia d\u2019Estat, que per a Giovanni Moro ha estat tamb\u00e9 una trag\u00e8dia personal. Aquesta entrevista, la recomano, i vull comentar-ne un parell d\u2019aspectes.<\/p>\n

En primer lloc, Giovanni Moro<\/strong> no cau en cap \u201cdietrologia<\/em><\/strong>\u201d conspirativa per\u00f2 constata una evid\u00e8ncia. A la pregunta \u201cVost\u00e8 pensa que hi va haver interfer\u00e8ncies estrangeres, tenint en compte la temptativa de Moro de superar els l\u00edmits de Ialta?<\/em>\u201d Moro<\/strong> contesta: \u201cPer respondre cal recordar qu\u00e8 era It\u00e0lia aleshores, en mig del Mediterrani, confinant amb el Pacte de Vars\u00f2via i amb el partit comunista m\u00e9s fort de tot l\u2019Occident. Alg\u00fa pot pensar que els serveis, de tots els pa\u00efsos, es quedessin creuats de bra\u00e7os?\u201d<\/em><\/p>\n

En segon lloc, en un moment de l\u2019entrevista, Moro<\/strong> fa una interessant reflexi\u00f3, molt actual, sobre el que anomena la \u201cdecisi\u00f3 de no decidir<\/strong><\/em>\u201d:<\/p>\n

Moro<\/strong>: \u201cCal comprendre per qu\u00e8 durant aquells 55 dies va produir-se una mena d\u2019encantament, en el que succe\u00efren coses que mai haurien succe\u00eft en una situaci\u00f3 normal<\/em>\u201d.
\nEzio Mauro<\/strong>: \u201cQu\u00e8 vol dir?<\/em>\u201d
\nM<\/strong>: \u201cT\u00e9 present el concepte de no decisi\u00f3?<\/em>\u201d
\nE<\/strong>: \u201cQu\u00e8 \u00e9s, l\u2019immobilisme?<\/em>\u201d
\nM<\/strong>: \u201cNo. \u00c9s una opci\u00f3 precisa. Quan un sistema pol\u00edtic no vol gestionar un problema, munta un sistema de valors, rites, procediments, actors, que tenen per objectiu el de no prendre cap decisi\u00f3. \u00c9s la decisi\u00f3 de no decidir<\/em>\u201d.
\nE<\/strong>: \u201cAix\u00f2 val pel cas Moro<\/strong>?<\/em>\u201d
\nM<\/strong>: \u201cCrec que s\u00ed. La \u2018no decisi\u00f3\u2019 portava, en aquest cas, d\u2019una banda a no emprendre cap negociaci\u00f3 amb els segrestradors, i de l\u2019altra a no cercar de capturar-los<\/em>\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Han passat quaranta anys des del segrest i assassinat d\u2019Aldo Moro, l\u00edder de la Democr\u00e0cia Cristiana italiana,\u00a0 que havia estat cinc vegades president del Consell de Ministres, i impulsava en aquella \u00e8poca una apertura al PCI (l’anomenat compromesso storico).\u00a0 El 16 de mar\u00e7 de 1978, dia de la presentaci\u00f3 d’un nou govern itali\u00e0 guiat per …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[207],"class_list":["post-18981","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general","tag-ernest-lluch"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18981","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18981"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18981\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19000,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18981\/revisions\/19000"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18981"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18981"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18981"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}