{"id":18975,"date":"2018-03-07T16:54:03","date_gmt":"2018-03-07T14:54:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18975"},"modified":"2018-03-07T16:54:03","modified_gmt":"2018-03-07T14:54:03","slug":"oriol-bartomeus-la-temptacio-dapropiar-se-del-pais","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-la-temptacio-dapropiar-se-del-pais\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: La temptaci\u00f3 d\u2019apropiar-se del pa\u00eds"},"content":{"rendered":"

\"\"L\u2019\u00faltima enquesta publicada pel Centre d\u2019Estudis d\u2019Opini\u00f3<\/strong> ha vingut envoltada d\u2019una certa pol\u00e8mica. Res fora de l\u2019habitual. Les enquestes, i m\u00e9s les que realitzen els organismes p\u00fablics, als que se\u2019ls suposa un grau d\u2019independ\u00e8ncia i neutralitat que no es reclama als instituts privats (no diguem ja als mitjans de comunicaci\u00f3), sempre enutgen alg\u00fa. I m\u00e9s ara, en aquest m\u00f3n dominat pels ofesos, els enutjats, els que se senten atacats pel simple fet que alg\u00fa manifesta una opini\u00f3 que no \u00e9s la seva.<\/p>\n

La \u201cpol\u00e8mica<\/em>\u201d de l\u2019\u00faltim CEO<\/strong> ha estat la baixada dels enquestats que han volgut contestar el q\u00fcestionari en catal\u00e0, respecte de la s\u00e8rie hist\u00f2rica de sondeigs de la Generalitat. Nom\u00e9s un 33%<\/strong> dels entrevistats han optat per contestar l\u2019enquesta en catal\u00e0, quan habitualment s\u00f3n m\u00e9s del 40%<\/strong>. Aix\u00f2 ha donat peu a considerar l\u2019enquesta com a no v\u00e0lida, des de posicions independentistes. I de passada, ha servit per posar en dubte els resultats del sondeig, que precisament no eren molt bons per a l\u2019independentisme.<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de les batalletes tuiteres, la baixada del percentatge d\u2019enquestats que responen en catal\u00e0 el q\u00fcestionari posa en evid\u00e8ncia un element de fons preocupant. S\u2019ha produ\u00eft un canvi en part de la poblaci\u00f3 respecte del catal\u00e0. Si abans hi havia persones que preferien contestar en catal\u00e0 com a mostra de simpatia envers la llengua (i com a defer\u00e8ncia cap a l\u2019interlocutor), ara s\u2019hauria produ\u00eft el contrari. No \u00e9s tant un rebuig del catal\u00e0 (la majoria diu que tant li \u00e9s contestar l\u2019enquesta en catal\u00e0 o en castell\u00e0) com una p\u00e8rdua d\u2019aquesta simpatia que d\u00e8iem. Una manera d\u2019expressar que, per aquesta part de la poblaci\u00f3, majorit\u00e0riament castellanoparlant, ja no se sent el catal\u00e0 com quelcom proper, quelcom propi. \u00c9s un indicador del grau de trencament que estem vivint al pa\u00eds. I \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 d\u2019una reacci\u00f3.<\/p>\n

El llarg proc\u00e9s independentista s\u2019ha basat en una estrat\u00e8gia, conscientment o inconscient, d\u2019apropiaci\u00f3 del pa\u00eds. En s\u00f3n exemples la manifestaci\u00f3 del proper vuit mar\u00e7, la gala del cinema catal\u00e0, la manifestaci\u00f3 contra els atemptats de Barcelona i Cambrils, les mobilitzacions a favor de l\u2019escola o contra les retallades (!), els mitjans de comunicaci\u00f3 p\u00fablics, els carrers (que seran sempre nostres), la hist\u00f2ria, la diada nacional, la Generalitat i tamb\u00e9 la llengua i la pol\u00edtica d\u2019immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica.<\/p>\n

El proc\u00e9s ha estat un proc\u00e9s d\u2019apropiaci\u00f3 d\u2019espais i de s\u00edmbols que sempre havien estat comuns (o sempre s\u2019havien volgut comuns) i que a partir d\u2019un moment passaven a pert\u00e0nyer al m\u00f3n independentista. La idea era b\u00e0sica: s\u2019intentava convertir la proximitat als s\u00edmbols nacionals en suport a la causa independentista. L\u2019objectiu? Aconseguir la majoria. Per a aix\u00f2 s\u2019ha intentat fagocitar tot, tot all\u00f2 que abans era patrimoni de tots. Nom\u00e9s pots defensar els presos si ets independentista, nom\u00e9s ets dem\u00f2crata si ets independentista, nom\u00e9s pots ser catal\u00e0 si ets independentista.<\/p>\n

L\u2019independentisme ha buscat l\u2019associaci\u00f3, l\u2019assimilaci\u00f3, entre el pa\u00eds i la seva causa. Alguns conscientment com a part de l\u2019estrat\u00e8gia, altres com a ideologia (els que sempre han cregut que hi ha catalans i catalans-catalans), i d\u2019altres de manera inconscient. La recerca de la majoria que no tenien (9N<\/strong>, 27S<\/strong>, 1O<\/strong>, 21D<\/strong>) posa de manifest l\u2019idea profunda dels independentistes: no es busca el consens, es busca la vict\u00f2ria. No es busca la suma sin\u00f3 l\u2019adhesi\u00f3 a l\u2019\u00fanica causa veritablement catalana, la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

La idea de fons \u00e9s que nom\u00e9s els partidaris de la independ\u00e8ncia poden decidir sobre el futur del pa\u00eds. La resta no estan legitimats per fer-ho, perqu\u00e8 el seu projecte per al pa\u00eds no \u00e9s \u201ccatal\u00e0<\/em>\u201d, no respon a la voluntat del poble, que est\u00e0 prefixada i que nom\u00e9s espera assolir la majoria necess\u00e0ria per fer-se realitat.<\/p>\n

Per aix\u00f2 l\u2019independentisme no negocia, no dialoga. Nom\u00e9s admet adhesions a la causa. I com que aquesta \u00e9s l\u2019\u00fanica causa justa i democr\u00e0tica, com que nom\u00e9s aquesta \u00e9s l\u2019encarnaci\u00f3 de la voluntat nacional, popular i democr\u00e0tica, tots els s\u00edmbols i institucions del pa\u00eds s\u2019hi ha de sotmetre, tots i totes han de ser encarnacions d\u2019aquesta causa. D\u2019aqu\u00ed que, pels independentistes, que TV3<\/strong> defensi els seus postulats no \u00e9s res criticable, sin\u00f3 natural. \u00c9s l\u2019expressi\u00f3 de servei al pa\u00eds (al veritable pa\u00eds) per part de la televisi\u00f3 p\u00fablica. El mateix per a l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, que no s\u2019ent\u00e9n com a tendenciosa sin\u00f3 com a \u201cdemocr\u00e0tica<\/em>\u201d, en el sentit que expressa l\u2019anhel nacional que espera ser majoritari.<\/p>\n

D\u2019aqu\u00ed tamb\u00e9 la perplexitat de no tenir majoria. Si s\u2019ent\u00e9n que la independ\u00e8ncia \u00e9s \u201cla voluntat del poble<\/em>\u201d, com \u00e9s possible que una part del poble no se sotmeti a aquest anhel? Una de dos, o aquesta part del poble encara no ha vist la llum, o b\u00e9 s\u00f3n uns antidem\u00f2crates que caldria foragitar.<\/p>\n

D\u2019aqu\u00ed que, per als independentistes, nom\u00e9s els independentistes poden decidir sobre el futur de Catalunya. \u00d2bviament, aquest no \u00e9s un grup tancat. Al contrari, s\u2019hi pot sumar tothom, vingui d\u2019on vingui, parli el que parli i pensi com pensi. Aix\u00f2 s\u00ed, ha de donar suport a la independ\u00e8ncia, es clar. \u00c9s l\u2019exemple de Rufi\u00e1n<\/strong>. L\u2019independentisme catal\u00e0 (la majoria, com a m\u00ednim) no \u00e9s segregador per origen o per llengua. Nom\u00e9s ho \u00e9s pel suport a la independ\u00e8ncia. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 nom\u00e9s accepta com a veritables catalans aquells que volen constituir la Rep\u00fablica.<\/p>\n

El problema per al pa\u00eds \u00e9s que aquesta estrat\u00e8gia deixa fora molta gent. Gent que es pot sentir propera als s\u00edmbols nacionals, que els sent seus, gent que parla el catal\u00e0 i se sent catal\u00e0 (tan catal\u00e0 com qualsevol), per\u00f2 que en els darrers temps s\u2019ha sentit excl\u00f2s d\u2019aquest pa\u00eds que han anat bastint els independentistes, assimilant els s\u00edmbols i les institucions de tots amb l’objectiu pol\u00edtic d’uns (molts, per\u00f2 no tots, ni tan sols la meitat). L’apropiaci\u00f3 feta per l’independentisme ha allunyat molta gent de la diada, de l’autogovern, dels Segadors, de la llengua. \u00c9s potser la conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s greu (pel pa\u00eds) del proc\u00e9s independentista, l\u2019expulsi\u00f3 del gran espai del catalanisme d\u2019una porci\u00f3 important de catalans i catalanes.<\/p>\n

A aquesta porci\u00f3 sembla apel\u00b7lar aquest invent de nom Tab\u00e0rnia<\/strong>, que volent confrontar l\u2019independentisme li fa el joc i li d\u00f3na la ra\u00f3. Si l\u2019independentisme diu \u201cCatalunya pels independentistes<\/em>\u201d, els promotors de Tab\u00e0rnia<\/strong> responen \u201cja us la podeu quedar<\/em>\u201d. En el fons, Tab\u00e0rnia<\/strong> (que \u00e9s quelcom m\u00e9s que una broma innocent) accepta el terreny de joc proposat per l\u2019independentisme, en el sentit que admet l\u2019expulsi\u00f3 de Catalunya d\u2019aquells que no combreguin amb la independ\u00e8ncia i, a canvi, els ofereix un pa\u00eds nou per ells solets. Un ghetto, un bantustan, una Crimea del Mediterrani occidental.<\/p>\n

Corren mals temps per a les barreges. Arreu del m\u00f3n s\u2019imposen les uniformitats, les comunitats de combregants, d\u2019iguals, de fidels, de fan\u00e0tics. Arreu el diferent \u00e9s expulsat, perqu\u00e8 s\u2019ent\u00e9n que la barreja porta problemes, genera conflictes. I la nostra societat actual fuig del conflicte que implica la conviv\u00e8ncia dels diferents. Es porta l\u2019adhesi\u00f3 del grup, la confrontaci\u00f3 entre els homogenis. Mireu Espanya, que no sap com gestionar la seva diversitat. I mireu-nos a nosaltres, escindits, mirant-nos de cua d\u2019ull, cada cop m\u00e9s distants, amb el \u201ctra\u00efdor<\/em>\u201d i el \u201cfeixista<\/em>\u201d a flor de llavis.<\/p>\n

Hi ha una soluci\u00f3. Nom\u00e9s hi ha una soluci\u00f3. \u00c9s el vell, gens glamur\u00f3s, pragm\u00e0tic catalanisme. Un ideal que ent\u00e9n la pluralitat del pa\u00eds, la reconeix, l\u2019accepta i l\u2019aixopluga. Un ideal de respecte i conviv\u00e8ncia. \u00c9s possible que encara hi siguem a temps. De retrobar-nos. De donar-nos les mans. Sense renunciar a cap dels nostres anhels, per\u00f2 entenent que serem tots els que decidirem on anem i que hi anirem tots junts. Encara hi som a temps.<\/p>\n

La ciutat llunyana<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019\u00faltima enquesta publicada pel Centre d\u2019Estudis d\u2019Opini\u00f3 ha vingut envoltada d\u2019una certa pol\u00e8mica. Res fora de l\u2019habitual. Les enquestes, i m\u00e9s les que realitzen els organismes p\u00fablics, als que se\u2019ls suposa un grau d\u2019independ\u00e8ncia i neutralitat que no es reclama als instituts privats (no diguem ja als mitjans de comunicaci\u00f3), sempre enutgen alg\u00fa. I m\u00e9s …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-18975","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18975","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18975"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18975\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18980,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18975\/revisions\/18980"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18975"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18975"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18975"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}