{"id":18939,"date":"2018-02-28T12:26:18","date_gmt":"2018-02-28T10:26:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18939"},"modified":"2018-02-28T12:26:18","modified_gmt":"2018-02-28T10:26:18","slug":"jordi-font-llengua-i-dret-dels-infants","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-llengua-i-dret-dels-infants\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Llengua i dret dels infants"},"content":{"rendered":"
\n
\n

\"\"<\/strong><\/span>Hi ha qui pret\u00e9n determinar els percentatges de vehicularitat de les lleng\u00fces a l\u2019escola, interferint en el m\u00e8tode pedag\u00f2gic. Apel\u00b7len a un pret\u00e8s dret dels pares<\/i> a escollir la llengua d\u2019escolaritzaci\u00f3 dels fills a Catalunya. I on queden els drets dels infants? Aquests van ser el nord de socialistes i comunistes en defensa de l\u2019escola comuna<\/i>, contra la separaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 escolar per ra\u00f3 de llengua, tot garantint el ple coneixement tant del catal\u00e0 com del castell\u00e0. Em va tocar tenir-hi un cert paper, com a secretari de cultura del PSC<\/strong>, al costat de Marta Mata<\/strong> i de Jos\u00e9 Gonz\u00e1lez<\/strong>, i em sembla important aclarir alguns fets i conceptes que de vegades apareixen boirosos.<\/p>\n<\/div>\n

Els convergents, de bon comen\u00e7ament, estaven per la doble xarxa escolar, una en catal\u00e0 i una altra en castell\u00e0. L\u2019escola p\u00fablica no era la seva prioritat i apostaven per una xarxa alternativa<\/i>, privada o concertada, laica o religiosa, de qualitat i nom\u00e9s en catal\u00e0, on s\u2019eduquessin els infants que hi poguessin accedir. La resta formava part del forat negre on habitava l\u2019altra Catalunya, perillosa per tantes raons (nom\u00e9s calia veure qu\u00e8 votava). No trigaria a emergir all\u00f2 dels bons catalans<\/i> i els mals catalans<\/i>, aquella concepci\u00f3 tan poc republicana que ara sembla repuntar entre alguns ambients pretesament republicans<\/i>.<\/p>\n

Aquesta posici\u00f3 va tenir dos moments \u00e0lgids. El 14<\/strong> de maig de 1981<\/strong> era votada i derrotada al Parlament la proposici\u00f3 de Marta Mata<\/strong> en favor de l\u2019escola comuna<\/i> i contra la doble xarxa escolar. Vots a favor: PSC<\/strong> i PSUC<\/strong>. Vots en contra: CiU<\/strong>, UCD<\/strong> i ERC<\/strong>. Un any despr\u00e9s, el govern de la UCD<\/strong> presentava un projecte de llei d\u2019harmonitzaci\u00f3 de les banderes i les lleng\u00fces que pretenia instaurar \u201cel dret d\u2019opci\u00f3 dels pares<\/em>\u201d a les comunitats amb doble oficialitat, i volia fer-ho per consens, atesa la posici\u00f3 coincident de CiU<\/strong>. Per aturar-ho, va caldre posar en joc de nou Marta Mata<\/strong>: va escriure els seus Catorce puntos en favor de un no<\/i><\/strong>, amb els quals va conv\u00e8ncer el PSOE<\/strong>, que va negar-se a aquell consens i va aconseguir avortar el projecte. Entre aquells punts, Marta Mata<\/strong> deia coses com: \u201cL\u2019infant \u00e9s un ciutad\u00e0 que es forma i al qui la fam\u00edlia, l\u2019escola i l\u2019ambient general han de permetre exercir el seu propi dret d\u2019opci\u00f3<\/em>\u201d, en el futur, en la seva vida adulta. O com: \u201cL\u2019opci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica dels pares respecte dels seus fills s\u2019ha exercit a la pr\u00f2pia casa. Fer-la extensiva a l\u2019escola \u00e9s no tenir en compte l\u2019opci\u00f3 futura de l\u2019infant<\/em>\u201d, quan hauria de poder decantar-se sobiranament per una o altra llengua, en adre\u00e7ar-se als fills, a l\u2019hora de fer un poema…<\/p>\n

Estant\u00a0 Aix\u00ed les coses, el 1983<\/strong> arribava el moment de la llei de la llengua. Marta Mata<\/strong> aleshores va decidir encarar Jordi Pujol<\/strong>. No se\u2019n saben els detalls, per\u00f2 l\u2019endem\u00e0 de la reuni\u00f3, l\u2019escola comuna<\/i> era acceptada pels convergents i no trigaria a esdevenir la pedra angular de la llei de la llengua. Aquesta establia que es faria atenci\u00f3 a la llengua habitual de l\u2019infant en escolaritzar-se, per\u00f2 que mai no se\u2019l separaria per ra\u00f3 de llengua, en un proc\u00e9s que li permetria dominar tant el catal\u00e0 com el castell\u00e0 i on hi cabien tota mena de concrecions pedag\u00f2giques.<\/p>\n

La immersi\u00f3 no vindria fins m\u00e9s tard. Recordo la preocupaci\u00f3 d\u2019una delegaci\u00f3 de mestres del cintur\u00f3 industrial, acompanyats de Llu\u00eds L\u00f3pez del Castillo<\/strong>, fill de murcians, mestre i expert en did\u00e0ctica de les lleng\u00fces, plantejant la necessitat de la immersi\u00f3 com a m\u00e8tode inexcusable perqu\u00e8 els infants de fam\u00edlies i ambients castellanoparlants poguessin dominar realment el catal\u00e0. Altrament, sempre m\u00e9s anirien a peu coix respecte dels catalanoparlants que tamb\u00e9 dominaven el castell\u00e0. El m\u00e8tode de seguida va proliferar, amb els pares i mares al capdavant. Manuela de Madre<\/strong>, alcaldessa de Santa Coloma, i Jos\u00e9 \u00c1lvarez<\/strong>, secretari general de la UGT de Catalunya, van destacar en la defensa de la immersi\u00f3.<\/p>\n

D\u2019altra banda, la \u201cllengua pr\u00f2pia de l\u2019escola<\/em>\u201d seria la \u201cllengua pr\u00f2pia del pa\u00eds<\/em>\u201d, \u00e9s a dir, la que aqu\u00ed s\u2019ha fet en el decurs dels segles i la que aqu\u00ed es juga la seva perviv\u00e8ncia. Aix\u00f2 en feia la llengua habitual en els usos generals de l\u2019escola, per\u00f2 no determinava el seu grau de vehicularitat, que hauria de venir donat pel r\u00e8gim d\u2019immersi\u00f3 adoptat a cada centre, en funci\u00f3 de les lleng\u00fces a aprendre (ara, estem passant de dues a tres) i en funci\u00f3 sobretot de la realitat socioling\u00fc\u00edstica de la seva poblaci\u00f3 escolar. Tasca delicada, aquesta, que demana coneixement facultatiu i encert. Cal que els pol\u00edtics i els jutges es continguin. Som en el terreny de la pedagogia i dels drets de futur dels infants.<\/p>\n

El Punt Avui <\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha qui pret\u00e9n determinar els percentatges de vehicularitat de les lleng\u00fces a l\u2019escola, interferint en el m\u00e8tode pedag\u00f2gic. Apel\u00b7len a un pret\u00e8s dret dels pares a escollir la llengua d\u2019escolaritzaci\u00f3 dels fills a Catalunya. I on queden els drets dels infants? Aquests van ser el nord de socialistes i comunistes en defensa de l\u2019escola …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18,15,1],"tags":[70,205],"class_list":["post-18939","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-espanya","category-general","tag-jordi-font","tag-marta-mata"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18939","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18939"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18939\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18943,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18939\/revisions\/18943"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18939"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18939"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18939"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}