{"id":1893,"date":"2010-04-13T09:37:02","date_gmt":"2010-04-13T07:37:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1893"},"modified":"2010-04-13T09:37:02","modified_gmt":"2010-04-13T07:37:02","slug":"jordi-del-rio-catalunya-causa-comuna-de-formes-i-continguts","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-del-rio-catalunya-causa-comuna-de-formes-i-continguts\/","title":{"rendered":"Jordi del Rio: Catalunya Causa Comuna, de formes i continguts"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Amb molt inter\u00e9s he assistit , fa un parell de dissabtes, al plenari de la Confer\u00e8ncia Oberta Catalunya Causa Comuna<\/em><\/strong> coordinada per en Raimon Obiols<\/strong>, un dels grans analistes de la pol\u00edtica catalana de les \u00faltimes d\u00e8cades. Gran enraonador i sobretot gran analista, a l\u2019actual eurodiputat socialista li ha agradat sempre des d\u2019una concepci\u00f3 m\u00e9s o menys epistemol\u00f2gica, rigorosa , experimentar pol\u00edticament. Per cert, segons el principal ranqueador<\/em> de blocs a Catalunya, Cercablocs<\/a><\/strong>, Notes de Brusseles<\/a><\/strong> , el seu bloc de pensament, ostenta en aquest moment la primera posici\u00f3. Al fil d\u2019aquesta introducci\u00f3 recomano , amb un cert distanciament intel.lectual, la lectura d\u2019alguns dels apunts que han vist la llum ara en motiu de l\u2019exposici\u00f3 que sota el t\u00edtol Gregorio Mara\u00f1\u00f3n 1887-1960. M\u00e9dico, humanista y liberal<\/em><\/strong> es pot veure a la Biblioteca Nacional a Madrid. Mara\u00f1on considerava \u201cabsurd que en pol\u00edtica es consideri com un frac\u00e0s el principi fonamental de l\u2019experimentaci\u00f3 : el retirar-se quan es fracassa \u201c<\/em>. Doncs b\u00e9, la Confer\u00e8ncia Oberta<\/strong> ha tingut molt d\u2019experimentaci\u00f3 i fent una seq\u00fcencia l\u00f2gic , la sortida de la primera fila pol\u00edtica, que no pas de la zero , d\u2019en Obiols<\/strong> esdev\u00e9 un frac\u00e0s d\u2019aquest elemental principi. Previsible doncs, i segurament poc objectiva , seria la meva valoraci\u00f3 en relaci\u00f3 a una activitat promoguda per ell. Tanmateix no me\u2019n estar\u00e9 de fer alguna reflexi\u00f3.<\/p>\n

En primer lloc palesar una certa sorpresa , positiva i compartida per molts dels assistents, en relaci\u00f3 a la mobilitzaci\u00f3. Sorpresa agradable per l\u2019alta participaci\u00f3 en un dissabte assolejat i , per cert, inici de vacances d\u2019aquesta setmana tradicionalment anomenada santa, ara de primavera . Farts de l\u2019olla de la desafecci\u00f3 pol\u00edtica , sovint excusa de mal pagador de determinats sectors medi\u00e0tics i pol\u00edtics, ves per on que l\u2019alta participaci\u00f3 a la confer\u00e8ncia de dissabte ens indica, juntament amb altres s\u00edmptomes, que ni de bon tros la situaci\u00f3 de la ciutadania en relaci\u00f3 a la seva participaci\u00f3 en la cosa p\u00fablica resp\u00f3n a tant mal averany. Ans el contrari, estic conven\u00e7ut que el principi d\u2019acci\u00f3\/reacci\u00f3 acabar\u00e0 regint l\u2019actuaci\u00f3 de la nostra ciutadania.<\/p>\n

L\u2019altra reflexi\u00f3 \u00e9s susceptible de molts matissos. Intentar\u00e9 centrar-me en la vessant que m\u00e9s m\u2019interessa : la comunicaci\u00f3 dels continguts. En el decurs de l\u2019esmentada Confer\u00e8ncia vaig participar en un grup de reflexi\u00f3 que portava per t\u00edtol \u201cBones pr\u00e0ctiques i innovaci\u00f3 social\u201d. Existeix darrerament una corrent , un wishful thinking<\/em> que dirien els anglosaxons, o una pand\u00e8mia diria jo, en la si dels partits pol\u00edtics segons la qual els problemas de tarann\u00e0 pol\u00edtic tindran solucions de car\u00e0cter tecnol\u00f2gic. Aquest determinisme tecnol\u00f2gic, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019algun recent exemple nordameric\u00e0 ja instal.lat en el nostre subconscient col.lectiu i de dif\u00edcil extrapolaci\u00f3 a Europa pel diferent funcionament dels partits pol\u00edtics a cada costat de l\u2019oce\u00e0, no resisteix a cap contrastaci\u00f3 o evid\u00e8ncia emp\u00edrica. Ho diuen els soci\u00f2legs i estudiosos de la mat\u00e8ria per b\u00e9 que existeixen altres opinions en sentit contrari . En qualsevol cas , no ser\u00e9 jo qui faci una lectura pessimista de l\u2019aplicaci\u00f3 de les TIC a la pr\u00e0ctica pol\u00edtica.<\/p>\n

En aquest sentint cal remarcar el fen\u00f2men musical de La Pegatina, <\/strong>grup de Montcada i Reixac que aboca jornades laborals senceres al conreu de xarxes socials a internet (el nou porta a porta), acumulant milers d\u2019amics i afiliats sense m\u00e9s carnet que el de simplement ser seguidors d\u2019una m\u00fasica fresca , mestissa i divertida. Aquest labori\u00f3s treball a la xarxa hagu\u00e9s estat un \u00e8xit sense la producci\u00f3 d\u2019aquests atractius continguts pels postres joves ?.<\/p>\n

Des de les organitzacions pol\u00edtiques seria una irresponsabilitat generar expectativas amb actituds poc exemplificadores, poc coherents. Est\u00e0 el sistema d\u2019organitzaci\u00f3 territorial dels partits pol\u00edtics en sintonia , si m\u00e9s no representativa, amb aquestes atribucions radicalmente transformadores de les TIC ? . El PSC ha donat passes importants en aquesta l\u00ednia , segurament \u00e9s el partit m\u00e9s innovador, per\u00f2 tinc la sensaci\u00f3 que en aquest \u00e0mbit les resist\u00e8ncies al canvi s\u00f3n encara notables. Per altra banda , les cares noves , un dels principals headlines<\/em> de la confer\u00e8ncia, sempre son necess\u00e0ries i agradables, ni que sigui per una q\u00fcesti\u00f3 antropol\u00f3gicament est\u00e8tica, de sanejament , renovaci\u00f3 i perqu\u00e8 no dir-ho, en aquest cas d\u2019aposta per l\u2019augment d\u2019amabilitat , per\u00f2 no tenen per si soles atribucions taumat\u00fargiques .<\/p>\n

Vull posar deliberadament l\u2019accent en aquesta q\u00fcesti\u00f3 substancial (de subst\u00e0ncia) , per tal de remarcar quelcom que al meu modest entendre es imperiosamente necessari: la renovaci\u00f3 en els continguts. La necess\u00e0ria revoluci\u00f3 dels discursos i missatges pol\u00edtics. La sintonia entre el que es diu i el que interessa a la ciutadania. En definitiva, fer atractiu el missatge. I pedag\u00f2gic. En les formes per\u00f2 sobretot en els continguts. A partir d\u2019aqu\u00ed la comunicaci\u00f3 millorar\u00e0 indefectiblent en la seva qualitat i efic\u00e0cia. S\u2019ha de superar la comunicaci\u00f3 de les formes, la comunicaci\u00f3 que jo anomeno \u201cde fons d\u2019escenari\u201d. Del teleprompter<\/em>, de la fredor, de l\u2019escenogr\u00e0fia v\u00e0cua sovint menjador productivament est\u00e8ril d\u2019empreses de comunicaci\u00f3 i publicitat m\u00e9s o menys amigues. Com es pot llegir una cita de tres minuts d\u2019un determinat autor en format sic<\/em> com si fos de mem\u00f2ria i que no perdi autenticitat ?. La utilitzaci\u00f3 calculada del teleprompter , o autocue, em sembla un acte de rigorositat i de respecte a l\u2019audi\u00e8ncia per\u00f2 sempre que no vagi en detriment de l\u2019efic\u00e0cia en la transmissi\u00f3 del missatge, en la p\u00e8rdua d\u2019autenticitat i coher\u00e8ncia amb all\u00f3 que es vol transmetre.<\/p>\n

Amin Maalouf<\/strong> en el seu darrer llibre explica com es parla sovint de la crisi moral del nostre temps (sic) \u201c utilitzant expressions com ara \u201cp\u00e8rdua de punts de refer\u00e8ncia\u201d o \u201cp\u00e8rdua de sentit\u201d ; s\u00f3n verbalitzacions en les que no em reconec perque donen a entendre que s\u2019hauria de \u201c tornar a trobar\u201d els punts de refer\u00e8ncia perduts, les solidaritats oblidades i les legitimitats satanitzades ; des del meu punt de vista no es tracta \u201cde tornar a trobar\u201d sino d\u2019inventar\u201d. Innovaci\u00f3 envers ret\u00f2rica. M\u2019apunto.<\/p>\n

Resulta obvi destacar que els discursos i les seves formes s\u2019estan accelerant en el mon audiovisual i per extensi\u00f3 en l\u2019entreniment dels nostres joves. La revoluci\u00f3 narrativa dels actuals serials televisius en s\u00f3n una mostra. Pixar<\/strong> una altra. Interpretar sentiments amb economia de paraules, sense necessitats de ret\u00f2riques est\u00e8rils i prostitu\u00efdes fins a la sacietat, a trav\u00e9s del valor afegit del disseny i les imatges, ha esdevingut quelcom pr\u00e0cticament normal entre els nostres infants i joves que saben perfectament captar i degustar, diria que amb la intervenci\u00f3 intel\u00b7lectual d` habilitats art\u00edstiques desconegudes o no utilitzades per molts de nosaltres , aquests sentiments sense necessitat de subjectes, verbs i predicats molt sovint m\u00e9s t\u00edpics d\u2019una venda a l\u2019engr\u00f2s que d\u2019una comunicaci\u00f3 m\u00e9s personalitzada, mes acurada, m\u00e9s treballada i , en definitiva, en la que es considera al ciutad\u00e0 i ciutadana com \u00e9ssers m\u00e9s capacitats intel\u00b7lectualment parlant. Fet que em retrotrau a les fortes emocions que encara em provoca la degustaci\u00f3 de moltes de les pel\u00b7l\u00edcules de Chaplin <\/strong>com ara The Kid<\/strong> , La Quimera de l\u2019or<\/strong> o Modern Times <\/strong>entre d\u2019altres . <\/strong>Sobretot ara que sembla que estem instal.lats perniciosament en la pol\u00edtica dels manifests , en la pol\u00edtica del soroll i la redund\u00e0ncia. <\/strong>Quants manifests se signen al llarg del dia a Catalunya?. Quants d\u2019ells s\u00f3n redundants o \u00e9l que \u00e9s pitjor, de signe contrari i per tant solen ser neutralitzats entre ells esdevenint invisibles sovint per la seva superficialitat. \u00c9s aix\u00f3 un augment de la llibertat d\u2019expressi\u00f3? . Potser si, per\u00f2 tinc alguns dubtes raonables. Alguns experts parlen d\u2019un nou concepte : la infoxicaci\u00f3, neologisme que prov\u00e9 de les paurales informaci\u00f3 i intoxicaci\u00f3 i que fa refer\u00e8ncia a la incapacitat de processar aquest ingent volum de soroll . I fins a quin punt no poden representar una p\u00e8rdua de qualitat en la participaci\u00f3 i deliberaci\u00f3 pol\u00edtiques ? .<\/p>\n

Un exercici divertit que sovint proposo als meus amics en aquest mon dels facebooks i vanity fairs<\/em> a l\u2019engr\u00f2s, \u00e9s el de parar atenci\u00f3 en com molts dels nostres pol\u00edtics , majoritariament progressistes , omplen el fill the blank<\/em> ideol\u00f2gic coincidint amb expressions \u201ccortar y pegar \u201c pr\u00e0cticament id\u00e8ntiques : \u201cdefensa de la igualtat, just\u00edcia social , pau,\u201d . <\/em><\/strong>A for\u00e7a de tant utilitzar , dretes i esquerres, aquestes paraules les buidem de contingut. O el que \u00e9s pitjor dificultem la seva credibilitat convertint el discurs pol\u00edtic en el marxista \u201cla parte contratante de la segunda parte….\u201d. <\/em><\/strong><\/p>\n

Superar per exemple, la ret\u00f2rica pueril govern-oposici\u00f3 , o el que \u00e9s el mateix \u201cel que jo faig es genial i el que fas t\u00fa est\u00e0 fatal \u201c<\/em><\/strong> ajudaria a no restar m\u00e9s credibilitat als pol\u00edtics. Millorar la capacitat comunicativa dels mateixos per tal que com a ciutadans no ens sent\u00edssim com a respectables borders line<\/em> o , el que \u00e9s el mateix, superar el t\u00edpic i menystenidor \u201clas playas est\u00e1n esplendorosas\u201d<\/em><\/strong>. Marcar les leg\u00edtimes difer\u00e8ncies , \u00e9s a dir , superar el colpidor \u201ctodos son iguales \u201c,<\/em><\/strong> a trav\u00e9s de la innovaci\u00f3, de l\u2019aplicaci\u00f3 al discurs de les bondats que atorguen la capacitat d\u2019escoltar, d\u2019enraonar (quina gran paraula catalana que marcar subtils difer\u00e8ncies amb parlar ). Per als que ens dediquem a aix\u00f2 de la comunicaci\u00f3 ens resulta relativament f\u00e0cil veure com qualsevol pla de marketing d\u2019empreses de la nova economia comen\u00e7a en el client i en les seves necessitats i com cal escoltar molt per esbrinar quines s\u00f3n aquestes. Sense prostituir , perqu\u00e8 no traslladem aquesta estrat\u00e8gia a l\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic ? Escoltar \u00e9s de franc. El dissenyador esdev\u00e9 pe\u00e7a clau. Per al dissenyador de la Nova Economia \u00e9s fonamental entendre als consumidors per a con\u00e8ixer les seves necessitats (conscients i inconscients) i poder traduir-les en caracter\u00edstiques distintives, diferenciadores de disseny. La iPod<\/strong> d\u2019 Apple<\/strong> \u00e9s \u00fanica, diferent. I l\u2019esquerra ? Perqu\u00e8 no apliquem aquest concepte tamb\u00e9 en pol\u00edtica ? Cal escoltar al ciutad\u00e0 i traduir les seves necessitats en pol\u00edtiques atractives, optimistes, de felicitat , de disseny de pol\u00edtiques en base a les necessitats ciutadanes . En aquest sentit pr\u00e0cticament hedonista, alg\u00fa s\u2019ha pres la mol\u00e8stia d\u2019analitzar el fen\u00f2men , per cert molt catal\u00e0, de la nova cuina (Adri\u00e0<\/strong>, Ruscalleda..)?<\/strong><\/p>\n

En definitiva , la pol\u00edtica ha de vendre els seus avantatges competitius per assolir la felicitat i no formar part del paisatge. O dels problemes. Un exemple (n\u2019hi han un munt) : \u201dLa capacitat de reduir el perill o de salvar unes cuantes vides pot generar grans beneficis, nom\u00e9s s\u2019ha de pensar en els obtinguts per VOLVO al incrementar la seguretat del seus veh\u00edcles\u201d<\/em><\/strong>. Clara, contundent explicaci\u00f3 de management<\/em> empresarial sobre els avantatges competitius que pot ser aplicada, sense prostituir , a la pr\u00e0ctica pol\u00edtica. La innovaci\u00f3 fins ara ha estat cosa de outsiders <\/em>en l\u2019economia cl\u00e0ssica. S\u2019ha preferit l\u2019adaptaci\u00f3. En la pol\u00edtica tradicional tamb\u00e9.<\/p>\n

Hitchcock<\/strong> ho va resumir molt b\u00e9 : \u201cFar\u00e9 millors pel.l\u00edcules quan el meu p\u00fablic m\u2019ho permeti \u201c<\/em> , \u00e9s a dir , quan el mercat li permet\u00e9s . I s\u2019ho va permetre. En part, \u00e9s l\u2019ess\u00e8ncia de la democr\u00e0cia. En aquest sentit , el PSC amb la Confer\u00e8ncia Oberta ha comen\u00e7at ha fer millors pel.l\u00edcules. Al menys , i de moment, en cinemascope. Encara hi han mancances en el gui\u00f3. Tot i aix\u00ed , enhorabona .<\/p>\n

Estos son mis principios. Si no te gustan, tengo otros.<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb molt inter\u00e9s he assistit , fa un parell de dissabtes, al plenari de la Confer\u00e8ncia Oberta Catalunya Causa Comuna coordinada per en Raimon Obiols, un dels grans analistes de la pol\u00edtica catalana de les \u00faltimes d\u00e8cades. Gran enraonador i sobretot gran analista, a l\u2019actual eurodiputat socialista li ha agradat sempre des d\u2019una concepci\u00f3 m\u00e9s …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[41],"class_list":["post-1893","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-causa-comuna"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1893","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1893"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1893\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1896,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1893\/revisions\/1896"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1893"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1893"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1893"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}