{"id":1889,"date":"2010-04-11T23:30:40","date_gmt":"2010-04-11T21:30:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1889"},"modified":"2010-04-11T23:31:36","modified_gmt":"2010-04-11T21:31:36","slug":"jordi-font-emergeix-reventos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-emergeix-reventos\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Emergeix Revent\u00f3s"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La publicaci\u00f3 de les mem\u00f2ries de Joan Revent\u00f3s fa emergir, entre nosaltres, la figura neta i noble del dirigent socialista. Fill d’una fam\u00edlia patr\u00edcia i republicana, membre actiu dels grups catalanistes d’acci\u00f3 directa, va ingressar al clandest\u00ed Moviment Socialista de Catalunya l’any 1949 i hi va exercir responsabilitats dirigents des del 1951. Les seves inconcluses mem\u00f2ries arriben fins al 1958, data del seu ingr\u00e9s a pres\u00f3, si b\u00e9 els treballs que les acompanyen evoquen tota la seva llarga i densa traject\u00f2ria pol\u00edtica. Dues fites cabdals porten la seva r\u00fabrica de manera molt destacada. Dues fites que s\u00f3n fundadores de la Catalunya dels nostres dies, despr\u00e9s de la llarga nit del franquisme, i que situen el seu nom a l’altar dels “pares de la p\u00e0tria”.<\/p>\n

EN EFECTE, JOAN REVENT\u00d3S va ser la columna vertebral del proc\u00e9s d’unitat del socialisme catal\u00e0 i, amb ell, de la fonamentaci\u00f3 de la unitat civil del poble de Catalunya. Sabia que la naci\u00f3 la fa el consens de la ciutadania i que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, el primer deure de tot patriota \u00e9s garantir la cohesi\u00f3 i la unitat civil del poble. Seria, primer, el proc\u00e9s de Converg\u00e8ncia Socialista de Catalunya (1974) i, despr\u00e9s, el Pacte d’Abril i la candidatura Socialistes de Catalunya (1977), que culminaria amb el Congr\u00e9s de la Unitat (1978). Malgrat la posterior demag\u00f2gia, hi havia plena consci\u00e8ncia per part de tothom, tamb\u00e9 per part dels adversaris, que aquest no era tan sols l’infantament d’un gran partit socialista, sin\u00f3 que era tamb\u00e9 l’assoliment d’un objectiu nacional: la garantia de la unitat civil del nostre poble, la manera rotunda de conjurar el perill, ben real, d’una nova deriva de signe lerrouxista.<\/p>\n

D’ALTRA BANDA, JOAN REVENT\u00d3S va ser un catalitzador essencial de la unitat democr\u00e0tica i catalanista contra el franquisme, que culminaria amb la creaci\u00f3 de l’Assemblea de Catalunya. M\u00e9s encara: guanyades les primeres eleccions democr\u00e0tiques (1977), a partir de la majoria formada pels Socialistes de Catalunya, el PSUC i ERC, Joan Revent\u00f3s encap\u00e7alaria en\u00e8rgicament l’exig\u00e8ncia de retorn de la Generalitat exiliada, mentre el nacionalisme conservador venia d’estar sospesant la conveni\u00e8ncia d’acceptar el R\u00e9gimen Especial para Catalu\u00f1a que Adolfo Su\u00e1rez havia proposat. I, arribat el moment, com a cap de llista de la for\u00e7a guanyadora, Revent\u00f3s no dubtaria a sacrificar el seu leg\u00edtim protagonisme en benefici del retorn de la Generalitat. Salvador S\u00e1nchez Ter\u00e1n, un home clau del moment per compte de Su\u00e1rez, ha deixat const\u00e0ncia escrita de fins a quin punt la vict\u00f2ria de Revent\u00f3s el 1977 i la seva posici\u00f3 irreductible van determinar que Su\u00e1rez es planteg\u00e9s seriosament, per primer cop, el retorn del president Josep Tarradellas, successor legal de Llu\u00eds Companys, el president afusellat.<\/p>\n

AQUESTA ACTITUD DESPRESA de Joan Revent\u00f3s va ser motiu de m\u00e9s d’un comentari sorneguer per part d’alguns pol\u00edtics “de ra\u00e7a”: massa bona persona, deien. En realitat, venien a recon\u00e8ixer que aquest no era el tarann\u00e0 que els distingia. I no vull dir que el d’ells fos un tarann\u00e0 dolent: l’ambici\u00f3 personal \u00e9s un carburant important en la vida pol\u00edtica, on cal una fort\u00edssima motivaci\u00f3 per suportar la duresa que s’hi d\u00f3na. No \u00e9s mala cosa, si no depassa certs l\u00edmits, si no es tradueix en una for\u00e7a cega i amoral que tot ho arrasa. Joan Revent\u00f3s, per\u00f2, tenia una altra font d’energia: la seva personalitat s’havia fet en la revolta \u00e8tica contra la injust\u00edcia, quan, a canvi, nom\u00e9s podies rebre garrotades. I havia apr\u00e8s a trobar satisfacci\u00f3 en el servei arriscat i an\u00f2nim, a sentir el goig del comprom\u00eds secret amb el seu pa\u00eds i amb el poble ras, a gaudir la solidaritat d’altres homes i dones de comportament heroic i desconegut. No necessitava cap altre carburant.<\/p>\n

L’HAUR\u00cdEM VOLGUT PRESIDENT de la Generalitat el 1980. No va ser possible: tots els poders van posar-s’hi en contra. Per\u00f2, com diu Raimon Obiols, Revent\u00f3s va ser un pol\u00edtic d’\u00e8xit, perqu\u00e8 totes les seves “intencions primitives” (Weber), tots els prop\u00f2sits juvenils que van dur-lo al comprom\u00eds pol\u00edtic, van acomplir-se. No nom\u00e9s aix\u00f2: ell hi va tenir un paper decisiu. I afegeix: “La seva era una aposta vital basada en un doble exercici de confiances: confian\u00e7a en les paraules, les idees, els projectes col\u00b7lectius (la pol\u00edtica); confian\u00e7a en les persones, especialment en les de baix”.<\/p>\n

Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La publicaci\u00f3 de les mem\u00f2ries de Joan Revent\u00f3s fa emergir, entre nosaltres, la figura neta i noble del dirigent socialista. Fill d’una fam\u00edlia patr\u00edcia i republicana, membre actiu dels grups catalanistes d’acci\u00f3 directa, va ingressar al clandest\u00ed Moviment Socialista de Catalunya l’any 1949 i hi va exercir responsabilitats dirigents des del 1951. Les seves inconcluses …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-1889","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1889","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1889"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1889\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1892,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1889\/revisions\/1892"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1889"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1889"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1889"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}