{"id":18849,"date":"2018-02-08T16:41:17","date_gmt":"2018-02-08T14:41:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18849"},"modified":"2018-02-20T20:16:58","modified_gmt":"2018-02-20T18:16:58","slug":"albert-branchadell-el-problema-tabarnes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/albert-branchadell-el-problema-tabarnes\/","title":{"rendered":"Albert Branchadell: El problema tabarn\u00e8s"},"content":{"rendered":"<div id=\"moz-reader-content\" class=\"line-height4\">\n<div id=\"readability-page-1\" class=\"page\">\n<div class=\"gdu u6 u-last\">\n<div id=\"folding\" class=\"pg-body\">\n<div class=\"mce-body\">\n<p class=\"mce\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-18852\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/tabarnia.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"168\" \/>Si hem de ser sincers, un balan\u00e7 objectiu dels assoliments del proc\u00e9s catal\u00e0 no pot ser especialment optimista. El <strong>Proc\u00e9s<\/strong> no solament no ha condu\u00eft a la meta que era suposadament a un pam -la independ\u00e8ncia efectiva- sin\u00f3 que ha contribu\u00eft a crear un problema que pot llastar qualsevol estrat\u00e8gia independentista futura i l\u2019estabilitat mateixa del pa\u00eds. Ens referim a l\u2019eclosi\u00f3 d\u2019una minoria nacional espanyola dins de Catalunya amb un partit de refer\u00e8ncia &#8211;<strong>Ciutadans<\/strong>&#8211; que renuncia a representar tots els catalans per enarborar la bandera <strong>tabarnesa<\/strong>. Fa poc <strong>Jordi Mu\u00f1oz<\/strong> escrivia en aquestes mateixes p\u00e0gines que \u201c<em><strong>Tab\u00e0rnia no \u00e9s una broma<\/strong><\/em>\u201d. Aix\u00ed com ell reflexionava preventivament sobre el possible dret a decidir dels tabarnesos proposant de revisar la concepci\u00f3 decimon\u00f2nica de la naci\u00f3, en aquest article volem insistir en els efectes catastr\u00f2fics que el <strong>tabarnesisme<\/strong> pot tenir en la conviv\u00e8ncia entre catalans. I ara que celebrem el primer centenari del fam\u00f3s discurs dels <strong>14<\/strong> <strong>punts<\/strong> del president <strong>Wilson<\/strong>, pot resultar oport\u00fa situar el nostre problema en aquell marc de reflexi\u00f3.<\/p>\n<p class=\"mce\">Contr\u00e0riament al que es diu sovint, entre els <strong>14 punts<\/strong> de <strong>Wilson<\/strong> no n\u2019hi ha cap que esmenti pel nom el dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3. En el cas dels pobles de l\u2019Imperi Austr\u00edac, per exemple, <strong>Wilson<\/strong> nom\u00e9s va dir que se\u2019ls hauria d\u2019assegurar \u201c<strong>l\u2019oportunitat m\u00e9s lliure de desenvolupament <em class=\"mce\"> aut\u00f2nom<\/em> <\/strong>\u201d (la cursiva \u00e9s nostra), i dels pobles de l\u2019Imperi Rus, <strong>Wilson<\/strong> nom\u00e9s va defensar la independ\u00e8ncia de <strong>Pol\u00f2nia<\/strong>, sense fer cap esment d\u2019<strong>Est\u00f2nia<\/strong>, <strong>Let\u00f2nia<\/strong>, <strong>Litu\u00e0nia<\/strong> o <strong>Ucra\u00efna<\/strong>. Sigui com sigui, el fet \u00e9s que els <strong>14<\/strong> punts de <strong>Wilson<\/strong> van contribuir a crear el substrat intel\u00b7lectual que va permetre una cascada de proclamacions d\u2019independ\u00e8ncia a la fi de la Primera Guerra Mundial. En el cas de l\u2019Imperi Austr\u00edac, res de \u201c<em>desenvolupament aut\u00f2nom<\/em>\u201d dels seus pobles, sin\u00f3 desmembrament amb tots els ets i uts: independ\u00e8ncia efectiva de <strong>Txecoslov\u00e0quia<\/strong>, independ\u00e8ncia efectiva del <strong>Regne dels Serbis, Croats i Eslovens<\/strong>, i annexi\u00f3 efectiva de la <strong>Transsilv\u00e0nia<\/strong> hongaresa a <strong>Romania<\/strong>.<\/p>\n<p class=\"mce\">Aquestes independ\u00e8ncies van resoldre alguns problemes nacionals per\u00f2 tamb\u00e9 en van crear de nous. La independ\u00e8ncia de <strong>Txecoslov\u00e0quia<\/strong>, per exemple, va resoldre el problema txec de l\u2019Imperi Austr\u00edac per\u00f2 va crear el problema alemany de <strong>Txecoslov\u00e0quia<\/strong>, un problema que va desestabilitzar la I Rep\u00fablica Txecoslovaca i va conduir finalment al seu col\u00b7lapse. L\u2019annexi\u00f3 de <strong>Transsilv\u00e0nia<\/strong> a <strong>Romania<\/strong> va resoldre el problema roman\u00e8s del regne d\u2019<strong>Hongria<\/strong> per\u00f2 va crear el problema hongar\u00e8s de <strong>Romania<\/strong>. (El problema alemany de <strong>Txecoslov\u00e0quia<\/strong> nom\u00e9s es va resoldre traum\u00e0ticament despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, i el problema hongar\u00e8s de <strong>Romania<\/strong> encara cueja avui, com es pot apreciar en les intermitents declaracions antihongareses de l\u2019elit pol\u00edtica romanesa.) Tots aquests problemes nous van ser conseq\u00fc\u00e8ncia de la mateixa t\u00e8cnica: l\u2019aplicaci\u00f3 del principi de les nacionalitats a territoris nacionalment dividits. (El desmembrament de la <strong>Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica<\/strong> ha produ\u00eft algun resultat semblant: el problema rus d\u2019<strong>Ucra\u00efna<\/strong> n\u2019\u00e9s l\u2019exemple m\u00e9s clar. En aquest sentit, <strong>Llibert Ferri<\/strong> tamb\u00e9 alertava fa poc en aquest mateix diari d\u2019una possible <strong>Tab\u00e0rnia<\/strong> russa a <strong>Let\u00f2nia<\/strong>.)<\/p>\n<p class=\"mce\">En el cas catal\u00e0, el proc\u00e9s independentista pot tenir el mateix efecte que la independ\u00e8ncia de <strong>Txecoslov\u00e0quia<\/strong> o l\u2019annexi\u00f3 de <strong>Transsilv\u00e0nia<\/strong> a <strong>Romania<\/strong>. S\u2019est\u00e0 coent el problema espanyol de <strong>Catalunya<\/strong>, un problema que pot acabar ocupant una posici\u00f3 central en la vida pol\u00edtica de <strong>Catalunya<\/strong>, tant si esdev\u00e9 un estat independent com si no. En aquest context, les xifres importen molt:<strong> 1,2<\/strong> <strong>milions<\/strong> d\u2019hongaresos de <strong>Transsilv\u00e0nia<\/strong> potser no aconseguiran desestabilitzar un pa\u00eds de <strong>20<\/strong> milions d\u2019habitants, per\u00f2 els m\u00e9s de <strong>3<\/strong> <strong>milions<\/strong> d\u2019alemanys de <strong>Txecoslov\u00e0quia<\/strong> s\u00ed que van condicionar la vida d\u2019una <strong>Txecoslov\u00e0quia<\/strong> de <strong>13<\/strong> <strong>milions<\/strong> d\u2019habitants. La dimensi\u00f3 de la \u201c<strong><em>p\u00e0tria nacional externa<\/em><\/strong>\u201d respectiva (en la terminologia de <strong>Rogers Brubaker<\/strong>) tamb\u00e9 \u00e9s rellevant: no \u00e9s el mateix <strong>Alemanya<\/strong> o <strong>R\u00fassia<\/strong> que <strong>Hongria<\/strong>. En el cas catal\u00e0, el pes d\u2019<strong>un mili\u00f3 llarg<\/strong> de persones en una poblaci\u00f3 de <strong>7,5<\/strong> i un cens electoral de<strong> 5,5<\/strong> no \u00e9s gens negligible, i per dimensi\u00f3 <strong>Espanya<\/strong> sempre ser\u00e0 m\u00e9s forta que <strong>Catalunya<\/strong>. Arribat el cas, el que no podrem fer \u00e9s dir que no hav\u00edem previst que <strong>Espanya<\/strong> fomentaria i explotaria la divisi\u00f3 nacional de <strong>Catalunya<\/strong> amb prop\u00f2sits d\u2019agitaci\u00f3 i de mobilitzaci\u00f3 pol\u00edtica, que \u00e9s una cosa que han fet i fan estats de tots els colors en defensa dels seus interessos i que a sobre est\u00e0 molt estudiada en la bibliografia.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/opinio\/albert-branchadell-problema-tabarnes_0_1957604222.html\">Ara<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Si hem de ser sincers, un balan\u00e7 objectiu dels assoliments del proc\u00e9s catal\u00e0 no pot ser especialment optimista. El Proc\u00e9s no solament no ha condu\u00eft a la meta que era suposadament a un pam -la independ\u00e8ncia efectiva- sin\u00f3 que ha contribu\u00eft a crear un problema que pot llastar qualsevol estrat\u00e8gia independentista futura i l\u2019estabilitat mateixa &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15],"tags":[],"class_list":["post-18849","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18849","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18849"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18849\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18853,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18849\/revisions\/18853"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18849"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18849"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18849"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}