{"id":18807,"date":"2018-01-29T13:56:14","date_gmt":"2018-01-29T11:56:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18807"},"modified":"2018-01-29T13:56:14","modified_gmt":"2018-01-29T11:56:14","slug":"victor-saura-entrevista-andreu-claret-el-catalanisme-es-la-gran-victima-del-proces","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/victor-saura-entrevista-andreu-claret-el-catalanisme-es-la-gran-victima-del-proces\/","title":{"rendered":"Victor Saura entrevista Andreu Claret: \u201cEl catalanisme \u00e9s la gran v\u00edctima del proc\u00e9s\u201d"},"content":{"rendered":"

\"\"Andreu Claret<\/strong> \u00e9s d\u2019aquelles persones amb una traject\u00f2ria vital apassionant. Va n\u00e9ixer a l\u2019exili (tota la inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia les va passar a Fran\u00e7a) i va cr\u00e9ixer en la clandestinitat (va militar al PSUC<\/strong> i al PCE<\/strong>, en va ser dirigent, i en dues ocasions va tenir el privilegi de tastar les presons franquistes); com a periodista va ser testimoni directe dels convulsos anys setanta i vuitanta a diverses regions del m\u00f3n (com a delegat, successivament, de l\u2019Ag\u00e8ncia Efe<\/strong> a l\u2019\u00c0frica subsahariana i Centream\u00e8rica), aix\u00ed com dels anys d\u2019edificaci\u00f3 del virregnat pujolista (entre el 1991 i el 1998 va ser director d\u2019Efe<\/strong> a Catalunya); i a partir dels 2000 ha penetrat en el m\u00f3n de la diplom\u00e0cia i les relacions internacionals, primer com a director de l\u2019Institut Europeu de la Mediterr\u00e0nia<\/strong> i entre el 2008 i 2015, en plena primavera \u00e0rab, com a director de la Fundaci\u00f3 Anna Lindh<\/strong>, una instituci\u00f3 vinculada a la Uni\u00f3 per la Mediterr\u00e0nia amb seu a Alexandria (Egipte) que finan\u00e7a programes per empoderar les poblacions dels pa\u00efsos de la ribera sud a fi d\u2019ajudar-les a aprofundir en els valors democr\u00e0tics.<\/p>\n

Un cop jubilat i de tornada a Catalunya, es va trobar amb un pa\u00eds que segons recorda ni entenia ni reconeixia, es va retirar a la Cerdanya a escriure la seva segona novel\u00b7la, Venjan\u00e7a<\/em> (Columna), i des de fa uns mesos escriu al Facebook unes cr\u00f2niques sobre la situaci\u00f3 a Catalunya que cada cop tenen m\u00e9s seguidors, i que a partir d\u2019ara es publicaran tamb\u00e9 al Catalunya Plural<\/em>.<\/p>\n

Com va anar aix\u00f2 del Facebook?<\/strong><\/p>\n

Quan vaig tornar d\u2019Alexandria i vaig veure el panorama que hi havia vaig pensar que no entenia res. El meu pa\u00eds havia canviat, no l\u2019entenia, i \u00e9s quan em vaig a\u00efllar a la Cerdanya a escriure la meva segona novel\u00b7la. Anava seguint les coses, clar, per\u00f2 bastant de lluny. Per\u00f2 despr\u00e9s, veient tot el que passava, i el cataclisme que s\u2019acostava, hi va haver un moment que vaig decidir posar-me a escriure. Va ser el dia del discurs del Rei. Aquell dia vaig entendre que aqu\u00ed pod\u00edem acabar molt malament. Em va semblar que la gent no n\u2019era conscient.<\/p>\n

Qu\u00e8 li va espantar tant?<\/strong><\/p>\n

Al comen\u00e7ament, quan vaig tornar, ja vaig veure que la societat catalana estava dividida, per\u00f2 com vinc d\u2019una tradici\u00f3 de treballar en llocs on el di\u00e0leg intercultural \u00e9s molt complicat, vaig arribar aqu\u00ed, ho vaig dir, i una mica la reacci\u00f3 de tothom va ser que no, que els catalans som diferents, que aix\u00f2 \u00e9s un joc, i que com tu vens del Pr\u00f2xim Orient et penses que tot s\u00f3n guerres. D\u2019acord\u2026 fins que vaig veure el discurs del Rei i vaig pensar que aix\u00f2 podia acabar fatal. A la meva p\u00e0gina de Facebook m\u00e9s aviat escrivia de temes de pol\u00edtica internacional, sobre Catalunya no havia escrit mai res, i m\u2019hi vaig posar aleshores. Amb una posici\u00f3, que la tinc, per\u00f2 amb una certa dist\u00e0ncia. I de seguida vaig comen\u00e7ar a tenir molta gent que s\u2019hi interessava, i tamb\u00e9 alguna que la criticava i alguns que insultaven, per\u00f2 poquets. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de la cosa personal el que trobo m\u00e9s interessant \u00e9s que posa de manifest les ganes que t\u00e9 la gent de plataformes plurals.<\/p>\n

De trobar altres veus, potser.<\/strong><\/p>\n

Jo diria que la gent t\u00e9 ganes de llocs on hi hagi veus civilitzades, que no t\u2019insultin d\u2019entrada. Perqu\u00e8 aix\u00f2 es el que hi ha aqu\u00ed a les xarxes. Una batalla campal salvatge. \u00c9s una cosa tremenda.<\/p>\n

Faci\u2019ns un r\u00e0pid diagn\u00f2stic de la situaci\u00f3 actual. <\/strong><\/p>\n

La veig de final de trajecte. Hi ha hagut un somni per part de molta gent, que \u00e9s el somni de la independ\u00e8ncia, com si aix\u00f2 fos possible i a m\u00e9s es pogu\u00e9s fer de manera civilitzada, sense perdre mai el somriure. I tot aquest discurs s\u2019ha estroncat a partir de tres coses: la primera \u00e9s descobrir que la societat catalana est\u00e0 dividida, cosa que els independentistes sembla que ni veiessin que estava passant. La segona, que l\u2019Estat \u00e9s fort i est\u00e0 determinat. I la tercera \u00e9s descobrir que a l\u2019Europa del segle XXI les independ\u00e8ncies s\u00f3n molt dif\u00edcils d\u2019implementar si no responen a majories aclaparadores. No entren dins la tradici\u00f3 europea, i per aix\u00f2 el govern espanyol, malgrat la brutalitat de l\u20191-O, ha tingut el suport de la major part de socis europeus per adoptar una actitud ferma. La cosa m\u00e9s sorprenent, quan coneixes una mica Europa, \u00e9s que els independentistes s\u2019estranyin de l\u2019actitud dels europeus.<\/p>\n

Doncs aparentment no \u00e9s el que s\u2019esperava.<\/strong><\/p>\n

Europa \u00e9s un continent conservador, un continent que ha patit molt i al qual li ha costat molt fer la seva unitat, que encara en alguns indrets s\u2019agafa pels p\u00e8ls, i per tant un tema com el catal\u00e0 fa trontollar un proc\u00e9s d\u2019integraci\u00f3. En el cas de la gent del carrer la sorpresa \u00e9s comprensible, per\u00f2 pol\u00edtics com Mas o Pujol havien de saber que el que ells proposaven des de Catalunya trencava la l\u00f2gica de la construcci\u00f3 d\u2019Europa, i que per tant els cauria el m\u00f3n a sobre i no trobarien aliats.<\/p>\n

Europa no ha \u2018comprat\u2019 la imatge postfeixista que s\u2019ha volgut vendre d\u2019Espanya.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s evident que hi ha coses que no li agraden, com el que va passar aqu\u00ed l\u20191 d\u2019octubre. La gent atonyinada als col\u00b7legis electorals no s\u00f3n imatges europees, i tampoc es pot dir que el govern del PP tingui molt prestigi a Europa. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s igual. Si els independentistes es pensaven que com Rajoy i el PP estan de capa caiguda els europeus els donarien suport, doncs no. Els europeus veuen la q\u00fcesti\u00f3 catalana com un tema d\u2019estabilitat, i per tant no poden donar suport a un moviment secessionista, per molt que estigui basat en criteris democr\u00e0tics. A m\u00e9s cada pa\u00eds europeu t\u00e9 el seu \u2018problema\u2019, o sigui que donar suport a aix\u00f2 hauria implicat obrir un proc\u00e9s de desestabilitzaci\u00f3 d\u2019Europa impressionant. No costava gaire veure-ho. Potser despr\u00e9s del frac\u00e0s del viatge de Puigdemont a Dinamarca es comen\u00e7a a entendre millor.<\/p>\n

Confiaven en la for\u00e7a d\u2019una reivindicaci\u00f3 que sembla inapel\u00b7lable: nom\u00e9s demanem que ens deixin votar. <\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 est\u00e0 b\u00e9 per fer campanya de carrer, per\u00f2 despr\u00e9s la pol\u00edtica \u00e9s m\u00e9s complexa. Votar s\u00ed, per\u00f2 votar per a qu\u00e8, votar com, votar quan, en funci\u00f3 de quines regles\u2026 Europa s\u00f3n normes. Aix\u00f2 ho aprens de seguida quan hi treballes. No fa gaire vaig fer comptes i com a director de la Fundaci\u00f3 Anna Lindh vaig anar 58 vegades a Brussel\u00b7les, i sempre per racons diversos de l\u2019administraci\u00f3 comunit\u00e0ria. Jo no vinc d\u2019una tradici\u00f3 jur\u00eddica, sin\u00f3 m\u00e9s aviat pol\u00edtica, i all\u00e0 em vaig adonar que no es concep que et surtis de la norma. S\u00f3n milers de normes, que determinen fins i tot com es fa el formatge Camembert, que es fa d\u2019una manera determinada i que si no \u00e9s d\u2019aquella manera no \u00e9s Camembert. I llavors, \u00e9s clar, \u00e9s inviable pretendre trencar un element tan central de la pol\u00edtica europea com \u00e9s la llei nom\u00e9s perqu\u00e8 els catalans som simp\u00e0tics i el 47% estan a favor de la independ\u00e8ncia. Alguns sabien de sobres que s\u2019estimbarien i per les raons que sigui han volgut tirar pel dret.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Quin paper ha jugat la premsa per arribar on som? Em refereixo a la catalana i l\u2019espanyola.<\/strong><\/p>\n

El periodisme ha sofert molt les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquesta confrontaci\u00f3 social i pol\u00edtica. Aix\u00f2 ha portat la premsa a prendre posici\u00f3, cosa que \u00e9s leg\u00edtima, per\u00f2 de vegades l\u2019ha portat a pervertir la pol\u00edtica informativa, restant-li pluralitat. Quan vens del periodisme d\u2019ag\u00e8ncia, on est\u00e0s molt obligat tamb\u00e9 per la norma, all\u00f2 del qu\u00e8, el qui, el com, el quan, ho trobes molt a faltar en el periodisme que es practica ara. El periodisme d\u2019ag\u00e8ncia t\u2019obliga a observar les coses. El primer \u00e9s el que passa, despr\u00e9s ve el context, fins i tot una certa interpretaci\u00f3, per\u00f2 no et pots allunyar de la realitat. Ara veus com a vegades es fa un periodisme que te m\u00e9s de fantasia que de realitat. I que pot dur a la\u00a0 falsedat.<\/p>\n

Periodisme de trinxera. <\/strong><\/p>\n

El periodisme de combat no em sembla malament, jo l\u2019he practicat contra Franco; uns quants vam muntar l\u2019Ag\u00e8ncia Popular Informativa, que era una ag\u00e8ncia clandestina que va tenir molt d\u2019\u00e8xit. O sigui que crec que \u00e9s una modalitat absolutament leg\u00edtima, per\u00f2 fins i tot aleshores la principal idea era fer periodisme, tenies aquella cosa de seguir defensant la veritat, encara que no agrad\u00e9s als teus<\/em>. I aix\u00f2 s\u2019ha deteriorat molt, ara ning\u00fa pren dist\u00e0ncia. Tampoc no em vull col\u00b7locar ara au dessus de la m\u00eal\u00e9e<\/em>, perqu\u00e8 ja entenc que ha estat una \u00e8poca de grans mobilitzacions socials, per\u00f2 hi ha hagut gent que ha posat el periodisme estrictament al servei d\u2019aquestes mobilitzacions. Com si el periodisme fos v\u00edctima del populisme.<\/p>\n

Habitualment, quan el periodisme catal\u00e0 es compara amb el madrileny s\u2019arriba a la conclusi\u00f3 que aqu\u00ed hi ha m\u00e9s pluralisme. <\/strong><\/p>\n

Jo diria que a Catalunya encara hi ha una pluralitat de mitjans, per\u00f2 quan entres dins de cada un el pluralisme costa de veure. Aquesta tensi\u00f3 ha fet esclatar el periodisme catal\u00e0 des de dins, i malgrat que hi ha molts bons periodistes, que hi ha un Col\u00b7legi que fa el que pot i que hi ha mitjans que intenten preservar aquesta idea del pluralisme, jo diria que el periodisme catal\u00e0 est\u00e0 esparracat.<\/p>\n

En l\u2019\u00faltim dels seus articles parla de la divisi\u00f3 entre els dos grans partits\u00a0 independentistes, que m\u00e9s o menys va aflorant. I \u00e9s curi\u00f3s que parli d\u2019ERC com dels realistes, quan la seva tradici\u00f3 sempre ha estat la m\u00e9s arrauxada. <\/strong><\/p>\n

Aquest \u00e9s un fenomen hist\u00f2ricament curi\u00f3s, perqu\u00e8 el partit que havia declarat la independ\u00e8ncia dues vegades havia estat Esquerra i \u00e9s un partit que t\u00e9 l\u2019independentisme en el seu ADN. Crec que Esquerra t\u00e9 una avantatge, que \u00e9s el d\u2019un arrelament m\u00e9s aut\u00e8ntic, perqu\u00e8 Junts x Catalunya \u00e9s un fenomen d\u2019agregaci\u00f3, t\u00edpic del populisme. Quan les enquestes parlaven del vot del PDeCat abans de les eleccions li donaven el 15% com a molt i s\u2019hi ha afegit el vot pel Puigdemont, perqu\u00e8 torni el president. Aix\u00f2 \u00e9s un fenomen t\u00edpicament populista.<\/p>\n

Compte que ja van dos cops que qualifica Junts x Catalunya de populista.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s que ho \u00e9s. Avia\u2019m, el populisme pot tenir una base\u00a0 social, nacional\u2026 o pot tenir aquesta base identit\u00e0ria. \u00c9s un populisme identitari. Evidentment amb una hist\u00f2ria al darrera, que \u00e9s Converg\u00e8ncia, amb una pres\u00e8ncia al territori, amb molts alcaldes i una estructura s\u00f2lida. Per\u00f2 com a periodista, si jo ara treball\u00e9s a un gran mitj\u00e0 i el cap de pol\u00edtica em pregunt\u00e9s a qu\u00e8 em vull dedicar, doncs li diria que a seguir aquesta batalla pol\u00edtica perqu\u00e8 em sembla el tema m\u00e9s fascinant d\u2019aquests moments.<\/p>\n

La pugna entre ERC i PDeCat?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s la pugna per l\u2019hegemonia. Veurem com es decantar\u00e0. Hi ha opinions divergents, la meva per exemple \u00e9s diferent a la de l\u2019Enric Juliana, que sost\u00e9 que hi ha un gen convergent, que \u00e9s molt resistent i s\u2019imposa. Ja ho veurem. Jo crec que aquest gen convergent est\u00e0 molt afectat pel que ha passat i per la corrupci\u00f3, i que ERC t\u00e9 la possibilitat d\u2019esdevenir un partit de centreesquerra hegem\u00f2nic a Catalunya si fan les coses b\u00e9. I aix\u00f2 els obliga a tenir una actitud realista ma non troppo<\/em>, perqu\u00e8 el problema \u00e9s que el personal est\u00e0 tan sollevat i que a Madrid donen tantes raons perqu\u00e8 l\u2019independentisme aixequi la bandera que si tens una actitud massa realista pots desapar\u00e8ixer del mapa en quatre dies. Per\u00f2 si combinen b\u00e9 aquests dos factors, el de la resist\u00e8ncia front a les agressions que puguin venir de Madrid, i el de llegir millor els resultats del 21D, tot mirant de fer una pausa, admetent que hi ha la meitat de Catalunya que no nom\u00e9s no s\u2019hi ha sumat, sin\u00f3 que ha comen\u00e7at a mobilitzar-se en sentit contrari\u2026 En definitiva, si ERC adopta aquest cam\u00ed t\u00e9 una possibilitat. Ara b\u00e9, ho aconseguir\u00e0?<\/p>\n

Aix\u00f2. Ho aconseguir\u00e0?<\/strong><\/p>\n

No ho s\u00e9. Tot aix\u00f2 est\u00e0 presidit per persones que tenen el seu tarann\u00e0, i Puigdemont est\u00e0 decidit a portar fins a les \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies la confrontaci\u00f3 amb l\u2019Estat. Aix\u00f2 fascina a alguns catalans, per\u00f2 a d\u2019altres els hi fa por.<\/p>\n

Quin gest caldria per part de Madrid? No sembla que estigui fent res per distensionar la situaci\u00f3\u2026<\/strong><\/p>\n

El que cal \u00e9s que el PP perdi les eleccions i que Rajoy desaparegui del panorama pol\u00edtic, perqu\u00e8 t\u00e9 una gran responsabilitat. Mentre hi sigui les coses no avan\u00e7aran.<\/p>\n

No hauria de fer alguna cosa per mirar de guanyar-se al sector m\u00e9s moderat de l\u2019independentisme?<\/strong><\/p>\n

Rajoy ha promogut l\u2019independentisme a Catalunya perqu\u00e8 era la manera que un partit amb 800 casos de corrupci\u00f3 pogu\u00e9s seguir governant. Aix\u00f2 ha estat un joc deliberat i un joc perillos\u00edssim, perqu\u00e8 pots salvar el partit per\u00f2 engegar el pa\u00eds a la mis\u00e8ria, que \u00e9s el que ha estat a punt de passar. Ara, aix\u00f2 li ha passat factura, i\u00a0 per primera vegada en molts anys t\u00e9 una situaci\u00f3 molt compromesa, perqu\u00e8 l\u2019ascens de Ciutadans \u00e9s m\u00e9s s\u00f2lid del que sembla, \u00e9s un ascens que t\u00e9 un punt generacional i que est\u00e0 molt assentat sobre aquesta idea de la regeneraci\u00f3.<\/p>\n

A Catalunya el partit m\u00e9s votat era no fa gaire un partit residual que va n\u00e9ixer contra la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, que era un tema de consens gaireb\u00e9 absolut als anys vuitanta i noranta. L\u2019independentisme ha despertat un monstre?<\/strong><\/p>\n

Les\u00a0 forces pol\u00edtiques catalanes hauran de llegir b\u00e9 la lli\u00e7\u00f3 del que ha passat aqu\u00ed. Efectivament l\u2019independentisme \u00e9s un anhel molt important entre la poblaci\u00f3 de Catalunya, per\u00f2 no s\u00f3n prou per girar la truita i tampoc s\u00f3n prou com perqu\u00e8 Europa els hi doni suport. S\u2019hauran de repensar moltes coses a Catalunya, entre altres per repensar qu\u00e8 \u00e9s el catalanisme avui. El catalanisme ha estat la gran v\u00edctima d\u2019aquest proc\u00e9s. Ara hi ha una necessitat de reconstruir el pensament catalanista que tenia aquella doble vessant d\u2019afrontar la governabilitat de Catalunya per\u00f2 tamb\u00e9 la de \u00a0contribuir a la governabilitat i la democratitzaci\u00f3 d\u2019Espanya. Tot aix\u00f2 ser\u00e0 un proc\u00e9s molt llarg, i ja veurem si alg\u00fa ser\u00e0 capa\u00e7 de dur-lo a terme.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

De moment s\u2019haur\u00e0 de veure qu\u00e8 passa amb Puigdemont.<\/strong><\/p>\n

Puigdemont s\u2019ha convertit en all\u00f2 que els\u00a0 francesos en diuen un trouble-f\u00eate<\/em>, que no s\u00e9 si es podria traduir per un borinot, aquell qui complica les coses. Dintre del PDeCat i d\u2019ERC hi ha poca gent que vegi amb bons ulls aquesta idea que t\u00e9 d\u2019anar per la via de la confrontaci\u00f3. Per aquesta via ja s\u2019hi ha anat i s\u2019ha perdut. I les eleccions del 21D clar que les ha perdut el PP, per\u00f2 les ha guanyat l\u2019Estat. Fins que aix\u00f2 no es reconegui no anirem enlloc. La pol\u00edtica no es pot basar cont\u00ednuament amb l\u2019ast\u00facia.<\/p>\n

Les ha guanyat pel fet de convocar-les o perqu\u00e8 l\u2019independentisme no arriba al 50%?<\/strong><\/p>\n

Pel fet de convocar-les i demostrar que ho pot fer. S\u2019han fet unes eleccions amb el president a l\u2019exili o fugat i el vicepresident a la pres\u00f3! Aix\u00f2 era una cosa impensable per la\u00a0 gent de la meva generaci\u00f3. Quan hi penso, i ho faig sovint, se\u2019m posen els p\u00e8ls de punta. I no s\u00f3c independentista.<\/p>\n

I les eleccions van transc\u00f3rrer amb normalitat.<\/strong><\/p>\n

Amb total normalitat. Molts votants duien amb el lla\u00e7 per reclamar la llibertat dels qui estan a la pres\u00f3, per\u00f2 la votaci\u00f3 es va fer amb una normalitat exasperant. Per tant, l\u2019Estat ha imposat la seva l\u00f2gica i aix\u00f2 cal acceptar-ho i redefinir una estrat\u00e8gia. Crec que Oriol Junqueras i ERC ho han comen\u00e7at a fer, i sospito que el PDeCat ho volia fer per\u00f2 que Puigdemont no vol. I intentar\u00e0 que tots siguin presoners de la seva estrat\u00e8gia.<\/p>\n

Perqu\u00e8 ning\u00fa pot garantir-li que no entrar\u00e0 a la pres\u00f3.<\/strong><\/p>\n

Jo mateix estic molt emprenyat amb el Puigdemont, per\u00f2 no m\u2019agradaria gens veure\u2019l emmanillat entrant en un furg\u00f3 de la Gu\u00e0rdia Civil, perqu\u00e8 \u00e9s el president sortint de Catalunya. I probablement no passaria res de l\u2019altre m\u00f3n. Jo vaig anar a la pres\u00f3 perqu\u00e8 pogu\u00e9ssim tenir unes institucions i un president. I per tant no vull que el fiquin a la pres\u00f3, per\u00f2 el que est\u00e0 fent posa els p\u00e8ls de punta a molta gent del PDeCat i d\u2019ERC, tot i que encara engresca una part dels seus seguidors, entre altres coses perqu\u00e8 el personal amb aix\u00f2 no s\u2019hi juga res. Ara b\u00e9, no crec que se\u2019n surti.<\/p>\n

CatalunyaPlural.cat<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Andreu Claret \u00e9s d\u2019aquelles persones amb una traject\u00f2ria vital apassionant. Va n\u00e9ixer a l\u2019exili (tota la inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia les va passar a Fran\u00e7a) i va cr\u00e9ixer en la clandestinitat (va militar al PSUC i al PCE, en va ser dirigent, i en dues ocasions va tenir el privilegi de tastar les presons franquistes); com …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,127,15,1],"tags":[],"class_list":["post-18807","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-entrevistes","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18807","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18807"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18807\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18812,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18807\/revisions\/18812"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18807"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18807"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18807"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}