{"id":18800,"date":"2018-01-25T20:29:10","date_gmt":"2018-01-25T18:29:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18800"},"modified":"2018-02-19T12:55:56","modified_gmt":"2018-02-19T10:55:56","slug":"josep-maria-bricall-sobre-miquel-caminal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-maria-bricall-sobre-miquel-caminal\/","title":{"rendered":"Josep Maria Bricall: Sobre Miquel Caminal"},"content":{"rendered":"

\"\"Intervenci\u00f3 de Josep Maria Bricall en l’acte de presentaci\u00f3 de l’antologia de textos de Miquel Caminal “Democr\u00e0cia i plurinacionalitat<\/a>“, el 23 de gener de 2018, al Paranimf de la Universitat de Barcelona<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

El llibre que avui es presenta en aquest paranimf \u00e9s una espl\u00e8ndida manifestaci\u00f3 de l\u2019itinerari intel\u00b7lectual de Miquel Caminal<\/strong>, identificable per una claredat de idees expressades de manera brillant i seductora. No \u00e9s tan f\u00e0cil fer-ho, com dissortadament comprovem di\u00e0riament en dosis raonables de lectura.<\/p>\n

Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00f2 l\u2019\u00fanic que destacaria del treball del professor que avui recordem. La seva obsessi\u00f3 ha estat ser clar certament , per\u00f2 tamb\u00e9 ser \u00fatil. No es va entretenir a esmolar uns ganivets que no pretenien tallar res (Herman Lotze<\/strong>) , sin\u00f3 que sempre els va agusar per entendre millor el que tenia davant, fer-ho entendre i facilitar-ne el seu \u00fas. Com d\u2019altre part s\u2019expressa adientment per l\u2019editor del llibre en intitular la seva presentaci\u00f3 com \u201cUna ci\u00e8ncia pol\u00edtica per a la ciutadania<\/strong><\/em>\u201d. Res, doncs, d\u2019expressions inexpressives.<\/p>\n

Aquest aspecte del seus estudis es deu probablement a que va tenir cura de fertilitzar la seva recerca amb el coneixement de la historia. Les ci\u00e8ncies socials no disposen de m\u00e9s laboratori de les seves indagacions que el coneixement de la hist\u00f2ria i del que aprenen d\u2019aquest contacte amb la realitat de la vida i la complexitat dels fets; aix\u00f2 els \u00e9s incalculable per frenar el vols de coloms. Correctora de la sufici\u00e8ncia, la historia acaba sent una efica\u00e7 arma contra la ignor\u00e0ncia, evidentment.<\/p>\n

El coneixement per part de Caminal<\/strong> de la historia contempor\u00e0nia de Catalunya \u00e9s tant vast com intencionadament selectiu. Encarar-se amb un personatge com Joan Comorera<\/strong> i amb una etapa tant significativa de la vida nacional com ha estat la guerra civil i , a m\u00e9s, superar-ho amb \u00e8xit li ha estat un element inapreciable. Un exemple de la influ\u00e8ncia dels elements temporals i hist\u00f2rics – finalment relativitzadors – expliquen el seu inter\u00e8s per Otto Bauer<\/strong> i la seva concepci\u00f3 historicocultural de la naci\u00f3 (183) . Com escriu el professor Digon<\/strong> \u201c Caminal<\/strong> planteja la secularitzaci\u00f3 del demos i la la\u00efcitat nacional dels poders p\u00fablics , organitzats territorialment en esferes de govern interdependents, des de principis federalistes<\/em>\u201d (pag. 24).<\/p>\n

Per aix\u00f2, Caminal<\/strong> valorar\u00e0 especialment el punt de vist de Bauer<\/strong> sobre la correlaci\u00f3 de forces que va provocar la recomposici\u00f3, el 1918<\/strong>,\u00a0 dels mapa europeu i mundial dels estats nacionals i va difondre, en conseq\u00fc\u00e8ncia, el fenomen de l\u2019autodeterminaci\u00f3 . I afegeix \u201cno se deberia confundir la autodeterminaci\u00f3n de hecho con la autodeterminacion de derecho. Se autodetermina quien puede y no quien quiere. Esto no es ningun argumento por supuesto para negar la legitima aspiraci\u00f3n de las naciones sin estado a ejercer un derecho democratico a la autodeterminacion. Lo \u00fanico que digo es que el estado nacional, en este punto, es poco o nada democr\u00e1tico. Hay excepciones , pero la regla es un no sin paliativos<\/em>\u201d(pag. 273). He aportat aquest text no tant pel que diu com per descobrir el sistema de raonament de Caminal,<\/strong> on els diferents nivells d\u2019an\u00e0lisi \u2013 conceptual, hist\u00f2ric i pol\u00edtic \u2013 es combinen oportunament per assolir un diagn\u00f2stic inapel\u00b7lable i extreure\u2019n les conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n

******<\/p>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2 no \u00e9s aquest l\u2019aspecte que voldria abordar preferentment en la meva contribuci\u00f3 a aquesta presentaci\u00f3. Crec que altres dels intervinents ho han fet o ho faran millor prove\u00efts que no pas jo. Voldria referir-me, en canvi, a un aspecte que em toca m\u00e9s directament, perqu\u00e8 em considero un amic de Miquel Caminal.<\/strong><\/p>\n

Hem atribu\u00eft a Josep Pla<\/strong> una divertida \u2013 i s\u00e0via – distinci\u00f3 entre els saludats, els coneguts i els amics. La meva pr\u00e0ctica de la vida em fa pensar que no \u00e9s per canvis quantitatius que s\u2019accedeix a un grau superior en aquesta escala de relacions humanes. No per molt saludats esdevenim coneguts ni per molt coneguts esdevenim amics. Tot \u00e9s una mica m\u00e9s complicat.<\/p>\n

De l\u2019amistat hi ha un text molt avinent d\u2019 Etienne de la Boetie<\/strong>, extret \u2013suposo \u2013 de la seva mateixa experi\u00e8ncia. Per a ell: “L’amistat \u00e9s un nom sagrat, \u00e9s una cosa santa; nom\u00e9s es dona entre bona gent, i nom\u00e9s es mant\u00e9 gr\u00e0cies a una estima m\u00fatua; no es nodreix pas de beneficis o d\u2019avantatges sin\u00f3 per una honestedat rec\u00edproca. El convenciment sobre la fidelitat d\u2019un amic \u00e9s la base de l\u2019amistat. El que fa que es garanteixi l\u2019amistat \u00e9s el coneixement que es t\u00e9 de la seva integritat… No hi pot haver amistat on hi hagi crueltat, deslleialtat, o injust\u00edcia; …no \u00e9s el mateix ser amics que ser c\u00f2mplices\u201d<\/em>.<\/p>\n

Per aix\u00f2, sempre s\u2019ha valorat particularment l\u2019 amistat que sorgeix a trav\u00e9s del contacte o de la col\u00b7laboraci\u00f3 descabdellada en compartir una empresa comuna, on ens fem complementaris i on les complicitats queden esborrades per l\u2019amistat . Per b\u00e9 que vaig con\u00e8ixer Miquel Caminal<\/strong> en ocasi\u00f3 de l\u2019elaboraci\u00f3 i lectura de la seva tesi doctoral, l\u2019amistat amb ell es va establir en el proc\u00e9s que havia de portar-nos a l\u2019elecci\u00f3 del rectorat d\u2019aquesta casa. Les reunions \u2013 ben a la vora d\u2019on som ara \u2013 tots els divendres a la tarda amb els vicerectors, i les quinzenals dels dimecres amb aquells que eren presidents de divisi\u00f3, aviat ens van fer sentir les seves contribucions aclaridores. Responsable de les relacions amb els estudiants, estalvi\u00e0 a aquesta universitat els incidents que sovintejaren en altres indrets, fent-los col\u00b7laborar en les activitats, dues de les quals \u2013 ben interessants \u2013 aporto a l\u2019ep\u00edleg del llibre que avui es presenta.<\/p>\n

L\u2019amistat no protegeix dels desacords, \u00e0dhuc de les discrep\u00e0ncies. Potser la franquesa que suposa l\u2019amistat fins i tot els esperona. No ho s\u00e9!\u00a0 Per\u00f2 el que es segur \u00e9s que protegeix per a qu\u00e8 els desacords no acabin en trencaments i, en canvi, esdevinguin una experi\u00e8ncia racionalitzable mitjan\u00e7ant el respecte mutu i el reconeixement rec\u00edproc, el convenciment que tothom te ra\u00f3 i ning\u00fa no la t\u00e9 tota i, en fi, l\u2019acceptaci\u00f3 per tots costats de les normes de funcionament de les institucions.<\/p>\n

Quants cops \u2013 potser menys dels que hagu\u00e9ssim desitjat \u2013 v\u00e0rem sopar junts en Miquel<\/strong> i l\u2019Anna<\/strong>, en Quim Viaplana<\/strong> i la Isabel<\/strong>, la Maria<\/strong> i jo, alguna vegada acompanyats per en Ramon<\/strong> i la Merc\u00e8<\/strong> Valls<\/strong> ! . El motiu potser era una celebraci\u00f3; en d\u2019altres, alleugerir unes situacions adverses; la majoria dels cops el motiu no tenia cap altre motiu que trobar-nos.<\/p>\n

Aquestes sobretaules preparen una atmosfera on es trena la trama de l\u2019amistat .Quan he citat una mica m\u00e9s amunt de la Boetie<\/strong> ja era de veure que el seu gran amic Michel de Montaigne<\/strong> aviat hi seria reclamat: \u201cEl mes fructu\u00f3s i natural exercici del nostre esperit , \u00e9s a parer meu, la conversaci\u00f3. Jo hi trobo la pr\u00e0ctica m\u00e9s dol\u00e7a que en cap altre acci\u00f3 de la nostra vida …. L\u2019estudi dels llibres \u00e9s un moviment l\u00e0nguid i feble que no escalfa; mentre que la conversaci\u00f3 ensenya i exercita al mateix temps… I l\u2019un\u00edson \u00e9s una qualitat completament enutjosa en la conversaci\u00f3\u201c. <\/em><\/p>\n

En aquestes converses endevin\u00e0vem alguns trets del seu car\u00e0cter i de la seva manera de raonar. I aquests trets es troben aqu\u00ed palesos, en aquest volum, reblant-los. Permeteu-me d\u2019escollir-ne tres.<\/p>\n

Jo hi aprecio, en primer lloc, el seu gust per la ironia, producte de la seva agudesa. Responent a discutibles concepcions cosmog\u00f2niques \u2013 poc o molt disfressades \u2013 sobre el naixement del catalanisme, Miquel<\/strong> adverteix \u201cEn la historia, totes les dates fundacionals son arbitr\u00e0ries i … la historia desconeix cap d\u00e9u fundador…. en la historia dels darrers 150<\/strong> anys hi ha tants oblits inexplicables com apologies exagerades\u201d<\/em> ( pag.327) Una mica m\u00e9s endavant, sublima la finesa:\u00a0 \u201cProbablement molts nacionalistes catalans tamb\u00e9 en somnis volen la independ\u00e8ncia i quan desperten i s\u2019adonen d\u2019on viuen, miren de sobreviure en la millor autonomia possible<\/em>\u201d( pag.347)<\/p>\n

Caminal<\/strong> orienta, a m\u00e9s, la seva audi\u00e8ncia a l\u2019exercici del rigor i de la serietat: l\u2019esquerra ha de ser molt exigent en el rigor, cosa que a la dreta no li cal perqu\u00e8 el pla ja sol inclinar-se en favor seu. En definitiva, li preocupa la coher\u00e8ncia entre mitjans i objectius. La pol\u00edtica te unes lleis que no son les pr\u00f2pies del dret, ni les dels jocs, ni les de l\u2019economia. Tenen un camp propi encara que no apareguin superficialment. Per aix\u00f2 li indignen les precipitacions sense br\u00faixola que menystenen els cost de les decisions. Transcric:\u00a0 \u201c Veig el catalanisme avan\u00e7ant-se cap un cul de sac. Si no es produeix un redre\u00e7ament o una rectificaci\u00f3 en els propers temps, hi haur\u00e0 una gran frustraci\u00f3, que no se superar\u00e0 en anys. No comparteixo la manera com s\u2019est\u00e0 dirigint i liderant el proc\u00e9s cap l\u2019estat propi. La confusi\u00f3 general que ja s\u2019est\u00e0 produint amb tants documents, declaracions, vies alternatives per la consulta, comissions, consells de transici\u00f3 i el que s\u2019hi vagi afegint, condueix a un ambient de desgovern i desorientaci\u00f3 que nom\u00e9s beneficia al nacionalisme espanyol i els interessos del govern espanyol\u201d<\/em> ( pag.571)<\/p>\n

Alertant sobre el populisme que ja ensenyava la seva orella, s\u2019adona \u2013 citant James Madison<\/strong> – dels riscos de l\u2019exercici de la democr\u00e0cia sense institucions ( pag. 604). Aquest ha passat a ser un tema interessant a causa de l\u2019actual administraci\u00f3 americana.<\/p>\n

Finalment, a ning\u00fa el sorprendr\u00e0 que repeteixi el seu elogi del dubte davant de tantes sufici\u00e8ncies dogm\u00e0tiques que amaguen la ignor\u00e0ncia. Com puc deixar de referir-me\u2019n en aquesta casa que hauria de fer del dubte la for\u00e7a de la seva estabilitat? Escoltem-lo: \u201cSempre he pensat que la veritat es plural i antidogm\u00e0tica. Quan alg\u00fa diu que ha descobert la veritat , ni que sigui revolucion\u00e0ria, em poso a tremolar. La hist\u00f2ria esta plena de dogm\u00e0tics i de dogmatismes. El dubte ens fa m\u00e9s lliures i no comprendr\u00e0 mai les veritats dels que predicaven l\u2019ulramarxisme i ara fan caldo gros de l\u2019anticomunisme\u201d<\/em> ( pag.703).<\/p>\n

******<\/p>\n

Molts cops, arrel de la desaparici\u00f3 d\u2019una persona, a la pregunta que ens solem fer nosaltres mateixos o que d\u2019altres ens adrecen en torn de qu\u00e8 pensaria sobre una determinada situaci\u00f3 aquell que ja no hi \u00e9s, solem respondre \u2013 crec que hip\u00f2critament \u2013 que no ens sentim autoritzats a fer-los dir el que ells ja no poden expressar. Es cert i hi ha una base for\u00e7a honesta per a respondre aix\u00ed. Per\u00f2 aix\u00f2 condemna els nostres autors a una segona mort: la mort de les seves idees i la dels seus capteniments. El recull d\u2019aquests articles que avui presentem son una prova que podem jutjar el present a partir de les seves remarques que ara ja s\u00f3n passat.<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Intervenci\u00f3 de Josep Maria Bricall en l’acte de presentaci\u00f3 de l’antologia de textos de Miquel Caminal “Democr\u00e0cia i plurinacionalitat“, el 23 de gener de 2018, al Paranimf de la Universitat de Barcelona   El llibre que avui es presenta en aquest paranimf \u00e9s una espl\u00e8ndida manifestaci\u00f3 de l\u2019itinerari intel\u00b7lectual de Miquel Caminal, identificable per una …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18,1],"tags":[],"class_list":["post-18800","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18800","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18800"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18800\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18805,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18800\/revisions\/18805"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18800"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18800"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18800"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}