{"id":18780,"date":"2018-01-20T18:34:16","date_gmt":"2018-01-20T16:34:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18780"},"modified":"2018-01-20T18:34:16","modified_gmt":"2018-01-20T16:34:16","slug":"marina-subirats-fractures","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/marina-subirats-fractures\/","title":{"rendered":"Marina Subirats: Fractures"},"content":{"rendered":"<div id=\"moz-reader-content\" class=\"line-height4\">\n<div id=\"readability-page-1\" class=\"page\">\n<div class=\"gdu u6 u-last\">\n<div id=\"folding\" class=\"pg-body\">\n<div class=\"mce-body\">\n<p class=\"mce\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-18782\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/fractures.jpg\" alt=\"\" width=\"278\" height=\"181\" \/>La constituci\u00f3 del nou Parlament \u00e9s una molt bona not\u00edcia, un senyal que es pot iniciar la recuperaci\u00f3 pol\u00edtica que necessitem despr\u00e9s de les trencadisses dels \u00faltims mesos. Queden grans inc\u00f2gnites respecte a la constituci\u00f3 d\u2019un nou govern i dels marges d\u2019acci\u00f3 que pot tenir, tal vegada m\u00e9s limitats que en el passat. Esperem que no sigui aix\u00ed.<\/p>\n<p class=\"mce\">Hi ha, per\u00f2, una s\u00e8rie d\u2019altres estralls que s\u2019han produ\u00eft en els darrers temps als quals caldria prestar atenci\u00f3, i que s\u00f3n m\u00e9s de l\u2019\u00e0mbit individual i de la societat civil que de l\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic. Catalunya est\u00e0 comen\u00e7ant a lliscar per un pendent extremadament perill\u00f3s i hauria de frenar, perqu\u00e8 les conseq\u00fc\u00e8ncies poden ser molt greus. Les fractures socials s\u00f3n sempre molt preocupants, i en aquest moment hi ha s\u00edmptomes que la societat catalana s\u2019est\u00e0 esquin\u00e7ant no solament per les costures que cusen les diverses peces socials sin\u00f3 des de dins mateix dels teixits que constitueixen cadascuna d\u2019aquestes peces.<\/p>\n<p class=\"mce\">Internet \u00e9s el mirall m\u00e9s clar d\u2019aquesta destrossa. Milers de tuits, cada dia, en s\u00f3n la prova. Alg\u00fa fa una afirmaci\u00f3 i, de seguida, respostes i tuits i retuits apareixen a les pantalles, amb tota mena de desqualificacions. Els mitjans de comunicaci\u00f3 tamb\u00e9 ens ho estan dient. Debats cada vegada m\u00e9s agres, m\u00e9s cridaners, m\u00e9s enfrontats; la barroeria, l\u2019insult, es fan presents. I, per sort, no veiem l\u2019allau de <em class=\"mce\"> whatsapps<\/em> que s\u2019envien, que llavors l\u2019expressi\u00f3 del menyspreu, la r\u00e0bia, la impot\u00e8ncia, l\u2019odi, gaireb\u00e9 ja ens arribaria al coll.<\/p>\n<p class=\"mce\">La divisi\u00f3 a Catalunya ha estat un argument del govern central per bescantar l\u2019independentisme. Recordeu l\u2019Aznar: \u201c<em class=\"mce\"> \u00a1Antes se romper\u00e1 Catalu\u00f1a que Espa\u00f1a!<\/em>\u201d No li vam donar cr\u00e8dit, evidentment: ens d\u00e8iem que \u00e9rem un pa\u00eds molt civilitzat, on, entre nosaltres, sempre ens podem entendre. Aquell fam\u00f3s oasi catal\u00e0. Ara, per\u00f2, hi ha signes que aix\u00f2 ens comen\u00e7a a passar i, francament, ho trobo grav\u00edssim. Especialment perqu\u00e8 tot all\u00f2 que ens ha fet mal i ens ha of\u00e8s del comportament del govern espanyol -la falta de sentit democr\u00e0tic, de capacitat de di\u00e0leg i d\u2019entendre les raons dels altres- est\u00e0 apareixent entre nosaltres, amb una virul\u00e8ncia i un mal to que mai hauria cregut possible.<\/p>\n<p class=\"mce\">I aix\u00f2 no passa nom\u00e9s entre votants independentistes i votants unionistes. Aquesta fractura \u00e9s sempre la m\u00e9s probable, perqu\u00e8, dit a grans trets, \u00e9s com si a Catalunya convisquessin dues enormes plaques tect\u00f2niques, la dels catalanoparlants d\u2019origen i la dels castellanoparlants; dues plaques formades per persones amb caracter\u00edstiques prou diferenciades: les separa la classe social i la pertinen\u00e7a cultural, que a vegades es confon amb la identit\u00e0ria. Mantenir junts aquests dos grans grups no ha estat f\u00e0cil, per\u00f2 s\u2019ha aconseguit durant molt de temps. Ara hi ha signes molt evidents d\u2019un enfrontament que ha adquirit car\u00e0cter institucional, at\u00e8s que la fracci\u00f3 que es considera culturalment castellana ja t\u00e9 representaci\u00f3 pol\u00edtica pr\u00f2pia, i alhora gaudeix sempre d\u2019un suport especial: el de les institucions i els intel\u00b7lectuals de la resta d\u2019Espanya, que solen ignorar aquest grup social per\u00f2 l\u2019utilitzen quan els cal.<\/p>\n<p class=\"mce\">Aquesta fractura \u00e9s la m\u00e9s perillosa; aquest grup social, en passar de votar el PSC a votar Ciutadans, no solament desvia la composici\u00f3 del Parlament cap a l\u2019anticatalanisme, sin\u00f3 tamb\u00e9 cap a la dreta. En un moment en qu\u00e8 veiem aquest despla\u00e7ament de posicions pol\u00edtiques en tants pa\u00efsos d\u2019Europa i tamb\u00e9 als Estats Units, es tracta d\u2019una molt mala not\u00edcia. Heus aqu\u00ed que el que s\u2019havia evitat, el decantament d\u2019una part de la poblaci\u00f3 treballadora cap a opcions d\u2019extrema dreta, pot succeir ara, com a conseq\u00fc\u00e8ncia imprevista de la lluita per la independ\u00e8ncia. Invalida aix\u00f2 aquesta lluita? No, per\u00f2 la direcci\u00f3 pol\u00edtica d\u2019un moviment ha de tenir sempre presents les conseq\u00fc\u00e8ncies no desitjades d\u2019all\u00f2 que intenta impulsar, i \u00e9s evident que en els darrers mesos hi ha hagut imprevisi\u00f3 en aquest sentit.<\/p>\n<p class=\"mce\">No \u00e9s, per\u00f2, l\u2019\u00fanica fractura que apareix: se\u2019n est\u00e0 produint un altra a l\u2019interior mateix del catalanisme. Haver for\u00e7at les coses com s\u2019ha fet ha acabat trencant el teixit social aut\u00f2cton, aquell damunt el qual s\u2019ha bastit el consens per anar avan\u00e7ant en la catalanitzaci\u00f3, tan deficient a finals dels setanta. El moviment independentista ha estat exemplar en molts aspectes: la disciplina, la capacitat d\u2019unitat en les seves expressions i manifestacions, la contenci\u00f3 de qualsevol temptaci\u00f3 d\u2019agressivitat f\u00edsica. Potser un cas \u00fanic, en aquest sentit, entre els moviments de masses d\u2019aquesta magnitud. Ara, per\u00f2, aquesta contenci\u00f3 sembla trontollar. No hi ha hagut viol\u00e8ncia f\u00edsica, per sort, i esperem que no n\u2019hi hagi mai; per\u00f2 la viol\u00e8ncia es pot manifestar de moltes maneres i comen\u00e7a a apar\u00e8ixer amb cruesa. Exclusions, viol\u00e8ncia verbal, a la qual s\u2019est\u00e0 tamb\u00e9 responen amb viol\u00e8ncia verbal i a vegades f\u00edsica, desqualificacions p\u00fabliques, agressivitat entre uns i altres, trencaments personals, familiars i fins i tot professionals.<\/p>\n<p class=\"mce\">Aix\u00ed no anem b\u00e9. Si aquesta fractura s\u2019aprofundeix, destrossarem la nostra conviv\u00e8ncia, i per tant, el pa\u00eds. Quan, de fet, almenys dins del catalanisme i probablement tamb\u00e9 entre els altres catalans, hi pot haver un objectiu totalment compartit: treballar per anar avan\u00e7ant en m\u00e9s nivells d\u2019autogovern per a Catalunya. I avaluar cada pas per veure si ens acostem a aquesta fita o ens n\u2019estem allunyant, com ha succe\u00eft en els darrers mesos. Per comen\u00e7ar, cal aconseguir, en aquesta nova legislatura, tornar al respecte i al civisme que sempre han caracteritzat la nostra vida col\u00b7lectiva.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/opinio\/marina-subirats-fractures_0_1946205395.html\">Ara<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La constituci\u00f3 del nou Parlament \u00e9s una molt bona not\u00edcia, un senyal que es pot iniciar la recuperaci\u00f3 pol\u00edtica que necessitem despr\u00e9s de les trencadisses dels \u00faltims mesos. Queden grans inc\u00f2gnites respecte a la constituci\u00f3 d\u2019un nou govern i dels marges d\u2019acci\u00f3 que pot tenir, tal vegada m\u00e9s limitats que en el passat. Esperem que &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-18780","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18780","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18780"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18780\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18783,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18780\/revisions\/18783"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18780"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18780"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18780"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}