{"id":18775,"date":"2018-01-19T12:20:16","date_gmt":"2018-01-19T10:20:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18775"},"modified":"2018-01-19T12:20:16","modified_gmt":"2018-01-19T10:20:16","slug":"josep-maria-fradera-estrategia-i-immoralitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-maria-fradera-estrategia-i-immoralitat\/","title":{"rendered":"Josep Maria Fradera: Estrat\u00e8gia i immoralitat"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n

\"\"Comen\u00e7a a ser f\u00e0cil carregar contra el proc\u00e9s<\/a> pels resultats que es perceben. La societat catalana dividida com no ho havia estat mai, un partit nascut per impugnar el catalanisme convertit en majoritari a Catalunya i en gran for\u00e7a ascendent a Espanya, les institucions intervingudes per decisi\u00f3 del Govern central, un descr\u00e8dit general aqu\u00ed i fora de la pol\u00edtica catalana que necessitar\u00e0 d\u00e8cades per superar-se. A molts de nosaltres, d\u2019aquells que hav\u00edem advertit de la futilitat de l\u2019empresa, ens resultaria f\u00e0cil ara rabejar-nos en la derrota de la pol\u00edtica oficial dels \u201cirresponsables<\/em>\u201d \u2013Jordi Amat<\/strong> els defineix aix\u00ed\u2013 que ens han governat quasi sense interrupci\u00f3 des del 1978<\/strong>. Per\u00f2 no caldria imitar l\u2019adversari i cometre errors a l\u2019al\u00e7ada d\u2019una pol\u00edtica insolvent des dels mateixos fonaments. Ben al contrari, cal posar els punts sobra les is i restaurar alhora la pau civil al pa\u00eds.<\/p>\n

L\u2019empresa no \u00e9s senzilla. El problema de fons que se\u2019ns planteja no \u00e9s nom\u00e9s rectificar l\u2019abast d\u2019unes decisions pol\u00edtiques que es retraten per resultats a la vista de tothom. El problema \u00e9s fer entendre a dos milions de compatriotes que l\u2019empresa partia d\u2019uns fonaments erronis que la feien inviable i a la vegada immoral. Sobre el primer punt ja s’han dit moltes coses: la majoria exhibida al Parlament no era una majoria de ciutadania, que hauria de ser aclaparadora per desafiar la llei de la gravetat; el menysteniment de la for\u00e7a de l\u2019Estat i de les garanties de seguretat amb qu\u00e8 la Constituci\u00f3 espanyola es va blindar de bon comen\u00e7ament; la for\u00e7a del sentiment nacional a la resta d\u2019Espanya, que encaixa molt malament el solipsisme catal\u00e0 de pretendre una soluci\u00f3 als seus problemes al marge del conjunt. Sobre tot aix\u00f2 s\u2019ha rebut una r\u00e0pida lli\u00e7\u00f3 pr\u00e0ctica que hauria de fer reflexionar el subsistema pol\u00edtic catal\u00e0 i alhora tants i tants catalans i catalanes que han cregut de bona fe una narrativa que convertia els problemes de fons en consignes i en paraules de significat m\u00e9s que dubt\u00f3s. \u201cDret a decidir<\/em><\/strong>\u201d, \u201cpol\u00edtica de la gent<\/strong><\/em>\u201d, \u201cmandat democr\u00e0tic<\/em><\/strong>\u201d i tantes altres s\u00f3n, sense m\u00e9s precisions, expressions buides, potser \u00fatils per fer sortir la gent al carrer per\u00f2 de cap manera per orientar la soluci\u00f3 als problemes del pa\u00eds, els que neguitegen tanta gent: de la sanitat i l’educaci\u00f3 a la cultura i la llengua. Insisteixo en aquest darrer punt. No es pot caure en la trampa d\u2019oposar all\u00f2 social i de benestar als problemes d\u2019identitat i cultura d\u2019una societat petita emmarcada en complexos pol\u00edtics m\u00e9s amplis. L\u2019\u00fanica pol\u00edtica seriosa ser\u00e0 aquella que tracti de confrontar-los alhora i com una part d\u2019un tot, encara que pugui, altre cop, ser qualificada de no nacionalista.<\/p>\n

El problema essencial, malgrat tot, \u00e9s el de la immoralitat dels objectius exhibits. I \u00e9s aqu\u00ed on el paper de la dita esquerra ha estat literalment pat\u00e8tic. Per entrar en mat\u00e8ria, sense m\u00e9s pre\u00e0mbuls, ho resumir\u00e9 en dues consideracions b\u00e0siques i en una conclusi\u00f3. La primera consideraci\u00f3 \u00e9s d\u2019ordre hist\u00f2ric. El secessionisme no ha estat mai una pol\u00edtica majorit\u00e0ria per raons substantives. Ha estat una vaga mirada cap enrere i la sublimaci\u00f3 d\u2019una realitat sovint poc satisfact\u00f2ria. Els historiadors m\u00e9s solvents, des de Jaume Vicens<\/strong> i Josep Fontana<\/strong> fins a la darrera gran aportaci\u00f3 de Joan-Llu\u00eds Marfany<\/strong> sobre la Renaixen\u00e7a, han mostrat la profunda imbricaci\u00f3 catalana no nom\u00e9s en el mercat espanyol sin\u00f3 en la construcci\u00f3 mateixa de l\u2019Estat des de la revoluci\u00f3 liberal. No hi ha Aribau<\/strong> i Rubi\u00f3 i Ors<\/strong> sense Balaguer<\/strong> i Prim<\/strong>, no hi ha Prat de la Riba<\/strong> sense Camb\u00f3<\/strong>, no hi ha Maci\u00e0<\/strong> sense Companys<\/strong> i Coromines<\/strong>, no hi ha Negr\u00edn<\/strong> sense Tarradellas<\/strong>, no hi ha Pujol<\/strong> sense Roca Junyent<\/strong>. La hist\u00f2ria del catalanisme \u00e9s la hist\u00f2ria d\u2019aquesta complexa i sovint contradict\u00f2ria s\u00edntesi entre construir el pa\u00eds i definir les seves aspiracions mentre es participa activament en el mercat pol\u00edtic, administratiu i econ\u00f2mic espanyol. Segona consideraci\u00f3: les societats no s\u00f3n est\u00e0tiques. Un equip compacte de catalans (un exiliat republic\u00e0, el m\u00e9s brillant) va salvar in extremis<\/em> l\u2019economia espanyola amb el Pla d’Estabilitzaci\u00f3 de l\u2019any 1959<\/strong>, en ple franquisme. Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies en va ser la m\u00e9s formidable onada migrat\u00f2ria mai vista a la Pen\u00ednsula, molt per damunt dels fluxos immigratoris anteriors de valencians, aragonesos i bale\u00e0rics. Els gran beneficiaris en van ser, a banda d\u2019Alemanya<\/strong>, Fran\u00e7a<\/strong> i Su\u00efssa<\/strong>, les \u00e0rees industrials de Barcelona<\/strong> i Madrid<\/strong>. La societat catalana va canviar de dalt a baix. La d\u2019avui \u00e9s la suma de tot plegat, dels fills i nets dels que ja hi eren, dels fills i nets dels \u201cnous catalans<\/em><\/strong>\u201d. Els nexes amb la resta de l\u2019Estat van augmentar el vessant hum\u00e0 i familiar on les connexions eren abans, tret parcialment del cas dels aragonesos, essencialment pol\u00edtiques, administratives i culturals. L\u2019enorme progr\u00e9s de tot ordre que aix\u00f2 va representar explica moltes coses d\u2019all\u00f2 que ha passat aquests darrers anys. Amagar aquestes dues q\u00fcestions, totes dues ben conegudes, discutides i explicades, \u00e9s una immoralitat pol\u00edtica (ara no parlem de les d\u2019altres ordres: fer servir diner p\u00fablic per causes de facci\u00f3, per massives que fossin).<\/p>\n

Una conclusi\u00f3 final, si se\u2019m permet. Catalunya \u00e9s moltes coses alhora: una regi\u00f3 vital per a l\u2019estabilitat espanyola, que no l\u2019hauria de tractar mai \u2013per aquest motiu almenys\u2013 de manera arbitr\u00e0ria, i una naci\u00f3 en el sentit de disposar d\u2019una cultura i una identitat distintiva que \u00e9s la suma de molts components. El nacionalisme pujolista del ressentiment i el nacionalisme desimbolt dels nous creients no podran treure mai les lli\u00e7ons de tot plegat. Seguir insistint en el mite de la naci\u00f3 sobirana impedeix registrar la l\u00f2gica de les din\u00e0miques regionalitzadores que ser a Espanya i Europa ens imposen de manera imperativa; per\u00f2 abandonar, com se\u2019ns demana, la centen\u00e0ria aportaci\u00f3 del catalanisme a la cultura i al sentiment de pertinen\u00e7a de generacions de catalans seria pur derrotisme. No es tracta de tocar de peus a terra; es tracta d\u2019encarar les realitats i els desafiaments de cara, amb criteri de veritat. Somniar despert es paga.<\/p>\n

Josep M. Fradera<\/strong> \u00e9s catedr\u00e0tic d’Hist\u00f2ria de la Universitat Pompeu Fabra<\/strong> de Barcelona.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Comen\u00e7a a ser f\u00e0cil carregar contra el proc\u00e9s pels resultats que es perceben. La societat catalana dividida com no ho havia estat mai, un partit nascut per impugnar el catalanisme convertit en majoritari a Catalunya i en gran for\u00e7a ascendent a Espanya, les institucions intervingudes per decisi\u00f3 del Govern central, un descr\u00e8dit general aqu\u00ed i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-18775","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18775","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18775"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18775\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18779,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18775\/revisions\/18779"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18775"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18775"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18775"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}