{"id":18771,"date":"2018-01-16T08:54:44","date_gmt":"2018-01-16T06:54:44","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18771"},"modified":"2018-01-16T08:54:44","modified_gmt":"2018-01-16T06:54:44","slug":"cinto-amat-lombra-del-3-era-allargada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/cinto-amat-lombra-del-3-era-allargada\/","title":{"rendered":"Cinto Amat: L\u2019ombra del 3% era allargada"},"content":{"rendered":"

\"\"Aviat far\u00e0 13<\/strong> anys. \u00c9s el 24<\/strong> de febrer de 2005<\/strong>. A la sessi\u00f3 del Parlament els \u00e0nims estan encesos pels fets de gener, un esvoranc al barri del Carmel de 18<\/strong> metres d\u2019amplada i m\u00e9s de trenta metres de profunditat que ha obligat a desallotjar m\u00e9s de 12.000<\/strong> persones, en el transcurs de les obres de la l\u00ednia 5<\/strong> del metro de Barcelona. De fons, l\u2019oposici\u00f3 de CiU<\/strong> encara no ha pa\u00eft la formaci\u00f3 de govern amb el primer tripartit del president Maragall<\/strong> despr\u00e9s de les eleccions del 16<\/strong> de novembre de 2003<\/strong> (42<\/strong> diputats del PSC<\/strong>, 23<\/strong> d\u2019ERC<\/strong> i\u00a0 9<\/strong> d\u2019IC<\/strong>) i exigeix la dimissi\u00f3 del Conseller Joaquim Nadal<\/strong> com a responsable de l\u2019accident del Carmel. Acorralat per la virul\u00e8ncia del debat, endut per la dial\u00e8ctica arborada del moment, el president Maragall<\/strong> deixa anar davant Artur Mas<\/strong> l\u2019afirmaci\u00f3 fat\u00eddica: \u201cVost\u00e8s tenen un problema, i aquest problema es diu 3%<\/strong>\u201d. <\/em><\/p>\n

Havien passat nom\u00e9s quinze mesos de les eleccions del 2003<\/strong>, s\u2019havia posat fi als vint-i-tres anys de domini de Converg\u00e8ncia<\/strong> a la Generalitat, per\u00f2 CiU<\/strong>, i tot el seu entorn social i medi\u00e0tic, no havia deixat de presentar el President Maragall<\/strong> com un usurpador del poder de la Generalitat. Dins el Tripartit hi havia moltes corredisses (a m\u00e9s de les fugides clandestines de Carod<\/strong>) per ocupar els millors centres de control i de poder en el Govern. Hi havia excel-lents consellers, de tots el partits, per\u00f2 la feina en equip devia ser molt dif\u00edcil, i els prejudicis abundants. Feia molt mal la impressi\u00f3 que a vegades donaven d’estar m\u00e9s preocupats per mantenir i millorar les seves quotes electorals que no pas per aprofitar el temps de govern i donar raons perqu\u00e8 la gent vei\u00e9s de veritat que els resultats s\u2019anaven produint (alguna cosa hi havia : llei de barris, escoles bressol, plans de vivendes …, per\u00f2 encara era poc). En aquell context, l’expectativa creada sobre un nou Estatut potser havia estat excessiva, i la lluita per protagonitzar-ne la presentaci\u00f3, acarnissada. M\u00e9s d’un podia pensar que valia m\u00e9s abandonar si no podia arribar el primer a la meta. I l\u2019abandonament, si es produ\u00efa, s’havia de fer amb tot el soroll que es pogu\u00e9s. I de soroll, n’hi havia!<\/p>\n

Artur Mas<\/strong>, enfurismat, va respondre al president Maragall<\/strong> amb tota la duresa de qu\u00e8 va ser capa\u00e7:\u201dO vost\u00e8 corregeix el que acaba de dir o la legislatura se\u2019n va en orris<\/strong>\u201d. <\/em>Era un xantatge amb totes les de la llei. O Maragall<\/strong> retirava el que havia dit del 3%<\/strong> o ja es podia despedir de tota possibilitat de tirar endavant el projecte de nou Estatut perqu\u00e8 CiU<\/strong> deixaria de donar-li suport i provocaria el final sobtat de la legislatura. Era un moment d\u2019acusaci\u00f3 i de defensa aferrissades amb el\u00a0 qual es sacrificava la veritat dels fets a mans de la t\u00e0ctica i de l\u2019immediatisme pol\u00edtic m\u00e9s descarnat. Era el moment inaugural de la pol\u00edtica del tot s\u2019hi val encara que res sigui veritat.<\/p>\n

A Maragall<\/strong> no nom\u00e9s se li va exigir que es retract\u00e9s del que havia dit sin\u00f3 que CiU<\/strong> es va querellar contra ell per un suposat delicte de cal\u00famnies, amb l\u2019advert\u00e8ncia que la retiraria si hi havia retractaci\u00f3. Jordi Pujol<\/strong> va acusar Maragall<\/strong> de fracturar el pa\u00eds, tot i que coneixia de primera m\u00e0 la veritat del 3% i que el que portaria el pa\u00eds cap a la fractura seria ell mateix i el canvi de rumb del partit que havia fundat. Incl\u00fas el llavors president del Parlament, Ernest Benach<\/strong>, va intervenir demanant indirectament a Maragall<\/strong> que fes autocr\u00edtica p\u00fablica.<\/p>\n

Maragall<\/strong> va retirar l\u2019acusaci\u00f3 a la seva manera i el Parlament va crear una comissi\u00f3 que no va aclarir res de l\u2019esvoranc del Carmel ni de les comissions del 3%.<\/strong> Per\u00f2 l\u2019esvoranc social i pol\u00edtic hi era, i s\u2019aniria fent cada vegada m\u00e9s profund. Si Maragall<\/strong> no s\u2019hagu\u00e9s retractat, si s\u2019hagu\u00e9s donat per finalitzada aquella legislatura i per abandonat el projecte de nou Estatut, segurament que el moment present de la pol\u00edtica catalana seria molt diferent. I potser la veritat del 3% que es va denunciar aquell 24<\/strong> de febrer de 2005<\/strong> hauria sortit molt abans a la llum.<\/p>\n

La Sent\u00e8ncia del cas Palau que acaba de notificar-se corrobora l\u2019afirmaci\u00f3 del president Maragall<\/strong> amb tota contund\u00e8ncia. Entre aquella afirmaci\u00f3 i aquesta Sent\u00e8ncia han transcorregut els temps de la negociaci\u00f3 de l\u2019Estatut al Parlament i al Congr\u00e9s, de la campanya del PP<\/strong> contra la seva aprovaci\u00f3, del Recurs al TC<\/strong>, del segon tripartit, dels anys d\u2019espera de la Sent\u00e8ncia fins al Juliol de 2010<\/strong>, de la manifestaci\u00f3 del 2012<\/strong>, de la conversi\u00f3 d\u2019Artur Mas<\/strong> a l\u2019independentisme en plena crisi econ\u00f2mica, del comen\u00e7ament del proc\u00e9s cap a la unilateralitat i la Dui<\/strong> i l\u2019aplicaci\u00f3 del 155<\/strong>. Podr\u00edem ara especular sobre la realitat d\u2019aquesta seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019esdeveniments si el president Maragall<\/strong> s\u2019hagu\u00e9s mantingut en l\u2019acusaci\u00f3 del 3%<\/strong> i ho hagu\u00e9s denunciat a Fiscalia. Durant tot aquest temps el que en realitat ha bategat en el fons de l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica a Catalunya, com en aquella sessi\u00f3 parlament\u00e0ria del 24<\/strong> de febrer de 2005<\/strong>,\u00a0 ha estat la lluita per aconseguir i mantenir el poder de la Generalitat. Converg\u00e8ncia<\/strong> no el podia perdre, l\u2019havia de recuperar i despr\u00e9s \u00a0mantenir-lo a qualsevol preu. Artur Mas<\/strong> va volar per sobre del 3%<\/strong> i tamb\u00e9 ho va fer per sobre de l\u2019Estatut, primer amb en Zapatero<\/strong> i despr\u00e9s deixant-lo de banda, fins a topar-se amb la Sent\u00e8ncia que avui s\u2019ha notificat.<\/p>\n

La Sent\u00e8ncia ens diu que la trama existia, no per un 3%<\/strong> sin\u00f3 per un 4%<\/strong>, i que est\u00e0 acreditat el seu sistema de funcionament entre el 1999<\/strong> i el 2009<\/strong>, fins que es va produir el registre del Palau, mitjan\u00e7ant un pacte criminal entre els gestors del Palau<\/strong>, l\u2019empresa Ferrovial<\/strong> i Converg\u00e8ncia<\/strong> pel qual aquesta formaci\u00f3 pol\u00edtica va obtenir 6\u20196 million<\/strong>s d\u2019euros durant l\u2019esmentat per\u00edode a canvi de concessi\u00f3\u00a0 fraudulenta d\u2019obra p\u00fablica.<\/p>\n

L\u2019ombra del 3%<\/strong> era allargada i arriba fins avui. Els cicles dels temps hist\u00f2rics s\u00f3n llargs per\u00f2 sempre tenen un final en qu\u00e8 es demostra, fins on \u00e9s possible fer-ho, la veritat del que ha passat. Malauradament la veritat d\u2019aquest cicle hist\u00f2ric s\u2019ha volgut dissimular amb una multitud de variants, de mentides i de tacticismes pol\u00edtics que ens han portat a la confusi\u00f3 del moment present. Altra vegada s\u2019ha abusat de l\u2019oportunisme del temps pol\u00edtic contra la profunditat i la realitat del temps hist\u00f2ric per mor de mantenir el poder.<\/p>\n

quadern d’en Cinto Amat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aviat far\u00e0 13 anys. \u00c9s el 24 de febrer de 2005. A la sessi\u00f3 del Parlament els \u00e0nims estan encesos pels fets de gener, un esvoranc al barri del Carmel de 18 metres d\u2019amplada i m\u00e9s de trenta metres de profunditat que ha obligat a desallotjar m\u00e9s de 12.000 persones, en el transcurs de les …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,1],"tags":[44,156,45],"class_list":["post-18771","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-general","tag-artur-mas","tag-maragall","tag-pasqual-maragall"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18771","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18771"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18771\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18774,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18771\/revisions\/18774"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18771"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18771"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18771"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}