{"id":1877,"date":"2010-04-07T16:27:17","date_gmt":"2010-04-07T14:27:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1877"},"modified":"2010-04-07T16:27:17","modified_gmt":"2010-04-07T14:27:17","slug":"oliver-klein-la-catalunya-forta-i-serena","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oliver-klein-la-catalunya-forta-i-serena\/","title":{"rendered":"Oliver Klein: La Catalunya forta i serena"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>\u201cNuestro Estado no se llama federal porque cuando elaboramos la Constituci\u00f3n nos interesaba m\u00e1s la estructura que el nombre<\/em>\u201d (Jordi Sol\u00e9 Tura<\/strong>, El Pais, 1999)<\/p>\n

En el debat sobre el Catalanisme del S. XXI crec que manca parlar d\u2019un tema cabdal sota el meu punt de vista com \u00e9s el trencament generacional que existeix en el seu interior mateix.<\/p>\n

Segurament qui ha de tenir m\u00e9s clar aquest hipot\u00e8tic trencament generacional s\u00f3n els partits pol\u00edtics d\u2019esquerres que han de saber posar al dia el seu ideari, en general, i a Catalunya, la seva proposta concreta com a territori o naci\u00f3 (que cadasc\u00fa esculli el terme que m\u00e9s li agradi). <\/p>\n

Existeixen dues bandes dial\u00e8ctiques prou diferenciades: per una banda la que representen aquells que encara fan refer\u00e8ncia a les reivindicacions realitzades durant el franquisme i en els primers anys de la transici\u00f3. En aquest \u00e0mbit comptem amb els que es senten prou satisfets amb el pacte constitucional aconseguit (vull recordar entre ells al company Jordi Sol\u00e9 Tura<\/strong>), i a la vegada els que van deixar molts anhels insatisfets i no han curat b\u00e9 encara les seves ferides. En el segon b\u00e0ndol dial\u00e8ctic hi trobem les generacions que ja no van viure directament ni la lluita antifranquista ni la negociaci\u00f3 posterior, i que han viscut els anys de la jove democr\u00e0cia actual que ja ha celebrat m\u00e9s de trenta anys (el que vol dir que ja no \u00e9s tampoc tan jove). Aqu\u00ed \u00e9s on s\u2019ha constru\u00eft un nou discurs nacionalista que \u00e9s molt proper o que directament es considera independentista, que vol trencar amb l\u2019Estat Espanyol i hi busca tots els motius i arguments possibles per justificar-se (des de Ferran el Cat\u00f2lic fins a les autopistes de peatge). Si aquest grup es pot recon\u00e8ixer prou b\u00e9, hi ha hagut qui ha badat i no ha sabut orientar un argumentari que li sigui alternatiu, i que no sigui el de l\u2019enfrontament. En molts dels casos el silenci ha estat un bon aliat, per exemple, pel partit majoritari de l\u2019esquerra pol\u00edtica, que \u00e9s el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), per\u00f2 \u00e9s ben b\u00e9 arribada l\u2019hora de dir realment el que en pensa i encertar aquest m\u00ednim com\u00fa denominador que ens pot arribar a abra\u00e7ar a tots els catalanistes d\u2019esquerres. \u00c9s doncs el moment de pregonar que \u201cel nostre socialisme ser\u00e0 federalista o no ser\u00e0<\/em>\u201d.<\/p>\n

El que no podem fer \u00e9s sempre arrastrar els mateixos temes amb les mateixes desconfiances i apriorismes; els temps han canviat i nosaltres tamb\u00e9 cal que canviem de paradigma, pel nostre benefici propi, que \u00e9s efectivament el de la majoria. No crec que ens equivoquem en afirmar que, la gran part dels catalans, molts dels satisfets amb el pacte constitucional i generacions posteriors que han crescut en democr\u00e0cia i amb Europa, el que desitgen realment \u00e9s una millor gesti\u00f3 del seu benestar, es manifesten m\u00e9s pragm\u00e0tics que mai abans i no volen perdre temps en els mateixos debats de sempre, en els quals hi ha qui no es vol conv\u00e8ncer de cap de les maneres.<\/p>\n

Primer ens ho hem de creure doncs nosaltres mateixos (i \u00e9s per aix\u00f2 que som en un partit pol\u00edtic per saber de forma clara cap a on va la nostra organitzaci\u00f3; no podem seguir vivint nom\u00e9s de les lluites del passat, malgrat que no hem d\u2019oblidar-les; per\u00f2 efectivament hi ha noves lluites que emprendre, com aquesta mateixa), i despr\u00e9s ho hem de saber explicar: ens \u00e9s m\u00e9s saludable mantenir \u201cla unitat des del respecte a tota difer\u00e8ncia que es manifesti de forma democr\u00e0tica<\/em>\u201d. Cal sobretot molta claredat en el discurs i una cohesi\u00f3 al voltant d\u2019aquest que en els \u00faltims anys els socialistes no hem demostrat. El que s\u00ed hem demostrat, en canvi, \u00e9s que els socialistes \u00e9rem i som bastant plurals, el qual ja \u00e9s bo en si mateix, per\u00f2 no suficient per sumar i seguir avan\u00e7ant.<\/p>\n

Els qui han estat dient que volen un Estat de Benestar que sigui fort, els que van dir si a la Constituci\u00f3 Europea, els que van dir si al nou Estatut del 2006 i els que van dir si a un nou sistema de finan\u00e7ament, en definitiva, aquells que van amb els fets per davant, i deixen les paraules per quan toca efectivament (que potser tamb\u00e9 \u00e9s ara), no hem de deixar de fer els deures. A qualsevol rac\u00f3 de la geografia catalana la seva poblaci\u00f3 ens pot ben b\u00e9 entendre, tant la que hi est\u00e0 arrelada per generacions com la que \u00e9s nouvinguda.<\/p>\n

El PSC s\u2019hauria de vendre com el partit del si, els optimistes, els constructius, els que saben interpretar millor les mancances del present per encarar el futur. A Catalunya no pot ser el panorama m\u00e9s clar: hi ha els partits del no; despr\u00e9s hi ha els radicals minoritaris, i, com en tota bona fam\u00edlia, tamb\u00e9 tenim els ambigus, que poden arribar a ser decisius precisament per no \u201cmullar-se\u201d i apla\u00e7ar les decisions.<\/p>\n

Que guanyi doncs la moderaci\u00f3 i qui hagi ent\u00e8s que \u201cCatalunya dividida no avan\u00e7ar\u00e0 mai<\/em>\u201d. Tots els catalans s\u2019han de sentir c\u00f2modes all\u00e0 on viuen i treballen sense haver de for\u00e7ar la seva adscripci\u00f3 identit\u00e0ria a cada instant.<\/p>\n

En aquest debat del futur Catalanisme actualment considero que hi calen menys historiadors i, en canvi, m\u00e9s soci\u00f2legs. Cal saber i con\u00e8ixer la societat que tenim davant i administrem; no resulta bo enganyar-nos i creure que el que consideren alguns ha de ser v\u00e0lid per tota la resta (ans tot el contrari aquest efecte \u00e9s profundament pernici\u00f3s). Cal eliminar llastres del passat i frustracions caducades: aix\u00f2 \u00e9s el que li passa a qualsevol adolescent quan passa a ser adult. I Catalunya avui ja \u00e9s adulta, moderada, ponderada, reflexiva… Avui toca m\u00e9s seny i menys rauxa.<\/p>\n

El projecte federal, el que \u00e9s l\u2019encaix de Catalunya amb la resta de pobles d\u2019Espanya, encara est\u00e0 per fer. Molts s\u00f3n els que hi apostarien si ho sab\u00e9ssim explicar millor. Aix\u00f2 \u00e9s el que espero i desitjo a partir d\u2019ara.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cNuestro Estado no se llama federal porque cuando elaboramos la Constituci\u00f3n nos interesaba m\u00e1s la estructura que el nombre\u201d (Jordi Sol\u00e9 Tura, El Pais, 1999) En el debat sobre el Catalanisme del S. XXI crec que manca parlar d\u2019un tema cabdal sota el meu punt de vista com \u00e9s el trencament generacional que existeix en …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1877","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1877","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1877"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1877\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1879,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1877\/revisions\/1879"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1877"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1877"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1877"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}