{"id":18766,"date":"2018-01-14T18:08:13","date_gmt":"2018-01-14T16:08:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18766"},"modified":"2018-01-14T18:08:13","modified_gmt":"2018-01-14T16:08:13","slug":"milagros-perez-oliva-temps-per-rectificar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/milagros-perez-oliva-temps-per-rectificar\/","title":{"rendered":"Milagros P\u00e9rez Oliva: Temps per rectificar"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n

\"\"Aquells que pensaven que les eleccions del 21-D<\/strong> anaven a oferir l\u2019oportunitat de sortir del bucle en qu\u00e8 s\u2019ha ficat la pol\u00edtica catalana comencen a desesperar-se. Com l\u2019h\u00e0mster que no deixa de donar voltes a la roda, sembla que no hi ha manera de sortir de la din\u00e0mica d\u2019arg\u00facies i interpretacions for\u00e7ades de la llei, d\u2019una banda, i de l\u2019immobilisme i la judicialitzaci\u00f3 extrema de la pol\u00edtica, per l\u2019altra.<\/p>\n

A pocs dies que es constitueixi el nou Parlament catal\u00e0, aparentment estem on ho vam deixar abans de les eleccions. Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. El bloc sobiranista ha demostrat que mant\u00e9 intactes els seus suports electorals i que disposa d\u2019una majoria parlament\u00e0ria suficient per formar govern, per\u00f2 per segona vegada ha confirmat que li falta for\u00e7a per imposar ni tan sols una negociaci\u00f3 a l\u2019altra part. Els constitucionalistes, per la seva banda, ja saben on est\u00e0 de moment el seu l\u00edmit: en una contesa electoral amb la m\u00e0xima participaci\u00f3, han quedat lluny de la majoria necess\u00e0ria per poder governar a Catalunya, suposant que les difer\u00e8ncies ideol\u00f2giques els ho permetessin.<\/p>\n

Serien dues impot\u00e8ncies condemnades a entendre\u2019s si no fos perqu\u00e8 la partida no es juga, en realitat, a l\u2019escenari catal\u00e0. La partida t\u00e9 ara un actor principal, els poders de l\u2019Estat, els gestors del qual han recuperat la iniciativa i creuen que l\u2019estrat\u00e8gia de polaritzaci\u00f3 social i persecuci\u00f3 implacable acabar\u00e0 donant fruits. Han ensumat les hormones de la por en les desercions a les files sobiranistes dels \u00faltims dies i es disposen a estr\u00e8nyer el c\u00e8rcol amb noves imputacions, noves detencions, nous ofecs financers i nous obstacles al fet que la majoria que ha guanyat les eleccions pugui governar. Confien que les dificultats aguditzin la fractura interna i el temor a repres\u00e0lies acabi esquarterant el que queda de lideratge.<\/p>\n

Un cop assumit el frac\u00e0s de la via unilateral que tants havien pronosticat, el sobiranisme ara necessita temps per recompondre\u2019s. Rectificar no \u00e9s f\u00e0cil, sobretot quan hi ha tant en joc i s\u2019ha posat tanta carn a la graella. I fer-ho sense autolesionar-se, encara m\u00e9s. Per\u00f2 els seus dirigents m\u00e9s l\u00facids saben que aquest \u00e9s el seg\u00fcent pas que han de donar. El problema \u00e9s com passar de les intencions als fets quan la in\u00e8rcia \u00e9s tan poderosa i la pressi\u00f3 dels adversaris no deixa marge de maniobra.<\/p>\n

Per aix\u00f2 se\u2019l veu desorientat i conf\u00f3s per les contradiccions. La insist\u00e8ncia de Carles Puigdemont<\/strong> a encarnar la legitimitat institucional anterior a l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019article 155<\/strong> \u00e9s contradict\u00f2ria amb el fet d\u2019haver participat i guanyat les eleccions convocades a l\u2019empara d\u2019aquest article. Si s\u2019accepta la nova legitimitat, s\u2019accepta la caducitat de l\u2019anterior. Nom\u00e9s una carambola dial\u00e8ctica permet esgrimir tots dos arguments alhora.<\/p>\n

Es dona la paradoxa que la part que fa dos mesos apareixia com la m\u00e9s assenyada i realista, Puigdemont i el seu entorn m\u00e9s proper, ara \u00e9s la m\u00e9s allunyada de la realitat. Va haver-hi un moment en qu\u00e8 tot hagu\u00e9s pogut canviar per a b\u00e9: el moment en qu\u00e8 el president va decidir convocar eleccions auton\u00f2miques per evitar l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019article 155<\/strong> de la Constituci\u00f3. Per\u00f2 llavors van ser Esquerra<\/strong> i els seus dirigents m\u00e9s radicals els qui, amb pressions i amena\u00e7ades, van avortar la convocat\u00f2ria. Ara \u00e9s Esquerra<\/strong> qui es mostra reticent a una interpretaci\u00f3 for\u00e7ada del reglament del Parlament que permeti la investidura telem\u00e0tica o per delegaci\u00f3 de Puigdemont<\/strong>.<\/p>\n

S\u2019imposa una rectificaci\u00f3, per\u00f2 sembla que no hi ha ni espai ni temps perqu\u00e8 prengui cos pol\u00edtic. S\u2019est\u00e0 fent en part per la via judicial, a trav\u00e9s de declaracions davant el jutge, en les quals s\u2019acata expressament la legalitat i es renuncia a la via unilateral, per\u00f2 en el pl\u00e0nol pol\u00edtic es guarda silenci sobre uns errors que tots, excepte la CUP<\/strong>, semblen haver assumit per\u00f2 ning\u00fa vol airejar.<\/p>\n

Els processos judicials en marxa no ajuden la normalitzaci\u00f3 pol\u00edtica. Ara, el Govern de Mariano Rajoy<\/strong> ha de decidir si continua estrenyent amb les poderoses armes de l\u2019Estat per asfixiar el sobiranisme a costa de la inestabilitat a Catalunya, o facilita que es formi govern i les coses tornin a poc a poc a un cam\u00ed m\u00e9s previsible. Tant els actors pol\u00edtics com la ciutadania estan cansats d\u2019un escenari dominat per la incertesa. Per\u00f2 la pugna que s\u2019ha desfermat a la resta d\u2019Espanya entre Ciutadans<\/strong> i el Partit Popular<\/strong> per l\u2019hegemonia de l\u2019espai de la dreta tampoc facilita un canvi d\u2019estrat\u00e8gia a Catalunya.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquells que pensaven que les eleccions del 21-D anaven a oferir l\u2019oportunitat de sortir del bucle en qu\u00e8 s\u2019ha ficat la pol\u00edtica catalana comencen a desesperar-se. Com l\u2019h\u00e0mster que no deixa de donar voltes a la roda, sembla que no hi ha manera de sortir de la din\u00e0mica d\u2019arg\u00facies i interpretacions for\u00e7ades de la llei, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[171,87,133],"class_list":["post-18766","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-carles-puigdemont","tag-erc","tag-rajoy"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18766","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18766"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18766\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18770,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18766\/revisions\/18770"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18766"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18766"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18766"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}