{"id":18759,"date":"2018-01-13T12:47:06","date_gmt":"2018-01-13T10:47:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18759"},"modified":"2018-01-13T13:08:49","modified_gmt":"2018-01-13T11:08:49","slug":"carles-casajuana-quin-espectacle","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carles-casajuana-quin-espectacle\/","title":{"rendered":"Carles Casajuana: Quin espectacle"},"content":{"rendered":"

\"\"En l’opini\u00f3 p\u00fablica -o publicada- internacional, hi ha dos clix\u00e9s sobre Espanya. El primer, molt antic, desmentit per la hist\u00f2ria m\u00e9s recent, \u00e9s el d’un pa\u00eds incapa\u00e7 de resoldre els seus conflictes interns d’una manera civilitzada, dominat per la intoler\u00e0ncia i, ocasionalment, per pulsions fratricides. \u00c9s el pa\u00eds de la Contrareforma, de la Inquisici\u00f3, del Duel a garrotades de Goya, de la llegenda negra. \u00c9s, sobretot, el pa\u00eds de la Guerra Civil.<\/p>\n

No ho oblidem: durant anys, la guerra espanyola va ser not\u00edcia de primera plana i va acaparar l’inter\u00e8s dels cercles intel\u00b7lectuals d’Europa i de tot el m\u00f3n. Era la primera batalla seriosa entre el feixisme, el comunisme i la democr\u00e0cia liberal, el pr\u00f2leg de la conflagraci\u00f3 mundial en pot\u00e8ncia. Despr\u00e9s, els quaranta anys de franquisme van convertir a Espanya en la viva estampa de l’autoritarisme i de la intransig\u00e8ncia. \u00c9s natural, doncs, que aquest clix\u00e9 s’incrust\u00e9s en el subconscient europeu.<\/p>\n

El segon clix\u00e9, m\u00e9s actual per\u00f2 menys arrelat, \u00e9s el d’un pa\u00eds modern, vibrant, capa\u00e7 de liquidar el franquisme a trav\u00e9s del pacte i del consens, de transformar-se i de situar-se en l’avantguarda dels canvis socials, un pa\u00eds sense complexos, amb una societat oberta i tolerant. \u00c9s l’altra cara de la moneda, l’Espanya de la transici\u00f3, de Pedro Almod\u00f3var<\/strong>, de Barcelona’92,<\/strong> del matrimoni homosexual.<\/p>\n

A m\u00e9s de incompatibles, aquests dos clix\u00e9s s\u00f3n -com tots els estereotips- bastos, caricaturescos. Estan basats en la simplificaci\u00f3, en la conversi\u00f3 de l’an\u00e8cdota a categoria, en l’eliminaci\u00f3 dels matisos i en la substituci\u00f3 dels tons grisos per blancs virginals o negres ominosos. Ni Espanya era en els anys trenta l’\u00fanic pa\u00eds europeu corro\u00eft per divisions profundes i amb un moviment feixista rampant -pensem en l’Alemanya de Hitler<\/b>, a la It\u00e0lia de Mussolini<\/b>, a la Fran\u00e7a del mariscal P\u00e9tain<\/b>-, ni la transici\u00f3 va ser el conte de fades que molts encara pinten.<\/p>\n

Ara es diu -amb ra\u00f3- que la crisi catalana est\u00e0 danyant la imatge d’Espanya a l’exterior ia Madrid s’accepta sense gaire discussi\u00f3 que el Govern no ha sabut explicar b\u00e9 la seva pol\u00edtica i que, en canvi, l’independentisme ha venut molt b\u00e9 la seva, projectant dubtes sobre la qualitat democr\u00e0tica del nostre sistema pol\u00edtic. \u00c9s aix\u00ed? Estem donant un espectacle, sens dubte, per\u00f2 em sembla que l’error, com sol passar, no \u00e9s de comunicaci\u00f3 sin\u00f3 del que cal comunicar, i que no aconseguim transmetre la idea que estem resolent el conflicte de la millor manera possible perqu\u00e8 , senzillament, no ho estem resolent de la millor manera possible. Al contrari, cada vegada s’enverina m\u00e9s.<\/p>\n

Volem que tothom ens vegi com una democr\u00e0cia avan\u00e7ada: per\u00f2 \u00bfestem segurs que estem actuant com una democr\u00e0cia avan\u00e7ada? L’independentisme no surt gens b\u00e9 a la foto. L’aprovaci\u00f3 de les lleis del Refer\u00e8ndum<\/strong> i de Transitorietat Jur\u00eddica<\/strong> els dies 6 i 7 de setembre<\/strong>, saltant-se l’Estatut a la torera, i la declaraci\u00f3 d’independ\u00e8ncia el 27 d’octubre<\/strong>, al marge de la Constituci\u00f3 i sense una majoria de vots irrebatible que la sustent\u00e9s, no concorden amb la imatge de escrupolositat democr\u00e0tica i de no haver trencat mai un plat que els partits independentistes volen transmetre.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, el Govern central tampoc s’ha cobert de gl\u00f2ria, i la seva responsabilitat \u00e9s m\u00e9s gran perqu\u00e8 \u00e9s qui t\u00e9 l’obligaci\u00f3 d’assegurar la conviv\u00e8ncia i d’evitar que la disc\u00f2rdia s’instal\u00b7li entre nosaltres. El podem mirar des de tots els angles que vulguem, per\u00f2 els cops de porra del primer de octubre i la pres\u00f3 provisional dels Jordis<\/strong>, d’Oriol Junqueras<\/b> i de Joaquim Forn<\/b> no encaixen amb la idea de l’Espanya dialogant de la transici\u00f3. El Govern central no est\u00e0 obrint cap via de conciliaci\u00f3 per resoldre el litigi. Diu que la Constituci\u00f3 no permet el refer\u00e8ndum, i encara menys la independ\u00e8ncia. Molt b\u00e9: per\u00f2, llavors, a part de l’article 155<\/strong> i dels tribunals -uns tribunals que, de forma sorprenent, estan equiparant el 1-O<\/strong> i la DUI<\/strong> pr\u00e0cticament a una insurrecci\u00f3 violenta contra l’Estat-, \u00bfquina sortida ofereix el Govern central a aquests milions de catalans que, d’una manera pac\u00edfica, v\u00e9nen reclamant des de fa anys un replantejament de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya?<\/p>\n

El problema no \u00e9s de comunicaci\u00f3. La crisi catalana ens ha posat a prova i, lamentablement, no hem estat a l’altura de la imatge que aspirem a projectar. Aqu\u00ed tothom t\u00e9 les seves raons, per\u00f2 si volem conservar el prestigi que ens vam guanyar fa quaranta anys, si no volem que ning\u00fa posi en dubte la qualitat de la nostra democr\u00e0cia, el millor que podem fer \u00e9s reservar la just\u00edcia per als conflictes jur\u00eddics i resoldre el litigi a trav\u00e9s de la pol\u00edtica i del di\u00e0leg. Com en la transici\u00f3.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En l’opini\u00f3 p\u00fablica -o publicada- internacional, hi ha dos clix\u00e9s sobre Espanya. El primer, molt antic, desmentit per la hist\u00f2ria m\u00e9s recent, \u00e9s el d’un pa\u00eds incapa\u00e7 de resoldre els seus conflictes interns d’una manera civilitzada, dominat per la intoler\u00e0ncia i, ocasionalment, per pulsions fratricides. \u00c9s el pa\u00eds de la Contrareforma, de la Inquisici\u00f3, del …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-18759","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18759","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18759"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18759\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18765,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18759\/revisions\/18765"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18759"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18759"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18759"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}