{"id":18750,"date":"2018-01-12T11:25:36","date_gmt":"2018-01-12T09:25:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18750"},"modified":"2018-01-12T11:25:36","modified_gmt":"2018-01-12T09:25:36","slug":"giaime-pala-enric-prat-de-la-riba-i-larticle-155","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/giaime-pala-enric-prat-de-la-riba-i-larticle-155\/","title":{"rendered":"Giaime Pala: Enric Prat de la Riba i l’article 155"},"content":{"rendered":"
\n
\n

\"\"Hist\u00f2ricament, a l’esquerra catalana li va passar amb Enric Prat de la Riba<\/strong> (1870-1917<\/strong>) el mateix que els va passar als republicans francesos amb Tocqueville<\/strong> o a Gramsci<\/strong> amb Cavour<\/strong>, \u00e9s a dir, que combatia el seu llegat ideol\u00f2gic i alhora se sentia atreta per <\/span>el seu enginy pol\u00edtic i el seu talent pr\u00e0xic. <\/span>No \u00e9s per a menys. <\/span>No cal compartir les seves idees per recon\u00e8ixer que Prat<\/strong>, de qui enguany es commemora el centenari de la seva mort, va ser el pol\u00edtic catal\u00e0 m\u00e9s important del segle XX<\/strong>; <\/span>l’home que millor va entendre el seu temps i que va saber presentar una estrat\u00e8gia pol\u00edtica certament incisiva. <\/span>No \u00e9s estrany, doncs, que segueixi sent objecte d’estudi per part dels historiadors. <\/span>I, sobretot, que el seu pensament continu\u00ef inspirant a no pocs partits i moviment nacionalistes de Catalunya.<\/span><\/span><\/p>\n

Amb tot, crec que aquests mateixos partits i moviments encara no han sabut fer una lectura – per dir-ho aix\u00ed – laica i secularitzada de l’ideari de Prat<\/strong>. <\/span>Vull dir, una lectura que situ\u00e9s el seu pensament en el context hist\u00f2ric en qu\u00e8 va ser formulat (molt diferent del nostre). <\/span>I que, per tant, identifiqu\u00e9s aquelles parts que han caigut en l’obsolesc\u00e8ncia hist\u00f2rica i pol\u00edtica. <\/span>Cito aqu\u00ed la que m\u00e9s em crida l’atenci\u00f3: la visi\u00f3 que tenia Prat<\/strong> de l’Estat espanyol de la seva \u00e8poca. <\/span>Per al fundador de la Lliga Regionalista<\/strong>, l’Estat era una estructura t\u00e8cnica d’antuvi incapa\u00e7 de proporcionar els serveis administratius i socials indispensables per a una societat que aspir\u00e9s a ser moderna; <\/span>i en segon lloc, altament disfuncional i amb una propensi\u00f3 a suplir amb la for\u00e7a les seves debilitats pol\u00edtiques. <\/span>Ras i curt: a Espanya, i sobretot a Catalunya, l’Estat eren gu\u00e0rdies civils i capitans generals poc proclius al di\u00e0leg i funcionaris ganduls (i gaireb\u00e9 sempre procedents de Castella). <\/span>M\u00e9s enll\u00e0 del relat nacional que alimentava i sustentava les reivindicacions pol\u00edtiques de la Lliga<\/strong>, un ens com la Mancomunitat<\/strong> (1914-1923 \/ 1925<\/strong>), o sigui una “estructura d’Estat<\/strong><\/em>” ante litteram<\/em>, es justificava en nom de les necessitats d’una societat <\/span>m\u00e9s complexa que la castellana, que precisava una administraci\u00f3 m\u00e9s eficient i que proporcion\u00e9s quadres t\u00e8cnics de nivell al seu aparell industrial. <\/span>Aquesta visi\u00f3 era en aquell temps substancialment correcta. <\/span>I l’\u00e8xit de la Lliga<\/strong> es va deure en bona part a la seva capacitat per interpretar les exig\u00e8ncies materials d’una burgesia diferent de la de la resta d’Espanya. <\/span>I per tant, de convertir-la pol\u00edticament en una “classe nacional<\/strong><\/em>“.<\/span><\/p>\n

Avui, per\u00f2, aquesta visi\u00f3 de l’Estat espanyol ja no correspon a la realitat. <\/span>I un dels l\u00edmits dels sobiranistes catalans \u00e9s precisament el seguir creient en aquest esquema prati\u00e0. <\/span>Actualment, l’Estat espanyol \u00e9s una estructura t\u00e8cnica prou poderosa (i dic prou nom\u00e9s perqu\u00e8 no arriba al nivell de sofisticaci\u00f3 que t\u00e9 en alguns pa\u00efsos europeus com Fran\u00e7a o Alemanya) i diversificada. <\/span>Est\u00e0 formada per inspectors d’Hisenda, comptables i economistes, advocats de l’Estat, diplom\u00e0tics, funcionaris qualificats, etc., que han passat per oposicions dur\u00edssimes i que posseeixen una excel\u00b7lent formaci\u00f3 professional. <\/span>Es tracta d’una estructura que es va comen\u00e7ar a gestar en els anys del “desarrollismo<\/strong><\/em>” opusdeista i que s’ha anat potenciant i millorant a partir de la Transici\u00f3. <\/span>Doncs b\u00e9, la classe dirigent catalana mai ha acabat de registrar aquest fet malgrat les nombroses evid\u00e8ncies que es va trobar en el seu cam\u00ed. <\/span>Recordo que pol\u00edtics com Antoni Castells<\/strong> constataven, en els anys del Tripartit<\/strong>, que les negociacions amb els funcionaris d’Hisenda i Economia sobre les transfer\u00e8ncies de l’Estat a la Generalitat se’ls convertien en una mena de terreny pantan\u00f3s per l’excel\u00b7lent preparaci\u00f3 dels economistes de <\/span>Madrid. <\/span>I fins un liberal independentista com l’economista Xavier Sala i Mart\u00edn<\/strong> sempre recomanava no subestimar a l’Estat. <\/span>En va. <\/span>En l’imaginari col\u00b7lectiu, i m\u00e9s encara en l’imaginari nacionalista, l’Estat era una estructura que podia ser lentament substitu\u00efda per una Generalitat en fase d’expansi\u00f3, la qual cosa \u00e9s cert, per\u00f2 tamb\u00e9 doblegada per una acci\u00f3 pol\u00edtica coordinada i potent. <\/span>La qual cosa ha resultat falsa. <\/span>L’Estat espanyol (que no ha d’identificar-se nom\u00e9s amb el govern del PP<\/strong>), mal que pesi, \u00e9s i seguir\u00e0 sent s\u00f2lid. <\/span>Una mostra d’aquesta solidesa \u00e9s la seva aplicaci\u00f3 de l’article 155<\/strong>. Contr\u00e0riament al que pensaven molts quadres i intel\u00b7lectuals de Junts pel S\u00ed,<\/strong> que vaticinaven un desastre dels ministeris a l’hora de gestionar Catalunya, l’Estat ha controlat tant el territori com l’administraci\u00f3 <\/span>de la Generalitat en 48<\/strong> hores. <\/span>Ara sabem que estaria en condicions de gestionar les funcions establertes per l’Estatut, i l’\u00faltim pressupost aprovat al Parlament, ad eternum<\/em>. <\/span>El problema \u00e9s nom\u00e9s i exclusivament pol\u00edtic. <\/span>En fi, de legitimitat pol\u00edtica. <\/span>Aqu\u00ed s\u00ed que l’Estat t\u00e9 un problema d’envergadura que no podr\u00e0 defugir durant molt m\u00e9s temps. <\/span>Es tracta, en tot cas, d’una dimensi\u00f3 que res t\u00e9 a veure amb la gesti\u00f3 t\u00e8cnica de la Generalitat que est\u00e0 duent a terme ara.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Si d’alguna cosa han servit aquests \u00faltims tres mesos \u00e9s per entendre que la “unilateralitat<\/em><\/strong>“, entesa com a prova de for\u00e7a del govern catal\u00e0 per doblegar a l’Estat, ha fracassat i que qualsevol soluci\u00f3 a la crisi catalana, inclosa una que passi per un refer\u00e8ndum d’ <\/span>lliure determinaci\u00f3, es concretar\u00e0 a trav\u00e9s de la negociaci\u00f3 pol\u00edtica. <\/span>A aquesta conclusi\u00f3 ja han arribat el PDeCAT<\/strong> i ERC<\/strong>, si b\u00e9, per obvis motius, la explicitaran definitiva i clarament nom\u00e9s despr\u00e9s de les eleccions del 21<\/strong> de desembre i en el marc d’una autocr\u00edtica que ser\u00e0 m\u00e9s o menys \u00e0mplia en funci\u00f3 dels resultats <\/span>electorals i de com acabar\u00e0 la q\u00fcesti\u00f3 dels presos. <\/span>Per a aquests partits ser\u00e0 important -i probablement complicat- explicar a les seves bases que, de cara a l’articulaci\u00f3 d’una pol\u00edtica m\u00e9s viable i adherent a la realitat, \u00e9s menester abandonar com m\u00e9s aviat millor la visi\u00f3 pratiana de l’Estat espanyol. <\/span>I que, sobre aquest tema, m\u00e9s val llegir Max Weber<\/strong> que el gran pol\u00edtic de Castellter\u00e7ol.
\n<\/span><\/p>\n

27\/11\/2017<\/p>\n

mientras tanto<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

<\/div>\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hist\u00f2ricament, a l’esquerra catalana li va passar amb Enric Prat de la Riba (1870-1917) el mateix que els va passar als republicans francesos amb Tocqueville o a Gramsci amb Cavour, \u00e9s a dir, que combatia el seu llegat ideol\u00f2gic i alhora se sentia atreta per el seu enginy pol\u00edtic i el seu talent pr\u00e0xic. No …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18,1],"tags":[],"class_list":["post-18750","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18750","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18750"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18750\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18756,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18750\/revisions\/18756"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18750"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18750"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18750"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}