{"id":18721,"date":"2017-12-31T15:40:40","date_gmt":"2017-12-31T13:40:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18721"},"modified":"2017-12-31T15:40:40","modified_gmt":"2017-12-31T13:40:40","slug":"enric-juliana-lany-de-les-banderes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-juliana-lany-de-les-banderes\/","title":{"rendered":"Enric Juliana: L’any de les banderes"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n

\"\"L\u2019any que avui acaba es resumeix a tot Espanya amb la imatge de milers de banderes als balcons. Estelades, senyeres i banderes espanyoles als balcons de mig Catalunya. Banderes de l\u2019 Espanya constitucional a totes les ciutats i pobles d\u2019 Espanya, amb especial pres\u00e8ncia als barris de les classes mitjanes tradicionals. Dos orgulls cara a cara. L\u2019any de les banderes.<\/p>\n

Dos orgulls cara a cara, per\u00f2 un de m\u00e9s poder\u00f3s que l\u2019altre al final del dia. Un antic ambaixador de Portugal a Madrid, Jose Tadeu da Costa Soares<\/b>, diplom\u00e0tic amb experi\u00e8ncia a l\u2019ONU i la Xina, un home molt viatjat, un dia ho va resumir de manera genial, tot demanant prud\u00e8ncia en l\u2019\u00fas de la font. Crec que ha passat prou temps per poder explicar el seu diagn\u00f2stic: \u201cHe donat moltes voltes a aix\u00f2 d\u2019 Espanya i Catalunya.<\/em><\/p>\n

Crec que estem davant una lluita, potser irresoluble, entre la sup\u00e8rbia i la vanitat. Als portuguesos no ens interessa gaire aquest enfrontament. Tingueu present que al llarg del segle XX, el poder espanyol es va plantejar en tres ocasions la invasi\u00f3 de Portugal. Alfons XIII<\/strong> no va suportar la primerenca proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica Portuguesa el 1910, amb la conseg\u00fcent sortida dels Bragan\u00e7a<\/strong>. Durant la Segona Guerra Mundial, Franco<\/strong> va suggerir a Hitler<\/strong> l\u2019annexi\u00f3 de Portugal davant els equilibrismes de Oliveira Salazar <\/b>amb els anglesos. El 1974, immediatament despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 dels clavells, Henry Kissinger va fer sondejar Carlos Arias Navarrosobre <\/b>una possible intervenci\u00f3 militar espanyola en el Portugal revolucionari, pla que alguns hereus del franquisme veien de molt bon grat, en la mesura que podia refor\u00e7ar els seus lligams amb els Estats Units i assegurar un canvi pol\u00edtic molt controlat a Espanya. Comprendreu que ens en mantinguem molt distants<\/em>\u201d.<\/p>\n

La sup\u00e8rbia del poder central davant la vanitat catalana. La sublimaci\u00f3 de l\u2019Estat davant l\u2019exageraci\u00f3 sentimental de la societat civil. Un bon diagn\u00f2stic. L\u2019advert\u00e8ncia de l\u2019ambaixador Costa Soares<\/b>, tot i aix\u00f2, anava bastant m\u00e9s enll\u00e0 de la descripci\u00f3 costumista. \u201cQue el partit de la vanitat no menyspre\u00ef l\u2019 Estat espanyol\u201d, venia a dir. Altres observadors estrangers han arribat a conclusions similars aquestes \u00faltimes setmanes. Giaime Pala<\/b>, jove historiador itali\u00e0 establert a Barcelona, en recents declaracions a La Vanguardia<\/i>: \u201cDes de Catalunya s\u2019ha infravalorat el poder de l\u2019 Estat. L\u2019actual Estat espanyol no \u00e9s l\u2019estructura rovellada a qu\u00e8 es va enfrontar Enric Prat de la Riba<\/strong> en els temps de la Mancomunitat<\/em>\u201d. Vittorio Craxi<\/b>, delegat de l\u2019ex-primer ministre itali\u00e0 Romano Prodi<\/strong>, que estava disposat a la mediaci\u00f3, sempre que l\u2019accept\u00e9s Mariano Rajoy<\/b>: \u201cVaig veure Puigdemont sense un pla prec\u00eds. Crec que alguna font internacional el va enganyar<\/em>\u201d. Michele Ventura<\/strong>, antic dirigent florent\u00ed del Partit Comunista Itali\u00e0 en l\u2019\u00e8poca d\u2019Enrico Berlinguer<\/b>, que segueix molt de prop la q\u00fcesti\u00f3 de Catalunya, ha dit: \u201cEl grup dirigent catal\u00e0 em sembla diletant<\/em>\u201d. ( Diletant: aficionat).<\/p>\n

L\u2019 Estat espanyol ha trencat les cames a la Generalitat i la societat catalana ha reaccionat a la defensiva restituint una majoria independentista en el Parlament per a una nova fase d\u2019espessa lluita t\u00e0ctica. El crit \u201ca por ellos<\/em>\u201d ressonar\u00e0 durant molts anys a les orelles de milers de catalans. Molts votants independentistes, cr\u00edtics amb el que va passar entre el setembre i l\u2019octubre, van votar en clau estrictament defensiva. \u201cSi perdem, ens esclafaran<\/em>\u201d. Independentistes sense independ\u00e8ncia. Republicans sense rep\u00fablica. Unionistes sense uni\u00f3. Aquest el balan\u00e7 final de l\u2019any de les banderes als balcons.<\/p>\n

L\u2019 Estat ha trencat el precinte de l\u2019article 155<\/strong>, un dispositiu que atemoria gaireb\u00e9 tot l\u2019estament pol\u00edtic espanyol per dos motius: no s\u2019havia aplicat mai i la Generalitat encara conservava l\u2019 autoritas conquerida per Josep Tarradellas<\/strong> durant la seva triomfal tornada el 1977. L\u2019article 155<\/strong> s\u2019ha aplicat sense cap resist\u00e8ncia del cos funcionarial, comen\u00e7ant pels Mossos d\u2019Esquadra. L\u2019escut protector de Tarradellas<\/strong> es va acabar d\u2019esquerdar el dia 26 d\u2019octubre, quan Puigdemont<\/strong> va renunciar a convocar eleccions perqu\u00e8 li deien tra\u00efdor a les xarxes socials. No hi ha autoritat pol\u00edtica sense un grau de tensi\u00f3 amb la societat. Tarradellas<\/strong> i Jordi Pujol<\/strong> ho van saber sempre. Pasqual Maragall<\/strong> va gestionar aquest principi durant el seu temps estel\u00b7lar a l\u2019alcaldia de Barcelona. La societat no pot ser adulada constantment. (El jesu\u00efta Jos\u00e9 Ignacio Gonz\u00e1lez Faus<\/strong> ho ha resumit d\u2019una manera una mica brutal: \u201cHem vist els governants catalans masturbant el seu poble<\/em>\u201d).<\/p>\n

L\u2019 Estat ha trencat el precinte i no ha trobat resist\u00e8ncia. A partir d\u2019aquest moment tot \u00e9s diferent. Comen\u00e7a una nova fase en la pol\u00edtica espanyola. L\u2019 Estat redescobreix la seva capacitat de dissuasi\u00f3 i els dirigents sobiranistes m\u00e9s intel\u00b7ligents descobreixen els l\u00edmits de la seva pol\u00edtica. L\u2019exconseller d\u2019 Economia, Andreu Mas-Colell<\/strong> va ser un dels que van parlar m\u00e9s clar despr\u00e9s de l\u20191 d\u2019octubre, veient a venir el cataclisme. \u201cAra cal parar<\/em>\u201d. No li van fer cas. Carles Puigdemont<\/strong> i Oriol Junqueras<\/strong> van t\u00e9mer veure\u2019s desbordats i injuriats per la gent a qui havien prom\u00e8s una independ\u00e8ncia f\u00e0cil. El primer que fren\u00e9s, perdia. Estava en joc \u2013est\u00e0 en joc, encara\u2013, la possessi\u00f3 de la Generalitat. La possessi\u00f3 simb\u00f2lica de l\u2019autogovern i el control material d\u2019una gegantina estructura amb m\u00e9s de dos-cents mil empleats, al voltant de la qual s\u2019articula tota la lluita partidista.<\/p>\n

Hi ha un abans i un despr\u00e9s de l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019article 155<\/strong>. El despr\u00e9s comen\u00e7a el 2018. Els mecanismes d\u2019intervenci\u00f3 i control de l\u2019autonomia catalana passen a formar part de l\u2019utillatge com\u00fa de l\u2019 Estat en temps de crisi i de torbaci\u00f3 hist\u00f2rica. Una vegada intervinguda la Generalitat ja es pot intervenir tot el que calgui. El precinte s\u2019ha trencat.<\/p>\n

S\u2019obre una nova fase, amb el consens majoritari de la societat espanyola, que va assistir torbada a les escenes del setembre i l\u2019octubre. La ruptura va arribar a ser versemblant. Les sessions del Parlament del 6 i 7 de setembre<\/strong> van ofendre molts espanyols pel mal estil de la majoria independentista i l\u2019evident torsi\u00f3 de la legalitat. Les escenes del dia 1 d\u2019octubre, amb la policia pegant a la gent als col\u00b7legis electorals, van espantar. Hi va haver m\u00e9s ensurt que indignaci\u00f3. La ruptura podia anar de deb\u00f2. Hi ha hagut molt de temor en la societat espanyola, que no va arribar a creure\u2019s mai seriosament l\u2019amena\u00e7a secessionista, segons reflectien els successius bar\u00f2metres del CIS<\/strong>, fins a l\u2019octubre del 2017<\/strong>. Alarma. Preocupaci\u00f3. \u00adEspant.<\/p>\n

Sobre aquest espant es fundar\u00e0 la nova pol\u00edtica espanyola. Les enquestes comencen a reflectir-ho amb certa claredat. La situaci\u00f3 est\u00e0 patint un moviment helicoidal. La tensi\u00f3 pol\u00edtica espanyola continua girant sobre el mateix eix que el 2014<\/strong>, moment de l\u2019abdicaci\u00f3 del rei Joan Carles<\/strong>: irritaci\u00f3, protesta, desconfian\u00e7a, desafecci\u00f3, crisi de representaci\u00f3. Per\u00f2 a aquest moviment rotatori al voltant de l\u2019eix de la indignaci\u00f3 s\u2019afegeix ara un moviment de translaci\u00f3 cap a dalt: cap a l\u2019 Estat. (No cap al Govern). L\u2019adhesi\u00f3 a l\u2019 Estat com a mecanisme de protecci\u00f3 davant la incertesa. Les enquestes s\u00f3n molt eloq\u00fcents, especialment a les prov\u00edncies de l\u2019 Espanya meridional i interior, on es detecta una por m\u00e9s gran als canvis bruscos. Ciutadans<\/strong> apareix en aquests moments com el partit que millor s\u2019adapta al moviment helicoidal: ofereix una certa renovaci\u00f3 als indignats i adhesi\u00f3 a l\u2019 Estat als espantats. Els seus excel\u00b7lents resultats a Catalunya avalen i reforcen aquesta doble oferta.<\/p>\n

Comen\u00e7a ara una dura lluita entre el Partit Popular<\/strong> i Ciutadans<\/strong> per l\u2019hegemonia en el centre dreta. Les seq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s intenses d\u2019aquest combat es disputaran als despatxos de Madrid i en els mitjans de comunicaci\u00f3. Ja acaba de filtrar-se que Ciutadans<\/strong> \u00e9s el partit m\u00e9s mal puntuat pel Tribunal de Comptes<\/strong> pel que fa a la claredat comptable. Comen\u00e7a el combat.<\/p>\n

Tamb\u00e9 es fa agra la lluita entre els neoconvergents (ara Junts per Catalunya<\/strong>) i Esquerra Republicana<\/strong> pel control de la Generalitat. Les discussions d\u2019aquests dies sobre la dif\u00edcil candidatura de Puigdemont<\/strong> a la presid\u00e8ncia s\u00f3n molt descarnades. Les bones formes s\u2019estan esgotant. \u00c9s improbable que el legitimisme carl\u00ed (de Carles<\/strong>) perdi aquest combat, encara que Puigdemont<\/strong> no pugui ser elegit.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019any que avui acaba es resumeix a tot Espanya amb la imatge de milers de banderes als balcons. Estelades, senyeres i banderes espanyoles als balcons de mig Catalunya. Banderes de l\u2019 Espanya constitucional a totes les ciutats i pobles d\u2019 Espanya, amb especial pres\u00e8ncia als barris de les classes mitjanes tradicionals. Dos orgulls cara a …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[171,43,45,133],"class_list":["post-18721","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-carles-puigdemont","tag-jordi-pujol","tag-pasqual-maragall","tag-rajoy"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18721","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18721"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18721\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18725,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18721\/revisions\/18725"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18721"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18721"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18721"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}