{"id":18709,"date":"2017-12-28T10:28:56","date_gmt":"2017-12-28T08:28:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18709"},"modified":"2017-12-28T10:32:38","modified_gmt":"2017-12-28T08:32:38","slug":"francesc-trillas-per-un-federalisme-robust-lhora-davancar-en-cinc-dilemes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-trillas-per-un-federalisme-robust-lhora-davancar-en-cinc-dilemes\/","title":{"rendered":"Francesc Trillas: Per un federalisme robust (l’hora d’avan\u00e7ar en cinc dilemes)"},"content":{"rendered":"

\"\"En un article del polit\u00f2leg Pablo Sim\u00f3n\u00a0<\/strong>\u00a0<\/a>que va ser escrit el 2014<\/strong> i que ha tornat a circular recentment (el que prova la seva vig\u00e8ncia), es plantejaven 5 dilemes<\/strong> que el federalisme a Espanya havia de resoldre: “Si de veritat hi ha federalistes sincers a Espanya haurien de ser capa\u00e7os de gestionar aquests conceptes i mullar-se en cada un dels dilemes que plantegen<\/em> “.<\/p>\n

Com que no nom\u00e9s crec que de veritat hi ha federalistes a Espanya (i a tot el m\u00f3n) sin\u00f3 que em considero un d’ells, accepto el repte de Sim\u00f3n<\/strong>. Intentar\u00e9 “gestionar<\/em>” els conceptes que planteja i “mullar-me<\/em>“, en el ben ent\u00e8s que entrar en contacte amb el l\u00edquid element no ha d’implicar necess\u00e0riament, encara que de vegades s\u00ed, triar entre conceptes que estan en tensi\u00f3 (entre els quals hi un “trade-off<\/em>“), sin\u00f3 en ocasions millorar els termes del dilema, \u00e9s a dir, trobar mecanismes per alleujar la tensi\u00f3.<\/p>\n

Dos llibres ( “Economia de una Espa\u00f1a Federal<\/strong><\/em><\/a>” i “Que es el federalismo<\/strong><\/em><\/a>“) i la meva resposta a les deu preguntes m\u00e9s frecuentes sobre el federalisme<\/a><\/strong> contenien ja algunes claus per a aquests dilemes, per\u00f2 intentar\u00e9 condensar els arguments en el format suggerit per Pablo Simon<\/strong>,<\/p>\n

1<\/strong> \u00a0\u00a0 L’origen de la paraula suggereix que venint federalisme de foedus<\/strong> (pacte), un sistema federal resulta de posar d’acord a un govern central i unes parts federades. En realitat, en el federalisme europeu (i en el futur i en part en el present, en un federalisme global) caldria anar m\u00e9s enll\u00e0 de dos nivells i parlar de l’acceptaci\u00f3 natural de la democr\u00e0cia multi-nivell, acomodant realitats diferents (una Fran\u00e7a<\/strong> m\u00e9s centralitzada – per b\u00e9 que menys que en el passat -, una Alemanya<\/strong> amb uns l\u00e4nder<\/strong><\/em> importants, una It\u00e0lia<\/strong> on pesen m\u00e9s les ciutats que les regions, uns continents cada vegada m\u00e9s integrats). Hi ha efectivament federalismes als quals s’arriba a partir de realitats sobiranes (coming together<\/strong><\/em>) i altres als quals s’arriba introduint reformes per seguir junts (holding together<\/strong><\/em>). Estar en un o altre crec que no es tria, sin\u00f3 que dep\u00e8n de la traject\u00f2ria hist\u00f2rica. Espanya<\/strong> camina cap a una federaci\u00f3 holding together<\/strong><\/em> i Europa<\/strong> cap a una federaci\u00f3 coming together<\/strong><\/em>. La idea del demos<\/em><\/strong> com a subjecte de sobirania crec que \u00e9s una idea pre-federal: en el federalisme del segle XXI crec que haur\u00edem de relativitzar el concepte de sobirania i simplement recon\u00e8ixer que hi ha graus diferents (i en general decreixents, com comproven els brit\u00e0nics) de facilitat de separaci\u00f3. El federalisme ha de contribuir a un marc institucional estable (com passa en la majoria de federacions) compatible amb l’assentiment i l’acceptaci\u00f3 del marc legal per una gran majoria i amb el respecte dels drets de les minories. La idea del demos<\/strong><\/em> com a subjecte de sobirania crec que \u00e9s una idea pre-federal: en el federalisme del segle XXI crec que haur\u00edem de relativitzar el concepte de sobirania i simplement recon\u00e8ixer que hi ha graus diferents (i en general decreixents, com comproven els brit\u00e0nics) de facilitat de separaci\u00f3. El federalisme ha de contribuir a un marc institucional estable (com passa en la majoria de federacions) compatible amb l’assentiment i l’acceptaci\u00f3 del marc legal per una gran majoria i amb el respecte dels drets de les minories.<\/p>\n

 <\/p>\n

2<\/strong>\u00a0\u00a0 El model cooperatiu<\/strong> enfront del model dual<\/strong> \u00e9s el segon dilema que suggereix Pablo Sim\u00f3n<\/strong>. Els sistemes federals es distingeixen entre altres aspectes entre aquells que tenen compet\u00e8ncies concurrents i altres on hi ha una divisi\u00f3 m\u00e9s clara (dual) en la tasca de cada nivell de govern. Aquest \u00e9s un dels dilemes on optar \u00e9s impossible. Hi ha d’haver aspectes on es cooperi m\u00e9s i aspectes en qu\u00e8 la divisi\u00f3 de tasques sigui m\u00e9s clara. A Espanya<\/strong> s’ha parlat de la necessitat d’aclarir quines compet\u00e8ncies corresponen a l’Estat central i deixar les altres com a residu, per defecte, per a les comunitats aut\u00f2nomes. Segurament hi ha molts terrenys on aix\u00f2 \u00e9s possible. Per\u00f2 Europa<\/strong> tamb\u00e9 ens mostra (per exemple, en la pol\u00edtica de defensa de la compet\u00e8ncia o la regulaci\u00f3 de xarxes) que el federalisme cooperatiu \u00e9s necessari en \u00e0rees que requereixen inputs<\/strong><\/em> dels diferents nivells de govern. Hauria de ser possible millorar la claredat competencial i al mateix temps la qualitat de la cooperaci\u00f3.<\/p>\n

3<\/strong> \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 L’elecci\u00f3 entre un federalisme sim\u00e8tric<\/strong> i un asim\u00e8tric<\/strong> sovint es presenta com una cosa dicot\u00f2mica i, a m\u00e9s, com una cosa en el que alguns semblen jugar-se el seu orgull. En realitat, el grau d’asimetria el marca molt la realitat, l’exist\u00e8ncia de trets objectius (la geografia, les lleng\u00fces) o tradicions legals. No hauria de ser tab\u00fa discutir els elements d’asimetria que hi ha actualment a Espanya<\/strong> ni tampoc discutir tamb\u00e9 la possibilitat d’alguns elements addicionals d’asimetria que no comprometin la igualtat de drets dels ciutadans. El dret a la difer\u00e8ncia hauria de ser possible sense difer\u00e8ncia de drets. Totes les federacions contenen asimetries, especialment l’europea, per\u00f2 en molts terrenys est\u00e0 justificat, precisament en nom de la igualtat, garantir almenys uns “s\u00f2ls<\/strong><\/em>” sim\u00e8trics, per exemple en els impostos. Ens entendrem millor si parlem de federalisme flexible que si parlem de federalisme asim\u00e8tric.<\/p>\n

4<\/strong> \u00a0\u00a0 Autogovern i govern compartit s\u00f3n dos trets que es destaquen en la majoria de definicions de federalisme. De nou hi ha poc d’antag\u00f2nic entre ambd\u00f3s. Clarament, a Espanya<\/strong> hi ha m\u00e9s autogovern que govern compartit. Aqu\u00ed hi ha molt terreny per construir, des de la reforma del Senat<\/strong> fins a la cooperaci\u00f3 entre comunitats amb trets o problemes comuns, passant per un millor funcionament de les confer\u00e8ncies de presidents. En general, seria enormement desitjable i contribuiria a l’estabilitat institucional a Espanya<\/strong> que les decisions territorials es prenguessin en f\u00f2rums institucionals transparents en lloc d’en acords partidaris quan un partit necessita completar una majoria.<\/p>\n

5<\/strong> \u00a0\u00a0\u00a0 El federalisme fiscal es construeix fent compatible la corresponsabilitzaci\u00f3 fiscal amb la solidaritat interterritorial. El repte a Espanya<\/strong> \u00e9s doble: reduir la discriminaci\u00f3 existent entre r\u00e8gim foral i r\u00e8gim com\u00fa, i proporcionar m\u00e9s claredat i transpar\u00e8ncia al r\u00e8gim com\u00fa. M\u00e9s responsabilitat fiscal de les comunitats no ha d’anar renyida amb m\u00e9s coordinaci\u00f3 fiscal (s\u00f2ls), i m\u00e9s fiscalitat europea. En els \u00faltims mesos i anys diversos grups d’experts han avan\u00e7at en nivells de consens m\u00e9s elevats que el que ells mateixos admeten. Avui \u00e9s possible avan\u00e7ar cap a una Hisenda federal a Espanya, amb mecanismes de recaptaci\u00f3 cooperatius que tinguin com a objectiu com\u00fa lluitar contra el frau i l’elusi\u00f3, amb un finan\u00e7ament suficient, i \u00e9s possible avan\u00e7ar cap a un pressupost europeu digne d’aquest nom basat en formes de fiscalitat europees. Sense una Hisenda federal a Espanya i Europa \u00e9s impossible sostenir i millorar l’Estat del benestar<\/p>\n

En definitiva, la guia de Sim\u00f3n<\/strong> segueix sent molt oportuna. Aquest text no pret\u00e9n ser un programa de soluci\u00f3 definitiva de dits dilemes, sin\u00f3 simplement apuntar possibles direccions en les que caldria treballar molt en els propers mesos i anys a Espanya<\/strong> i Europa<\/strong>. Seria en teoria imaginable un federalisme ent\u00e8s com la preservaci\u00f3 de privilegis. Per\u00f2 no seria a la llarga consentit per la majoria de la ciutadania, ni a Espanya<\/strong> ni a Europa<\/strong>, ni respondria a uns valors \u00e8tics acceptables. Alhora, el federalisme reconeix unes realitats pre-existents (unes identitats, uns territoris), per\u00f2 en lloc d’enfrontar-se al nacionalisme que generen, el supera d’alguna manera. Sens dubte, aix\u00f2 genera tensi\u00f3, per\u00f2 \u00e9s una tensi\u00f3 que \u00e9s imprescindible saber governar amb el m\u00e0xim sentit de la toler\u00e0ncia, en uns temps sotmesos a grans convulsions.<\/p>\n

Els grans problemes de la nostra societat nom\u00e9s se superaran acceptant que el vell Estat-naci\u00f3<\/strong> (amb una llengua, una moneda, una bandera, un ex\u00e8rcit i un himne) ha mort. Hem d’impulsar nous marcs mentals i nous models d’organitzaci\u00f3 i conviv\u00e8ncia. Per\u00f2 fer-ho amb fiabilitat, oferint seguretat a la ciutadania. No es tracta d’oferir m\u00e9s descentralitzaci\u00f3, sin\u00f3 millor govern. El federalisme no \u00e9s cap\u00a0 broma, i ha arribat per quedar-se.<\/p>\n

Esquerra sense fronteres<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En un article del polit\u00f2leg Pablo Sim\u00f3n\u00a0\u00a0que va ser escrit el 2014 i que ha tornat a circular recentment (el que prova la seva vig\u00e8ncia), es plantejaven 5 dilemes que el federalisme a Espanya havia de resoldre: “Si de veritat hi ha federalistes sincers a Espanya haurien de ser capa\u00e7os de gestionar aquests conceptes i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,72,7,15,16,1],"tags":[],"class_list":["post-18709","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-economia","category-espaisocialista","category-espanya","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18709","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18709"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18709\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18715,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18709\/revisions\/18715"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18709"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18709"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18709"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}