{"id":18699,"date":"2017-12-27T16:55:55","date_gmt":"2017-12-27T14:55:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18699"},"modified":"2017-12-27T16:56:31","modified_gmt":"2017-12-27T14:56:31","slug":"andreu-claret-la-catalunya-doriol-junqueras","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/andreu-claret-la-catalunya-doriol-junqueras\/","title":{"rendered":"Andreu Claret: La Catalunya d’Oriol Junqueras"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n

\"\"El\u00a0text d’Oriol Junqueras<\/strong>\u00a0<\/a>publicat per EL PERI\u00d3DICO el dia de Nadal m\u2019ha produ\u00eft una profunda impressi\u00f3 i m\u2019ha suggerit moltes preguntes. S\u00e9 per experi\u00e8ncia que la pres\u00f3 no \u00e9s un lloc per fer-se trampes al solitari. Al quedar la vista redu\u00efda pels murs, la ment intenta arribar a l\u2019horitz\u00f3. Per aix\u00f2 els presos tendeixen a fer meditacions profundes. Sempre m\u2019han interessat els textos pol\u00edtics escrits entre reixes. Solen ser enigm\u00e0tics i a vegades foscos, per\u00f2 tenen una virtut: estan allunyats del vol gallinaci de la pol\u00edtica. Jo vaig aprendre l\u2019itali\u00e0 que s\u00e9 llegint les\u00a0Lettere dal carcere\u00a0<\/em>d\u2019Antonio Gramsci.\u00a0<\/strong>Ep\u00edstoles belles i complexes, que van donar al marxisme una segona oportunitat. Em sembla que les reflexions de Junqueras<\/strong> busquen donar al republicanisme catal\u00e0 una altra oportunitat.<\/p>\n

Paraules de conc\u00f2rdia<\/h3>\n

Comen\u00e7ar\u00e9 salvant les dist\u00e0ncies, que en s\u00f3n moltes.\u00a0Junqueras\u00a0<\/strong>no viu en els temps de Mussolini<\/strong>. \u00abPer vint anys hem d\u2019impedir a aquest cervell funcionar<\/em>\u00bb, va dir el fiscal en la seva brutal requisit\u00f2ria contra el fil\u00f2sof itali\u00e0. I crec que les cel\u00b7les d\u2019Estremera no s\u2019assemblen gens a la que vaig con\u00e8ixer a la Model. Per\u00f2 el que recordo d\u2019aquells dos mesos i mig de pres\u00f3 no \u00e9s la incomoditat de la llitera, ni com n\u2019era d\u2019abjecte el ranxo. \u00c9s la privaci\u00f3 de llibertat. De la fam\u00edlia. O sigui, que quan penso en\u00a0Junqueras\u00a0<\/strong>\u00e9s per sentir-me a prop d\u2019ell, encara que no l\u2019hagi votat. Aquest comentari est\u00e0 escrit des d\u2019aquesta proximitat.<\/p>\n

El l\u00edder d\u2019Esquerra acaba el seu article reiterant la necessitat de desterrar \u00abels discursos identitaris que s\u00f3n un llast per seguir avan\u00e7ant\u00bb. Ho fa despr\u00e9s de rebre tres amics catalans nascuts a Extremadura i a Andalusia. Des del bloc constitucionalista li han recordat, amb ra\u00f3, que alguns dirigents del seu partit han expressat concepcions no nom\u00e9s identit\u00e0ries sin\u00f3 etnicistes sobre el que \u00e9s ser catal\u00e0. I alguns independentistes d\u2019altres formacions l\u2019han ignorat, com si aqu\u00ed no pass\u00e9s res. Com si nosaltres, els catalans, no tingu\u00e9ssim tamb\u00e9 un \u00abpollastre de collons<\/em>\u00bb, per utilitzar les paraules amb qu\u00e8\u00a0Puigdemont\u00a0<\/strong>parla d\u2019Espanya.<\/p>\n

A mi el que em sembla rellevant \u00e9s que Junqueras<\/strong> prefereixi reflexionar sobre com ha quedat Catalunya en comptes de llan\u00e7ar cada dia un tuit f\u00e0cil carregant contra\u00a0Rajoy\u00a0<\/strong>i la pol\u00edtica obtusa del Partit Popular. I que ho faci \u2013quina ironia\u2013 des d\u2019una pres\u00f3 espanyola. Quan vaig llegir que felicitava \u00abtots i cadascun dels diputats electes<\/em>\u00bb i recordava que \u00abmai s\u2019ha constru\u00eft res des de l\u2019odi i el rancor<\/em>\u00bb, em vaig adonar que eren de les poques paraules de conc\u00f2rdia que he escoltat des de les eleccions. I vaig pensar que estem tan malament, tan dividits i tan esgotats, que benvinguda sigui aquesta crida a l\u2019harmonia. Sobretot quan, sense deixar de defensar les seves idees, deixa escrit que \u00abel futur l\u2019haurem de construir entre tots i per a tothom<\/em>\u00bb.<\/p>\n

Recompondre els ponts trencats<\/h3>\n

Si pogu\u00e9ssim conversar, li preguntaria pel sentit pol\u00edtic del seu missatge. \u00bfCom es construeix un futur per a tots des de premisses rupturistes que nom\u00e9s comparteix la meitat de la societat catalana? Tindria mil preguntes m\u00e9s. Algunes sobre la nit del 26 d\u2019octubre, quan diuen que es va oposar a convocar eleccions. D\u2019altres sobre el que hauria de canviar, a cada bloc, per recompondre els ponts trencats. Perqu\u00e8 la gent pogu\u00e9s tornar a somriure pels carrers. Li preguntaria qu\u00e8 ha apr\u00e8s, durant els \u00faltims mesos, sobre la complexitat de la societat catalana i sobre la determinaci\u00f3 de l\u2019Estat a defensar la unitat d\u2019Espanya.<\/p>\n

Una Espanya federal i oberta<\/h3>\n

M\u2019agradaria saber si un partit hist\u00f2ric com el seu, que va ser el del meu pare, pot jugar un paper en el restabliment d\u2019aquest clima que tant necessitem, sense renunciar al futur, per\u00f2 modificant els temps i els continguts d\u2019aquesta legislatura. Tamb\u00e9 li preguntaria si est\u00e0 disposat a repensar la idea d\u2019un Estat per a Catalunya que fos compatible amb una Espanya federal, oberta i democr\u00e0tica. Li diria que sense aix\u00f2 veig molt dif\u00edcil que no es trenqui la societat catalana. I l\u2019animaria a fer-ho encara que el seu partit hagi sigut superat pels que han jugat la carta d\u2019una Catalunya en blanc i negre. Esquerra ha tret m\u00e9s de 900.000 vots. Ha sigut l\u2019\u00fanic partit capa\u00e7 de competir amb Ciutadans a Cornell\u00e0, Badalona, Santa Coloma, l\u2019Hospitalet o Nou Barris. Si sab\u00e9s obrir una bretxa en la polaritzaci\u00f3 que ens tenalla, potser podria vertebrar, amb altres, el gran partit de centreesquerra que Catalunya necessita. \u00c9s el que el meu pare sempre va voler. Sense deixar mai de somiar en la Rep\u00fablica.<\/p>\n

El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El\u00a0text d’Oriol Junqueras\u00a0publicat per EL PERI\u00d3DICO el dia de Nadal m\u2019ha produ\u00eft una profunda impressi\u00f3 i m\u2019ha suggerit moltes preguntes. S\u00e9 per experi\u00e8ncia que la pres\u00f3 no \u00e9s un lloc per fer-se trampes al solitari. Al quedar la vista redu\u00efda pels murs, la ment intenta arribar a l\u2019horitz\u00f3. Per aix\u00f2 els presos tendeixen a fer …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15],"tags":[145],"class_list":["post-18699","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","tag-oriol-junqueras"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18699","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18699"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18699\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18703,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18699\/revisions\/18703"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18699"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18699"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18699"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}