{"id":18676,"date":"2017-12-23T11:49:45","date_gmt":"2017-12-23T09:49:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18676"},"modified":"2017-12-23T11:50:27","modified_gmt":"2017-12-23T09:50:27","slug":"josep-m-colomer-reforma-des-constitucional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-m-colomer-reforma-des-constitucional\/","title":{"rendered":"Josep M. Colomer: Reforma desconstitucional"},"content":{"rendered":"
\n
\n

\"\"La reforma constitucional ha aparegut com un remei gaireb\u00e9 m\u00e0gic per resoldre molts problemes de l’actual r\u00e8gim democr\u00e0tic espanyol. <\/span>Per\u00f2 la reforma \u00e9s molt dif\u00edcil perqu\u00e8 requereix majories qualificades en les dues cambres (i la seva repetici\u00f3 despr\u00e9s d’unes eleccions per temes de drets i la Corona), aix\u00ed com un refer\u00e8ndum. <\/span>Una bona sortida seria des-constitucionalitzar alguns temes perqu\u00e8 poguessin ser objecte de canvis legislatius m\u00e9s assequibles.<\/span><\/span><\/p>\n

Espanya \u00e9s un dels pa\u00efsos d’Europa amb menys reformes constitucionals: en 39<\/strong> anys nom\u00e9s hi ha hagut dues, ambdues derivades de la Uni\u00f3 Europea. <\/span>En canvi, tots els pa\u00efsos democr\u00e0tics tendeixen a veure els teus constitucions peri\u00f2dicament.<\/span><\/p>\n

La m\u00e9s antiga i m\u00e9s curta de les constitucions actuals, la dels Estats Units<\/strong>, ha rebut 27<\/strong> esmenes, una cada vuit anys de mitjana, incl\u00f2s sobre q\u00fcestions importants com els drets civils, l’esclavitud, els drets de vot, les regles electorals o el <\/span>l\u00edmit de mandats del president. <\/span>El pa\u00eds europeu amb m\u00e9s canvis constitucionals \u00e9s Portugal<\/strong>, on, a difer\u00e8ncia del ve\u00ed, les reformes nom\u00e9s requereixen una decisi\u00f3 parlament\u00e0ria per \u00e0mplia majoria; <\/span>les reformes portugueses han incl\u00f2s temes majors com les restriccions a la pol\u00edtica econ\u00f2mica i la transformaci\u00f3 del r\u00e8gim presidencial en un parlamentari. <\/span>A Gran Bretanya<\/strong>, com la constituci\u00f3 no est\u00e0 codificada en un sol text, els canvis tamb\u00e9 s\u00f3n relativament f\u00e0cils: n’hi ha hagut 51<\/strong> des de la Guerra Mundial, inclosos la Convenci\u00f3 de Drets Humans, la reducci\u00f3 de Lords hereditaris, la just\u00edcia o l’elecci\u00f3 dels <\/span>alcaldes. <\/span>A Fran\u00e7a<\/strong> hi ha hagut 17<\/strong> reformes en menys de seixanta anys, les quals han afectat els tractats de la UE<\/strong>, la durada del mandat del president, les relacions parlament\u00e0ries, i ara Emmanuel Macron<\/strong> ha anunciat nous canvis en la grand\u00e0ria del Parlament, el sistema <\/span>electoral i el procediment legislatiu. <\/span>A Alemanya<\/strong> hi ha hagut 14<\/strong> reformes des de la reunificaci\u00f3 el 1990<\/strong>, incloses sobre la UE<\/strong>, la protecci\u00f3 ambiental, la discriminaci\u00f3 positiva a les dones o el dret d’asil. <\/span>A It\u00e0lia<\/strong>, les barreres s\u00f3n m\u00e9s altes, ja que cal demanar un refer\u00e8ndum, per\u00f2 hi ha hagut 15<\/strong> reformes, incloses les que han donat autonomia legislativa i compet\u00e8ncies exclusives a les regions.
\n<\/span>
\n<\/span>En contrast, a Espanya<\/strong> no hi ha hagut prou feines alteracions del text constitucional. <\/span>Per\u00f2 tampoc hi ha revisi\u00f3 a trav\u00e9s de la legislaci\u00f3. <\/span>Els canvis s\u00f3n efectuats, de fet, per les sent\u00e8ncies del Tribunal Constitucional, a qui molts veuen com esbiaixat i partidista. <\/span>Per facilitar els canvis sense canviar les regles, cal una reforma que des-constitucionalitzi alguns temes, \u00e9s a dir, que els faci desapar\u00e8ixer de la Constituci\u00f3 perqu\u00e8 puguin ser reformats mitjan\u00e7ant lleis. <\/span>Una reforma d’aquest tipus podria fer-se d’una sola tacada al Parlament i eludir el refer\u00e8ndum, ja que no requeriria la introducci\u00f3 de nous textos alternatius, sin\u00f3 nom\u00e9s el trasp\u00e0s del poder de reforma al Parlament.<\/span><\/p>\n

Entre els candidats a la de-sconstitucionalitzaci\u00f3 i una ulterior reforma legal cal identificar, entre altres, la prov\u00edncia com a circumscripci\u00f3 electoral<\/strong> (per facilitar un sistema m\u00e9s proporcional), l’elecci\u00f3 directa o pels parlaments auton\u00f2mics dels senadors<\/strong> (perqu\u00e8 la cambra alta pogu\u00e9s representar <\/span>als governs auton\u00f2mics), la investidura del president del Govern<\/strong> amb suport minoritari a la segona volta i la moci\u00f3 de censura constructiva<\/strong> (per impulsar la formaci\u00f3 d’una majoria parlament\u00e0ria), l’elecci\u00f3 de membres del Consell General del Poder Judicial pel Congr\u00e9s i <\/strong><\/span>el Senat<\/strong> (per reduir el seu partidisme), o la llista de possibles compet\u00e8ncies<\/strong> de les comunitats aut\u00f2nomes (mantenint la llista de compet\u00e8ncies exclusives de l’Estat, per facilitar que cada comunitat pugui decidir el seu nivell de compet\u00e8ncies).<\/span><\/p>\n

La des-constitucionalitzaci\u00f3 d’una llista d’articles i apartats hauria de ser m\u00e9s f\u00e0cil que la negociaci\u00f3 i aprovaci\u00f3 d’un paquet de reformes de la Constituci\u00f3, ja que no comprometria a cap canvi concret, sin\u00f3 que nom\u00e9s obriria la possibilitat de legislar per separat en els diferents temes <\/span>. <\/span>Aquest enfocament hauria de reduir la por a “obrir el mel\u00f3<\/em>” de la reforma constitucional, com solen dir els governants espanyols, i fer els canvis pol\u00edticament viables.<\/span><\/p>\n

Josep M. Colomer<\/strong>, autor de Ci\u00e8ncia de la pol\u00edtica<\/strong><\/em> (Ariel), \u00e9s tamb\u00e9 autor del cap\u00edtol ‘Comparative Constitutions<\/strong><\/em>‘ de l’Oxford Handbook of Political Science<\/strong><\/em>.
\n<\/span><\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

<\/div>\n
\n
\n
<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La reforma constitucional ha aparegut com un remei gaireb\u00e9 m\u00e0gic per resoldre molts problemes de l’actual r\u00e8gim democr\u00e0tic espanyol. Per\u00f2 la reforma \u00e9s molt dif\u00edcil perqu\u00e8 requereix majories qualificades en les dues cambres (i la seva repetici\u00f3 despr\u00e9s d’unes eleccions per temes de drets i la Corona), aix\u00ed com un refer\u00e8ndum. Una bona sortida seria …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[],"class_list":["post-18676","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18676","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18676"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18676\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18681,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18676\/revisions\/18681"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18676"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18676"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18676"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}