{"id":18672,"date":"2017-12-22T22:39:16","date_gmt":"2017-12-22T20:39:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18672"},"modified":"2017-12-22T22:39:16","modified_gmt":"2017-12-22T20:39:16","slug":"oriol-bartomeus-la-victoria-dels-ofesos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-la-victoria-dels-ofesos\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: La vict\u00f2ria dels ofesos"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n
\n

\"\"Els resultats d\u2019aquesta convocat\u00f2ria especial del 21 de desembre defineixen un panorama a mig cam\u00ed entre la continu\u00eftat i l\u2019enduriment de posicions. Hi ha continu\u00eftat en els elements de fons, com no podia ser d\u2019una altra manera. A Catalunya hi ha dos milions d\u2019electors que opten per forces que propugnen la independ\u00e8ncia. \u00c9s una dada estable des de fa tres anys, clavada, inamovible. Dos milions m\u00e9s o menys van ser els votants independentistes del 9-N<\/strong>, dos milions els votants independentistes del 27-S<\/strong>, dos milions els s\u00eds a la convocat\u00f2ria de l\u20191 d\u2019octubre i dos milions ara, vot amunt, vot avall.<\/p>\n

Si alg\u00fa creia (i segur que alg\u00fa, o alguns, ho creien) que l\u2019independentisme es faria foned\u00eds anava molt i molt errat. Des de l\u20191 d\u2019octubre l\u2019independentisme est\u00e0 blindat, i qualsevol possibilitat d\u2019afeblir-ne la for\u00e7a es va estroncar a partir de l\u2019aplicaci\u00f3 del 155<\/strong> a finals d\u2019aquell mes i l\u2019empresonament dels membres del Govern cessat a principis de novembre. Cada actuaci\u00f3 del govern central, de la fiscalia o dels jutges era entesa pels independentistes com una confirmaci\u00f3 de la seva posici\u00f3, com una ofensa que refermava la impossibilitat d\u2019una via pactada. \u00bfAlg\u00fa podia pensar que el vot independentista s\u2019afebliria?<\/p>\n

Al bloc independentista el seu enduriment l\u2019ha sostingut, per\u00f2 no l\u2019ha deixat cr\u00e9ixer. L\u2019opci\u00f3 unilateral empresa en aquesta \u00faltima legislatura ha solidificat el suport a canvi de tancar el bloc amb pany i clau. El m\u00f3n independentista nom\u00e9s \u00e9s accessible als creients.<\/p>\n

Aquest enduriment viscut durant els dos \u00faltims anys, i especialment des de l\u2019estiu, ha acabat endurint l\u2019altre b\u00e0ndol, que en aquestes eleccions ha projectat Ciutadans<\/strong> fins a la vict\u00f2ria, esbandint les forces moderades. El mili\u00f3 de votants d\u2019Arrimadas<\/strong> tamb\u00e9 estan carregats de raons. Ells, com els independentistes, tamb\u00e9 s\u2019han sentit humiliats, arraconats i menystinguts. I tamb\u00e9, com els independentistes, han anat covant les seves ofenses a foc lent, atiats per uns mitjans de comunicaci\u00f3 que han fet de la polaritzaci\u00f3 el leitmotiv dels \u00faltims mesos, fins a fer-ne una profecia autocomplerta. S\u00ed, ahir Catalunya va acabar mostrant-se com molts la volien veure: dos pols enfrontats, cadascun amb les seves veritats, amb les seves ferides, amb les seves raons, amb la seva hist\u00f2ria que no pot ser compartida perqu\u00e8 no t\u00e9 res a veure amb la dels altres. Dos relats diametralment oposats, alimentats a base de simplificacions, de mentides, de greuges que reclamen satisfacci\u00f3. Dos grups que se senten els leg\u00edtims dipositaris dels anhels del veritable \u201cpoble<\/em> catal\u00e0<\/em>\u201d i que, fent-ho, neguen l\u2019altre.<\/p>\n

No serveix de res intentar fer la llista de les causes que ens han dut fins aqu\u00ed, segurament no ens posar\u00edem d\u2019acord i acabar\u00edem tirant-nos les llistes pel cap els uns als altres. La pregunta \u00e9s qu\u00e8 fem a partir d\u2019ara. La l\u00f2gica dels blocs ens porta a un escenari de creixent confrontaci\u00f3 i divisi\u00f3, no nom\u00e9s al Parlament. L\u2019acumulaci\u00f3 de greuges pot continuar fins a l\u2019infinit. Arrimadas<\/strong> pot dir que ha guanyat i no se la deixa governar, passant per alt interessadament que en un sistema parlamentari governa qui aconsegueix bastir una majoria, no qui treu m\u00e9s vots. Puigdemont<\/strong> pot seguir clamant per la majoria que no t\u00e9, com no la tenia el 2015<\/strong>. Uns i altres, i els seus corifeus (alguns pagats amb diners de tots), poden seguir estirant la corda, poden seguir alimentant les seves parr\u00f2quies injuriades. En alguns casos, aquests greuges s\u00f3n reals, d\u2019altres inventats, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s el m\u00e9s important. El m\u00e9s important \u00e9s com es viuen, com se senten.<\/p>\n

Estem creant una societat ofesa, irritada, enutjada, entotsolada en els seus greuges, que es retroalimenten a trav\u00e9s dels mitjans, de les xarxes socials o de les converses de carrer. A tothom li deuen i no li paguen, tothom se sent humiliat pels altres, pel que fan els altres, o pel que li diuen que els altres fan, tant se val. Fins ara s\u2019ha jugat a nodrir aquests sentiments perqu\u00e8 aix\u00f2 tenia un evident r\u00e8dit pol\u00edtic. Les eleccions en s\u00f3n la prova. Han estat un concurs per veure a qui havien ferit m\u00e9s.<\/p>\n

Seria f\u00e0cil continuar per aquest cam\u00ed, deixar-se endur, rabejar-se en l\u2019ofensa. De fet, seria el m\u00e9s f\u00e0cil. Per\u00f2 no ens duu enlloc. O s\u00ed, ens duu a una Catalunya escindida i bloquejada, ens duu quaranta anys enrere. Ara \u00e9s l\u2019hora del coratge, el moment de ser capa\u00e7os d\u2019aturar aquesta deriva abans no sigui massa tard. \u00c9s el moment de reclamar als nostres representants que siguin valents i aturin aquesta espiral en qu\u00e8 fa massa temps que estem encallats. Ens hi va el pa\u00eds.<\/p>\n

Ara<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els resultats d\u2019aquesta convocat\u00f2ria especial del 21 de desembre defineixen un panorama a mig cam\u00ed entre la continu\u00eftat i l\u2019enduriment de posicions. Hi ha continu\u00eftat en els elements de fons, com no podia ser d\u2019una altra manera. A Catalunya hi ha dos milions d\u2019electors que opten per forces que propugnen la independ\u00e8ncia. \u00c9s una dada …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[171,203],"class_list":["post-18672","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-carles-puigdemont","tag-ines-arrimadas"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18672","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18672"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18672\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18675,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18672\/revisions\/18675"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18672"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18672"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18672"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}