{"id":18552,"date":"2017-12-16T17:05:32","date_gmt":"2017-12-16T15:05:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18552"},"modified":"2017-12-16T18:34:11","modified_gmt":"2017-12-16T16:34:11","slug":"raimon-obiols-notes-de-lestranya-campanya-13-viceverses-nas-de-cleopatra-ex-psc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-notes-de-lestranya-campanya-13-viceverses-nas-de-cleopatra-ex-psc\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Notes de l’estranya campanya – 13 (Viceverses, nas de Cleopatra, els ex PSC)"},"content":{"rendered":"

\"\"Nota 45<\/strong><\/p>\n

*\u00a0<\/strong>\u00a0 De petit, recordo\u00a0 haver sentit a la gent m\u00e9s gran del meu entorn, familiar o d’amistat,\u00a0 una expressi\u00f3\u00a0 que s’ha perdut, i aix\u00f2 que era molt bona.\u00a0 Deien: “Aquest \u00e9s un viceversa<\/em>” o “aquest fa el viceversa<\/em>” (no ho puc recordar amb precisi\u00f3 perqu\u00e8 “la mem\u00f2ria \u00e9s un dit tremol\u00f3s<\/em>“, com ha escrit Javier Mar\u00edas<\/strong>). Es referien a una persona que sostenia una opini\u00f3 i al cap d’un temps la contr\u00e0ria.<\/p>\n

*\u00a0\u00a0 M’agrada\u00a0 aquesta expressi\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s respectuosa; no t\u00e9 el to pejoratiu d’altres, com “caragirat<\/em>“, “cagadubtes<\/em>“, “bufan\u00favols<\/em>“, etc., que mostren fant\u00e0sticament el geni de la llengua per\u00f2 resulten ofensives. En canvi, dir a alg\u00fa que \u00e9s un “viceversa<\/em>” no ha de molestar, i fins i tot es pot usar com a elogi:\u00a0 “Equiliqu\u00e0, t’hem conven\u00e7ut… Ets un viceversa honest amb tu mateix!<\/em>“.<\/p>\n

*\u00a0<\/strong>\u00a0 Hi vaig pensar arran d’un tuit que m’adre\u00e7\u00e0 ahir Xavier Fina<\/strong>, persona que no tinc el gust de con\u00e8ixer per\u00f2 que segueixo: “Amb les cr\u00f2niques de @robiols em passa com amb els grups de m\u00fasica a la joventut. Les descobreixes en solitari, quan ning\u00fa no en parla. En el moment que tenen \u00e8xit i tothom les valora tens un sentiment contradictori<\/em>“. Heus ac\u00ed un viceversa, vaig pensar; i a continuaci\u00f3: com jo. Li vaig respondre: “Escriure ajuda a aclarir-se una mica. Per\u00f2 a vegades penses una cosa i la contr\u00e0ria<\/em>“.\u00a0 Si som sincers amb nosaltres mateixos, hem de convenir que no \u00e9s infreq\u00fcent pensar una cosa i despr\u00e9s, (o tamb\u00e9!) la contr\u00e0ria. No conv\u00e9 abusar-ne, per\u00f2 \u00e9s un bon exercici contra l’anquilosi mental. Ara: no\u00a0 es pot confondre amb una cosa molt diferent i que no \u00e9s gens respectable: canviar de conviccions en funci\u00f3 de les conveni\u00e8ncies.<\/p>\n

Nota 46<\/strong><\/p>\n

*\u00a0<\/strong>\u00a0 Pensar una cosa i despr\u00e9s pensar la contr\u00e0ria \u00e9s el que li devia passar a Carles<\/strong> Puigdemont<\/strong> el 26<\/strong> i el 27<\/strong> d’octubre. <\/strong>Les coses haurien anat d’una manera molt diferent si\u00a0 en comptes d’optar per la DUI<\/strong> ho hagu\u00e9s fet per convocar eleccions. He llegit una cr\u00f2nica de Jordi Juan<\/strong> a La Vanguardia<\/strong><\/em> on diu que fins i tot\u00a0 Pujol<\/strong> li envi\u00e0 una carta demanant-li que convoqu\u00e9s eleccions, perqu\u00e8 la primera de les prioritats era preservar la Generalitat. Puigdemont<\/strong> f\u00e9u el contrari. Va fer el viceversa, amb p\u00e8ssimes conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n

*\u00a0<\/strong>\u00a0 El nas de Cleopatra<\/strong>! “Si hagu\u00e9s sigut m\u00e9s<\/em> curt”, va escriure Blaise Pascal<\/strong>, “tota la fa\u00e7 de la terra hauria canviat!<\/em>“.<\/p>\n

Nota 47<\/strong><\/p>\n

*\u00a0\u00a0 Qui la fa, la hist\u00f2ria, la nostra hist\u00f2ria? Ramon d’Abadal<\/strong>, per b\u00e9 que en els seus \u00faltims anys matis\u00e0 molt les seves opinions, era taxatiu:\u00a0 “El progr\u00e9s del m\u00f3n no es deu a les masses, a l’home com\u00fa, sin\u00f3 a les grans individualitats, a les minories dirigents”,<\/em> deia el 1967.\u00a0 I afegia: “\u00c9s l’home qui bufa la hist\u00f2ria, despr\u00e9s el poble la fa<\/em>“.\u00a0 No cal compartir aquestes afirmacions per admetre que contenen el seu gra de veritat. Pujol<\/strong>, que no ha estat mai un viceversa sin\u00f3 un entestat obsessiu, va poder bufar\u00a0 durant d\u00e8cades en un sentit determinat (la identitat per damunt de l’excel\u00b7l\u00e8ncia, la culpa \u00e9s sempre dels altres, i alguns altres axiomes),\u00a0 i una part important de Catalunya el segu\u00ed. Comprendre que aix\u00f2 ha marcat el pa\u00eds \u00e9s un dels elements imprescindibles per entendre el “proc\u00e9s”.<\/p>\n

Nota 48<\/strong><\/p>\n

*<\/strong>\u00a0 I dels viceverses ex PSC<\/strong>, qu\u00e8 n’hem de dir? \u00c9s un tema que fa mal, i no m’agrada parlar-ne. Per\u00f2 hi estic obligat, perqu\u00e8 llegeixo el meu nom a La Vanguardia<\/strong><\/em>, en la ressenya d’una reuni\u00f3 electoral d’un grup d’ex membres del PSC<\/strong>, on eren m\u00e9s significatives les abs\u00e8ncies que les pres\u00e8ncies.Diu la cr\u00f2nica que un dels oradors va dir que “el partit actual no t\u00e9 res a veure amb el de Joan Revent\u00f3s<\/strong>, Raimon Obiols<\/strong> o Josep Pallach<\/strong><\/em>“. No puc parlar pels que ja no hi son, per\u00f2 s\u00ed en nom propi. \u00c9s simptom\u00e0tic i significatiu que alguns dels ex PSC <\/strong>diguin ara que cal votar a ERC<\/strong>, mentre altres diuen que cal votar a JxC<\/strong>. Fins i tot n’hi ha alguns, molt poquets, a cada llista. Per ells faran, per\u00f2 amb respecte els hi faig notar que els que mirant de fer m\u00e8rits s’especialitzen en atacar el seu antic partit queden\u00a0 retratats. (He vist un tuit comentant una foto de la reuni\u00f3:\u00a0 “Socialistes catalans amb Ernest Maragall<\/strong>, Jose Rodr\u00edguez<\/strong>, Carme<\/strong> Lab\u00f2ria<\/strong>, Fabi\u00e1n Mohedano<\/strong> i tants i tants altres que continuen sent socialistes, per\u00f2 a difer\u00e8ncia del PSC<\/strong>, dem\u00f2crates!<\/em>“. \u00c9s impossible que aquesta\u00a0 manca de respecte a centenars de milers d’homes i dones que voten el PSC<\/strong>\u00a0 surti de qui\u00a0 signa el tuit,\u00a0 i l’atribueixo, per dir-ho\u00a0 \u00e0 la page<\/em>, a un “Communitiy Manager<\/em>” d’ERC<\/strong>.<\/p>\n

Nota 49<\/strong><\/p>\n

* <\/strong>Molts anys d’acci\u00f3 pol\u00edtica m’han ensenyat algunes coses. Si no fos aix\u00ed, seria molt ruc. Una d’elles \u00e9s que en pol\u00edtica solem equivocar-nos en grup i rectificar individualment.<\/p>\n

*\u00a0\u00a0 Una altra \u00e9s que els partits no s\u00f3n simplement, com diuen alguns, uns “instruments<\/em>“. No \u00e9s caure en el “patriotisme de partit<\/em>“, sempre procliu al biaix i al sectarisme (“el Partit sempre t\u00e9 ra\u00f3<\/em>“, etc.) comprendre que els partits s\u00f3n aplecs d’homes i dones units, no sols per idees i interessos, sin\u00f3 tamb\u00e9, i molt intensament, per afectes i solidaritats.<\/p>\n

*\u00a0 I encara una altra: trencar o escrostonar partits \u00e9s f\u00e0cil. Construir-ne \u00e9s dificil\u00edssim.\u00a0 Ara: en democr\u00e0cia, els partits s\u00f3n b\u00e0sics. Per l\u00edquids que siguin els temps, sense partits no hi ha democr\u00e0cia. Hem parlat tant de “nova pol\u00edtica<\/em>” que tendim a menystenir que la pol\u00edtica \u00e9s m\u00e9s vella que l’anar a peu. Sense els checks and balances <\/em>de les estructures partid\u00e0ries, els l\u00edders esdevenen omn\u00edmodes, i el nas de Cleopatra <\/strong>ho acaba determinant tot.<\/p>\n

Notes anteriors:<\/strong><\/p>\n

Notes de l’estranya campanya – 12 (Empat, forces d’interposici\u00f3, el m\u00ednim i el m\u00e0xim)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 11 (Comprendre el passat. ni orgull ni vergonya)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 10 (Bust de Mussolini, dist\u00f2pia haitiana, pol\u00edtics feli\u00e7os)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 9 (Semblar covard, nacions en pena, unitaris separats)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 8 (Fractura social, \u201cNo te jode el profeta\u201d, homof\u00f2bia)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 7 (Pron\u00f2stics, tend\u00e8ncies, lleons)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 6 ( Agents provocadors, \u201cDeep State\u201d, \u201cMacizo de la raza\u201d)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 5 (Rimes de la hist\u00f2ria, Pujol-Lear, deixar de fer l\u2019imb\u00e8cil)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 4 (\u201cVolem volar\u201d, els dos processos, el principi d\u2019Arqu\u00edmedes)<\/a><\/strong><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 3 (Feixisme, menyspreu, despit)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 2\u00a0 (El llibre d\u2019Amat, el tuit de Rull, la mort de Santos)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 1 (5 de desembre de 2017)<\/strong><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Nota 45 *\u00a0\u00a0 De petit, recordo\u00a0 haver sentit a la gent m\u00e9s gran del meu entorn, familiar o d’amistat,\u00a0 una expressi\u00f3\u00a0 que s’ha perdut, i aix\u00f2 que era molt bona.\u00a0 Deien: “Aquest \u00e9s un viceversa” o “aquest fa el viceversa” (no ho puc recordar amb precisi\u00f3 perqu\u00e8 “la mem\u00f2ria \u00e9s un dit tremol\u00f3s“, com ha …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-18552","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18552","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18552"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18552\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18567,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18552\/revisions\/18567"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18552"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18552"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18552"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}