{"id":18502,"date":"2017-12-14T22:24:23","date_gmt":"2017-12-14T20:24:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18502"},"modified":"2017-12-15T16:35:56","modified_gmt":"2017-12-15T14:35:56","slug":"raimon-obiols-notes-de-lestranya-campanya-11-comprendre-el-passat-ni-orgull-ni-vergonya-esquizofrenia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-notes-de-lestranya-campanya-11-comprendre-el-passat-ni-orgull-ni-vergonya-esquizofrenia\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Notes de l’estranya campanya – 11 (Comprendre el passat, ni orgull ni vergonya)"},"content":{"rendered":"

\"\"Nota 37<\/strong><\/p>\n

*<\/strong>\u00a0 En un lloc molt destacat del meu pante\u00f3 personal hi ha Marc Bloch<\/strong>. Va ser un gran historiador medievalista\u00a0 franc\u00e8s, que va combatre en les dues guerres mundials., va viure de primera ma la “dr\u00f4le de guerre<\/em>” de 1939.40<\/strong> i, essent ja un “vieux monsieur”<\/em>, s’integr\u00e0 a la Resist\u00e8ncia i fou afusellat pels alemanys el 1944<\/strong>, prop de Li\u00f3. L’any 1940<\/strong>, fresca encara la desfeta francesa i consumat el naufragi de la Tercera Rep\u00fablica, va escriure\u00a0 “”L’\u00c9trange D\u00e9faite<\/a>“<\/em><\/strong>. (“L’estranya desfeta<\/em>“).\u00a0 \u00c9s un llibre que hauria de ser de lectura obligat\u00f2ria per a tothom que hagi conegut, o vulgui evitar, una derrota.<\/p>\n

*\u00a0<\/strong> Entre altres coses superbament interessants, Bloch<\/strong> diu en aquest llibre que “sense observar el present \u00e9s impossible comprendre el passat<\/em>“. Aix\u00f2, venint d’un historiador, sembla\u00a0 estrany, paradoxal. Se suposa que hauria d’haver-ho dit a l’inrev\u00e9s: que sols coneixent el passat es pot comprendre el present. Per\u00f2 l’observaci\u00f3 de Bloch<\/strong> \u00e9s exacta, i especialment \u00fatil en els moments actuals de la relaci\u00f3 Catalunya-Espanya. El qu\u00e8 succeeix avui ens pot ajudar a comprendre d’on venim i com hem arribat a la situaci\u00f3 present. Ho haurem d’anar parlant, sense fer-nos pesats, perqu\u00e8 si no aclarim algunes idees, a una i altra riba, ho tenim molt pelut, uns i altres.<\/p>\n

Nota 38<\/strong><\/p>\n

*<\/strong>\u00a0 “Per regla general”<\/em>,\u00a0 deia un altre historiador, Pierre<\/strong>\u00a0Vilar,<\/strong> el 1986<\/strong>, “desconfio de les manifestacions de carrer com a signe pol\u00edtic; tota minoria organitzada en pot desencadenar de bastant importants, i se’n poden produir de contradict\u00f2ries en poc espai de temps” (<\/em>Sembla que ens hagi estat mirant i ho escrigui enguany, despr\u00e9s de les grans manifestacions, de signe antag\u00f2nic,\u00a0 a Barcelona). Per\u00f2\u00a0 \u00e9s m\u00e9s important el que afegia: “Dit aix\u00f2, existeixen uns “llindars” m\u00e9s enll\u00e0 dels quals les masses mobilitzades semblen parlar per si mateixes<\/em>“.<\/p>\n

*\u00a0 <\/strong>“Il arrive que la machine entra\u00eene le conducteur<\/em>” (“A vegades passa que la m\u00e0quina arrossega al conductor<\/em>“) deia Marc<\/strong> Bloch a <\/strong>“L’estranya desfeta<\/em>“. Carles<\/strong> Puigdemont<\/strong> podria estar-hi d’acord.\u00a0 Que aquesta extraordin\u00e0ria energia popular dels darrers anys a Catalunya hagi\u00a0 estat malbaratada de tal manera, amb un projecte pol\u00edtic que ha caigut com un castell de cartes, esquerdant el pa\u00eds i obrint la porta a la possibilitat que Ciutadans<\/strong> esdevingui el primer partit de Catalunya, \u00e9s una cosa que clama al cel.<\/p>\n

Nota 39<\/strong><\/p>\n

*<\/strong>\u00a0 Al conjunt d’Espanya,\u00a0 es viu un fort estremiment de caracter\u00edstiques sim\u00e8tricament oposades al que ha viscut Catalunya.\u00a0 Als dirigents del “proc\u00e9s<\/em>” els hi haurien d’haver penjat a la paret dels despatxos un r\u00e8tol amb aquesta frase de Pierre<\/strong> Vilar<\/strong>:\u00a0<\/strong> “l\u00b4\u00fanic temor veritable del cos espanyol, \u00e9s el de la dissociaci\u00f3<\/strong><\/em>“. A l’altra riba ha tornat amb for\u00e7a aquest temor i amb ell ha ressorgit la temptaci\u00f3 d’exercir el vell art de castigar,\u00a0 l’ab\u00fas de poder,\u00a0 l’assimilisme impossible, l’atzucac ca\u00efnita.\u00a0 “Tot aix\u00f2 ho sab\u00edem. I malgrat tot, mandrosament, covardament, hem deixat fer. Hem tingut por de xocar amb la multitud, por dels sarcasmes dels amics, del menyspreu incomprensiu dels poderosos<\/em>” (Marc Bloch<\/strong>, “L’estranya desfeta<\/em>“).<\/p>\n

Nota 40<\/strong><\/p>\n

*\u00a0 Marc Bloch<\/strong> era jueu i ho deia “sense orgull ni vergonya<\/em>“. Aquesta hauria de ser la divisa dels catalans, dividits entre una autocomplaen\u00e7a funesta\u00a0 i el complex d’arrossegar segles (almenys des del Comprom\u00eds de Casp<\/strong>) d’inhabilitat i errors pol\u00edtics;\u00a0 aquesta doble pulsi\u00f3 que la crisi actual ha exasperat al l\u00edmit.<\/p>\n

*\u00a0 Per\u00f2 no ens pos\u00e9ssim dram\u00e0tics:\u00a0 “en el fons tots els catalans som una mica esquizofr\u00e8nics<\/em>” deia en broma, en una confer\u00e8ncia, Francesc Cabana<\/strong>, de qui Jordi Pujol<\/strong> \u00e9s el cunyat. I com a mostra citava uns versets que el banquer Pepe<\/strong> Gar\u00ed<\/strong><\/a>, de la Banca Arn\u00fas, <\/strong>dedic\u00e0 a l\u2019abat Escarr\u00e9 <\/strong>arran de les seves declaracions, que l\u2019obligaren a l\u2019exili, denunciant el franquisme al diari Le Monde<\/em>: <\/strong>\u00abOh, quina satisfacci\u00f3 \/ els rojos s\u00f3n de part vostra \/ i resen un parenostre \/ per l\u2019abat predicador. \/ Mes pels catalans de dretes \/ heu caigut de l\u2019escambell \/ lliurant-vos a fer punyetes \/ amb la mitra i amb l\u2019anell.\/El que se us diu fins aqu\u00ed \/ ho signa un catalanista \/ amb punts de separatista \/ que estima Franco<\/strong> a morir<\/em>.\u00bb<\/p>\n

Notes anteriors:<\/strong><\/p>\n

Notes de l’estranya campanya – 10 (Bust de Mussolini, dist\u00f2pia haitiana, pol\u00edtics feli\u00e7os)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 9 (Semblar covard, nacions en pena, unitaris separats)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 8 (Fractura social, \u201cNo te jode el profeta\u201d, homof\u00f2bia)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 7 (Pron\u00f2stics, tend\u00e8ncies, lleons)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 6 ( Agents provocadors, \u201cDeep State\u201d, \u201cMacizo de la raza\u201d)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 5 (Rimes de la hist\u00f2ria, Pujol-Lear, deixar de fer l\u2019imb\u00e8cil)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 4 (\u201cVolem volar\u201d, els dos processos, el principi d\u2019Arqu\u00edmedes)<\/a><\/strong><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 3 (Feixisme, menyspreu, despit)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 2\u00a0 (El llibre d\u2019Amat, el tuit de Rull, la mort de Santos)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 1 (5 de desembre de 2017)<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Nota 37 *\u00a0 En un lloc molt destacat del meu pante\u00f3 personal hi ha Marc Bloch. Va ser un gran historiador medievalista\u00a0 franc\u00e8s, que va combatre en les dues guerres mundials., va viure de primera ma la “dr\u00f4le de guerre” de 1939.40 i, essent ja un “vieux monsieur”, s’integr\u00e0 a la Resist\u00e8ncia i fou afusellat …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-18502","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18502","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18502"}],"version-history":[{"count":28,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18502\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18525,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18502\/revisions\/18525"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18502"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18502"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18502"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}