{"id":18494,"date":"2017-12-14T11:25:22","date_gmt":"2017-12-14T09:25:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18494"},"modified":"2017-12-14T11:25:22","modified_gmt":"2017-12-14T09:25:22","slug":"albert-branchadell-la-treva-despres-del-proces","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/albert-branchadell-la-treva-despres-del-proces\/","title":{"rendered":"Albert Branchadell: La treva despr\u00e9s del proc\u00e9s"},"content":{"rendered":"<p class=\"gmail-msonormal\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-18498\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/12\/treva3.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"168\" \/>Despr\u00e9s de l\u2019estrepit\u00f3s frac\u00e0s del full de ruta de <strong>Junts pel S\u00ed<\/strong> i la <strong>CUP<\/strong> (independ\u00e8ncia sense cost en <strong>18<\/strong> mesos i inici pl\u00e0cid d\u2019un \u201c<em>proc\u00e9s constituen<\/em>t\u201d), diferents veus del m\u00f3n independentista han anat formulant aquestes \u00faltimes setmanes una certa autocr\u00edtica sobre tot el que ha passat. En aquesta autocr\u00edtica \u00e9s possible distingir dues l\u00ednies argumentals diferents. D\u2019una banda, es confessa la ingenu\u00eftat d\u2019haver infravalorat la for\u00e7a de l\u2019Estat. De l\u2019altra, es reconeix que la feblesa de l\u2019independentisme respon tamb\u00e9 a l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019una majoria clara favorable a la secessi\u00f3.<\/p>\n<p class=\"gmail-msonormal\">El primer argument \u00e9s for\u00e7a discutible. Si parlem de la pres\u00f3, per exemple, els promotors del full de ruta sabien perfectament que aquesta sortida era a l\u2019horitz\u00f3. En una data tan llunyana com el <strong>20<\/strong> d\u2019octubre del <strong>2016<\/strong>, <strong>Carles Puigdemont<\/strong> ja explicava a <strong><em>Vanity Fair<\/em><\/strong> (atenci\u00f3 al t\u00edtol) que \u201c<em>estic disposat a anar a la pres\u00f3 per haver convocat un refer\u00e8ndum<\/em>\u201d. El <strong>2<\/strong> de mar\u00e7 d\u2019aquest any, el llavors conseller d\u2019Afers Exteriors de la Generalitat, <strong>Ra\u00fcl Romeva<\/strong>, contestava amb un \u201cI<em> am ready for anything<\/em>\u201d (estic preparat per al que sigui) a la periodista de <strong>Reuters<\/strong> que li preguntava si estava disposat a anar a la pres\u00f3. El <strong>3<\/strong> de juliol, hores abans de ser destitu\u00eft per opinar que l\u2019<strong>1-O<\/strong> no seria un refer\u00e8ndum de deb\u00f2, el llavors conseller d\u2019Economia i Coneixement, <strong>Jordi Baiget<\/strong>, encara declarava que \u201c<em>podria aguantar haver d\u2019anar a pres\u00f3<\/em>\u201d (sempre que no li toquessin el patrimoni). El <strong>13<\/strong> de juliol la llavors consellera d\u2019Agricultura, <strong>Meritxell Serret<\/strong>, deia a <strong><em>El Punt Avui<\/em><\/strong> que tenia molt clar \u201c<em>qu\u00e8 implica el que farem<\/em>\u201d. El <strong>31<\/strong> de juliol <strong>Puigdemont<\/strong> va reiterar la seva disposici\u00f3 a <strong>Bloomberg<\/strong>, i al setembre el successor de <strong>Baiget<\/strong>, <strong>Santi Vila<\/strong>, explicava en un m\u00edting que \u201c<em>si hem d\u2019anar a la pres\u00f3, hi anirem<\/em>\u201d, i afegia que \u201c<em>si ens hem de jugar el patrimoni, ens el jugarem<\/em>\u201d.<\/p>\n<p class=\"gmail-msonormal\">En definitiva, en un conflicte pol\u00edtic com el que est\u00e0 plantejat a Espanya la pres\u00f3 preventiva sense fian\u00e7a no sembla la resposta m\u00e9s adequada, per\u00f2 ning\u00fa pot afirmar que els l\u00edders independentistes no haguessin previst la pres\u00f3.<\/p>\n<p class=\"gmail-msonormal\">La segona l\u00ednia argumental de l\u2019autocr\u00edtica \u2013dins de la seva subtilesa\u2013 dona molt m\u00e9s de si, perqu\u00e8 apunta a la causa \u00faltima del frac\u00e0s del full de ruta tal com s\u2019havia plantejat, que no \u00e9s tant la contundent resposta de l\u2019Estat com un c\u00e0lcul inadequat de la for\u00e7a real de l\u2019independentisme. El <strong>14<\/strong> de novembre el diputat d\u2019<strong>ERC<\/strong> al Congr\u00e9s <strong>Joan Tard\u00e0<\/strong> va dir que Catalunya ser\u00e0 independent \u201c<em>si hi ha una voluntat majorit\u00e0ria i perseverant de ciutadans de Catalunya de ser independents<\/em>\u201d, la qual cosa va donar motiu r\u00e0pidament a la interpretaci\u00f3 que si despr\u00e9s de cinc anys de proc\u00e9s Catalunya encara no \u00e9s independent \u00e9s per l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019aquesta \u201c<em>voluntat majorit\u00e0ria i perseverant<\/em>\u201d. El <strong>9-N<\/strong> del <strong>2014<\/strong> <strong>1.897.274<\/strong> persones van votar a favor de la independ\u00e8ncia; en les eleccions considerades plebiscit\u00e0ries del <strong>27<\/strong> de setembre del <strong>2015<\/strong>,\u00a0 <strong>1.957.348<\/strong> van votar a favor de les candidatures que donaven suport al full de ruta expr\u00e9s. I, si donem cr\u00e8dit a les dades no homologades, el passat <strong>1-O<\/strong> van votar <em>s\u00ed<\/em> <strong>2.044.038<\/strong> persones. Digui el que digui <strong>Joan Tard\u00e0<\/strong>, i tenint en compte que el cens electoral de Catalunya el formen <strong>5.553.983<\/strong> persones, \u00e9s evident la possibilitat d\u2019aspirar a \u201c<em>majories m\u00e9s s\u00f2lides i \u00e0mplies de les que fins ara hem tingut<\/em>\u201d, com demanava el seu col\u00b7lega <strong>Carls Campuzano<\/strong>, del <strong>PDeCAT<\/strong>, en una entrevista recent. Unes majories m\u00e9s s\u00f2lides i \u00e0mplies que no s\u2019albiren, per cert, ni en el darrer bar\u00f2metre del <strong>Centre d\u2019Estudis d\u2019Opini\u00f3<\/strong> de la Generalitat ni en cap de les enquestes preelectorals del <strong>21-D<\/strong>, en les quals la mitjana de vot per a <strong>Junts per Catalunya<\/strong>, <strong>ERC<\/strong> i la <strong>CUP<\/strong> \u00e9s del <strong>45%<\/strong>.<\/p>\n<p class=\"gmail-msonormal\">Qu\u00e8 cal fer en aquestes circumst\u00e0ncies? La meva humil proposta \u00e9s una treva. Al marge de l\u2019opini\u00f3 que ens mereixin els impulsors del fracassat full de ruta \u2013que una vegada alliberats haurien de retre comptes dels seus actes al mateix Parlament que els va confiar el Govern de Catalunya\u2013, ni els uns han de plantejar-se eradicar l\u2019independentisme ni els altres han de persistir en la via de la unilateralitat, veient mandats democr\u00e0tics on nom\u00e9s hi ha un capital pol\u00edtic tan notable com insuficient. (Com sostenia fa poc l\u2019editorial d\u2019un diari sobiranista, \u201c<em>l\u2019autocr\u00edtica \u00e9s un pas necessari per passar d\u2019un cert independentisme m\u00e0gic a un de m\u00e9s realista i pragm\u00e0tic<\/em>\u201d.) I a partir d&#8217;aquesta doble ren\u00fancia, que s\u2019obri el di\u00e0leg entre tots.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/cat.elpais.com\/cat\/2017\/12\/11\/opinion\/1513011920_720722.html\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Despr\u00e9s de l\u2019estrepit\u00f3s frac\u00e0s del full de ruta de Junts pel S\u00ed i la CUP (independ\u00e8ncia sense cost en 18 mesos i inici pl\u00e0cid d\u2019un \u201cproc\u00e9s constituent\u201d), diferents veus del m\u00f3n independentista han anat formulant aquestes \u00faltimes setmanes una certa autocr\u00edtica sobre tot el que ha passat. En aquesta autocr\u00edtica \u00e9s possible distingir dues l\u00ednies &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[171,178],"class_list":["post-18494","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-carles-puigdemont","tag-raul-romeva"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18494","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18494"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18494\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18499,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18494\/revisions\/18499"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18494"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18494"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18494"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}