{"id":18486,"date":"2017-12-13T19:10:57","date_gmt":"2017-12-13T17:10:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18486"},"modified":"2017-12-13T19:10:57","modified_gmt":"2017-12-13T17:10:57","slug":"wlodek-goldkorn-la-veritat-sobre-la-paraula-feixisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wlodek-goldkorn-la-veritat-sobre-la-paraula-feixisme\/","title":{"rendered":"Wlodek Goldkorn: La veritat sobre la paraula feixisme"},"content":{"rendered":"

\"\"Era setembre de 1942<\/strong>, quan en una de les seves emissions a la BBC<\/strong>, Thomas<\/strong> Mann<\/strong> va contar als alemanys les not\u00edcies (les que en aquell moment podia tenir) sobre el dest\u00ed dels jueus a Pol\u00f2nia i a la resta de l’Europa ocupada<\/span>. <\/span>Parl\u00e0 del gueto de Vars\u00f2via, dels trens plens de persones destinades a morir, del gas amb el qual s’efectuava l’assassinat en massa. <\/span>Com a fill de l’\u00e8poca de la Il\u00b7lustraci\u00f3,\u00a0 el Nobel de literatura es pensava que explicar “com eren les coses<\/em>“, anunciant “la veritat dels fets<\/em>“, fent comprendre que la sang dels innocents cauria sobre el cap del poble dels botxins, portaria els seus <\/span>compatriotes a un moviment d’indignaci\u00f3 i rebel\u00b7li\u00f3; <\/span>per salvar l’\u00e0nima i potser fins i tot la vida.
\n<\/span>Avui, 75<\/strong> anys despr\u00e9s d’aquest discurs, 72<\/strong> anys despr\u00e9s de l’obertura de les portes d’Auschwitz<\/strong> i amb els feixistes que despleguen les seves banderes a les ciutats del Vell Continent\u00a0 (el renaixement del feixisme no \u00e9s nom\u00e9s un fenomen itali\u00e0) sabem que un <\/span>discurs inserit en\u00a0 una forma de pensament racional i racionalista, connectat amb la fe en la capacitat de l’\u00e9sser hum\u00e0 per estar del costat del b\u00e9, sempre que es conegui la situaci\u00f3, no \u00e9s suficient per lluitar contra el feixisme.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n


\n<\/span>I tamb\u00e9 sabem que la mateixa mem\u00f2ria i el testimoniatge s\u00f3n posats en q\u00fcesti\u00f3. <\/span>En poques paraules, el prejudici antifeixista sembla estar decandint-se.<\/span><\/span><\/p>\n

\n
\u00c1gnes Heller<\/strong>, de 88 anys, jueva, fil\u00f2sofa i tant testimoni de la Shoah <\/em>com analista de la condici\u00f3 humana, diu: “No \u00e9s suficient indicar el mal perqu\u00e8 la gent no el faci. <\/em><\/span>La racionalitat no \u00e9s suficient. <\/span><\/em>Prenguem un nen: dir-li que no torturi un gat no \u00e9s suficient, perqu\u00e8 el nen sempre pot respondre “li fa mal al gat, no a mi<\/em>” \u00bb. <\/span>Aleshores? <\/span>“Aleshores hem de trobar la manera perqu\u00e8 el nen senti i no nom\u00e9s s\u00e0piga que no s’ha de fer mal. <\/em><\/span>Per citar Pascal<\/strong>, hi ha les raons del cor<\/em> “.<\/span><\/span><\/div>\n

\n<\/span>Entre les raons del cor que hem conreat fins ara hi ha les hist\u00f2ries dels testimonis, els viatges als camps d’extermini, sobretot a Auschwitz<\/strong>, les imatges i pel\u00b7l\u00edcules referides a l’\u00e8poca nazisme. <\/span>Tot, amb objectius pedag\u00f2gics i d’advert\u00e8ncia: aix\u00f2 \u00e9s el que fa el feixisme, per tant “mai m\u00e9s!<\/em>“. <\/span>No obstant aix\u00f2, els testimonis (a qui desitgem per una vida molt llarga) estan a punt de desapar\u00e8ixer. <\/span>Els viatges a Auschwitz<\/strong> sens dubte apropen a la dimensi\u00f3 de l’horror, per\u00f2 potser no s\u00f3n suficients per a que els\u00a0 estudiants de\u00a0 secund\u00e0ria que visiten el camp entenguin amb quanta facilitat es pot esdevenir v\u00edctima, per\u00f2 tamb\u00e9 botx\u00ed. <\/span>Dan Diner<\/strong>, un historiador alemany i israeli\u00e0, un dels m\u00e9s grans experts en els esdeveniments del segle passat i dels jueus, diu: “La Shoah significa el col\u00b7lapse del mateix ‘episteme’ d’Occident. <\/em><\/span>Es tracta d’una cat\u00e0strofe que ha fet in\u00fatils i obsoletes les categories habituals amb qu\u00e8 hem pensat i que ha tallat la relaci\u00f3 entre causa i efecte<\/em> \u00bb. <\/span>La conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s que avui, tres generacions m\u00e9s tard, ens decantem a veure nom\u00e9s les coses que ens semblen “concretes<\/em>“, incapa\u00e7os, diu Diner,\u00a0<\/strong> de crear met\u00e0fores, abstraccions, generalitzacions. <\/span>Aix\u00ed, la paraula “feixisme<\/em>” ens diu ara ben poc, si no \u00e9s com a refer\u00e8ncia hist\u00f2rica. <\/span>I a m\u00e9s, potser estem massa centrats en la narraci\u00f3 de les v\u00edctimes.
\n<\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\n
\n
\u00c9s escandal\u00f3s pensar-ho? <\/span>Potser\u00a0 nom\u00e9s \u00e9s paradoxal. <\/span>Prenguem un exemple dr\u00e0stic i extrem. <\/span>Les imatges que coneixem de la Shoah<\/em>. <\/span>En la seva aclaparadora majoria s\u00f3n fotografies preses pels nazis a les seves v\u00edctimes, un moment abans de matar-les. <\/span>La nostra mirada sobre els assassinats de la Shoah<\/em>, sobre les persones conduides a les cambres de gas (les imatges que ens haurien de portar a repetir “mai m\u00e9s!<\/em>“) \u00e9s la mirada dels botxins; <\/span>empatia s\u00ed, per\u00f2 empatia est\u00e8tica, est\u00e8tica del mal. <\/span>D’altra banda, altres imatges no\u00a0 en tenim, excepte molt poques i preses en condicions gaireb\u00e9 clandestines.
\n<\/span>I, a prop\u00f2sit de les imatges. <\/span>J\u00fcrgen Stroop<\/strong>, que comandava les tropes nazis al gueto de Vars\u00f2via despr\u00e9s de la derrota de l’aixecament de 1943<\/strong>, va escriure un informe als seus superiors a Berl\u00edn. <\/span>Hi va incloure m\u00e9s de cinquanta fotos: documents del seu triomf.<\/span><\/span><\/div>\n

\n<\/span>Estan composades la majoria com les pintures del segle XV: a la dreta els bons, els alemanys; <\/span>a l’esquerra els dolents, els jueus. <\/span>El crucifix no es troba al mig. <\/span>Per\u00f2, el m\u00e9s important, entre aquestes fotos, hi ha almenys dues imatges emblem\u00e0tiques. <\/span>La primera, molt famosa: el nen amb les mans aixecades; <\/span>v\u00edctima innocent.\u00a0 <\/span>L’haureu vist desenes de vegades, s’ha reprodu\u00eft sense parar. <\/span>L’altra mostra tres insurgents, dues dones i un home, joves, bell\u00edssims, amb els punys al\u00e7ats, uns ulls que transmeten orgull i desafiament; <\/span>al fons, les flames i el fum dels edificis incendiats. <\/span>Els tres s\u00f3n la imatge de la lluita, de l’heroisme, de l’esperan\u00e7a. <\/span>Per\u00f2 aquesta foto, en la qual, malgrat ell mateix, un fot\u00f2graf nazi immortalitza un gest arcaic, per\u00f2 que es renova cada vegada que hi ha lluitadors conven\u00e7uts de les seves pr\u00f2pies raons del cor, nom\u00e9s la coneixen els experts. <\/span>Potser per combatre el feixisme que reneix i recuperar una funci\u00f3 pol\u00edtica de la mem\u00f2ria, hem de tornar a parlar sobre la Resist\u00e8ncia, m\u00e9s que de les v\u00edctimes indefenses.<\/span><\/span><\/div>\n
\"\"<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
La Repubblica<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Era setembre de 1942, quan en una de les seves emissions a la BBC, Thomas Mann va contar als alemanys les not\u00edcies (les que en aquell moment podia tenir) sobre el dest\u00ed dels jueus a Pol\u00f2nia i a la resta de l’Europa ocupada. Parl\u00e0 del gueto de Vars\u00f2via, dels trens plens de persones destinades a …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-18486","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18486","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18486"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18486\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18493,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18486\/revisions\/18493"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18486"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18486"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18486"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}