{"id":18461,"date":"2017-12-13T11:40:39","date_gmt":"2017-12-13T09:40:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18461"},"modified":"2017-12-13T11:40:39","modified_gmt":"2017-12-13T09:40:39","slug":"anton-costas-un-govern-de-tots","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/anton-costas-un-govern-de-tots\/","title":{"rendered":"Ant\u00f3n Costas: Un Govern de tots"},"content":{"rendered":"

\"\"Siguin quins siguin els resultats del 21-D<\/strong>, el proper govern de la Generalitat no pot ser nom\u00e9s d’una part dels catalans, ni estar bolcat en un sol tema. <\/span>Si ho fos, d’una banda, l’altra part transformar\u00e0 la seva frustraci\u00f3 pol\u00edtica a rancor, ira i odi cap al nou govern. <\/span>I, de l’altra, la manca d’atenci\u00f3 a la gesti\u00f3 dels serveis p\u00fablics fonamentals i la desconfian\u00e7a empresarial empitjoraria encara m\u00e9s les coses. <\/span>El resultat seria l’aguditzaci\u00f3 de la fractura civil i el deteriorament del progr\u00e9s social i econ\u00f2mic.<\/span><\/span><\/p>\n

De fet, com a conseq\u00fc\u00e8ncia que l’anterior govern ho va ser nom\u00e9s d’una banda, aquests danys s\u00f3n ja visibles. <\/span>No nom\u00e9s en l’economia i en l’empresa i en el deteriorament dels serveis p\u00fablics. <\/span>La transversalitat que caracteritzava la vida catalana est\u00e0 desapareixent. <\/span>Ja no queden partits pol\u00edtics socialment transversals. <\/span>El mateix succeeix amb moltes associacions professionals i socials. <\/span>Tamb\u00e9 en l’\u00e0mbit privat de l’amistat, la fam\u00edlia i la parella es deixa sentir aquesta fractura.<\/span><\/p>\n

Aquesta fractura civil fa que es demonitzi a l’altre. <\/span>Com poden haver arribat a ser aix\u00ed, es pregunten els uns dels altres? <\/span>El di\u00e0leg i la cooperaci\u00f3 desapareixen i s\u00f3n substitu\u00efts per ret\u00f2riques d’intransig\u00e8ncia. <\/span>Aix\u00f2 fa que s’assequi la cola que en el passat va fer de Catalunya i, en particular de Barcelona, \u200b\u200buna societat mestissa, plural, innovadora, meritocr\u00e0tica i progressista.<\/span><\/p>\n

\n
\n

\u00c9s una bogeria col\u00b7lectiva o t\u00e9 causes identificables? <\/span>N’hi ha.<\/span><\/span><\/p>\n

La crisi financera del 2008 i la gran recessi\u00f3 econ\u00f2mica que el va seguir van ser un parteaguas de la hist\u00f2ria al posar en q\u00fcesti\u00f3 els fonaments pol\u00edtics, les democr\u00e0cies liberals i les societats pluralistes. <\/span>Els efectes socials han estat de dos tipus. <\/span>D’una banda, l’augment de les desigualtats ha portat l’enfrontament de les classes mitjanes i treballadores contra les elits. <\/span>De l’altra, la por de la diversitat cultural ha fet ren\u00e9ixer els sentiments identitaris. <\/span>Depenent de les circumst\u00e0ncies, en uns llocs dominen els primers i en altres els segons.<\/span><\/p>\n

A Catalunya es manifesten tots dos. <\/span>Com va passar a la resta d’Espanya, despr\u00e9s de l’explosi\u00f3 del malestar social del 15-M<\/strong> del 2011, van emergir noves forces d’esquerra alternativa que van posar el focus en la dimensi\u00f3 social. <\/span>Per\u00f2, com a fet diferencial, van sorgir tamb\u00e9 altres moviments sociopol\u00edtics, com l’ANC<\/strong>, que van posar el seu focus en la dimensi\u00f3 identit\u00e0ria i van aixecar la bandera independentista.<\/span><\/p>\n

Qu\u00e8 podem fer per no aprofundir m\u00e9s la ferida? <\/span>Tres coses.<\/span><\/p>\n

La primera \u00e9s acceptar que tant els temors a la desigualtat com els identitaris tenen la seva ra\u00f3 de ser. <\/span>En una societat on al voltant de dos milions de votants expressen de forma continuada sentiments identitaris no poden deixar de ser tinguts en compte.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n

La segona \u00e9s posar-se d’acord en com estar en desacord, evitant la temptaci\u00f3 d’aixafar l’altre i de trencar les regles de joc. <\/span>El respecte al pluralisme ia la llei \u00e9s fonamental perqu\u00e8 torni la confian\u00e7a dels actors econ\u00f2mics i la d’aquells que veuen Barcelona i Catalunya com el lloc on portar endavant els seus projectes. <\/span>Per\u00f2 no podem esperar que despr\u00e9s de cinc anys de discursos aferrissats torni, com per art d’encantament, la pol\u00edtica de cooperaci\u00f3. <\/span>Les ferides trigaran temps a cicatritzar. <\/span>Per\u00f2 s\u00ed podem esfor\u00e7ar-nos per ser amistosos amb la democr\u00e0cia.<\/span><\/span><\/p>\n

La tercera \u00e9s que aquest nou govern de tots parli amb l’Estat, amb les forces pol\u00edtiques representades a les Corts i amb la resta de la societat espanyola per buscar un millor autogovern. <\/span>Fins ara nom\u00e9s ha existit un di\u00e0leg de sords. <\/span>Ha funcionat, parafrasejant Clausewitz<\/strong>, com “la continuaci\u00f3 de la guerra civil per altres mitjans<\/em>“. <\/span>Crec que aquest millor autogovern \u00e9s possible, com sostinc en el meu recent llibre El final del desconcert<\/strong> (Pen\u00ednsula, 2017). <\/span>I com ho fan tamb\u00e9 un grup plural de reconeguts juristes a Idees per a una reforma de la Constituci\u00f3<\/strong>. <\/span>El nou relat sobre Espanya ha de ser el de la conviv\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

Si despr\u00e9s d’implementar aquestes reformes una majoria significativa de votants manifesta de forma reiterada el seu desig de ser consultats sobre una possible independ\u00e8ncia, el principi democr\u00e0tic de la Constituci\u00f3 de 1978 obliga els poders p\u00fablics a cercar vies legals per donar satisfacci\u00f3 a aquesta demanda.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2, en tot cas, el primer pas per no seguir furgant en la fractura civil i en el deteriorament econ\u00f2mic \u00e9s que el proper govern que surti de les eleccions del 21-D<\/strong> sigui un govern de tots.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

La Vanguardia <\/a><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Siguin quins siguin els resultats del 21-D, el proper govern de la Generalitat no pot ser nom\u00e9s d’una part dels catalans, ni estar bolcat en un sol tema. Si ho fos, d’una banda, l’altra part transformar\u00e0 la seva frustraci\u00f3 pol\u00edtica a rancor, ira i odi cap al nou govern. I, de l’altra, la manca d’atenci\u00f3 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-18461","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18461","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18461"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18461\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18467,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18461\/revisions\/18467"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18461"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18461"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18461"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}