{"id":18344,"date":"2017-12-09T18:21:57","date_gmt":"2017-12-09T16:21:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18344"},"modified":"2017-12-09T22:47:25","modified_gmt":"2017-12-09T20:47:25","slug":"raimon-obiols-notes-de-lestranya-campanya-6-agents-provocadors-deep-state-macizo-de-la-raza","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-notes-de-lestranya-campanya-6-agents-provocadors-deep-state-macizo-de-la-raza\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Notes de l’estranya campanya – 6 ( Agents provocadors, “Deep State”, “Macizo de la raza”)"},"content":{"rendered":"

Nota 19<\/strong><\/p>\n

\"\"Ahir, a la Rue de Tongres de Brussel\u00b7les, vaig sentir que alg\u00fa em cridava: “Ei, Obiols!<\/em>“… Era un pais\u00e0\u00a0 d\u2019ERC<\/strong>, de Collbat\u00f3, que havia estat a la manifestaci\u00f3. Barba serrada i ben equipat, amb\u00a0 anorak i bufanda espessa; per\u00f2 em va dir que havia passat fred.\u00a0 \u201cEncara ets del PSC?<\/em>\u201d, em deman\u00e0. L’ emf\u00e0tic accent que pos\u00e0 en l\u2019”encara<\/em>” semblava convidar-me a apostatar de pressa, perqu\u00e8 si no arribaria a misses dites a l’encontre de Catalunya amb la Hist\u00f2ria. Li vaig dir qu\u00e8 penso: que els partits no han de ser\u00a0 convents ni casernes;\u00a0 que\u00a0 vull morir en olor de PSC<\/strong>; que el meu \u00e9s un partit clau pel pa\u00eds. Vam\u00a0 parlar amicalment,\u00a0 nom\u00e9s amb un punt dif\u00edcil quan el meu interlocutor qualific\u00e0 bruscament In\u00e9s<\/strong> Arrimadas<\/strong> de \u201cfalangista<\/em>\u201d. Mentre li retreia l’exabrupte, jo\u00a0 pensava que la tria de l’insult era poc a la moda:\u00a0 l’ep\u00edtet que ara es porta, a tort i a dret, \u00e9s \u201cfeixista<\/em>\u201d.<\/p>\n

*\u00a0<\/strong> Precisament de “neofeixista<\/em>”\u00a0 ha qualificat una eurodiputada del PP, Pilar Ayuso<\/strong> (que recordo educada, i a l’antiga), al ministre de l\u2019interior belga, el flamenc Jan Jambon<\/strong>.\u00a0A principis de novembre, Jambon<\/strong> va dir que, amb la DUI,<\/strong> el govern de Puigdemont<\/strong> \u201chavia aplicat el seu mandat electoral<\/em>\u201d,\u00a0 cosa\u00a0 incerta;\u00a0 i crec\u00a0 recordar que fa anys ja es declar\u00e0 entusiasta de les consultes catalanes. Ara des del PP<\/strong> l’acusen (tamb\u00e9 ho ha fet Gonz\u00e1lez Pons<\/strong>) per la foto d’un vehicle de la policia de Brussel\u00b7les condecorat amb una estelada.<\/p>\n

*<\/strong> \u00a0 \u201cLe chef de la police est le ministre de l’Int\u00e9rieur Jean Jambon<\/strong>, ind\u00e9pendant et n\u00e9ofasciste flamand qui est ami de Puigdemont<\/strong> et a exprim\u00e9 sa sympathie pour les s\u00e9paratistes catalans<\/em>\u201d, ha tuitat en franc\u00e8s la senyora Ayuso<\/strong>. Un llenguatge fort, que indica una consigna de bel\u00b7liger\u00e0ncia.\u00a0 El senyor Rajoy\u00a0<\/strong> i l’establishment<\/em> del “\u00a1Fuera complejos!<\/em>” no\u00a0 calibren prou b\u00e9 l’hemorr\u00e0gia de cr\u00e8dit que pateix\u00a0 el govern espanyol a Europa. Al\u00e7ar el to, mentre hi ha a la pres\u00f3\u00a0 candidats a les eleccions del 21-D<\/strong>,\u00a0 a\u00a0 Brussel\u00b7les \u00e9s pr\u00e0cticament inexplicable, i si s’aixeca massa la veu, la incomprensi\u00f3 pot degenerar en conflicte. Si aquest s’est\u00e9n, cosa possible,\u00a0 no veig que\u00a0 el senyor Dastis<\/strong>\u00a0 sigui capa\u00e7 de sufocar-lo (\u00e9s el m\u00ednim que es pot dir).<\/p>\n

Nota 20<\/strong><\/p>\n

*\u00a0 Els tuits de la senyora Ayuso<\/strong> i el senyor Gonz\u00e1lez Pons<\/strong> han generat a Twitter una\u00a0 pol\u00e8mica enfurida, que t\u00e9 un tret curi\u00f3s:\u00a0 s’usen les fotografies com si fossin pedres per a lapidar l’adversari. Mai m’hauria imaginat que existissin tantes fotos de vehicles policials engalanats amb tota mena de\u00a0 banderes i s\u00edmbols, diversos i antag\u00f2nics.\u00a0 Pel que fa als textos, n’hi ha de tan b\u00e8sties que semblen escrits pels enemics, cosa que en cap cas s’ha de descartar. La vella figura de l'”agent provocador” ha cobrat una nova joventut amb l’anonimat de les xarxes, i no \u00e9s de mal pensat deduir que darrere d’un “Patriota enfurecido<\/em>”\u00a0 dient animalades catalan\u00f2fobes\u00a0 a Twitter s’hi amaga en realitat un indepe\u00a0 de Girona, o que darrere d’un “Catal\u00e0 emprenyat<\/em>” dient pestes d’Espanya\u00a0 hi ha, en realitat, un madrileny de dretes que vol desprestigiar\u00a0 la causa independentista.<\/p>\n

*\u00a0<\/strong> Ara: si hi ha “agents provocadors<\/em>” a les xarxes socials, no n’hi deu haver tamb\u00e9 en les organitzacions i moviments? Seria pueril descartar-ho, en uns temps tan tensos.\u00a0 Vaig passar una temporada a la pres\u00f3 Model de Barcelona, l’any 1965<\/strong>, i compartia cel\u00b7la amb dos militants cenetistes. Vam tenir molt temps per a parlar. L’un era un taxista del Carmel, Juan Valdenebro <\/strong>(veure nota 22), que creia en la transmissi\u00f3 de pensament i tenia “Las ruinas de Palmira<\/em>” com a\u00a0 llibre de cap\u00e7alera. L’altre, Salvador Domenech<\/strong>, m\u00e9s veter\u00e0, era un obrer del t\u00e8xtil de Sants, que abans d’allitar-se es treia un ull de vidre i el guardava en un pot. Ferit de guerra,\u00a0 havia format part d’alguns dels comit\u00e8s regionals de la CNT\u00a0<\/strong> desarticulats l’un rere l’altre per la brigada pol\u00edtico-social. Els membres m\u00e9s radicals d’aquells comit\u00e8s, em deia Domenech<\/strong> (“arribaven a acollonir-me amb les seves propostes, i mira que poc m’espanto<\/em>“), havien resultat infiltrats o confidents de la policia. No voldria contribuir a un ambient de sospita general, per\u00f2 ull amb els “agents provocateurs<\/em>“!\u00a0 Recomanaria, almenys als que es dediquen a l’activisme social i a la pol\u00edtica, que llegissin Chesterton<\/strong> (“L’home que fou dijous<\/a>“) o\u00a0 Conrad<\/strong> (“L’agent secret<\/a>“). No se’n penediran: bon\u00edssimes novel\u00b7les.<\/p>\n

Nota 21<\/strong><\/p>\n

*<\/strong>\u00a0 Que hi hagi infiltracions i clavegueres no significa que hi hagi un “Deep State<\/em>“, un “Estat profund<\/em>“. El terme “Deep State<\/em>” em sembla que sorg\u00ed de l’an\u00e0lisi de la situaci\u00f3 turca dels 80<\/strong> i 90<\/strong> (similar a\u00a0 l’algeriana, o a d’altres). Es defineix com un poder ocult i jerarquitzat dels serveis d’intel\u00b7lig\u00e8ncia, la policia, l’ex\u00e8rcit, la magistratura i part el m\u00f3n econ\u00f2mic, que imposa anti-democr\u00e0ticament les seves decisions a l’Estat, per darrere i per damunt de la fa\u00e7ana “democr\u00e0tica<\/em>” del govern i les institucions. No \u00e9s el cas a Espanya, on el que hi ha en aquests moments \u00e9s una tremenda excitaci\u00f3 del que Antonio Machado<\/strong> i Dionisio Ridruejo\u00a0<\/strong>anomenaven “el macizo de la raza<\/em>“. Aquesta excitaci\u00f3\u00a0 ha concitat un consens fredament enfurit\u00a0 entre gent de les institucions de l’Estat, del m\u00f3n pol\u00edtic i econ\u00f2mic, dels grans mitjans. Que el “proc\u00e9s<\/em>”\u00a0 ha suscitat aquesta excitaci\u00f3 \u00e9s fora de discussi\u00f3. Per contra, \u00e9s fals que aquest consens furi\u00f3s sigui\u00a0 l’expressi\u00f3 ineluctable d’un Estat\u00a0 immutablement \u00a0 autoritari,\u00a0 d’una Espanya que “ora y embiste<\/em>” com durant el franquisme,\u00a0 amb un menyspreu total de les concepcions democr\u00e0tiques i de l’Estat de dret. Vivim en una democr\u00e0cia, per defectes que tingui, i en t\u00e9 bastants; tindrem eleccions el\u00a0 21<\/strong> de desembre. Per aix\u00f2 les acusacions de “franquisme<\/em>” adre\u00e7ades a l’actual Estat espanyol sonen a\u00a0 gesticulaci\u00f3 contraproduent.<\/p>\n

Nota 22<\/strong><\/p>\n

Juanito Valdenebro<\/strong>, com molts altres cenetistes, combinava la mala llet amb una bondat extraordin\u00e0ria. Entr\u00e0 i sort\u00ed de la pres\u00f3 durant anys, seguint el seu amic, que era Cipriano Damiano<\/strong><\/a>. I aix\u00f2 que no suportava el ranxo carcerari que, en la seva \u00e8poca,\u00a0 no era flatulent sin\u00f3 taxativament\u00a0 repugnant i incomestible. No es volgu\u00e9 casar per l’esgl\u00e9sia, com era aleshores obligat,\u00a0 i puj\u00e0 al Tibidabo on, agafant de la ma\u00a0 la seva dona, es don\u00e0 per casat “ante el orbe<\/em>“. Tenia dues filles precioses, que va veure cr\u00e9ixer de manera escadussera i intermitent. Les noces de Valdenebro<\/strong> degueren\u00a0 produir-se en un lloc proper al que, on diuen,\u00a0 l’alcalde Pich i Pon<\/strong> mostr\u00e0 a uns visitants estrangers la ciutat i proclam\u00e0: “Barcelona,<\/em> \u00a1la gran ubre!<\/em>“.<\/p>\n

Notes anteriors:<\/strong><\/p>\n

Notes de l’estranya campanya – 5 (Rimes de la hist\u00f2ria, Pujol-Lear, deixar de fer l’imb\u00e8cil)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 4 (\u201cVolem volar\u201d, els dos processos, el principi d\u2019Arqu\u00edmedes)<\/a><\/strong><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 3 (Feixisme, menyspreu, despit)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 2\u00a0 (El llibre d\u2019Amat, el tuit de Rull, la mort de Santos)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 1 (5 de desembre de 2017)<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Nota 19 Ahir, a la Rue de Tongres de Brussel\u00b7les, vaig sentir que alg\u00fa em cridava: “Ei, Obiols!“… Era un pais\u00e0\u00a0 d\u2019ERC, de Collbat\u00f3, que havia estat a la manifestaci\u00f3. Barba serrada i ben equipat, amb\u00a0 anorak i bufanda espessa; per\u00f2 em va dir que havia passat fred.\u00a0 \u201cEncara ets del PSC?\u201d, em deman\u00e0. L’ …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-18344","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18344","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18344"}],"version-history":[{"count":33,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18344\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18378,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18344\/revisions\/18378"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18344"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18344"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18344"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}