{"id":18318,"date":"2017-12-08T19:30:01","date_gmt":"2017-12-08T17:30:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18318"},"modified":"2017-12-08T19:45:31","modified_gmt":"2017-12-08T17:45:31","slug":"raimon-obiols-notes-de-lestranya-campanya-5-rimes-de-la-historia-pujol-lear-deixar-de-fer-limbecil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-notes-de-lestranya-campanya-5-rimes-de-la-historia-pujol-lear-deixar-de-fer-limbecil\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Notes de l’estranya campanya – 5 (Rimes de la Hist\u00f2ria, Pujol – Lear, deixar de fer l’imb\u00e8cil)"},"content":{"rendered":"

\"\"Nota 16<\/strong><\/p>\n

“La hist\u00f2ria no es repeteix per\u00f2 rima<\/em>“, diuen que deia Mark Twain<\/strong>. Ho recordava fa poc en un interessant article<\/a> Alfredo Pastor<\/strong>, que assenyalava paral\u00b7lelismes entre la protesta estudiantil davant l’intent de Puigdemont<\/strong> de convocar eleccions i la de cinquanta anys enrere contra la repressi\u00f3 que el franquisme exerc\u00ed contra Manuel Sacrist\u00e1n<\/strong>.<\/p>\n

*\u00a0 S\u2019ha evocat repetidament el paral\u00b7lelisme, la rima,\u00a0 entre les dues “estampides d\u2019octubre<\/em>“, la de 1934<\/strong> i la d\u2019enguany. Per\u00f2 tamb\u00e9 es podria parlar de la ressurg\u00e8ncia d’una inclinaci\u00f3 recurrent, que arriba\u00a0 del fons dels temps: l’obstinaci\u00f3 sentimental de la Catalunya profunda pels legitimismes i les causes perdudes: del Pr\u00edncep de Viana<\/strong> i Jaume el Dissortat a <\/strong>les tres carlinades…<\/p>\n

*\u00a0 Avui Enric Juliana<\/strong> publica un article a La Vanguardia<\/strong><\/em> que, justament, es titula\u00a0 “Legitimisme<\/strong><\/a>“,\u00a0 a prop\u00f2sit de la llista\u00a0 imposada per Puigdemont<\/strong>,\u00a0 que defineix com\u00a0 “la m\u00e9s eficient temptativa de mantenir en vida el gen convergent<\/em>“. La\u00a0 conclusi\u00f3\u00a0 de Juliana<\/strong> \u00e9s que la candidatura de Puigdemont<\/strong> \u00e9s \u201cla nov\u00edssima expressi\u00f3 de la voluntat de poder que va encarnar Jordi Pujol<\/strong><\/em>\u201d.<\/p>\n

* Em sembla una interpretaci\u00f3 molt l\u00facida. Ultra un intent de mantenir dempeus el m\u00f3n pol\u00edtic i social convergent, aquesta candidatura significaria un intent de remissi\u00f3 de\u00a0Jordi<\/strong> Pujol,\u00a0<\/strong> presentat\u00a0 com un rei Lear<\/strong><\/a> i no com un Tartuf<\/strong> o un Ubu rei<\/strong>. La llista Puigdemont<\/strong>, escriu Juliana<\/strong>, “deixa enrere els pecats de la fam\u00edlia Pujol<\/strong>.”. A<\/span><\/em>fegeix que aix\u00f2 \u00e9s una dada pol\u00edticament fonamental,\u00a0 perqu\u00e8 “<\/span>l<\/span>\u2019esc\u00e0ndol dels Pujol<\/strong> va avergonyir a milers de votants convergents i revaloritzar a ERC<\/strong> com a nova casa comuna”. <\/span><\/em><\/p>\n

*\u00a0 \u00c9s cert que aquesta her\u00e8ncia d’ERC<\/strong>, que es donava per descomptada,\u00a0<\/strong> s’ha posat de nou en joc. Les enquestes ho assenyalen, per exemple aquesta recent de GESOP-EPC<\/strong>:<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Nota 17<\/strong><\/p>\n

*<\/strong>\u00a0 Tot aix\u00f2, entre moltes altres coses, ve d’Amer, en una molt t\u00e8nue,\u00a0 quasi imperceptible, alenada tel.l\u00farica.\u00a0 Amer, el centre d\u2019operacions de les tropes carlines comandades per Cabrera<\/strong>, el 1848<\/strong>, durant la Guerra dels Matiners. M\u00e9s enll\u00e0 en el temps,\u00a0 Amer, on els remences (Verntallat<\/strong>) es comprometeren a priori,\u00a0 el 1485<\/strong>,\u00a0 a acceptar la sent\u00e8ncia del TC<\/strong> de l\u2019\u00e8poca (la sent\u00e8ncia arbitral de Guadalupe<\/strong>). No sembla que Puigdemont<\/strong> en aquest aspecte segueixi massa el gui\u00f3. Una min\u00fascula ironia de la Hist\u00f2ria.<\/p>\n

*\u00a0<\/strong> Veig que Amer<\/strong> tenia, l’any passat, 2260<\/strong> habitants. Quants en devia tenir a finals del segle XV<\/strong>? Si algun improbable lector ho sap, m’ho faci saber, per favor).<\/p>\n

Nota 18<\/strong><\/p>\n

*\u00a0<\/strong> “La Catalogne et l’Espagne, un drame historique<\/em>“: \u00e9s el t\u00edtol d’un article<\/a> d’Olivier Mongin<\/strong>, a la revista francesa Esprit<\/strong>. Ara diuen que a la comissi\u00f3 territorial volen convocar una llarga llista de persones (Gonz\u00e1lez<\/strong>, Aznar<\/strong>, Zapatero<\/strong>, Roca<\/strong>, P\u00e9rez-Llorca<\/strong>, Herrero de Mi\u00f1\u00f3n<\/strong>, Sard\u00e0<\/strong>, Evole<\/strong>, Aramburu<\/strong>, Coixet<\/strong>, Serrat<\/strong>…) Se’ls hi prepara feina: quantes\u00a0 audicions! En sortir\u00e0\u00a0 alguna novetat, alguna conclusi\u00f3 concreta? D’aquest entrellat hist\u00f2ric de tants segles, entre Catalunya i Espanya,\u00a0 que Mongin<\/strong> qualifica amb ra\u00f3 de “drama hist\u00f2ric<\/em>“, s’han dit moltes coses, i el contrari. Potser que per fi ens centr\u00e9ssim en el respecte i la intel\u00b7lig\u00e8ncia i que deix\u00e9ssim, uns i altres, de fer l’imb\u00e8cil.<\/p>\n

*<\/strong>\u00a0 S\u00ed, ja s\u00e9 que no \u00e9s dir gran cosa. Per\u00f2 jo ja m\u2019entenc. Tracto de fer pendant ( tal vegada impopular per\u00f2 em sembla que necessari) a algunes\u00a0 frases de l’inici del “proc\u00e9s<\/em>“, ara que n’hem tingut un provisional desenlla\u00e7. M\u00f2nica<\/strong> Terribas\u00a0<\/strong>va ser molt aplaudida pels independentistes, l’11<\/strong> de setembre de 2012<\/strong>, llegint una citaci\u00f3 de Joan Sales<\/strong>: “<\/span> Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imb\u00e8cils. <\/span><\/em> Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sin\u00f3 de deixar de ser imb\u00e8cils<\/em>“. En aquell temps una altra frase, de Ferran<\/strong> Requejo, <\/strong>\u201cHe deixat de ser idiota, ara s\u00f3c independentista\u00bb,<\/em> tamb\u00e9 va ser molt aplaudida.Despr\u00e9s hem viscut cinc anys de “proc\u00e9s<\/em>“,\u00a0 de “rumorosa, romantica commedia<\/em>“, per dir-ho amb una imatge de Lampedusa<\/strong>…
\n<\/span><\/p>\n

\u00a0 * No hauria estat tan aplaudida M\u00f2nica Terribas<\/strong> si hagu\u00e9s llegit aquesta altra frase de Sales<\/strong>: <\/span>“Som espanyols com som europeus; ens en han fet la hist\u00f2ria i la geografia, que no podem pas esborrar capritxosament. Ni <\/em>Franco<\/strong> ens ha de fer avorrir aquell nom ni Hitler<\/strong> aquest. Som espanyols; i ja que ho som, acceptem-ho amb orgull<\/em>.\u00bb[1]. O aquesta altra del President Tarradellas<\/strong>, que els fets han confirmat de nou i que ha recordat aquests dies Albert Aixal\u00e0<\/strong><\/a>: “A Catalunya no hi ha prou for\u00e7a per arribar a la independ\u00e8ncia i a la resta d’Espanya n’hi ha prou i de sobres per no permetre-la”.<\/span><\/em><\/p>\n

*\u00a0 Per a mi, deixar de fer l’imb\u00e8cil significa superar ressentiments, v\u00e8ncer recels, i aconseguir transaccions civilitzades i concretes, a Catalunya i entre Catalunya i Espanya.\u00a0Nom\u00e9s ser\u00e0 possible per una via legal, \u00e0mpliament majorit\u00e0ria i negociada de manera intel\u00b7ligent. L\u2019horitz\u00f3 col\u00b7lectiu viable no \u00e9s “La Independ\u00e8ncia<\/em>\u201d sin\u00f3\u00a0 menys depend\u00e8ncia, o si es vol m\u00e9s independ\u00e8ncia amb min\u00fascula,\u00a0 per a governar els nostres assumptes.<\/p>\n

Notes anteriors:<\/strong><\/p>\n

Notes de l’estranya campanya – 4 (“Volem volar”, els dos processos, el principi d’Arqu\u00edmedes)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 3 (Feixisme, menyspreu, despit)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 2\u00a0 (El llibre d\u2019Amat, el tuit de Rull, la mort de Santos)<\/strong><\/a><\/p>\n

Notes de l\u2019estranya campanya \u2013 1 (5 de desembre de 2017)<\/strong><\/a><\/p>\n

—————<\/p>\n

[1]<\/a> Joan Sales, Paraules pr\u00e8vies a l\u2019edici\u00f3 facs\u00edmil dels Quaderns de l\u2019Exili<\/em>, M\u00e8xic, 1943-1947<\/em>. Barcelona: Estudis Nacionalistes, 1982.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Nota 16 “La hist\u00f2ria no es repeteix per\u00f2 rima“, diuen que deia Mark Twain. Ho recordava fa poc en un interessant article Alfredo Pastor, que assenyalava paral\u00b7lelismes entre la protesta estudiantil davant l’intent de Puigdemont de convocar eleccions i la de cinquanta anys enrere contra la repressi\u00f3 que el franquisme exerc\u00ed contra Manuel Sacrist\u00e1n. *\u00a0 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[171,43],"class_list":["post-18318","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-carles-puigdemont","tag-jordi-pujol"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18318","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18318"}],"version-history":[{"count":22,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18318\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18342,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18318\/revisions\/18342"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18318"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18318"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18318"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}