{"id":18202,"date":"2017-12-05T23:29:03","date_gmt":"2017-12-05T21:29:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18202"},"modified":"2017-12-06T15:38:20","modified_gmt":"2017-12-06T13:38:20","slug":"raimon-obiols-notes-de-lestranya-campanya-2-el-llibre-damat-el-tuit-de-rullla-mort-de-santos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-notes-de-lestranya-campanya-2-el-llibre-damat-el-tuit-de-rullla-mort-de-santos\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Notes de l’estranya campanya – 2 (El llibre d’Amat, el tuit de Rull, la mort de Santos)"},"content":{"rendered":"

\"\"Nota 6 <\/strong><\/p>\n

Al fil de la campanya, es publica un assaig de Jordi Amat<\/strong> (\u201cLa confabulaci\u00f3 dels irresponsables<\/strong><\/em><\/a>\u201d). L’he llegit d’una tirada: text r\u00e0pid, nervi\u00f3s, a trossos llampegant;\u00a0 una interpretaci\u00f3 sint\u00e8tica que en molt bona mesura es pot compartir, fins i tot en el final tenebr\u00f3s – espero que provisional i reversible – de la seva conclusi\u00f3: \u201c\u00c9s el frac\u00e0s de la pol\u00edtica. El frac\u00e0s \u00e9s colossal<\/em><\/strong>\u201d.<\/p>\n

Tot l\u2019essencial hi passa, \u00e0gilment ben narrat: l\u2019evoluci\u00f3 del pujolisme;\u00a0 l\u2019estrat\u00e8gia de llarg al\u00e8 de la dreta espanyola; el “c\u00e0lid desordre maragalli\u00e0<\/em>” (per usar la f\u00f2rmula d’Enric Juliana<\/strong>);\u00a0 el paper d’ERC<\/strong> i de Mas<\/strong>; el l\u00facid fatalisme montilli\u00e0; el sorgiment de l\u2019ANC<\/strong> i el reciclatge d\u2019\u00d2mnium<\/strong>; la cursa gesticulant de les successives resolucions parlament\u00e0ries; la resposta de l’Estat i la guerra bruta de les seves clavegueres; el desbordament accelerat i descontrolat de la \u00faltima fase del “proc\u00e9s<\/em>“; el 155 <\/strong>i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies dram\u00e0tiques… Fins ara mateix.<\/p>\n

 <\/p>\n

Antoni Vives\u00a0<\/strong>(del MDT<\/strong> al PDeCat<\/strong>, passant per ERC<\/strong>)\u00a0 ha tuitat que \u00e9s “un assaig sensacional, imprescindible<\/strong><\/em>“. No m’estranya:\u00a0 m’ha semblat endevinar que Amat<\/strong>, sense esmentar-lo, li dedica en el seu llibre un parell d’amistoses\u00a0 barretades. Per\u00f2 coincideixo amb Vives<\/strong>, i aquesta coincid\u00e8ncia amb qui fou lloctinent de l’alcalde\u00a0Trias<\/strong> em porta a comentar una interessant paradoxa d’aquest text de Jordi Amat<\/strong>. Malgrat el t\u00edtol, aquest text \u00e9s menys de pol\u00e8mica que de consens. m\u00e9s enll\u00e0 d’una certa murrieria d’ofici, que li permet encaixar peces sense el constrenyiment de l’historiador (un avantatge de fil\u00f2leg), el fet \u00e9s que molts lectors coincidirem amb les descripcions i tesis d’Amat<\/strong>,\u00a0\u00a0 encara que les nostres posicions en el plet pol\u00edtic actual siguin pr\u00e0cticament antag\u00f2niques. Potser carregaran contra Amat<\/strong>\u00a0 alguns articulistes previsibles, per\u00f2 crec que la gent amb dos dits de front, pensi com pensi, hi coincidir\u00e0 substancialment.\u00a0 Es tracta de murrieria tamb\u00e9 en aquest cas,\u00a0 a l’hora\u00a0 de dosificar cr\u00edtica i\u00a0 cautela, pol\u00e8mica i prud\u00e8ncia? Tot el contrari, em sembla: \u00e9s l’al\u00e7ada necess\u00e0ria per a intentar albirar la sortida del laberint all\u00f2 que ens pot fer trobar coincid\u00e8ncies. En aix\u00f2, aquest llibre d’Amat<\/strong> ser\u00e0 util\u00edssim.<\/p>\n

 <\/p>\n

Nota 7<\/strong><\/p>\n

El senyor Rull<\/strong>, un conseller de la Generalitat que ha passat unes setmanes a la pres\u00f3 i ara n’ha sortit, quan era engarjolat f\u00e9u un tuit que deia aix\u00ed: \u201cUn consell des de la pres\u00f3: mengeu-vos els vostres fills a petons, cada dia!<\/em><\/strong>\u201d. Aquest tuit fou dif\u00f3s\u00a0 en termes molt laudatoris per un mitj\u00e0 nacionalista: \u201cHa volgut donar un consell als pares i mares catalans. Un text curt per\u00f2 ple de tendresa<\/em>\u201d (L’emotiu i tendre missatge de Josep Rull des de la pres\u00f3<\/em><\/a>)<\/strong>. A mi\u00a0 m\u2019emocion\u00e0 en sentit exactament contrari al que l’autor i els seus encomiastes pretenien.\u00a0 Ara que el senyor Rull<\/strong> torna a ser a casa ho puc dir, amb el degut respecte:\u00a0per raons morals i de gust, aquell consell \u201cals pares i mares catalans<\/em><\/strong>\u201d m’horripil\u00e0 profundament.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aix\u00f2 em recorda la campanya electoral m\u00e9s llepissosa que he vist mai. Al meu barri de Brussel\u00b7les, fa uns anys, un candidat a alcalde es presentava amb la seva foto i la frase “Je vous aime tous!<\/em><\/strong>“. La pol\u00edtica pot servir els sentiments, per\u00f2 no us refieu mai dels qui abusen dels sentiments per a fer pol\u00edtica.<\/p>\n

 <\/p>\n

Nota 8<\/strong><\/p>\n

Ahir, l\u2019anunci de la mort de Carles Santos<\/strong>: pianista d’una avantguarda insondable (com la del seu amic Pere Portabella<\/strong>) i orgullosament vinarossenc. El recordo a la pres\u00f3 Model<\/strong>, amb el grup dels 113<\/strong> de l’Assemblea de Catalunya<\/a>;<\/strong> amb Octavi Pellissa<\/strong>, el Guti<\/strong>, Ramon Espasa <\/strong>i tants altres (molts desapareguts: a certa edat, les baixes al voltant impressionen). Va compondre all\u00e0 un himne de l\u2019Assemblea, que fins i tot vam assajar; per\u00f2 no quall\u00e0. Ultra les m\u00e9s inversemblants performances<\/em>, d’ell s’explicava que f\u00e9u un concert en el que an\u00e0 repetint al piano, interminablement, una curta frase musical; fins que els organitzadors es cansaren i li demanaren que ho deix\u00e9s c\u00f3rrer. No en feu cas i finalment tothom opt\u00e0 per abandonar la sala. Ell segu\u00ed tocant, impertorbable, tot sol. No est\u00e0 pas gens malament.<\/p>\n

Notes anteriors:<\/strong><\/p>\n

Notes de l’estranya campanya – 1 (5 de desembre de 2017)<\/strong><\/a><\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Nota 6 Al fil de la campanya, es publica un assaig de Jordi Amat (\u201cLa confabulaci\u00f3 dels irresponsables\u201d). L’he llegit d’una tirada: text r\u00e0pid, nervi\u00f3s, a trossos llampegant;\u00a0 una interpretaci\u00f3 sint\u00e8tica que en molt bona mesura es pot compartir, fins i tot en el final tenebr\u00f3s – espero que provisional i reversible – de la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-18202","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18202","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18202"}],"version-history":[{"count":44,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18202\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18262,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18202\/revisions\/18262"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18202"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18202"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18202"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}