{"id":18173,"date":"2017-12-02T16:57:50","date_gmt":"2017-12-02T14:57:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18173"},"modified":"2017-12-02T16:57:50","modified_gmt":"2017-12-02T14:57:50","slug":"entrevista-a-jordi-amat-autor-de-la-confabulacio-dels-irresponsables-jordi-nopca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-jordi-amat-autor-de-la-confabulacio-dels-irresponsables-jordi-nopca\/","title":{"rendered":"Entrevista a Jordi Amat, autor de “La confabulaci\u00f3 dels irresponsables” (Jordi Nopca)"},"content":{"rendered":"

\"\"Despr\u00e9s d\u2019una hora llarga d\u2019entrevista, Jordi Amat<\/strong> (Barcelona, 1978) ens mostra primeres edicions de \u2018L\u2019home que es va perdre<\/strong><\/em>\u2019, de Francesc Trabal<\/strong>, i de \u2018Vida de Manolo<\/strong><\/em>\u2019, de Josep Pla<\/strong>, dos dels llibres de la d\u00e8cada dels 20<\/strong> del segle passat que el seu avi, el periodista Manuel Amat<\/strong> (1909-1985), havia llegit amb molt d\u2019inter\u00e8s. Llicenciat en Filologia Hisp\u00e0nica a la Universitat de Barcelona, Amat<\/strong> ha compaginat la cr\u00edtica liter\u00e0ria i els articles d\u2019opini\u00f3 amb biografies i llibres d\u2019assaig entre els quals hi ha \u2018Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas<\/strong><\/em> (La Magrana, 2009), \u2018El llarg proc\u00e9s. Cultura i pol\u00edtica a la Catalunya contempor\u00e0nia<\/strong><\/em>\u2019 (Tusquets, 2015) i \u2018Com una p\u00e0tria. Vida de Josep Benet<\/strong>‘ <\/a>(Edicions 62, 2017).<\/p>\n

A \u2018La confabulaci\u00f3 dels irresponsables<\/strong>\u2019 (Anagrama) analitza la tensi\u00f3 entre Catalunya i Espanya dels darrers anys. Molt abans de l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019article 155<\/strong>, del refer\u00e8ndum de l\u20191<\/strong> d\u2019octubre i de les manifestacions hi va haver la reforma de l\u2019Estatut que va impulsar Pasqual Maragall<\/strong> i que va inaugurar un llarg proc\u00e9s encara obert.<\/p>\n

Vas comen\u00e7ar a treballar en el text que finalment publiques ara, \u2018La confabulaci\u00f3 dels irresponsables\u2019, aquest estiu, pensant en una confer\u00e8ncia que finalment vas fer el 7 de setembre. No podies imaginar la viol\u00e8ncia policial de l\u20191 d\u2019octubre, les manifestacions unionistes posteriors i els empresonaments de Jordi Cuixart i Jordi S\u00e1nchez i de part del govern de la Generalitat.<\/strong><\/p>\n

Quan, a partir del setembre, l\u2019espanyolisme -que hi era- es va articular i a m\u00e9s va sortir al carrer, la situaci\u00f3 estava tan polaritzada que es va assumir que hi havia mostres de feixisme que apareixien i que fins llavors estaven tancades a l\u2019habitaci\u00f3 de les rates. Es va plantejar tot d\u2019una manera tan crua que no hi va haver un judici sobre les feres que havien tret al carrer. Hi ha un b\u00e9 que s\u2019ha convertit en superior i que consisteix en exterminar el separatisme. Tota vegada que aix\u00f2, acabi com acabi, els que vivim aqu\u00ed haurem de seguir convivint, preferiria que les mostres de feixisme fossin residuals i no les vei\u00e9s pel centre de Barcelona. Entenc que alg\u00fa digui: “Si aix\u00f2 hi era, que surti<\/em>“. Per\u00f2 quan es trenca el consens surten els monstres. A la \u2018polis<\/em>\u2019, el millor que podem fer \u00e9s que els monstres no participin del debat p\u00fablic. Les posicions enfrontades s\u00ed, naturalment, per\u00f2 les formes de viol\u00e8ncia, siguin les que siguin, impossibiliten el debat p\u00fablic.<\/p>\n

Tornem al 7 de setembre. Vas llegir un text que era una mena d\u2019ep\u00edleg d\u2019\u2019El llarg proc\u00e9s<\/em>\u2019, assaig que havies publicat a Tusquets el 2015. Quan vas acabar la confer\u00e8ncia dius que et va caure un x\u00e0fec considerable, literal per\u00f2 tamb\u00e9 metaf\u00f2ric. El que va passar al Parlament el 7 de setembre no va tancar res, sin\u00f3 que va obrir una via de tensi\u00f3 ascendent.<\/strong><\/p>\n

Jorge Herralde<\/strong> em va proposar abans de les vacances fer un llibre sobre el que estava passant i en un primer moment em vaig atrevir a dir que no, tot i que despr\u00e9s vaig saber corregir la resposta. Des que havia publicat \u2018El llarg proc\u00e9s<\/strong><\/em>\u2019 havia anat donant voltes a una s\u00e8rie de mancances d\u2019aquell assaig amb la intenci\u00f3 d\u2019escriure\u2019n alguna cosa. Em va semblar que el t\u00edtol de l\u2019assaig, una vegada havia acceptat la proposta d\u2019Herralde<\/strong>, podia jugar amb el t\u00edtol que va canviar la traject\u00f2ria de l\u2019editorial, \u2018Una confabulaci\u00f3 d\u2019imb\u00e8cils<\/em>\u2019, de John Kennedy Toole<\/strong>.<\/p>\n

Des de la reforma de l\u2019Estat, Catalunya i Espanya han viscut \u201cla confabulaci\u00f3 dels irresponsables\u201d, segons escrius al teu nou assaig.<\/strong><\/p>\n

Moltes vegades, durant els \u00faltims anys, el relat ha estat el m\u00e9s important de la pol\u00edtica: aquest \u00e9s un dels assumptes sobre els quals valia la pena reflexionar. El proc\u00e9s t\u00e9 un relat molt potent, per\u00f2 sovint el contrast amb la realitat no acaba d\u2019encaixar, perqu\u00e8 la realitat \u00e9s molt m\u00e9s complicada que un relat que t\u00e9 la intenci\u00f3 d\u2019interpel\u00b7lar a la majoria. El relat oficial \u00e9s acr\u00edtic amb qui l\u2019elabora i naturalment a la realitat tots som responsables que hagi passat el que ha passat. Qui t\u00e9 m\u00e9s responsabilitat, per\u00f2, \u00e9s qui t\u00e9 m\u00e9s poder.<\/p>\n

Un dels episodis als quals dediques m\u00e9s espai \u00e9s el de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional del 27 de juny del 2010 en relaci\u00f3 a l\u2019Estatut d\u2019Autonomia de Catalunya aprovat en refer\u00e8ndum el 18 de juny del 2006.<\/strong><\/p>\n

La gent normal no llegim les sent\u00e8ncies del Tribunal Constitucional, per\u00f2 a la manifestaci\u00f3 de rebuig de la sent\u00e8ncia hi va haver una gentada enorme que \u00e9s fruit d\u2019un moviment que feia anys que s\u2019havia posat en marxa i que tenia un recolzament ampl\u00edssim. La sent\u00e8ncia no va fecundar el naixement d\u2019un canvi ideol\u00f2gic, sin\u00f3 que el va accelerar.<\/p>\n

El 2010 es va fer visible el desengany i el 2012 hi va haver una manifestaci\u00f3 encara m\u00e9s multitudin\u00e0ria. Tu mires enrere, fins al moment en qu\u00e8 Maragall va proposar impulsar un nou Estatut.<\/strong><\/p>\n

Per entendre aquesta mutaci\u00f3 evident\u00edssima del corrent central de la societat catalana, que era catalanista -li semblava b\u00e9 el model auton\u00f2mic- fins que va decidir que ja no li era \u00fatil i va esdevenir sobiranista, cal intentar entendre quines han estat les conseq\u00fc\u00e8ncies del lideratge pol\u00edtic tan dilatat per part de Jordi Pujol<\/strong>. El pujolisme va ser expl\u00edcitament nacionalista i aix\u00f2 va implantar un model cultural determinat com ho hauria fet un altre govern. El moment en qu\u00e8 les elits van percebre que el desenvolupament de l\u2019estat auton\u00f2mic no donava m\u00e9s de si va ser quan hi va haver dos l\u00edders nacionalistes governant, Pujol<\/strong> i Aznar<\/strong>. Davant d\u2019aquesta tessitura, que o era bona pel govern central o per l\u2019autogovern catal\u00e0, va sortir una proposta alternativa al sistema, que era la de Maragall<\/strong>. Aix\u00ed va acabar impulsant-se l\u2019Estatut, encara que hi ha la conjuntura t\u00e0ctica d\u2019oposar-se a Converg\u00e8ncia<\/strong> o que fos el punt de trobada entre PSC<\/strong>, Esquerra Republicana<\/strong> i Iniciativa per Catalunya<\/strong>.<\/p>\n

Quan es van posar a treballar en l\u2019Estatut es va fer sense ser-ne conscients del que s\u2019estava impulsant, i si n\u2019eren conscients ho van fer fatal. L\u2019Estatut havia de donar resposta a l\u2019empat tr\u00e0gic que s\u2019havia creat en el desenvolupament de l\u2019Estat auton\u00f2mic tal com s\u2019havia pactat durant la transici\u00f3: va anar malament per diversos motius, per\u00f2 el m\u00e9s important -a llarg termini- \u00e9s que Madrid si no vol pactar no pacta, per tant, s\u2019ha d\u2019escollir el moment ideal per plantejar la negociaci\u00f3. A m\u00e9s, per\u00f2, Maragall<\/strong> -que \u00e9s qui t\u00e9 la idea de la reforma-, no pilota aquest Estatut: a la pon\u00e8ncia del Parlament hi va haver una pugna entre ERC<\/strong> i CIU<\/strong> per veure qui anava m\u00e9s enll\u00e0, i aix\u00f2 s\u00ed que em sembla molt t\u00edpic de la din\u00e0mica del proc\u00e9s, era la tensi\u00f3 entre les dues forces m\u00e9s n\u00edtidament catalanistes, all\u00f2 que Enric<\/strong> Juliana<\/strong> n\u2019hi diu “el combat de judo<\/em>“, entre uns que intentaven no ser substitu\u00efts i uns altres que els volien substituir. Aquesta rivalitat partidista ha tingut conseq\u00fc\u00e8ncies que van m\u00e9s enll\u00e0 dels partits, i d\u2019aquesta manera es va fagocitar la reforma de l\u2019Estatut. El text final es va convertir en un problema.<\/p>\n

Un problema?<\/strong><\/p>\n

Va sortir de Barcelona sabent-se que seria molt dif\u00edcilment assumible pel Tribunal Constitucional i despr\u00e9s es va trobar que l\u2019hegemonia a Madrid no era la del partit governant, el PSOE<\/strong>, sin\u00f3 que era la de l\u2019aznarisme. La reforma es converteix en un element de desgast del socialisme de Zapatero<\/strong>, que s\u2019afegia al desgast -que va ser bestial- contra qualsevol reforma important del govern: hi havia manifestacions contra el matrimoni homosexual, contra l\u2019avortament, contra l\u2019assignatura d\u2019educaci\u00f3 de la ciutadania… La manca de lleialtat del PP<\/strong> aquells anys va ser enorme, es va convertir en una for\u00e7a antisist\u00e8mica.<\/p>\n

Va comen\u00e7ar la guerra medi\u00e0tica.<\/strong><\/p>\n

Hi va haver plataformes medi\u00e0tiques hist\u00e8riques que volien crear un clima de tensi\u00f3 bestial argumentant que s\u2019havia trencat el consens del 78<\/strong>. Van ser \u2018El Mundo<\/strong><\/em>\u2019, \u2018Libertad Digital<\/strong><\/em>\u2019, \u2018La Cope<\/strong><\/em>\u2019… Des d\u2019un punt de vista ret\u00f2ric i de discurs sabotegen el discurs del 78<\/strong>: es presenten com a abanderats d\u2019aquell consens per\u00f2 alhora el van sabotejar. Van ser els anys \u2018neocon<\/strong><\/em>\u2019 espanyols. Fins i tot Jos\u00e9 Mar\u00eda Lassalle<\/strong> va arribar a escriure que “fregaven el feixisme<\/em>“, com assegura a l\u2019assaig \u2018Contra el populismo<\/em><\/strong>\u2019 (Debate, 2017). En aquell moment d\u2019enorme tensi\u00f3 va quedar incrustada la perip\u00e8cia de l\u2019Estatut, que era una bona idea que va continuar malament i va acabar pitjor. El PP<\/strong> tamb\u00e9 creia que usant altres mecanismes al marge de la majoria parlament\u00e0ria podria aconseguir el que volia, que era la voluntat de for\u00e7ar que el Tribunal Constitucional es pronunci\u00e9s d\u2019una determinada manera. La planta territorial no es va tancar amb un acord parlamentari sin\u00f3 amb una revoluci\u00f3 al Tribunal Constitucional.<\/p>\n

Bona part dels problemes actuals es troben no nom\u00e9s en l\u2019ambig\u00fcitat de la Constituci\u00f3 tal com es va plantejar el 1978 sin\u00f3 tamb\u00e9 la manera com el Tribunal Constitucional en un determinat moment, concretament el 2010, va actuar de forma partidista.<\/strong><\/p>\n

Els mals del sistema present no els atribueixo fonamentalment al proc\u00e9s de transici\u00f3 sin\u00f3 a la degradaci\u00f3 de l\u2019Estat del 78<\/strong>. Hi ha, d\u2019una banda, la corrupci\u00f3 \u2013sobretot convergent, socialista i per part del PP\u2013; tamb\u00e9 la partitocr\u00e0cia de les institucions, que haurien d\u2019estar al marge dels partits tant com fos possible. La sent\u00e8ncia va ser discutible. El que no ho va ser, va ser el proc\u00e9s de degradaci\u00f3 mentre es va debatre i quan es va pronunciar. Aquesta degradaci\u00f3 \u00f2bvia es va convertir en argument pol\u00edtic per part del sobiranisme.<\/p>\n

El 2010 a Catalunya manava Montilla, i va ser ell qui va advertir de la “desafecci\u00f3” dels catalans.<\/strong><\/p>\n

Qu\u00e8 passa quan permets que els elements centrals de funcionament d\u2019un sistema es podreixin? Passa que el sistema se\u2019n ressent, i si no el saps regenerar, tens un problema. Aix\u00ed i tot, aquest Estat que no s\u2019ha sabut regenerar finalment s\u2019ha reafirmat gr\u00e0cies al proc\u00e9s. Aix\u00f2 \u00e9s un desastre, perqu\u00e8 en algun moment vam pensar que el sistema del 78<\/strong> s\u2019enfonsava, i ara en canvi hem de convenir que l\u2019Estat est\u00e0 m\u00e9s fort que fa sis mesos. Les enquestes diuen que les forces que han impugnat la idea de \u2018r\u00e8gim del 78<\/strong><\/em>\u2019, tant aqu\u00ed com a Madrid, estan en retroc\u00e9s. En canvi, una pe\u00e7a de refor\u00e7 de l\u2019Estat com \u00e9s Ciutadans<\/strong> est\u00e0 en fase ascendent. Podr\u00edem fixar una nova f\u00f3rmula qu\u00edmica: tot all\u00f2 que el proc\u00e9s toca es converteix en merda.<\/p>\n

El proc\u00e9s ha desencadenat una altra s\u00e8rie de processos, per\u00f2 al llibre tamb\u00e9 recordes com hi va haver un precedent de l\u2019Estatut: el pla Ibarretxe va ser rebutjat -i humiliat- el dia 1 de febrer del 2005 al Congr\u00e9s dels Diputats.<\/strong><\/p>\n

Hi ha una enorme difer\u00e8ncia entre el pla Ibarretxe<\/strong> i l\u2019Estatut, i \u00e9s l\u2019enorme consens amb qu\u00e8 l\u2019Estatut del 2006<\/strong> va sortir del Parlament: fregava el 90%<\/strong> de suport. El pla Ibarretxe<\/strong>, en canvi, es va aprovar amb una majoria pelada. En la cr\u00edtica necess\u00e0ria al que ha estat la degradaci\u00f3 del \u2018r\u00e8gim del 78<\/strong><\/em>\u2019 \u00e9s la impugnaci\u00f3 del concepte de consens, com si aix\u00f2 del consens fos negatiu. Sense consens no hi ha pol\u00edtica. El consens nom\u00e9s \u00e9s una cosa negativa si no integra el dissens! El pla Ibarretxe<\/strong> no tenia una majoria \u00e0mplia. Els resultats del 27<\/strong> de setembre del 2015<\/strong> no donen una majoria \u00e0mplia al sobiranisme.<\/p>\n

Per\u00f2 a l\u2019inici del proc\u00e9s, aquesta majoria \u00e0mplia, com a m\u00ednim parlament\u00e0ria, s\u00ed que existia.<\/strong><\/p>\n

Aqu\u00ed s\u00ed.<\/p>\n

L\u2019Estatut va ser votat despr\u00e9s en refer\u00e8ndum. Hi va haver una participaci\u00f3 del 48,9% dels electors. El 73,2% d\u2019ells hi va votar a favor.<\/strong><\/p>\n

Si hagu\u00e9ssim sabut abans d\u2019anar a votar que all\u00f2 ser\u00e0 revisat de la manera com es va revisar potser haur\u00edem votat diferent. Posem-nos en la hip\u00f2tesi que el que es va votar era anticonstitucional. Entesos: llavors qu\u00e8 en fem, de tota aquesta gent que hi estava a favor? El PP<\/strong> es va desentendre d\u2019aquest problema, perqu\u00e8 ells tancaven la planta no a trav\u00e9s del Congr\u00e9s sin\u00f3 a trav\u00e9s de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional. Per qu\u00e8 es va esmenar la plana d\u2019alg\u00fa que havia complert tots els procediments legals per aprovar un Estatut?<\/p>\n

\u00c9s el que va passar.<\/strong><\/p>\n

Es va crear un conflicte de legitimitat de r\u00e8gim quan aquesta gent que va complir tots els procediments no va rebre una resposta adequada. Tard o d\u2019hora, els catalans han de votar en una votaci\u00f3 excepcional.<\/p>\n

Qu\u00e8 vol dir, aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n

No serien unes eleccions auton\u00f2miques normals, i haurien de servir per desfer aquest nus que s\u2019ha creat. Que el sistema del 78<\/strong> no hagi ent\u00e8s que per la seva renovaci\u00f3 cal desfer aquest nus fa que s\u2019arribi a aquesta situaci\u00f3 de profunda anomalia institucional, on innegablement estem. Hi ha un fet infamant, que \u00e9s tenir membres del govern a la pres\u00f3, i despr\u00e9s hi ha l\u2019anomalia de l\u2019aplicaci\u00f3 del 155<\/strong>. Donar una resposta que no sigui retornar l\u2019autogovern, el lloc on l\u2019Estat i Catalunya es troben, nom\u00e9s perpetuar\u00e0 el problema.<\/p>\n

Per tant, aquesta votaci\u00f3 no t\u00e9 res a veure amb la que es far\u00e0 d\u2019aqu\u00ed menys de tres setmanes, el 21 de desembre. \u00c9s una votaci\u00f3 on s\u2019hauria de respondre s\u00ed o no a una pregunta?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s una votaci\u00f3 excepcional on una negativa dels votants catalans donaria lloc a una altra votaci\u00f3. O podria ser la celebraci\u00f3 d\u2019un refer\u00e8ndum, que veig altament improbable. Penso que si no hi ha aquesta votaci\u00f3 extraordin\u00e0ria que resolgui el curtcircuit que es va crear amb l\u2019Estatut, no es resoldr\u00e0 res. Desconec com ni quan es formular\u00e0 aquesta pregunta extraordin\u00e0ria. S\u00ed que s\u00e9 que el \u2018demos<\/em>\u2019 catal\u00e0 no t\u00e9 prou for\u00e7a per trencar el r\u00e8gim del 78<\/strong>, i que aix\u00ed i tot s\u2019ha d\u2019expressar en una votaci\u00f3 perqu\u00e8 la seva veu li va ser negada a trav\u00e9s de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional. Fins llavors la tensi\u00f3 continuar\u00e0, i la tensi\u00f3 desestabilitza la societat.<\/p>\n

Entre altres de les situacions que expliques al llibre hi ha la viol\u00e8ncia de l\u20191 d\u2019octubre i els empresonaments. Fins a quin punt creus que aquestes \u2018opcions\u2019 no han contribu\u00eft a engrandir encara m\u00e9s la dist\u00e0ncia entre la visi\u00f3 unionista i la independentista? Hi ha un bloc que pega i reprimeix i l\u2019altre que rep.<\/strong><\/p>\n

N\u2019hi ha un que reprimeix per la for\u00e7a i l\u2019altre que assumeix que per tirar endavant el seu projecte pol\u00edtic s\u2019ha de saltar la llei i no t\u00e9 prou for\u00e7a per imposar el que es resol. Josep Fontana<\/strong> ho ha dit m\u00e9s d\u2019una vegada: “Hi ha independ\u00e8ncia per guerra o per acord<\/em>“. \u00c9s evident que no volem una guerra i \u00e9s evident tamb\u00e9 que el govern central no est\u00e0 disposat a organitzar un refer\u00e8ndum. Mentre aqu\u00ed no hi hagi una majoria molt qualificada de votants que ho sol\u00b7licitin, a Madrid tiraran milles. Si l\u2019\u00fanica possibilitat que tens de tirar endavant un projecte pol\u00edtic \u00e9s plantejant una legislaci\u00f3 alternativa i implementant-la per\u00f2 no tens la for\u00e7a que cal per fer efectius els resultats, no nom\u00e9s la majoria sin\u00f3 la for\u00e7a -i l\u2019Estat \u00e9s for\u00e7a- has de repensar el tempo<\/em> de l\u2019ambici\u00f3 del teu projecte pol\u00edtic.<\/p>\n

Davant l\u2019enorme desafiament plantejat de manera pac\u00edfica i democr\u00e0tica, l\u2019Estat, per preservar la seva unitat, est\u00e0 disposat a degradar-se. Va ser aix\u00f2 el que vam veure d\u2019una manera repugnant l\u20191<\/strong> d\u2019octubre: ni volem ni hem d\u2019estar disposats a acceptar formes de viol\u00e8ncia com les d\u2019aquell dia, aix\u00f2 forma part d\u2019un m\u00f3n que no \u00e9s el nostre. Tampoc podem tolerar els empresonaments dels l\u00edders de les entitats sobiranistes ni dels membres del govern. Actuant d\u2019aquesta manera, l\u2019Estat de dret es degrada. La paradoxa \u00e9s que degradant-se es consolida. No s\u00e9 si d\u2019aquesta repressi\u00f3 n\u2019hem sortit m\u00e9s refor\u00e7ats o no. S\u00ed que s\u00e9 que pel cam\u00ed \u00e9s que podem anar perdent coses. L\u2019exig\u00e8ncia del retorn dels b\u00e9ns de Sixena de fa uns dies constata que l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019article 155<\/strong> no \u00e9s nom\u00e9s una via de retorn de les institucions catalanes a la llei, sin\u00f3 un mecanisme sinistre per ajustar comptes. El drama d\u2019aquesta hist\u00f2ria \u00e9s que el que hem constatat \u00e9s que el 155<\/strong> \u00e9s possible. Contra ell, el projecte de la independ\u00e8ncia, com que no t\u00e9 prou for\u00e7a, queda bloquejat, i l\u2019autogovern catal\u00e0 s\u2019afebleix. Crec que la independ\u00e8ncia \u00e9s il\u00b7legal, i que si has com\u00e8s il\u00b7legalitats hi ha unes conseq\u00fc\u00e8ncies, per\u00f2 en una situaci\u00f3 com la nostra calia una magnanimitat que l\u2019estat espanyol no est\u00e0 oferint.<\/p>\n

L\u2019\u00fanic pol\u00edtic que defineixes al llibre \u00e9s Artur Mas. Dius que \u00e9s un \u201cvanit\u00f3s ferit\u201d.<\/strong><\/p>\n

Artur Mas<\/strong> es troba en una situaci\u00f3 legal i econ\u00f2mica del tot injusta. Ara, aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s important. Una altra cosa \u00e9s el judici que calgui fer sobre la seva acci\u00f3 pol\u00edtica des del 2005<\/strong>. Hi ha diversos moments de la seva actuaci\u00f3 que em semblen negatius. Per exemple, la reacci\u00f3 a la den\u00fancia del president Maragall<\/strong> sobre la corrupci\u00f3 de Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3<\/strong>: no va negar l\u2019acusaci\u00f3, per\u00f2 en canvi va respondre fent xantatge a Maragall<\/strong>, i aix\u00f2 em sembla reprovable. Em sembla tamb\u00e9 institucionalment reprovable haver llimat el text de l\u2019Estatut saltant-se el president de la Generalitat. Era ell qui va redactar el text final el 2007<\/strong>, i llavors va dir que all\u00f2 era un estadi d\u2019un proc\u00e9s pol\u00edtic m\u00e9s ampli: em sembla que no \u00e9s el contracte que s\u2019havia establert amb els seus votants.<\/p>\n

Tamb\u00e9 critiques el discurs del 10 de setembre del 2012, just abans de la manifestaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n

Va ser un discurs profundament divisiu: identificava la instituci\u00f3 nom\u00e9s amb els que es manifestarien. Durant la crisi, Mas<\/strong> va implementar una s\u00e8rie de pol\u00edtiques econ\u00f2miques que no em semblen criticables. M\u00e9s endavant, en el judici del 9<\/strong> de novembre, Mas<\/strong> podia declarar des del seu despatx, per\u00f2 va preferir q\u00fcestionar l\u2019estat de dret en un moment en qu\u00e8 s\u2019estava negociant si ell seria president o no. Va anunciar que l\u2019autogovern es podia situar fora de la llei incomplint el que dict\u00e9s la sent\u00e8ncia. En part volia guanyar-se el favor de la CUP<\/strong>.<\/p>\n

Per\u00f2 no ho va aconseguir.<\/strong><\/p>\n

Exacte. Dos mesos despr\u00e9s Carles Puigdemont<\/strong> es convertia en president de la Generalitat. Totes aquestes fites de Mas<\/strong> tenen a veure amb un afany leg\u00edtim per la presid\u00e8ncia, que tenia i encara t\u00e9, per\u00f2 que no han estat bones pel conjunt de la ciutadania.<\/p>\n

Com valores el paper d\u2019Esquerra Republicana de Catalunya? Oriol Junqueras va agafar protagonisme per\u00f2 es va saber mantenir tamb\u00e9 en un segon pla.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s una virtut del personatge que crec que ha estat perjudicial, no pel que fa a les seves expectatives com a governant -s\u2019ha quedat permanentment a la banqueta esperant el seu moment mentre els altres jugaven-, per\u00f2 s\u00ed perqu\u00e8 les idees d\u2019Esquerra<\/strong> han acabat capil\u00b7laritzant tot el territori i esdevenint la for\u00e7a hegem\u00f2nica. Deixant de banda el que \u00e9s m\u00e9s urgent, que \u00e9s l\u2019alliberament dels presos i la recuperaci\u00f3 de l\u2019autogovern, el judici sobre el pas de Junqueras<\/strong> per la conselleria d\u2019economia ser\u00e0 sever.<\/p>\n

Abans em deies que qui tenia m\u00e9s responsabilitat \u00e9s qui tenia m\u00e9s poder. La persona m\u00e9s poderosa a Espanya ara mateix \u00e9s Mariano Rajoy, el president del govern.<\/strong><\/p>\n

Rajoy ha estat en aquesta hist\u00f2ria des del primer moment i \u00e9s el principal responsable de la situaci\u00f3 que vivim.<\/p>\n

Hi ha veus que es queixen que Rajoy no ha actuat en molts casos, que ha estat massa d\u00e8bil.<\/strong><\/p>\n

Puc pensar que Rajoy<\/strong> ha actuat amb una certa moderaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 ha actuat amb zero aud\u00e0cia. Tenint en compte que ell era el m\u00e0xim responsable del problema que s\u2019ha creat hauria d\u2019haver tingut un m\u00ednim d\u2019aud\u00e0cia i de comprom\u00eds perqu\u00e8 no es produ\u00eds una situaci\u00f3 que pos\u00e9s en perill la situaci\u00f3 institucional espanyola. Va permetre que anessin passant els anys sense tenir una posici\u00f3 activa de resoluci\u00f3 d\u2019un problema.<\/p>\n

El 2014, despr\u00e9s de publicar \u2018El llarg proc\u00e9s\u2019, devies rebre comentaris cr\u00edtics d\u2019una banda i de l\u2019altra, perqu\u00e8 et vas col\u00b7locar en una posici\u00f3 que no es trobava alineada amb cap dels dos blocs majoritaris.<\/strong><\/p>\n

Les \u00faniques h\u00f2sties que importen s\u00f3n les dels teus. Ho vaig passar malament fins a un cert punt, per\u00f2 no m\u2019ho vaig prendre catastr\u00f2ficament: si no m\u2019haguessin insultat per Twitter<\/em> hauria estat lamentable. En la polaritzaci\u00f3 del debat, \u00e9s normal que a algunes persones els molesti determinat punt de vista. Aquests dies pensava en la Patr\u00edcia Gabancho<\/strong> arran de la seva mort. Abans de con\u00e8ixer-la, tenia el prejudici que era alg\u00fa a qui era impossible que li agrad\u00e9s \u2018El llarg proc\u00e9s\u2019<\/strong><\/em>. Vam coincidir signant llibres per Sant Jordi el 2015<\/strong> i em va dir que hi havia coses que les veia com jo i d\u2019altres que no. Em va demanar que f\u00e9ssim un debat a l\u2019Ateneu i vaig acceptar. Va ser una experi\u00e8ncia molt agradable i de societat adulta. Per aquesta mena de trobades va valdre la pena fer \u2018El llarg proc\u00e9s<\/strong><\/em>\u2019. Tamb\u00e9 hi va haver atacs i estigmatitzacions, esclar, per\u00f2 aix\u00ed \u00e9s la vida.<\/p>\n

Els atacs no van ser prou furibunds perqu\u00e8 deixessis de fer aquest llibre.<\/strong><\/p>\n

A la gent que va llegir \u2018El llarg proc\u00e9s<\/strong><\/em>\u2019, el llibre no va molestar tant. Ara b\u00e9, despr\u00e9s que sort\u00eds alguna entrevista, com la que em va fer el Carles Geli<\/strong> per a \u2018El Pa\u00eds\u2019, em van arribar a dir falangista i tot [El titular de l\u2019article era: “La revista \u2018Destino\u2019 va fer m\u00e9s pel catalanisme que \u2018Serra d\u2019Or<\/strong><\/em>\u2019\u201d]. Com havia de generar pol\u00e8mica una discussi\u00f3 sobre revistes dels anys 40<\/strong>?<\/p>\n

S\u2019ha de ser valent, per dir el que es pensa actualment, a Catalunya?<\/strong><\/p>\n

Valent? No em sento vivint en una situaci\u00f3 de manca de llibertat, i com que he estudiat molts contextos de manca de llibertat puc dir que el que passa ara no requereix ser valent. El que era valent era publicar un llibre de poesia en catal\u00e0 a la d\u00e8cada dels 40<\/strong>. Inc\u00f2mode s\u00ed que m\u2019he sentit. Per\u00f2 \u00e9s que ser adult \u00e9s inc\u00f2mode.<\/p>\n

\u2018La confabulaci\u00f3 dels irresponsables<\/em>\u2019 s\u2019atura a finals de novembre, per\u00f2 d\u2019aqu\u00ed a tres setmanes hi haur\u00e0 unes eleccions i uns resultats. Tot lector que llegeixi aquest assaig pensar\u00e0 en qu\u00e8 pot passar el dia 22 de desembre, despr\u00e9s de les eleccions.<\/strong><\/p>\n

El que haur\u00edem de demanar als que ens governaran \u00e9s una cosa tan senzilla com que les coses es facin b\u00e9. Qu\u00e8 vull dir amb aix\u00f2? Les coses no es podran fer b\u00e9 fins que hi hagi gent a la pres\u00f3 ni mentre l\u2019aplicaci\u00f3 del 155<\/strong> no s\u2019aturi. Els objectius de curt i mitj\u00e0 termini, que s\u00f3n els que pot desenvolupar el partit o partits que governin \u2013en una legislatura que ja veurem com de curta o llarga ser\u00e0\u2013 haurien de ser la recuperaci\u00f3 de l\u2019autogovern i fer el possible des de les institucions perqu\u00e8 la situaci\u00f3 econ\u00f2mica millori, que es corregeixi el que ha passat els darrers mesos. Em sembla que aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s necessari. No tinc un altar a casa, per\u00f2 si el tingu\u00e9s hi hauria una foto de Raimon<\/strong> i una altra de Josep<\/strong> Fontana<\/strong>. En una entrevista recent va dir: \u201cCal tenir objectius realistes, plantejar coses que es puguin aconseguir<\/em>\u201d. El Proc\u00e9s ha de fugir del relat i tornar a la realitat.<\/p>\n

Ara<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Despr\u00e9s d\u2019una hora llarga d\u2019entrevista, Jordi Amat (Barcelona, 1978) ens mostra primeres edicions de \u2018L\u2019home que es va perdre\u2019, de Francesc Trabal, i de \u2018Vida de Manolo\u2019, de Josep Pla, dos dels llibres de la d\u00e8cada dels 20 del segle passat que el seu avi, el periodista Manuel Amat (1909-1985), havia llegit amb molt d\u2019inter\u00e8s. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,127,15,1],"tags":[44,21,145,45,133],"class_list":["post-18173","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-entrevistes","category-espanya","category-general","tag-artur-mas","tag-jose-montilla","tag-oriol-junqueras","tag-pasqual-maragall","tag-rajoy"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18173","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18173"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18173\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18180,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18173\/revisions\/18180"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18173"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18173"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18173"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}