{"id":18168,"date":"2017-12-02T10:40:17","date_gmt":"2017-12-02T08:40:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18168"},"modified":"2017-12-02T10:40:17","modified_gmt":"2017-12-02T08:40:17","slug":"antoni-puigverd-paradoxes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-paradoxes\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: Paradoxes"},"content":{"rendered":"<div id=\"moz-reader-content\" class=\"line-height4\">\n<div id=\"readability-page-1\" class=\"page\">\n<div class=\"story-leaf-txt-p\" data-gtm-element-container=\"modulo-texto-link\">\n<p class=\"q@1\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft  wp-image-18170\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/12\/rajoyrivera.jpg\" alt=\"\" width=\"436\" height=\"238\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/12\/rajoyrivera.jpg 770w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/12\/rajoyrivera-300x164.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/12\/rajoyrivera-768x419.jpg 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 436px) 100vw, 436px\" \/>Quan va convocar eleccions catalanes just despr\u00e9s que el Senat proclam\u00e9s el sever\u00edssim <strong>155<\/strong>, <strong>Rajoy<\/strong> va ser qualificat de brillant. Brillava, sobretot, en comparaci\u00f3 amb <strong>Puigdemont<\/strong>, que el dia abans no s\u2019havia atrevit a convocar eleccions: d\u2019haver-ho fet, hauria empetitit el <strong>155<\/strong>, tot evitant una <strong>DUI<\/strong> estrictament ret\u00f2rica, i hauria mantingut el control de la situaci\u00f3. <strong>Rajoy<\/strong> es va atrevir a decebre els qui, a Madrid, li reclamaven una m\u00e0 molt m\u00e9s dura. <strong>Puigdemont<\/strong> no es va atrevir a fer honor a aquella vella definici\u00f3 de <strong>Campalans<\/strong> que \u201c<em><strong>pol\u00edtica vol dir pedagogia<\/strong><\/em>\u201d. No es va atrevir a fer pedagogia oposant-se a l\u2019independentisme emocional. I aix\u00ed, del proc\u00e9s <strong>Rajoy<\/strong> en sortia sense ni una rascada i en canvi <strong>Puigdemont<\/strong> s\u2019havia d\u2019atrinxerar a Brusel\u00b7les (l\u2019independentisme ho anomena exili, per\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb les calamitoses circumst\u00e0ncies dels nostres exiliats del <strong>1939<\/strong>, que mereixen no veure trivialitzada la seva tr\u00e0gica odissea).<\/p>\n<p class=\"p\">Tanmateix, si les enquestes no fallen, el gran perdedor de les eleccions catalanes ser\u00e0 el <strong>PP<\/strong>, que podria quedar en \u00faltima posici\u00f3, fins i tot per darrere de la <strong>CUP<\/strong> (cosa que, si s\u2019esdev\u00e9, ser\u00e0 francament humiliant per a l\u2019alt\u00edssim candidat <strong>Garc\u00eda Albiol<\/strong>). El vot \u00fatil a <strong>Ciutadans<\/strong>, com a espai refugi de l\u2019espanyolisme catal\u00e0 desacomplexat, pot ser el tret de gr\u00e0cia al <strong>PP<\/strong> catal\u00e0. La jugada mestra de <strong>Rajoy<\/strong> podria ser el ta\u00fct del <strong>PP<\/strong> catal\u00e0.<\/p>\n<p class=\"p\">Ara b\u00e9: projectem la mirada una mica m\u00e9s enll\u00e0. Podria ser ben b\u00e9 que <strong>Rajoy<\/strong> hagu\u00e9s sacrificat el pe\u00f3 del seu partit a Catalunya per posar la primera pedra d\u2019un edifici pol\u00edtic nou que pot ser imbatible a Espanya en la pr\u00f2xima d\u00e8cada. Estic parlant de l\u2019alian\u00e7a entre <strong>PP<\/strong> i <strong>Cs<\/strong>, la vella i la nova dreta. <strong>Rajoy<\/strong> deu ser conscient que el seu partit domina l\u2019Espanya dels m\u00e9s grans de <strong>60<\/strong> anys i que la millor manera de canviar una mica perqu\u00e8 tot continu\u00ef igual \u00e9s acceptar que la representaci\u00f3 de les noves generacions correspongui a <strong>Cs<\/strong>.<\/p>\n<p class=\"p\">El ciment d\u2019aquests dos grups \u00e9s la visi\u00f3 <em><strong>aznariana<\/strong><\/em> d\u2019Espanya, que <strong>Rivera<\/strong>, un nacionalista espanyol, incorpora m\u00e9s b\u00e9 que <strong>Rajoy<\/strong>, un conservador espanyol. L\u2019ess\u00e8ncia de la visi\u00f3 <em><strong>aznariana<\/strong><\/em> \u00e9s la correcci\u00f3, de facto, del t\u00edtol <strong>VIII<\/strong> de la Constituci\u00f3 (el de les autonomies), que <strong>Aznar<\/strong> ja considerava un error en els seus articles des de La Rioja el <strong>1978<\/strong>. La correcci\u00f3 va comen\u00e7ar durant la seva majoria absoluta i ha persistit a les tripes de l\u2019estat des d\u2019aleshores (fins i tot durant els anys de <strong>Zapatero<\/strong>). Aquesta correcci\u00f3 implica la recentralitzaci\u00f3 estatal i el bloqueig de qualsevol estructura de poder regional (sigui educativa, radiotelevisiva o econ\u00f2mica). Per a culminar aquesta correcci\u00f3 \u00e9s imprescindible mantenir la sintonia \u201c<em><strong>nacional<\/strong><\/em>\u201d amb el poder dels jutges, i aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s presentable si ho fan dos partits que si nom\u00e9s ho fa un.<\/p>\n<p class=\"p\">Sempre he interpretat la for\u00e7a de l\u2019independentisme com una reacci\u00f3 sentimental de molts catalans a l\u2019<em><strong>aznarisme<\/strong><\/em>. Per\u00f2, al seu torn, l\u2019independentisme ha donat ales a la dreta nacionalista espanyola, que pot estar iniciant una nova hegemonia gr\u00e0cies, paradoxalment, a la for\u00e7a conquerida en terreny catal\u00e0.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/politica\/20171129\/433280004364\/paradoxes.html\">La Vanguardia<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan va convocar eleccions catalanes just despr\u00e9s que el Senat proclam\u00e9s el sever\u00edssim 155, Rajoy va ser qualificat de brillant. Brillava, sobretot, en comparaci\u00f3 amb Puigdemont, que el dia abans no s\u2019havia atrevit a convocar eleccions: d\u2019haver-ho fet, hauria empetitit el 155, tot evitant una DUI estrictament ret\u00f2rica, i hauria mantingut el control de la &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[185,171,133],"class_list":["post-18168","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-aznar","tag-carles-puigdemont","tag-rajoy"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18168","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18168"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18168\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18171,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18168\/revisions\/18171"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18168"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18168"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18168"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}