{"id":18122,"date":"2017-11-29T11:48:50","date_gmt":"2017-11-29T09:48:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18122"},"modified":"2017-11-29T11:48:50","modified_gmt":"2017-11-29T09:48:50","slug":"anton-costas-autogovern-i-decadencia-economica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/anton-costas-autogovern-i-decadencia-economica\/","title":{"rendered":"Ant\u00f3n Costas: Autogovern i decad\u00e8ncia econ\u00f2mica"},"content":{"rendered":"
\n
\n

\"\"“Som (els catalans) presoners de la disjuntiva: prosperitat econ\u00f2mica a canvi de la decapitaci\u00f3 pol\u00edtica; <\/em><\/span>o, en termes actuals: declivi econ\u00f2mic, almenys relatiu, amb p\u00e8rdua d’esperit empresarial, a canvi d’autogovern?<\/em>“.<\/span><\/span><\/p>\n

Aquest dilema, de rabiosa actualitat, va ser formulat pel professor Jordi Nadal<\/strong> -respectat mestre, prestigi\u00f3s historiador i fundador d’una ben nodrida escola d’historiadors econ\u00f2mics- en una confer\u00e8ncia pronunciada el 20<\/strong> de maig del 2009<\/strong> a Sabadell en ocasi\u00f3 del 450.\u00ba aniversari <\/span>del Gremi de Fabricants, que va comptar amb la pres\u00e8ncia del Rei. <\/span>La confer\u00e8ncia tenia un t\u00edtol atrevit i suggestiu: “Els catalans, de les pedres ja no en treiem pans<\/em><\/strong>“.<\/span><\/p>\n

Aquest dilema m’ha vingut moltes vegades a la mem\u00f2ria en els \u00faltims temps. <\/span>Estarem els catalans irremeiablement abocats a patir de forma peri\u00f2dica aquesta disjuntiva?<\/span><\/p>\n

La tesi central de la confer\u00e8ncia \u00e9s aquesta: “La propensi\u00f3 a la feina (dels catalans) no \u00e9s cong\u00e8nita, sin\u00f3 fruit dels desenganys i frustracions de la nostra hist\u00f2ria pol\u00edtica<\/em>“. <\/span>Es tracta de virtuts adquirides, no innates. <\/span>No sempre ha estat aix\u00ed. <\/span>Al comen\u00e7ament del segle XVII<\/strong> alguns testimonis francesos havien assenyalat l’omnipres\u00e8ncia d’immigrants ultrapirinencs a Catalunya com a ant\u00eddot als vicis dels naturals: “inconstants, jactieux, larrons, oi\u00e7eux<\/em>“.<\/span><\/p>\n

Aquest panorama gens afalagador havia canviat a la fi del segle seg\u00fcent. <\/span>A qu\u00e8 va ser degut? <\/span>Als desenganys i frustracions de la hist\u00f2ria pol\u00edtica: “A mitjans del Sis-cents, la guerra de Separaci\u00f3 o dels Segadors, en qu\u00e8 vam estar a punt de convertir-nos en rep\u00fablica independent sota els auspicis de Fran\u00e7a, es va saldar de la pitjor manera amb l’assalt de <\/em><\/span>Barcelona, \u200b\u200bla capital, per les tropes castellanes, el 1653<\/strong>, i la rematada, sis anys m\u00e9s tard, de la Pau dels Pirineus, que ens va imposar la cessi\u00f3, als nostres suposats protectors, del Rossell\u00f3 i part de la Cerdanya. <\/span>Al comen\u00e7ament del Set-cents, la guerra de Successi\u00f3 a la corona espanyola, en la qual Catalunya va jugar la basa perdedora, austriacista, va tenir com a colof\u00f3 \u200b\u200bla Nova Planta borb\u00f2nica, que va suprimir les institucions i el dret p\u00fablic aut\u00f2ctons, l’arrasament del barri barcelon\u00ed de la <\/span><\/em>Ribera (…) i el trasllat de la universitat a Cervera<\/em> “.<\/span><\/p>\n

El cas catal\u00e0 no \u00e9s \u00fanic. <\/span>Encaixa perfectament en la tesi de Max Weber<\/strong> en el seu llibre sobre l’\u00e8tica protestant i l’esperit del capitalisme: “Les minories nacionals o religioses que es contraposen, en qualitat de oprimides, a altres grups opressors, per la seva exclusi\u00f3 espont\u00e0nia o for\u00e7osa dels llocs <\/em><\/span>pol\u00edticament influents, solen llan\u00e7ar-se decidides a l’activitat industrial, que permet als seus membres m\u00e9s dotats satisfer una ambici\u00f3 a la que no poden arribar servint l’Estat<\/em> “.<\/span><\/p>\n

Aquesta frustraci\u00f3 pol\u00edtica va portar, per\u00f2, un gir de cent vuitanta graus a la manera de ser i fer dels catalans: “El pa\u00eds va renunciar al segle XVIII<\/strong> a la reivindicaci\u00f3 col\u00b7lectiva, \u00e9s a dir a l’autogovern, en el qual fins llavors havia malgastat <\/em><\/span>tanta energia, per lliurar-se a la reivindicaci\u00f3 individual, en forma d’\u00e8xit en el treball i els negocis de cada un<\/em> “. <\/span>\u00c9s a dir, la recerca de la riquesa i del benestar material en comptes de c\u00e0rrecs i honors pol\u00edtics.<\/span><\/p>\n

El dilema va tornar a plantejar-se en els anys trenta del segle passat. <\/span>Enmig d’una greu crisi econ\u00f2mica, social i pol\u00edtica espanyola, el 6<\/strong> d’octubre de 1934<\/strong> el president Llu\u00eds Companys<\/strong>, d’ERC<\/strong>, va proclamar la Rep\u00fablica Catalana des del balc\u00f3 del Palau de la Generalitat. <\/span>El pronunciament va acabar amb Companys<\/strong>, el seu govern, el president del Parlament i diversos parlamentaris a la pres\u00f3 i jutjats pel Tribunal de Garanties Constitucionals per rebel\u00b7li\u00f3. <\/span>L’autogovern va ser susp\u00e8s.<\/span><\/p>\n

Durant el franquisme els catalans van tornar a dedicar amb afany les seves energies a la creaci\u00f3 de riquesa i\u00a0 benestar individual. <\/span>Per\u00f2, fent veritat la dita, atribu\u00efda a Mark Twain<\/strong>, que “la hist\u00f2ria no es repeteix, per\u00f2 rima<\/em>“, aquest dilema ha tornat a nosaltres en els \u00faltims mesos.<\/span><\/p>\n

Es tracta d’una fatalitat inevitable? <\/span>“Rebutgem el dilema<\/em>“, assenyala el professor Nadal. <\/span>Per a ell, “ambici\u00f3 material i satisfacci\u00f3 pol\u00edtica no s’han de veure com a termes incompatibles sin\u00f3 complementaris<\/em>“. <\/span>Per\u00f2 per a aix\u00f2, segueix, “necessitem una autonomia atenta, aix\u00f2 s\u00ed, no nom\u00e9s a la proximitat geogr\u00e0fica del poder pol\u00edtic, sin\u00f3, a m\u00e9s, a un \u00fas adequat dels seus ressorts<\/em>“. <\/span>En aquesta complementarietat est\u00e0, al meu parer, la clau. <\/span>Es tracta d’aprofitar l’autonomia que va retornar amb la Constituci\u00f3 de 1978<\/strong> per construir un autogovern i una administraci\u00f3 p\u00fablica eficient i meritocr\u00e0tica, al servei del progr\u00e9s social i del creixement econ\u00f2mic, no de finalitats partidistes. <\/span>Desitjo que tots haguem apr\u00e8s aquesta lli\u00e7\u00f3.<\/span><\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

<\/div>\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Som (els catalans) presoners de la disjuntiva: prosperitat econ\u00f2mica a canvi de la decapitaci\u00f3 pol\u00edtica; o, en termes actuals: declivi econ\u00f2mic, almenys relatiu, amb p\u00e8rdua d’esperit empresarial, a canvi d’autogovern?“. Aquest dilema, de rabiosa actualitat, va ser formulat pel professor Jordi Nadal -respectat mestre, prestigi\u00f3s historiador i fundador d’una ben nodrida escola d’historiadors econ\u00f2mics- en …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,72],"tags":[],"class_list":["post-18122","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-economia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18122","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18122"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18122\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18125,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18122\/revisions\/18125"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18122"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18122"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18122"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}