{"id":18105,"date":"2017-11-27T17:14:58","date_gmt":"2017-11-27T15:14:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18105"},"modified":"2017-11-27T17:14:58","modified_gmt":"2017-11-27T15:14:58","slug":"giancarlo-bosetti-stop-al-pensament-de-lenemic-un-elogi-de-la-moderacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/giancarlo-bosetti-stop-al-pensament-de-lenemic-un-elogi-de-la-moderacio\/","title":{"rendered":"Giancarlo Bosetti: Stop al pensament de l’enemic. Un elogi de la moderaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"\"M\u00e9s o menys a totes bandes avancen els “immoderats”,\u00a0 de Praga<\/strong>, Budapest<\/strong> i Vars\u00f2via<\/strong> fins a Caracas<\/strong> o Delhi<\/strong>. <\/span>L’extremisme torna a ser en ascens, el pensament enverinat per l’odi a l’enemic, exterior o interior, el que sigui, contamina de nou l’esfera p\u00fablica: arxivat el segle XX, “l’edat dels extrems<\/em>” (Hobsbawm<\/strong>) amb el n<\/span>azisme, el comunisme i despr\u00e9s la guerra freda, hem entrat en una “edat dels extrems n\u00famero 2<\/em>“. <\/span>\u00c9s la conseq\u00fc\u00e8ncia d’una “recessi\u00f3 democr\u00e0tica<\/em>” (anomenada aix\u00ed per Larry Diamond<\/strong>), una tend\u00e8ncia il.liberal que produeix r\u00e8gims autoritaris d’una banda (vegi’s Vene\u00e7uela<\/strong>, Turquia<\/strong>, Kenya<\/strong>, etc.) i de l’altra opinions p\u00fabliques polaritzades i rancunioses. <\/span>Al darrere hi ha els bastions de la tend\u00e8ncia, la Xina<\/strong> i R\u00fassia<\/strong>, per\u00f2 Putin<\/strong>, per exemple, no hauria pogut interferir amb els trolls<\/em> i els pirates inform\u00e0tics en les eleccions nord-americanes si els americans no haguessin estat tan dividits; <\/span>i Trump<\/strong> no hauria pogut guanyar si la dreta nord-americana no s’hagu\u00e9s radicalitzat tant profundament.<\/span><\/span><\/p>\n

Amb l’ajut de la globalitzaci\u00f3, de l’estancament econ\u00f2mic, del terrorisme, la tend\u00e8ncia il\u00b7liberal mossega tamb\u00e9 Europa, no nom\u00e9s amb Orb\u00e1n<\/strong> i Babis<\/strong>, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb els partits anti-sistema que s’afirmen arreu sobre la base d’un projecte “en contra<\/em>“. <\/span>I hi ha una p\u00e8rdua de “lucidesa<\/em>” en els lideratges que hauria defer reaccionar: el Brexit<\/em><\/strong> \u00e9s un cas de manual, Espanya hi est\u00e0 fins al coll, It\u00e0lia est\u00e0 de ple en les ranc\u00fanies i les indeterminacions. Calia la <\/span>proposta d’un brillant historiador de les idees, Aurelian Craiutu<\/strong>, per a tornar a descobrir i reviure el capital de “lucidesa<\/em>” llegat per una generaci\u00f3 intel\u00b7lectual que ja no existeix – Isaiah Berlin<\/strong>, Hannah Arendt<\/strong>, Raymond Aron<\/strong>, Norberto Bobbio<\/strong>, Leszek Kolakowski<\/strong>, <\/span>Michael Oakeshott<\/strong> – com ant\u00eddot contra l’extremisme. <\/span>El seu llibre, Faces of Moderation. The Art of Balance in an Age of Extremes<\/strong><\/em><\/a> (University of Pennsylvania)<\/span> analitza un continent\u00a0 sencer dels recursos que aquella virtut dif\u00edcil d’assolir i indispensable en una democr\u00e0cia que \u00e9s la “moderaci\u00f3<\/em>“, ofereix per a obtenir discerniment, gestionar les tempestes de l’odi i <\/span>abordar les antin\u00f2mies del m\u00f3n de la postguerra freda.<\/span><\/p>\n

El vent de l’extremisme fa prevaldre una forma de pensament que s’inspira constantment en un enemic per a mirar el m\u00f3n a trav\u00e9s d’una lent negativa, que sempre retorna la mateixa resposta: “\u00c9s culpa de…<\/strong><\/em>” . “Cogitare per\u00a0 inimicos<\/em><\/strong>“, <\/span>dir\u00edem en llat\u00ed. <\/span>s’utilitzen els enemics com si fossin una eina de coneixement, no nom\u00e9s com un cap de turc, sin\u00f3 com un instrument per il\u00b7luminar (il\u00b7lus\u00f2riament) la via, com una br\u00faixola: els immigrants, el diferents, el govern, el l\u00edder enemic, tots\u00a0 adversaris aeliminar, <\/span>que il\u00b7luminen un futur radiant. <\/span>\u00c9s aix\u00ed com han acabat els “lendemains qui chantent”<\/strong><\/em> de la utopia comunista;\u00a0<\/span> s’han convertit en fantasmes d’un bla-bla-bla diari sobre “fer taula rasa<\/strong><\/em>” per veure si per art de m\u00e0gia arriba un dem\u00e0 millor. <\/span>Aix\u00ed ho fa Trump<\/strong>: desfer el que va fer Obama<\/strong>. <\/span>Aix\u00ed, tota l’anti-pol\u00edtica dels partits pop<\/strong><\/em>. <\/span>Per\u00f2 despr\u00e9s aquest futur millor no arriba,com la famosa truita de la que parlava Isaiah<\/strong> Berl\u00edn<\/strong>, aquella per a la qual es trencaven tants ous, per\u00f2 que mai se servia a\u00a0 taula. <\/span>Elimines un enemic, per\u00f2 el plat segueix buit.<\/span><\/p>\n

Els moderats parlen amb veu m\u00e9s baixa, guanyen audi\u00e8ncia amb m\u00e9s esfor\u00e7, per\u00f2 poden moure muntanyes i fer revolucions, com en el cas d’Adam Michnik<\/strong>, l’\u00fanic supervivient (i en bona salut) de la ressenya de Craiutu<\/strong>: en\u00a0 l’\u00faltima d\u00e8cada del r\u00e8gim comunista <\/span>polon\u00e8s, Michnik<\/strong>, icona de la resist\u00e8ncia, dins i fora de la pres\u00f3, on \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil defensar-se de la r\u00e0bia “contra<\/em><\/strong>“, reeix\u00ed a aixecar la bandera de la moderaci\u00f3 radical i\u00a0 inspirar un programa reformista, l’ox\u00edmoron d’una “revoluci\u00f3 amb <\/strong><\/em><\/span>autocontrol<\/strong><\/em>“, fins i tot en di\u00e0leg amb un r\u00e8gim que Solidarnosc<\/strong><\/em> liquidaria amb la seva “estrat\u00e8gia evolutiva<\/strong><\/em>“. <\/span>Michnik<\/strong>, que la pres\u00f3 va dir: No m’agrada l’atribut d’ “inflexible<\/em>” ni tampoc el de “m\u00e0rtir<\/em>“.<\/span><\/p>\n

Com descriure les virtuts d’aquest tipus tan variat de moderats, que manquen als altres i que avui es troben a faltar? <\/span>Ralf Dahrendorf<\/strong> els va anonemar “ments er\u00e0smiques<\/em>“. <\/span>Tenen en com\u00fa la prud\u00e8ncia, l’escepticisme cap a solucions radicals, l’obertura al di\u00e0leg fins i tot en situacions extremes, el pluralisme, l’eclecticisme, l’oposici\u00f3 a la intoler\u00e0ncia, al fanatisme, a l’entusiasme. <\/span>I sobretot: la immunitat davant la paranoia. \u00c9s c<\/span>uri\u00f3s que la “suavitat<\/em>” de la qual Bobbio<\/strong> va fer l’elogi el 1994<\/strong>, torni a ser proposada avui per un fil\u00f2sof roman\u00e8s a Am\u00e8rica: en diu “meekness<\/strong><\/em>” i es tracta d’ independ\u00e8ncia mental, de control de les passions, de la possibilitat de viure en des<\/span>acord fins i tot amb els principis, sense convertir-se mai en hostilitat. <\/span>No aut-aut<\/strong><\/em> sin\u00f3\u00a0 et-et<\/strong><\/em> escrivia Bobbio<\/strong> en els maniqueus anys cinquanta, i ell no deix\u00e0 mai de parlar amb els comunistes sense deixar de criticar-los, aix\u00ed com Aron<\/strong> no va deixar de discutir amb Sartre<\/strong>, de qui el separava un mar de “lucidesa<\/em>” en tant\u00edssimes <\/span>coses.<\/span><\/p>\n

\n
\n

Els grans moderats tamb\u00e9 comparteixen\u00a0 la bona educaci\u00f3, un h\u00e0bit en vies d’aband\u00f3, per\u00f2 un b\u00e9 essencial en\u00a0 democr\u00e0cia: la superviv\u00e8ncia del sistema pot requerir la capacitat d’anar a sopar amb l’oposici\u00f3, deia William Harcourt<\/strong>, el liberal del segle XIX angl\u00e8s<\/span>. <\/span>I dos segles abans, una altra de\u00eftat tutelar de la moderaci\u00f3, Lord Halifax<\/strong>, tamb\u00e9 conegut com William Savile<\/strong>, celebrava la capacitat de suavitzar les formes,\u00a0 fins i tot els tr\u00e0nsfugues, per a mantenir-se allunyat de la “intensitat apassionada<\/em>” de certes persones que sempre volen tenir la male\u00efda ra\u00f3. <\/span>Millor la pol\u00edtica d’escepticisme que la de la fe, recomanen els moderats. <\/span>Tots ells estan en contra del “monisme<\/em>“, o la convicci\u00f3 (Berl\u00edn<\/strong>) que totes les preguntes tenen una sola resposta vertadera, o que el triomf dels bons valors pot tenir una sortida pac\u00edfica, quan \u00e9s raonable pensar\u00a0 que entren en conflicte amb els dels <\/span>altres, perqu\u00e8 la seva pluralitat reflecteix la naturalesa dels \u00e9ssers humans. <\/span>Per a Aron<\/strong>, la lucidesa sempre requereix esfor\u00e7, nom\u00e9s la passi\u00f3 galopa, perqu\u00e8 en les\u00a0 lluites pol\u00edtiques “cap causa \u00e9s pura, cap decisi\u00f3 es pren sense riscos,\u00a0 cap acci\u00f3 deixa de tenir conseq\u00fc\u00e8ncies\u00a0 impredictibles.<\/em>“<\/span><\/span><\/p>\n

\u00c9s \u00fatil la dita atribu\u00efda a un jueu polon\u00e8s: “Si alg\u00fa diu que t\u00e9 la ra\u00f3 al 55% \u00e9s una bona cosa, no hi ha cap ra\u00f3 per barallar-se; <\/em><\/span>si diu que la t\u00e9 al 60%, magn\u00edfic, que doni g<\/span>r\u00e0cies a D\u00e9u. <\/span>Si diu que la t\u00e9 al 75%, els savis comencen a sospitar; <\/span>per\u00f2 si alg\u00fa diu que la t\u00e9 al 100%, que se’n vagi a pastar! <\/span><\/em>\u00c9s un fan\u00e0tic i un canalla de la\u00a0 pitjor esp\u00e8cie.<\/em>” <\/span>Per descomptat, no n’hi ha prou amb invocar-la, la\u00a0 moderaci\u00f3, per a qu\u00e8 s’imposi. <\/span>Per\u00f2 es pot comen\u00e7ar per suggerir el dubte en els de les “certeses indestructibles”, i els seus seguidors, contra els fantasmes malignes que habiten en les seves ments. <\/span>Amb suavitat.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n
\n
\n
Reset<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

M\u00e9s o menys a totes bandes avancen els “immoderats”,\u00a0 de Praga, Budapest i Vars\u00f2via fins a Caracas o Delhi. L’extremisme torna a ser en ascens, el pensament enverinat per l’odi a l’enemic, exterior o interior, el que sigui, contamina de nou l’esfera p\u00fablica: arxivat el segle XX, “l’edat dels extrems” (Hobsbawm) amb el nazisme, el …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-18105","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18105","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18105"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18105\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18111,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18105\/revisions\/18111"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18105"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18105"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18105"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}