{"id":18056,"date":"2017-11-21T22:51:31","date_gmt":"2017-11-21T20:51:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18056"},"modified":"2017-11-21T22:53:01","modified_gmt":"2017-11-21T20:53:01","slug":"oriol-bartomeus-un-mes-fins-el-21d","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-un-mes-fins-el-21d\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: Un mes fins el 21D"},"content":{"rendered":"

\"\"A un mes de les eleccions al Parlament, l\u2019oferta pol\u00edtica est\u00e0 definitivament configurada. A difer\u00e8ncia del 27S,<\/strong> aquest cop no hi ha candidatura d\u2019unitat independentista. La resta, pr\u00e0cticament igual. La comparaci\u00f3 amb fa dos anys \u00e9s important perqu\u00e8 aquestes eleccions es guanyaran o es perdran segons es repeteixi o no el resultat d\u2019aleshores. El context sembla igual, per\u00f2 no l\u2019\u00e9s. Cert, l\u2019escenari est\u00e0 dominat per la l\u00f2gica independentista, que ha dibuixat el marc (el porta definint els \u00faltims cinc anys). Per tant, les opcions es defineixen entre pros i contres, i la resta s\u00f3n variants, matisos, accents.<\/p>\n

Ara b\u00e9, el 21D<\/strong> no \u00e9s el 27S<\/strong>. B\u00e0sicament, perqu\u00e8 el 27S<\/strong> ja va passar. \u00c9s una obvietat, ho s\u00e9, per\u00f2 les obvietats (Molas<\/strong> dixit<\/em>) s\u2019han de recordar perqu\u00e8 s\u00f3n el primer que s\u2019oblida. El que el 27S<\/strong> podria suposar un gran \u00e8xit, el 21D<\/strong> pot ser un frac\u00e0s. El 21D<\/strong> es mirar\u00e0 al mirall del 27S<\/strong>. Pels independentistes en el seu conjunt, tot el que no sigui superar el 50%<\/strong> ser\u00e0 un frac\u00e0s. Per a C\u2019s,<\/strong> clavar-se als 25<\/strong> escons, tot i que objectivament \u00e9s un gran resultat, ser\u00e0 un frac\u00e0s. Per al PSC<\/strong> obtenir 20<\/strong> escons ser\u00e0 un \u00e8xit (tot i que s\u00f3n els aconseguits per Pere Navarro<\/strong> el 2012<\/strong>). Per als Comuns<\/strong> repetir el resultat de Rabell<\/strong> ser\u00e0 un rotund frac\u00e0s. I tot portar\u00e0 cua.<\/p>\n

I tanmateix, el 21D<\/strong> \u00e9s diferent del 27S<\/strong>. El 2017<\/strong> no \u00e9s el 2015<\/strong>. Llavors est\u00e0vem en plena efervesc\u00e8ncia de la \u201cnova pol\u00edtica\u201d, feia un any que Podemos<\/em><\/strong> havia fet la seva aparici\u00f3 estel\u00b7lar i uns mesos que Ada Colau<\/strong> havia conquerit l\u2019alcaldia de Barcelona. Llavors les auton\u00f2miques eren l\u2019avantsala de les generals, amb el t\u00e9 aix\u00f2 d\u2019efecte d\u2019arrossegament.<\/p>\n

Ara les eleccions tenen un aire de culminaci\u00f3 en un context de cansament, una sensaci\u00f3 embafadora de final de combat, com si se\u2019ls deman\u00e9s als electors un \u00faltim esfor\u00e7 quan ja no poden dir fava, com si als candidats, mig noquejats, encara poguessin treure un argument nou del barret. I tanmateix, el terra es mou. El votant no s\u2019est\u00e0 quiet i fa d\u2019aquestes eleccions potser les m\u00e9s incertes que hem viscut fins ara.<\/p>\n

ERC i la maledicci\u00f3 de l\u2019escollit<\/u><\/strong><\/p>\n

Els republicans guanyaran aquestes eleccions. Ning\u00fa no ho dubta i tothom ho d\u00f3na per descomptat. I aix\u00f2 \u00e9s un llast immens per als seus dirigents. ERC<\/strong> \u00e9s un fixe a la travessa, de manera que poca gent hi para esment. Nom\u00e9s ser\u00e0 not\u00edcia si la seva vict\u00f2ria \u00e9s petita. Aleshores s\u00ed, haur\u00e0 guanyat per\u00f2 haur\u00e0 perdut. I les conseq\u00fc\u00e8ncies poden ser dures.<\/p>\n

La campanya se\u2019ls pot fer molt llarga als republicans. El seu objectiu era agrupar el m\u00e0xim del suport obtingut per Junts pel S\u00ed<\/strong> el 2015<\/strong>, i aix\u00f2 passava per recuperar els independentistes contraris a la DUI<\/strong>. D\u2019aqu\u00ed la desescalada general. El mig mili\u00f3 d\u2019indecisos \u00e9s fonamental en els plans de Junqueras<\/strong>. Si els obt\u00e9 ser\u00e0 president, si no, s\u2019obre l\u2019escenari d\u2019alternatives.<\/p>\n

El problema \u00e9s a casa. ERC<\/strong> comptava que la reculada no li permetria recuperar el vot cedit a la CUP<\/strong> en plena euf\u00f2ria anti-sistema fa dos anys (i com a aval per un full de ruta realment independentista). Aix\u00f2 estava descomptat. El que no s\u2019esperava \u00e9s que el PDCat<\/strong> li pogu\u00e9s donar problemes a la seva esquena. I vet aqu\u00ed que s\u00ed.<\/p>\n

La \u201cllista pa\u00eds\u201d de JxCat<\/u><\/strong><\/p>\n

L\u2019antiga Converg\u00e8ncia<\/strong> s\u2019ha passat els \u00faltims cinc anys esquivant el mal fario<\/em> que han patit tots els partits centrals de govern arreu d\u2019Europa. Tots han caigut (Merkel<\/strong> tamb\u00e9, i Rajoy<\/strong>, encara que ho dissimuli). La crisi sist\u00e8mica (primer econ\u00f2mica, despr\u00e9s pol\u00edtica) s\u2019ha endut per davant totes les formacions que havien dominat l\u2019escena pol\u00edtica. Artur Mas<\/strong> ho va veure el 2012<\/strong> i va voler guanyar un salconduit col\u00b7locant-se dalt l\u2019onada independentista. I l\u2019onada se\u2019l va endur. Amb tot, va resistir (perdent bous, esquelles i dotze escons). El 2015<\/strong> va fer mans i m\u00e0nigues per on quedar exposat davant l\u2019electorat i Junts pel S\u00ed<\/strong> va salvar CDC<\/strong>, tot i que no va poder salvar-lo a ell.<\/p>\n

Les del 21D<\/strong> eren les eleccions de la veritat per als ex-convergents. Totes les enquestes els auguraven uns resultats que eren les p\u00e8rdues acumulades des de 2012<\/strong> i que el 2015<\/strong> havien pogut maquillar. La candidatura del PDCat<\/strong> podria quedar-se amb el 20%<\/strong> del vot de JxS\u00ed i corria el risc d\u2019enfonsar-se al quart lloc, per darrera del PSC<\/strong> (!).<\/p>\n

Les \u00faltimes enquestes, per\u00f2, han detectat una revifalla impensable fa una setmana. Puigdemont<\/strong> sembla que ha aconseguit conv\u00e8ncer un segment del vot independentista que la seva \u00e9s l\u2019aut\u00e8ntica \u201cllista de pa\u00eds\u201d que Oriol Junqueras<\/strong> es va negar a pactar. La nova JxCat<\/strong>, desnonada d\u2019entrada com l\u2019\u00faltim artefacte per salvar \u201cconverg\u00e8ncia<\/strong>\u201d, sembla que t\u00e9 possibilitats de plantar cara a ERC<\/strong> en el seu territori. Hi ha partit en el bloc independentista.<\/p>\n

 <\/p>\n

C\u2019s i el mite de la mobilitzaci\u00f3 espanyolista<\/u><\/strong><\/p>\n

Els d\u2019Arrimadas<\/strong> tenen un problema. El 2015<\/strong> van obtenir un resultat extraordinari i ara se senten obligats a millorar-lo. El problema \u00e9s que no tenen molt on cr\u00e9ixer i s\u00ed molt on perdre. El 21D C\u2019s<\/strong> acabar\u00e0 de conquerir l\u2019espai del PP<\/strong>, convertit en un partit d\u2019eleccions generals exclusivament. Ara b\u00e9, els taronges tenen problemes en dos espais on el 27S<\/strong> van penetrar amb for\u00e7a en ser percebuts com l\u2019opci\u00f3 del no. D\u2019una banda, la frontera Sud de l\u2019espai de CiU<\/strong>, on Arrimadas<\/strong> va entrar, i de l\u2019altra la frontera amb el PSC<\/strong>, que fa dos anys va optar per C\u2019s<\/strong> perqu\u00e8 es malfiava de la solidesa del no socialista.<\/p>\n

Davant la possibilitat de quedar-se igual que el 2015<\/strong> (cosa que significaria un gran resultat en termes objectius per\u00f2 un desastre segons les expectatives), Arrimadas<\/strong> i els seus han caigut a la trampa que els ha parat la seva premsa af\u00ed, amb seu a Madrid: la idea que existeix un romanent immens de vot que es mobilitzar\u00e0 el 21D<\/strong> a favor de la seva candidatura, de manera que podr\u00e0 superar els 25<\/strong> escons de fa dos anys i projectar-se com un coet cap a la trentena (i m\u00e9s enll\u00e0!).<\/p>\n

\u00c9s el mite de la majoria silenciosa, un fantasma que el PSC<\/strong> va perseguir durant vint anys amb uns resultats nuls. Sembla mentida com poden sobreviure idees que fa temps (Maragall<\/strong> 1999<\/strong>) que es van demostrar falses de dalt a baix.<\/p>\n

Un polsim d\u2019Iceta a totes les salses<\/u><\/strong><\/p>\n

El PSC<\/strong> ha optat per fer de la necessitat virtut de cara al 21D<\/strong>. El seu \u00e9s un espai que comparteix frontera amb diferents competidors, de manera que Iceta<\/strong> sembla haver decidit encarar-los tots. D\u2019aqu\u00ed la llista multicolor, amb democratacristians, federalistes, figures de l\u2019esquerra, un membre de Societat Civil Catalana i el gruix del grup parlamentari socialista.<\/p>\n

L\u2019objectiu del PSC<\/strong> \u00e9s atrapar C\u2019s<\/strong> per poder plantejar un acord postelectoral a esquerra i dreta (comuns<\/strong> i C\u2019s<\/strong>). Per aconseguir-ho necessita recuperar l\u2019espai que C\u2019s<\/strong> li va prendre el 2015<\/strong>, mantenir els comuns<\/strong> a la frontera i penetrar a la zona moderada que CiU<\/strong> va deixar lliure i que des d\u2019aleshores espera una oferta engrescadora (que no li va proporcionar Duran<\/strong> el 2015<\/strong> ni aquest cop Vila<\/strong>).<\/p>\n

La d\u2019Iceta<\/strong> \u00e9s una jugada complicada: obrir-se al centre sense perdre l\u2019esquerra, i fent-ho, aspirar a quedar segon darrera d\u2019ERC<\/strong>. Una dif\u00edcil carambola.<\/p>\n

Catalunya en Com\u00fa: acostumar-se a la normalitat<\/u><\/strong><\/p>\n

El 21D<\/strong> seran les primeres eleccions del segon cicle de vida dels comuns. Si el 2015<\/strong> eren la novetat, ara ja s\u00f3n part del paisatge, i la normalitat lliga malament amb una for\u00e7a que es pret\u00e9n trencadora i que s\u2019ent\u00e9n a si mateixa com a \u201cnova\u201d.<\/p>\n

Aquesta naturalesa dels comuns els fa ansiosos (com s\u00f3n els joves), sempre desitjant noves fites, noves fronteres. El problema per a ells s\u00f3n les enquestes, que els pronostiquen uns resultats molt similars als de 2015<\/strong>. Llavors la lectura del mal (?) resultat va ser auto-exculpat\u00f2ria. El problema va ser el candidat. Doncs canvia el candidat i pujar\u00e0s com l\u2019escuma. Per\u00f2 no sembla que la cosa vagi per aqu\u00ed.<\/p>\n

La posici\u00f3 dels comuns recorda poderosament la dels socialistes als anys vuitanta i noranta. S\u00f3n capa\u00e7os de fer grans resultats a les generals i a les municipals (2015<\/strong>), per\u00f2 les auton\u00f2miques se\u2019ls resisteixen. En part, perqu\u00e8 el 2015<\/strong> la CUP<\/strong> va jugar el paper de partit anti-sistema que pretenien jugar els comuns i en part perqu\u00e8 el seu espai d\u2019atracci\u00f3 es va dividir en opcions m\u00e9s clares de s\u00ed i no.<\/p>\n

Aquest cop la situaci\u00f3 no sembla haver canviat gaire. I la seva p\u00e0tina de novetat ja ha passat (en els temps que corren, la caducitat de les novetats \u00e9s casi instant\u00e0nia). Veurem com gestionen el seu nou rol.<\/p>\n

El PP perd Catalunya per assegurar-se Espanya<\/u><\/strong><\/p>\n

Els populars ja han guanyat aquestes eleccions. I no tant pel resultat que tregui el 21D.<\/strong> Est\u00e0 descomptat que C\u2019s<\/strong> li acabar\u00e0 de prendre el vot que oscil\u00b7la entre una i altra for\u00e7a, servint-se del mecanisme de \u201cvot \u00fatil\u201d que afavoreix ara Arrimadas<\/strong> i que a les generals afavorir\u00e0 Rajoy<\/strong> (ja ho va fer el 2016<\/strong>). \u00c9s una de les novetats que molt probablement s\u2019assentar\u00e0 en aquest cicle i es repetir\u00e0 en els seg\u00fcents: el vot dual entre C\u2019s<\/strong> i PP<\/strong>, el primer com a for\u00e7a auton\u00f2mica i el segon com a for\u00e7a de generals.<\/p>\n

Al PP<\/strong> aix\u00f2 ho donen per descomptat. Tota l\u2019actuaci\u00f3 del PP<\/strong> en aquest afer (ja des del recurs a l\u2019estatut davant del Constitucional) ha anat encaminada a un sol objectiu: evitar de totes totes que els socialistes guanyin les eleccions generals, i si ho fessin, evitar-los els possibles socis de majoria.<\/p>\n

Entre moltes altres virtuts per a Rajoy<\/strong>, el proc\u00e9s independentista li ha assegurat la legislatura, ja que ha impedit la configuraci\u00f3 d\u2019una majoria alternativa al Congr\u00e9s, que nom\u00e9s podria passar per l\u2019acord entre PSOE<\/strong>, Podemos<\/em><\/strong> i els nacionalistes perif\u00e8rics. Un cop fet aix\u00f2, els resultats d\u2019Albiol<\/strong> s\u00f3n el de menys.<\/p>\n

La CUP \u00e9s un vas comunicant<\/u><\/strong><\/p>\n

El resultat dels cupaires dependr\u00e0 del d\u2019ERC. Ras i curt. Si els de Junqueras segueixen desescalant, la CUP podr\u00e0 recuperar el vot que li va prendre als republicans quan van accedir a fer Junts pel S\u00ed l\u2019estiu de 2015. Aquest espai ha mostrat un moviment d\u2019anada i tornada durant la present legislatura.<\/p>\n

El 2015 el vot de frontera entre la CUP i ERC va optar pels primers per assegurar una ruta cap a la independ\u00e8ncia que l\u2019acord de JxS\u00ed posava en dubte. Volien assegurar que la uni\u00f3 amb CDC no descafe\u00efnaria la voluntat independentista d\u2019ERC. Un cop passades les eleccions, aquest vot va tornar ala republicans, i les estimacions de vot de la CUP van caure en picat.<\/p>\n

Els fets d\u2019octubre (consulta i DUI) van tornar a virar aquest vot cap a la CUP. I all\u00e0 segueix, mirant de cua d\u2019ull un Junqueras de qui sospiten que podria fer un govern post-processista.<\/p>\n

L\u2019excepcionalitat \u00e9s el nou normal<\/u><\/strong><\/p>\n

El 21D tornen a presentar-se com uns comicis singulars, i realment ho s\u00f3n. Comen\u00e7ant per la manera de convocar-los i seguint pel fet que no se celebren en diumenge. S\u00ed, s\u00f3n comicis excepcionals. Per\u00f2 \u00e9s que les \u00faltimes tres convocat\u00f2ries auton\u00f2miques han estat excepcionals, de manera que ja no \u00e9s excepcional que les eleccions siguin excepcionals. Ha esdevingut una rutina.<\/p>\n

Tres eleccions en cinc anys, a les que han concorregut cada cop candidatures amb noms diferents. Potser va d\u2019aix\u00f2 la nova pol\u00edtica, la pol\u00edtica vol\u00e0til. Els partits s\u2019ajunten i es desajunten, canvien de noms, el nou \u00e9s vell i el vell es disfressa de nou. No \u00e9s un interludi, \u00e9s una nova fase. La nova estabilitat \u00e9s que no hi ha estabilitat.<\/p>\n

Fins l\u2019\u00faltim segon<\/u><\/strong><\/p>\n

Els escenaris que dibuixen les enquestes s\u00f3n, avui m\u00e9s que mai abans, incerts. Tot \u00e9s mou, de manera que fer vaticinis \u00e9s un esport de risc, perqu\u00e8 la sensaci\u00f3 \u00e9s que cada cop hi ha m\u00e9s electors sense decidir i que els que diuen haver decidit s\u00f3n capa\u00e7os de canviar en qualsevol moment. Tot sembla en l\u2019aire, inestable. Les enquestes fotografien el que hi ha sabent que en el moment prec\u00eds que abaixen la c\u00e0mera el que hi havia ja ha canviat.<\/p>\n

Podem con\u00e8ixer els espais que es mouen, podem fer sup\u00f2sits sobre el nombre d\u2019electors que contenen, podem intuir cap a on van, per\u00f2 no podem saber si hi acabaran anant. Tot dependr\u00e0 de la pen\u00faltima filtraci\u00f3, del pen\u00faltim tuit, de l’\u00faltima resoluci\u00f3 judicial, del \u00faltim gir de gui\u00f3. Fins el dia mateix de les eleccions.<\/p>\n

La ciutat llunyana<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A un mes de les eleccions al Parlament, l\u2019oferta pol\u00edtica est\u00e0 definitivament configurada. A difer\u00e8ncia del 27S, aquest cop no hi ha candidatura d\u2019unitat independentista. La resta, pr\u00e0cticament igual. La comparaci\u00f3 amb fa dos anys \u00e9s important perqu\u00e8 aquestes eleccions es guanyaran o es perdran segons es repeteixi o no el resultat d\u2019aleshores. El context …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,15,1],"tags":[],"class_list":["post-18056","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18056","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18056"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18056\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18061,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18056\/revisions\/18061"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18056"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18056"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18056"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}