{"id":18047,"date":"2017-11-20T19:28:35","date_gmt":"2017-11-20T17:28:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18047"},"modified":"2017-11-20T19:28:35","modified_gmt":"2017-11-20T17:28:35","slug":"isabel-coixet-la-rosa-i-sant-jordi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/isabel-coixet-la-rosa-i-sant-jordi\/","title":{"rendered":"Isabel Coixet: La Rosa i Sant Jordi"},"content":{"rendered":"

\"\"El 24<\/strong> de juliol d’aquest any, la Rosa Maria<\/strong> va sortir de casa seva i va mirar al cel. Eren les onze del mat\u00ed d’un dia d’una claredat inusual a Barcelona. El dia anterior una pluja intempestiva havia netejat l’aire, per\u00f2 no havia rebaixat la temperatura ni un sol grau. Va pensar, com solia fer des de feia temps, que el clima s\u00ed que era un tema pel qual pagava la pena lluitar i esgargamellar-se: un tema rellevant que afectava la vida humana i el planeta i que es veia despla\u00e7at a una mera an\u00e8cdota per la marejada pol\u00edtica que inundava el pa\u00eds en el qual li havia tocat viure.<\/p>\n

El que anava a fer, en el fons era un crit d’auxili, un cop de puny sobre la taula, un ja n’hi ha prou, un no puc m\u00e9s. Portava temps meditant-ho i aquell mat\u00ed, davant el caf\u00e8 amb llet, mentre trobava a faltar una vegada m\u00e9s els cigarrets, va decidir que havia arribat el moment.<\/p>\n

No ho va dir a ning\u00fa perqu\u00e8 sabia que intentarien dissuadir-la i en aquells moments, despr\u00e9s d’una llarga malaltia que estava superant, no se sentia amb energia suficient per discutir i defensar la seva decisi\u00f3. Nom\u00e9s volia executar-la. Va trencar pel carrer de Pau Claris de Barcelona i va comen\u00e7ar a baixar-hi. No tenia pressa i es va aturar a l’aparador d’una llibreria. Lectora empedre\u00efda, va pensar a comprar-se un parell de novetats que anhelava llegir, per\u00f2 va decidir fer-ho en tornar, ja alliberada de la missi\u00f3 que avui l’havia tret de casa.<\/p>\n

Ja a la Via Laietana, es va desviar a la dreta pel carrer de Jaume I i va arribar a la pla\u00e7a de Sant Jaume, va mirar a l\u2019Ajuntament i no va poder evitar un somriure: va recordar el seu estimat amic Terenci Moix<\/strong> i en va recordar la capella ardent anys enrere en la qual sonava la banda sonora de la Blancaneu<\/strong>: \u201cI go, I go, it\u2019s after work we go<\/em>\u201d. En Terenci<\/strong> l’hauria ent\u00e8s. En Terenci<\/strong> l’hauria acompanyat. I despr\u00e9s haurien rigut, parlant del que es div\u00ed i el que \u00e9s hum\u00e0 davant d\u2019un parell de gint\u00f2nics. En Terenci<\/strong>\u2026<\/p>\n

Va entrar al Palau de la Generalitat i va preguntar a la funcion\u00e0ria de torn, que al principi no la va recon\u00e8ixer i no va entendre la pregunta. Una vegada entesa \u2014i despr\u00e9s de recon\u00e8ixer-la finalment\u2014 la funcion\u00e0ria li va pregar que esper\u00e9s i va fer una trucada. Hi havia un corrent d’aire for\u00e7a molest a l’entrada del Palau i es va aixoplugar com va poder, contra una paret. Despr\u00e9s d’uns minuts, va apar\u00e8ixer un funcionari que, amablement, despr\u00e9s d’encaixar-li la m\u00e0 amb for\u00e7a, la va conduir a un petit despatx.<\/p>\n

\u2014En qu\u00e8 puc ajudar-la, senyora Sard\u00e0?<\/p>\n

\u2014Es per la Creu de Sant Jordi.<\/p>\n

\u2014Crec que hi ha hagut un error. M’ha dit la meva col\u00b7lega que vol retornar-la.<\/p>\n

\u2014No, no \u00e9s un error. La vull retornar, exactament, aqu\u00ed la t\u00e9.<\/p>\n

La Rosa Maria<\/strong> va treure una carpeta amb la condecoraci\u00f3 i una nota. En la nota escrita a m\u00e0, deia que ateses les circumst\u00e0ncies, ella no es considerava mereixedora de la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern catal\u00e0 i que, com que la condecoraci\u00f3 comportava que en el moment de la defunci\u00f3, la Generalitat oferia una esquela als diaris, que per favor tinguessin a b\u00e9 estalviar-se-la.<\/p>\n

El funcionari va agafar la carpeta amb gest nervi\u00f3s, sense saber gaire b\u00e9 qu\u00e8 fer-ne. La Rosa Maria<\/strong> li va demanar un rebut.<\/p>\n

\u2014Un rebut?<\/p>\n

\u2014S\u00ed, un rebut, conforme l’he retornat.<\/p>\n

\u2014S\u00ed, \u00e9s clar… Un moment.<\/p>\n

El funcionari va abandonar el despatx i ella va aprofitar per mirar el tel\u00e8fon. Va tornar als pocs minuts amb un albar\u00e0 i l’hi va lliurar. Es van donar la m\u00e0. Abans de marxar, la Rosa Maria<\/strong> li va dir:<\/p>\n

\u2014Aix\u00f2 de l’esquela ha quedat clar, veritat?<\/p>\n

\u2014S\u00ed, s\u00ed\u2026<\/p>\n

Al sortir de nou al carrer, es va sentir trista i lliure, la qual cosa no era cap novetat per a ella: \u00e9s el preu a pagar per tenir una implacable br\u00faixola moral que et marca a cada moment les accions que has de fer per ser coherent, malgrat qui li pesi i passi el que passi. Encara que et costi amistats, repudi, odi, insults, incomprensi\u00f3.<\/p>\n

Va tornar a pujar, aquesta vegada m\u00e9s a poc a poc, Pau Claris amunt, cap a la llibreria.<\/p>\n

La Rosa Maria Sard\u00e0<\/strong> no em va explicar els llibres que va comprar aquell dia, per\u00f2, coneixent-la, s\u00e9 que els haur\u00e0 llegit, estimat i ent\u00e8s com ning\u00fa.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 24 de juliol d’aquest any, la Rosa Maria va sortir de casa seva i va mirar al cel. Eren les onze del mat\u00ed d’un dia d’una claredat inusual a Barcelona. El dia anterior una pluja intempestiva havia netejat l’aire, per\u00f2 no havia rebaixat la temperatura ni un sol grau. Va pensar, com solia fer …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-18047","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18047","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18047"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18047\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18050,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18047\/revisions\/18050"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18047"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18047"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18047"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}